“La grip descompensa molt totes les patologies de base, com diabetis, problemes cardiovasculars, asma, insuficiència renal… També hi ha evidència que incrementa la probabilitat de patir infart de miocardi i ictus”

“Els virus competeixen entre ells. Enguany, el virus respiratori sincicial pràcticament no s’ha notat i li deixat el camí lliure al virus de la grip”

“Arran de la pandèmia hi ha hagut molt cansament. Aquesta sensació ha fet que es banalitzi la importància de la grip. I, ara mateix, la grip és pitjor que la COVID-19”

“Quan se satura el sistema sanitari, no només es perjudica les persones que demanen atenció per la grip, sinó pacients de totes les patologies. Es poden haver d’endarrerir intervencions quirúrgiques perquè no hi ha llits, per exemple”

Magda Campins (Barcelona, 1956) s’ha jubilat recentment i ha estat durant molts anys cap de servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron. Fins al desembre de 2025, també ha estat la presidenta de la Comissió de Deontologia del CoMB, de la qual en continua sent membre. Parlem amb aquesta especialista sobre la grip i les epidèmies gripals i, sobretot, de la importància de la vacunació per evitar la mortalitat arran de les complicacions que aquest virus pot tenir en gent gran i altres persones vulnerables o amb patologies de base.

Aquest any, l’epidèmia de la grip ha començat més aviat del que és habitual. De què depèn que, de vegades, arribi abans de Nadal i d’altres, al gener?

Hi ha diferents factors que influeixen. El primer és el tipus de virus de la grip. N’hi ha tres, l’A, el B i el C, i també hi ha diferents subtipus. Aquests subtipus, sobretot en els tipus A i B, muten de manera contínua. Hi ha anys en què hi ha mutacions que fan que el virus pugui ser una mica més patogènic, perquè, probablement, fa anys que la població no ha tingut contacte amb aquest tipus concret de virus. Això fa que el seu sistema immune no tingui una capacitat de fer front al virus com ho faria amb un altre que hagués circulat l’any anterior. Aquest any tenim un subtipus de virus A, l’H3N2, que, pràcticament, el tenim cada any circulant, però hi ha una variant concreta, la K, que ja va circular a l’hemisferi sud, on va passar el mateix que ara ens passa l’hemisferi nord: el virus va començar a circular unes setmanes abans del que estava previst. Un altre aspecte és el que depèn de l’ambient. Els hiverns més secs i freds afavoreixen la capacitat de difusió del virus i la seva transmissibilitat. Un altre factor important i que no hem de perdre de vista, és que els virus tenen una competència entre ells. Enguany, el virus respiratori sincicial -que és principalment el que circula a l’hivern- pràcticament no s’ha notat i li ha deixat el camí lliure al virus de la grip. Durant la pandèmia de la COVID-19, pràcticament no vam tenir grip, perquè el SARS-CoV-2 [el virus causant de la COVID-19] va ocupar tot l’espai. Finalment, també s’ha de tenir en compte el factor de la vacunació. Com més persones hi hagi vacunades, més estem dificultant la circulació del virus de la grip, perquè estem posant barreres a la transmissió.

Hi ha anys en què la grip és relativament lleu. En canvi, altres anys, és molt més virulenta…

Això, bàsicament, depèn de quan temps fa que va circular aquell tipus de virus, si va ser fa molts anys o pocs. Si va ser fa poc temps, des del punt de vista immune, no tindríem els anticossos, però tindríem memòria immunològica per fer front al virus. També depèn del tipus concret. Per exemple, l’H3N2 és el que té més capacitat de produir quadres clínics més greus, sobretot, en persones grans i més vulnerables. També hi ha un altre aspecte important a tenir en compte, que és la concordança dels virus que estan circulant amb la vacuna que estem posant aquell any. Hi ha anys que, a l’hora de fabricar la vacuna, s’endevina molt bé quins seran els subtipus de virus que circularan aquell any i això afavoreix una bona protecció.

Cada any cal dissenyar una vacuna nova de la grip… Com és aquest procés i quina informació es té compte?

Precisament perquè el virus pot canviar cada any, la vacuna s’ha de reformular cada any. Hi ha un sistema de vigilància de la grip a escala mundial, que es basa en uns laboratoris que s’anomenen sentinella. Tant a l’hemisferi nord com a l’hemisferi sud, van vigilant quins són els virus de la grip que estan circulant. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) és qui s’encarrega de fer les recomanacions als laboratoris fabricants de les vacunes sobre quins són els virus que, amb més probabilitats, circularan a l’hivern de cada hemisferi.

Després de dissenyar i fabricar les vacunes, s’inicien les campanyes de vacunació. A Catalunya, comencem a l’octubre i es fan recomanacions específiques. Per què és tan important que es vacunin els col·lectius considerats més vulnerables, com persones grans i amb patologia de base?

Perquè poden tenir complicacions molt greus derivades de la grip. Les més freqüents són les de tipus respiratori, sobretot, la pneumònia associada a la grip, que és la que causa més hospitalitzacions durant la temporada gripal. Aquesta pneumònia pot ser originada pel mateix virus de la grip o per un bacteri, normalment, el pneumococ, que és el bacteri que, amb més freqüència, complica una grip. La grip descompensa molt totes les patologies de base, com poden ser diabetis, problemes cardiovasculars, asma, insuficiència renal… Aquesta descompensació que provoca el virus de la grip a les patologies de base també és una causa d’hospitalització. I tampoc hem de perdre de vista un aspecte molt important que està relacionat amb els infarts i ictus i del qual fa anys que en tenim molta evidència científica. Se sap que, després d’unes setmanes d’haver patit la grip, una persona vulnerable té sis vegades més probabilitats de patir un infart agut de miocardi. En el cas dels ictus, en l’any posterior d’haver patit la grip, una persones té vuit vegades més probabilitats de patir-ne un. Això passa molt més en les persones grans, així que l’edat de per si ja es podria considerar un factor de risc. Tot això és el que configura totes aquestes complicacions de la grip i és el que fa que les persones que tenen aquestes complicacions hagin d’ingressar.

De fet, quan es planteja la campanya de vacunació, sovint se’n fa una lectura en clau molt individual. Però hi ha unes conseqüències col·lectives, com, per exemple, la saturació del sistema sanitari, que ens afecta a tots.

És així. L’any passat, pel que fa a càrrega d’hospitalitzacions, la grip va provocar unes 33.000 hospitalitzacions a tot Espanya. Enguany, si es compleixen les prediccions i la grip és més intensa que l’any passat, aquesta xifra podria augmentar, per tant, hi ha d’haver un esforç col·lectiu per intentar que això no passi. Quan se satura el sistema sanitari, no només es perjudica les persones que puguin demanar atenció per complicacions derivades de la grip, sinó pacients de totes les altres patologies. Se saturen les urgències i es poden haver d’endarrerir intervencions quirúrgiques perquè no hi ha prou llits per ingressar, per exemple.

Diries que, des de la pandèmia de la COVID-19, hi ha hagut un canvi d’actitud dels ciutadans envers la vacuna de la grip?

Arran de la pandèmia, en general, hi ha hagut molt cansament. I crec que aquesta sensació ha fet que es banalitzi la importància de la grip. I, ara mateix, la grip és pitjor que la COVID-19. No podem banalitzar-la, perquè tal com he dit, pot provocar complicacions importants, sobretot en les persones grans i en les que tenen patologies de base. El que fa molt mal és el corrent antivacunes, fomentat per líders polítics com els que estem veient als Estats Units. S’estan fent moltes afirmacions, totalment allunyades de l’evidència científica, que fan que hi hagi persones que dubtin del benefici de les vacunes. I no se’n pot dubtar, perquè hi ha molta evidència científica i molta història al darrere que ens demostren que les vacunes han salvat moltes vides.

Quin avantatge li aporta la vacuna a una persona gran en comparació amb una altra persona de mateixes condicions que no es vacuni?

Sabem que la vacuna de la grip té una efectivitat aproximada del 60% a l’hora d’evitar que agafem la grip. Si comparem amb altres vacunes, és un percentatge més aviat baix, perquè en tenim d’altres amb efectivitat del 95%. Ara bé, el gran avantatge de la vacuna de la grip no és el fet d’evitar la grip, sinó el d’evitar la mortalitat a causa de la grip. Hi ha molts estudis que demostren que la vacuna de la grip redueix en un 40% el risc de mortalitat per complicacions de la grip.

També es recomana que es vacunin certs col·lectius, entre els quals els professionals de la salut…

Aquí hi ha una assignatura pendent important, perquè els professionals de la salut som els que hem de recomanar la vacunació als nostres pacients i a la ciutadania. La millor manera de fer-ho és vacunant-nos i donant-ne exemple. El motiu principal pel qual el personal sanitari s’ha de vacunar no és només la protecció individual, sinó que és, sobretot, per seguretat del pacient, per evitar que puguem ser els transmissors del virus de la grip cap als pacients, que són els que podrien tenir complicacions importants. Així doncs, és per un benefici cap als pacients, i això forma part de l’ADN de la nostra professió. És un deure deontològic i és una mala praxi no recomanar una vacuna com aquesta, els beneficis de la qual estan demostrats.