“Sempre he tingut clar que, per molt bé que anés la meva carrera futbolística, no em compensava fins al punt de renunciar a ser cirurgià plàstic. Sempre he tocat de peus a terra i he sabut on estan els meus límits”

“Em vaig apuntar a la Kings League perquè el meu cap no estava preparat per estudiar 12 hores al dia per al MIR sense cap altra distracció. Tornar a jugar a futbol em va estimular i em va fer aprofitar el temps al màxim”

“De tant en tant, trobes gent que et reconeix i és una experiència agradable. Ara bé, al final, som jugadors de regional que hem tingut una exposició mediàtica gràcies a la Kings League”

“Guanyar la Kings Cup, l’octubre de 2023, va ser una experiència única. He jugat molts anys al futbol professional, però mai m’havia trobat en un estadi ple de gom a gom, amb 30.000 persones corejant el meu nom”

Víctor Vidal (Oklahoma, EUA, 1999) és resident de primer any de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica a l’Hospital de Bellvitge. Tot i haver nascut a l’altra banda de l’Atlàntic, és fill de catalans, ha crescut a Lleida i es considera lleidatà. A principis de 2023, era porter al Centre d’Esports Sabadell, a Primera RFEF (l’antiga Tercera Divisió de futbol), però ho va deixar per centrar-se en l’examen MIR. Ara bé, poc després, va tornar a jugar a futbol, una de les seves grans aficions, de la mà de la Kings League, la lliga esportiva de futbol 7 que va crear l’exblaugrana Gerard Piqué el 2022.

Fa dos anys eres porter del Centre d’Esports Sabadell, a Primera RFEF, i vas decidir deixar el futbol per centrar-te en el MIR. Com vas prendre aquesta decisió?

Durant tota la meva carrera, tant futbolística com acadèmica, he tingut clar que la meva prioritat era la medicina. En el futbol vaig tenir millors i pitjors moments. En els millors moments, m’hauria plantejat allargar una mica el MIR i potser provar de fer-lo mentre continuava jugant. Però l’examen va coincidir amb una època no tan bona al futbol i aquest va ser el detonant que em va acabar fent deixar el futbol per concentrar-me al cent per cent en el MIR, que era el més important.

Si haguessis estat en un millor moment de la teva carrera futbolística, potser hauries deixat la medicina?

Crec que m’hauria presentat al MIR, però és cert que, si hagués estat en un moment molt bo, en un bon equip i amb unes bones condicions, potser m’hi hauria presentat sense estudiar a temps complet, per veure què passava. Sempre he tingut clar que, per molt bé que anés la meva carrera futbolística, no em compensava tant com per renunciar a ser cirurgià plàstic. M’hauria d’haver passat quelcom extraordinari en el món del futbol perquè m’hagués anat millor del que jo esperava del món de la medicina a llarg termini. Sempre he tocat de peus a terra, he sabut on estan els meus límits i he tingut clar que el futbol no era el camí.

Com recordes aquest període de la preparació del MIR?

Va ser una època molt bona de la meva vida. És veritat que els dos primers mesos se’m van fer una mica durs, perquè em vaig dedicar exclusivament a estudiar. Després, les coses van canviar. Em vaig apuntar a la Kings League, perquè veia que el meu cap no estava preparat per estudiar 12 hores al dia sense tenir cap altre tipus de distracció. Tornar a jugar a futbol em va ajudar molt, perquè em feia aprofitar el temps al màxim i em donava un estímul exigent més enllà de l’estudi. També em permetia airejar-me i concentrar-me en altres coses en un ambient totalment diferent de la medicina. I això és el que necessitava després d’estudiar tantes hores al dia.

Per a qui no n’estigui al cas, explica’ns què és això de la Kings League?

La Kings League és una lliga de futbol que va crear l’exjugador del Barça Gerard Piqué. Hi participen bàsicament streamers, persones que es dediquen a fer emissions en directe o en diferit a través de plataformes com per exemple YouTube, i futbolistes professionals, que són els propietaris dels equips. És una lliga centrada a Barcelona i tot es fa per streaming. Hi ha normes diferents. El partit es juga en dues parts, comença amb un dos contra dos i va augmentant el nombre de jugadors fins arribar a set contra set. A la mitja part, es tira un dau i es juga amb el nombre de jugadors que hi surt… És una mena de futbol alternatiu, que busca dinamitzar i crear un futbol més entretingut per a aquelles persones que els pot avorrir el futbol tradicional.

Amb quin tipus de futbol et quedes?

Jo soc un clàssic, a mi em té enamorat el futbol de tota la vida, però és veritat que aquest és un futbol molt més dinàmic. La meva parella, per exemple, no gaudia del futbol tradicional, però ara gaudeix molt amb la Kings League.

L’octubre de 2023, vas guanyar la Kings Cup amb l’equip Ultimate Móstoles i, a més a més, vas ser l’MVP (Most Valuable Player) de la final.

Va ser una experiència espectacular. Precisament, em va coincidir amb la preparació del MIR, durant els mesos més durs, quan ja no tens aquella il·lusió del principi, però tampoc estàs a la recta final. Va ser una experiència única, he jugat molts anys al futbol professional, però mai m’havia vist jugant en un estadi ple de gom a gom, amb 30.000 persones corejant el meu nom. És quelcom que m’emportaré per sempre.

Aquesta competició ha guanyat molta fama, sobretot entre els més joves. T’aturen pel carrer algun cop?

De tant en tant, sí que et trobes gent que et coneix, inclús a l’hospital m’he trobat pacients o personal que em reconeixen. És una experiència agradable, perquè sempre et tracten amb molt de respecte. Sovint es pensen que ets molt famós. Però, al final, som jugadors de regional que hem tingut una exposició mediàtica gràcies a aquesta lliga, però s’ha de portar amb tota la normalitat, perquè no som ningú.

Tirant una mica enrere, com vas arribar a jugar a la Kings League?

Em van contactar des d’un dels equips per dir-me que s’obrien unes inscripcions al draft, que és un procés on els equips van escollint una sèrie de jugadors. En aquell moment, hi vaig enviar el currículum, vaig anar a fer unes proves i em van agafar.

Com aconsegueixes compaginar el futbol amb la medicina? Quin és el grau de compromís i dedicació que t’exigeix ara mateix el futbol?

El compromís és el mateix que tindria si jugués a qualsevol equip o en una lliga de pàdel. Entrenem dos dies a la setmana, al vespre, i juguem tots els diumenges a la tarda al Port de Barcelona. De moment, aquest any tinc bastant facilitat per canviar les guàrdies amb els altres companys, per tal que no coincideixin amb els partits dels diumenges, però, a partir de l’any que ve, ho tindré una mica més complicat. Ara bé, tinc clar que el primer és l’hospital i el dia que no ho pugui compaginar, hauré de fer un pas al costat, com ja vaig fer en el seu dia.

Et planteges o t’has platejat en algun moment tornar a jugar a futbol professional?

És totalment inviable. Primer, amb la residència i, després, amb la feina d’adjunt. Tinc clar que la meva vida ja no inverteix tant en el futbol com abans i que la medicina és el meu futur.

Deixant de banda el futbol, ets resident de cirurgia plàstica a l’Hospital de Bellvitge. Sempre has tingut clar que et volies dedicar a la medicina?

Sí, des dels 10 o 12 anys ja tenia bastant clar que la medicina era la meva passió. Vaig tenir dubtes amb enginyeria biomèdica, perquè m’agradava molt la part de la física i les matemàtiques, però crec que vaig escollir molt bé. Pel que fa a l’especialitat, també tenia clar que m’agradava el quiròfan i la cirurgia plàstica s’encarrega de fer cirurgies molt complexes. Bàsicament, consisteix a reconstruir, extreure tumors i cobrir defectes de tota mena causats per cremades i accidents. És una especialitat preciosa.

Què t’aporta ara mateix el fet de poder jugar a la Kings League?

A mi m’apassiona l’esport, totes les formes de fer esport m’agraden, però encara més si és un esport col·lectiu. Compartir temps i gaudir amb els companys és el que em fa més feliç i és el que em permet airejar-me, sobretot durant les èpoques més estressants a la feina. És la meva via d’escapament i, a més, la competició em dona aquest plus que fa que encara ho gaudeixi i m’exigeixi més, perquè soc una persona molt competitiva.

Creus que tots els metges necessiten alguna cosa més?

En general, tothom necessita una via d’escapament i una afició més enllà de la feina i les rutines. La medicina és una professió que, des del primer dia de carrera, és molt demandant i exigent, per tant, encara és més important tenir alguna cosa que t’ajudi a deixar de pensar en els pacients, en l’hospital, en els teus caps, etc.

On ets més feliç, sota la porteria o fent de metge?

Per igual. La feina em fa molt feliç i potser el futbol em dona un tipus de felicitat més instantània, perquè són estímuls més curts i més plaents. Ara bé, l’hospital és una passada, l’especialitat és preciosa i l’equip també.