“La rehabilitació de la capacitat olfactiva funciona i hem vist que estimula moltes connexions cerebrals”

“Els estímuls olfactius ens arriben i actuen directament sobre l’amígdala, vinculada a les emocions, i també sobre l’hipocamp, la part del cervell que té a veure amb l’aprenentatge i la memòria”

“A part de causes víriques, com la COVID-19 o la grip, n’hi ha d’altres que poden alterar l’olfacte: traumatismes cranioencefàlics, pèrdues hormonals, alteracions metabòliques o exposició a productes químics, per exemple”

“S’està estudiant la relació entre la pèrdua d’olfacte i les malalties neurodegeneratives. S’ha observat que les alteracions de l’olfacte poden aparèixer molt abans que es manifesti el Parkinson”

Alda Cardesín (Barcelona, 1973) és otorinolaringòloga i coordina la unitat de Rinologia de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Parlem amb aquesta especialista sobre la pèrdua o alteració de la capacitat olfactiva, un problema que va afectar moltes persones i que es va fer molt més visible durant la pandèmia de COVID-19, però que també pot tenir altres causes. Cardesín ens explica també com es pot rehabilitar aquesta capacitat i recuperar un sentit tan vinculat a les emocions, als records i a la pròpia seguretat.

Per què és important l’olfacte en el nostre dia a dia i per què està tan lligat als records i les emocions?

A diferència del que passa amb altres sentits, amb l’olfacte el que ocorre és que tots els estímuls olfactius que ens arriben actuen directament en àrees cerebrals sense passar pel tàlem. Aquests estímuls actuen directament sobre l’amígdala, que està vinculada a les emocions que són presents en el dia a dia, com ara la por o la felicitat. I també actuen sobre l’hipocamp, la part del cervell que té a veure amb l’aprenentatge, amb la memòria i amb el fet de guardar records o recuperar-los. Això influeix en molts aspectes, des de la socialització fins a les emocions: la sensació d’atracció cap a una altra persona, el contacte humà… Fins i tot, la seguretat, com quan percebem una olor de gas en un lloc i marxem per protegir-nos. L’olfacte també està estretament lligat a la memòria i a l’aprenentatge, factors clau de la nostra vida quotidiana. Per tant, perdre aquesta capacitat pot ser realment frustrant i afectar-nos molt. Com sempre dic, un no se n’adona de la importància que té fins que la perd.

Amb la COVID-19 moltes persones van perdre l’olfacte i, certament, ho descrivien com una sensació estranya i frustrant…

Sí, la COVID-19 va donar visibilitat a aquest problema, perquè hi va haver molta més prevalença i més gent va consultar per aquesta causa. Però és una cosa que, per desgràcia, ja passava abans. Ja hi havia altres virus, situacions i causes per les quals es produïa una pèrdua de l’olfacte. Aprendre a conviure-hi és difícil, però una part bona de la COVID-19 és que va donar més visibilitat a aquest problema i això ha permès fer-ne més recerca.

Quines causes ens poden fer perdre l’olfacte o fer que s’alteri de manera important?

A part de les causes víriques, com la COVID-19 o la grip, hi ha moltes altres malalties i causes que poden alterar l’olfacte: traumatismes cranioencefàlics, pèrdues hormonals, alteracions metabòliques o exposició a productes químics, per exemple. Ara s’està estudiant molt la relació entre la pèrdua de l’olfacte i les malalties neurodegeneratives, fins i tot anys abans que es desenvolupin. Això inclou estudis en malalties com el Parkinson, les demències, l’autisme, l’esquizofrènia o la depressió.

És a dir, que la pèrdua d’olfacte pot ser un indici de malalties degeneratives?

Sí, fins i tot molts anys abans de què aquestes es manifestin. Per exemple, en el cas del Parkinson, s’ha observat que les alteracions de l’olfacte poden aparèixer molt abans que es manifesti, fet que pot ajudar en el diagnòstic precoç.

Es pot recuperar la capacitat olfactiva perduda?

Cal dir que, amb l’olfacte, passa com amb els altres sentits: no tothom percep de la mateixa manera i no a tothom li agrada el mateix. La recuperació de l’olfacte va molt relacionada amb la causa. No és el mateix recuperar-se en el cas d’una síndrome post viral que fer-ho després d’un traumatisme cranial. O, per exemple, en aquells casos en què hi ha una causa genètica i aquestes estructures ja ni tan sols estan formades i, per tant, és molt més difícil de recuperar. Una altra variable és el temps: no és el mateix haver perdut l’olfacte fa dos mesos que el cas de qui porta deu anys amb un traumatisme, que serà molt més complex de treballar. I també cal tenir en compte les característiques individuals de cada pacient. Però el que està clar és que la rehabilitació funciona i que és quelcom que cal treballar. A més, s’està veient que funciona per estimular moltes connexions a escala cerebral que també van bé per a altres malalties.

Perdre l’olfacte pot tenir repercussions psicològiques?

I tant! És veritat que no tothom ho viu igual. Ho hem vist amb la COVID-19. Hi ha moltes persones que han perdut l’olfacte i que ni tan sols han consultat. Potser perquè pensen o els han dit que no hi ha res a fer o, simplement, perquè no li donen aquesta importància. Però, per a d’altres persones, aquesta pèrdua sí que és molt important i la seva vivència és molt pitjor. De la mateixa manera que hi ha gent que és molt visual o auditiva, hi ha qui li dona més importància a l’olfacte. Per tant, la manera com afecta a cadascú és molt variada. Hi ha gent a la qual aquesta vivència no l’afecta o no li importa i hi ha qui ho viu com un dol, com una pèrdua. Per a aquestes persones, adaptar-se a aquesta situació pot ser molt dur i molt difícil. Els genera molta frustració. Hi ha molts exemples de com els repercuteix en el seu dia a dia.

Com ara quins?

Per exemple, la persona a qui li agrada molt cuinar i ha deixat de fer-ho perquè ja no se sent segura. Això pot afectar la seva autoestima. També hi ha qui deixa de posar-se colònia o es preocupa constantment per si fa olor de suor i no se n’adona. Aquesta falta de seguretat afecta de diferents maneres i la frustració que genera aquest canvi en la qualitat de vida és un aspecte que també cal treballar. No es tracta només d’ajudar la persona a recuperar l’olfacte, sinó que hem de treballar tot això d’una manera integral.

Com es pot rehabilitar la capacitat olfactiva?

Cada cas és diferent. Ens basem en el fet que, científicament, se sap que la rehabilitació mitjançant una estimulació contínua funciona. Tornem a aprendre les olors i a recordar-les i també a fer associacions. Al final, repetir i repetir funciona, està claríssim. És com quan has de fer una dieta i et pesen cada setmana. La constància i el compromís, quan són acompanyats, funcionen molt millor. A la nostra unitat, hem personalitzat molt el tipus d’olors que es treballen i l’ambient en què ho fem, perquè les necessitats de cada persona són diferents. Estimulem tots els sentits, no només l’olfacte. També fem una part de teràpia grupal, que hem vist que és un complement molt important, útil i satisfactori. La frustració que senten aquests pacients també té a veure amb el fet que sovint no se senten compresos pel seu entorn familiar o pels seus amics. Per això, a part de compartir experiències, de vegades, fem venir els familiars als grups perquè els acompanyin.

I què hi feu?

Posem un aroma a les persones afectades i diuen que no noten res. I, al costat, els familiars, que no s’expliquen com pot ser. Aquesta sorpresa i incomprensió és la que els pacients estan percebent cada dia, viuen sense que els altres entenguin una situació que per a ells és difícil. Per això els acompanyem en tota la situació. Perquè, segons com, els exercicis també els podrien fer a casa, però ho volem fer d’una manera més integral. La veritat és que, a molts pacients, el suport els està ajudant força.

Quan perdem l’olfacte, de seguida pensem que hem perdut també el gust. És així?

No, no és així. Són dos sentits diferents, però és una confusió molt habitual. Quan fem la prova de l’olfactometria per veure si algú té l’olfacte correcte, també la fem del gust, que és una altra prova totalment diferent. L’olfacte consisteix a estimular pel nas, mentre que el gust s’estimula a través de les papil·les gustatives de la llengua i es perceben els diferents sabors: l’àcid, l’amarg, el dolç… Molta gent diu que ha perdut el gust quan, en realitat, ha perdut l’olfacte. Aquí hi ha un concepte socialment utilitzat, que és el sabor, que, de fet, és la barreja d’aquestes dues coses: olfacte i gust. Per a mi no té el mateix sabor una paella si he perdut l’olfacte, però, segurament, si em fan la prova del gust, sortirà perfecta. És un error molt habitual de concepte.

Si penséssim en l’ésser humà del Paleolític, per exemple, seria molt més dramàtic perdre l’olfacte…

Evidentment. Les capacitats que estan més o menys desenvolupades són les que tenen més contacte amb el context en cada moment. I ara utilitzem molt poc el sentit de l’olfacte en el dia a dia, al marge d’àmbits concrets com la gastronomia o la perfumeria. El desenvolupament del nostre olfacte per viure i sobreviure, certament, el fem servir molt poc.