3rCPMC: Renovem el compromís amb la societat

aprovacio-declaracio-de-gironaEl 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya, que va aplegar prop d’un miler de metges catalans al Palau de Congressos de Girona el passat 10 de novembre, va culminar amb l’aprovació de la Declaració de Girona, un document a través del qual els metges catalans expressen i renoven el seu compromís amb la societat i amb el país. La Declaració de Girona recull en deu punts els aspectes que els metges catalans consideren que són clau perquè la professió pugui fer front als nous reptes del futur, tot garantint la qualitat de l’exercici i tenint sempre present que les persones són el centre de l’activitat i de la vocació dels professionals.

En un context de crisi econòmica i de transformació constant, amb canvis sociodemogràfics tan significatius com el progressiu envelliment de la població; i amb avenços científics i tecnològics constants, la Declaració de Girona referma el compromís dels professionals des de diversos àmbits:

Continua la lectura de “3rCPMC: Renovem el compromís amb la societat”

Metgessa, dona, mare i filla: He sobreviscut

donesLa feminització de la professió mèdica és una realitat. Les xifres així ho demostren: les dones representen el 50,4% del col·lectiu a Catalunya. Però, quantes d’elles poden assumir càrrecs de més responsabilitat sense haver de renunciar a algun altre aspecte de la seva vida, com ara la maternitat? Tot i haver assolit moltes fites, les dones encara troben traves que els hi dificulten la conciliació laboral, familiar i personal. Com superar-les? Cinc metgesses ens van explicar a la 16 Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica com aconsegueixen exercir amb èxit el seu rol com a professionals, mares, filles i dones.

Continua la lectura de “Metgessa, dona, mare i filla: He sobreviscut”

Fem #3rCPMC!

img_CPMC_PEQUEEl 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya (3rCPMC) arriba en un moment clau per a la professió. Les transformacions socials i demogràfiques que s’han produït en la darrera dècada plantegen nous reptes i canvis substancials en la manera d’entendre i practicar la medicina. El 3rCPMC és el marc idoni per repensar el paper del metge envers les necessitats i demandes de la societat del segle XXI.

Per aconseguir-ho, cal la participació de tota la col·legiació catalana en el debat de les ponències del Congrés. Per això, s’ha creat un espai exclusiu a la pàgina web on tothom pot expressar la seva opinió sobre els quatre grans temes que es plantegen: lideratge i participació, nou professionalisme, formació mèdica i actualització del Codi de Deontologia. El president del Col·legi de Metges de Barcelona, el Dr. Jaume Padrós, ens explica que aquest Congrés “no té precedents” perquè  “dóna cabuda a la participació de tots els col·legiats de Catalunya. Des de la Junta del Col·legi i des de la Junta del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya hem dissenyat un sistema que fa possible que tots puguin participar dient la seva. Totes les aportacions seran benvingudes”.

Continua la lectura de “Fem #3rCPMC!”

Què volen els pacients?

Cicle Metges Humanistes? Medicina en societat per al segle XXI

El cicle de metges humanistes que se celebra cada dilluns fins al 17 de desembre a la residència d’estudiants del CSIC va convidar al Dr. Alber J. Jovell per parlar, des de la perspectiva del pacient, com s’entén la relació del metge-pacient amb un pacient actiu i va fer una anàlisi de la professió des d’una perspectiva més humanista.

Jovell és metge i al mateix temps pacient. Així comparteix les dues visions i sensibilitats. Ha endegat i participat en diferents iniciatives, com el Foro Español de Pacientes i la Universitat de Pacients. Actualment forma part de la Junta de Govern de l’Institut Global de Salut Pública i Política Sanitària, de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).

Medicina humanista
Jovell va explicar la seva visió sobre com hauria de plantejar-se l’acte mèdic, més humanista, que tingui en compte un símptoma comú en tots els pacients i que no s’explica com tractar: la por.

Segons Jovell s’ha de distingir entre la visió de la malaltia vertical, la que veuen els professionals amb la simptomatologia, i la visió transversal, que també es fixa en els sentiments dels pacients, les seves inseguretats i incerteses, i les dificultats d’adaptació a una nova vida, que tant la malaltia com el tractament poden comportar.

El metge va apel·lar al tracte humà que el professional ha de conferir al pacient, com per exemple, assegurar-se de que aquest ha entès tot el que li ha explicat a la consulta. “El metge no pot oblidar que el malalt és una persona molt vulnerable, que en malalties greus té un sentiment de finiquitat de la seva vida”, va insistir.

A més, va criticar els estudis de medicina, on troba a faltar formació en la pressa de decisions i empatia. Va proposar que s’avaluï en l’examen MIR i la introducció de malalts com a professors perquè expliquin la seva experiència mentre s’estudia una malaltia. De fet, va afegir: “No entenc que no es pali d’ètica a la facultat”.

El pacient actiu

El pacient actiu és aquell que és co-responsable de la seva salut, que pren decisions amb coneixement i que degut a aquest és més autònom. Segons Jovell aquest és majoritàriament un cuidador: el pare d’un nen malalt o el fill d’una persona gran depenent. És un tipus de pacient que està arribant i al que cal ensenyar com navegar per la seva malaltia i pel sistema sanitari.

Per abastar aquesta figura cal resoldre un element immediat, una bona representació dels malalts en els òrgans de pressa de decisions, així com preparar una nova generació de malalts, com el que fa la Universitat dels Pacients, una universitat específica dedicada als pacients, familiars, cuidadors, voluntaris i ciutadans.

Jovell va deixar un missatge final: “El pacient vol un bon sistema sanitari, de qualitat i eficaç. En això, el nostre sistema és capdavanter. El malalt vol que el cuidin i cal tenir en compte que l’autonomia del pacient passa per que aquest tingui la claredat d’avaluar les conseqüències de la seva malaltia”.

Degut a problemes de salut la xerrada es va haver de realitzar per teleconferència, sense ocasionar més incidències. La propera cita del cicle de conferències sobre medicina humanista es realitzarà el proper 22 d’octubre: “La delimitació de la pràctica mèdica: ètica i assistència mèdica”, per Màrius Morlans, de la Comissió de Deontologia del COMB.

La sessió “Què volen els pacients” es podrà veure íntegra al canal col·legial COMBtv.

Fòrum de la Professió Mèdica. Propostes per a la sostenibilitat i millora del sistema sanitari públic


Arran de les reduccions del pressupost en sanitat fruit de la crisi econòmica, el Col·legi de Metges de Barcelona, just abans de l’estiu, va posar en marxa el Fòrum de la Professió Mèdica, que ha estat un espai obert en el qual s’ha convocat professionals de diferents perfils, amb l’objectiu d’elaborar mesures per la sostenibilitat i millora del sistema sanitari.

Més de 300 companys i companyes, de diferents perfils professionals, assistencials i d’especialitat, hi han participat, organitzats en 26 grups de treball dels sis àmbits: hospitals, atenció primària, sociosanitària, salut mental, docència i formació i recerca i innovació. El conjunt de la feina realitzada és considerable, els documents resultants són d’una gran qualitat i reflecteixen clarament que els metges volem participar en fer que el sistema sanitari sigui més eficient. Esperem que les conclusions puguin ser d’utilitat per fer avançar la nostra sanitat i mantenir –o millorar tant com sigui possible- la seva qualitat i excel·lència.