Representants dels tres sectors demanen més rigor i independència en la informació sanitària a la xarxa a l’informe eHealth Focus On (EHON SALUD DIGITAL)
La informació sobre salut a la xarxa és extensa. N’hi ha de molt bona, però no sempre és fàcil destriar-la d’aquella poc rigorosa, incompleta o, directament, falsa.
Pacients i familiars acudeixen a internet per cercar informació sobre patologies i tractaments, tant abans d’acudir a la consulta com després, per resoldre dubtes posteriors. Aquesta pràctica, cada cop més habitual, genera preocupació entre els professionals sanitaris, les associacions de pacients i també entre els periodistes especialitzats en informació de salut. Continua la lectura de “‘Infoxicació’ a internet: professionals sanitaris, pacients i periodistes donen l’alerta”→
Medicina i Periodisme. Dues disciplines molt diferents, però amb un punt clau en comú: el secret professional. La confidencialitat entre metge-pacient i periodista-font d’informació és la base d’aquests professionals. No obstant, en determinats moments el secret professional es pot veure amenaçat per altres interessos o es poden sobrepassar els seus límits. En quins casos metges i periodistes han hagut de decidir entre mantenir el secret professional o fer-lo públic? De quina manera han afectat les Noves Tecnologies en aquestes relacions?
Per resoldre aquest dubtes i reflexionar sobre el concepte de secret professional, el COMB i el Col·legi de Periodistes de Catalunya van organitzar el passat 11 de febrer la jornada “Secret Professional. Drets i deures de metges i periodistes”. En l’acte van participar experts en Deontologia, com ara el Dr. Joan Terès, president de la Comissió de Deontologia del COMB; el Dr. Joan Sala i el Dr. Joan Monés, membres d’aquesta mateixa comissió; i Ignasi Pidevall, en representació de l’Assessoria Jurídica del COMB. Ells van ser els encarregats de fer un repàs del Codi de Deontologia de la professió mèdica i de la legislació que empara els metges en relació amb el secret professional.
De la banda periodística, Roger Giménez, president de la FCIC i dos testimonis en primera persona que es van trobar davant el dilema de respectar o no el consentiment de l’afectat. Ramón Besa, redactor en cap del diari El País, va explicar com van tractar el cas de la malaltia de l’entrenador del FCB, Tito Vilanova; i Anna Macpherson, periodista de La Vanguardia especialitzada en temes de salut, va recordar l’episodi de Teresa Romero i el dilema que es va viure a la redacció de si publicar o no la foto de Romero a l’habitació de l’hospital.
El secret professional és una de les primeres lliçons ètiques que aprenen els metges. Des del moment que entren a la Facultat de Medicina han de ser ben conscients de la importància que té la confidencialitat en la relació amb els seus pacients. Ja ho deia Hipòcrates al seu Jurament: “Guardaré reserva sobre el que senti o vegi en la societat i no serà necessari que es divulgui, sigui o no del domini de la meva professió, considerant el ser discret com un deure en semblants casos”.
A més de la Medicina, altres professions com el Periodisme també basen el seu codi ètic en el secret professional i la confidencialitat per tal de vetllar per la intimitat de les seves fonts d’informació. Però, fins on arriba el compromís dels metges i els periodistes? Quan entra en conflicte amb altres interessos? Poden les Noves Tecnologies posar en risc el secret professional?
La informació sobre salut a la xarxa és extensa. N’hi ha de molt bona, però no sempre és fàcil destriar-la d’aquella poc rigorosa, incompleta o, directament, falsa.
El blog del teu col·legi professional 