La feminització de la professió és una tendència evident en la piràmide de població dels col·legiats de Barcelona. Aquest fenomen es repeteix a nivell espanyol, on en la darrera dècada ha duplicat la presència de dones, i també a nivell internacional. Aquest canvi ha generat un debat sobre els canvis en la professió que aquesta tendència pot provocar, i si són o no positius.
Per aquest motiu, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona va dedicar la presentació del programa de formació 2012/13per debatre sobre aquesta qüestió de la mà de la secretària del COMB, Dra. Pilar Arrizabalaga qui ha publicat diferents estudis sobre el tema i del Dr. Jordi Craven-Bartle, també membre de la Junta i de l’Institut Borja de Bioètica.
La posició va ser clara. Tots dos van constatar la presència creixent de les dones a la professió, tot i que sembla que participen menys que els seus col·legues en l’àmbit de la investigació. Així i tot, van mostrar l’evidència que la presència major de dones no ha variat el nivell de satisfacció dels pacients.
Us deixem les dues presentacions amb informació sobre aquesta tendència.
Dra. Pilar Arrizabalaga, secretària del COMB
Dr. Jordi Craven-Bartle, membre de la Junta i de l’Institut Borja de Bioètica
La Fundació Galateaha presentat l’estudiSalut, estils de vida i condicionants acadèmics dels estudiants de Medicina de Catalunya, que ha tingut com a objectiu determinar el nivell de salut dels estudiants a través de tres variables: la salut percebuda, l’activitat física i el consum de drogues. A més, en l’estudi s’han analitzat totes les variables relacionades amb el seu benestar emocional.
El Dr. Manel Salamero, Director de l’estudi, va presentar els resultats i les conclusions del treball en una jornada celebrada al col·legi el 16 de maig. Aquest estudi ha comptat amb la participació de 805 metges de 4art de medicina de totes les universitats catalanes que han estat enquestats sobre diferents aspectes de salut i hàbits.
Segons es desprèn de l’estudi, els estudiants de medicina de Catalunya tenen un bon nivell de salut auto-percebuda, un consum alt d’alcohol, tranquilitzants i cannabis, però menys consum de tabac que altres estudiants. El distrès emocional i risc psicopatòlogic és alt i està relacionat, en molts casos, amb una insatisfacció en relació a l’entorn acadèmic.
Us presentem en aquest vídeo un resum de les conclusions de l’estudi. Properament tindreu disponible tota la jornada a COMBtv.
Molts dels nostres professionals tenen a casa una gran biblioteca mèdica. De vegades, i per diferents motius, aquests llibres ja no tenen lloc i és necessari traslladar-los. El Col·legi posa a la seva disposició un fons literari col·lectiu, l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut Dr. Simeò Selga, on metges, o en nom d’un, poden donar el seu fons per la seva salvaguarda i per què pugui ser consultat per altres professionals.
El seu director, el Dr. Lluís Guerrero, explica quines són les activitats i les funcions d’aquest Arxiu:
L’Arxiu organitza anualment una jornada lúdico-professional al Monestir de Montserrat al que esteu tots convidats. Es parlarà de “La sanitat catalana i el paper del professionals en moments de crisi”, se celebrarà un concert a càrrec del duet Art Noveau Duo i a més es podrà fer una visita a la basílica.
Per posar-se en contacte amb l’Arxiu o realitzar una donació;
938 742 751 (matins)
ahcs[arrova]comb.cat
Carrer de l’Alcalde Armengou, 11 1r, 08242 Manresa
El Col·legi de Metges de Barcelona va ser l’escenari escollit pel diari La Vanguardia per presentar per primera vegada a Barcelona i davant el sector mèdic i sanitari de la ciutat la seva edició en català. El COMB i el sector mèdic van avalar un projecte que s’endega amb molta il·lusió i que coincideix amb els 130 anys d’història del rotatiu.
L’acte es va celebrar el passat 28 d’abril i va ser organitzat conjuntament pel COMB i La Vanguardia. Hi van participar el Dr. Jaume Padrós, vicepresident del COMB, la Dra. AnnaVeiga, biòloga de l’Institut Dexeus i del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, el Sr. Jordi Barbeta, redactor en cap de Política, el Sr. Josep Corbella, periodista de medicina i salut, i l’escriptor Sergi Pàmies, articulista del diari. El Dr. Miquel Vilardell, president del COMB, i el Sr. Josep Antich, Director de La Vanguardia, van concloure l’acte.
El Dr. Jaume Padrós va definir La Vanguardia com “la capçalera de referència dels metges per la seva credibilitat i perquè se senten identificats amb els continguts i el seu tractament”. Segons Padrós “la sortida de l’edició en català és un pas extraordinari en la consolidació de la identitat nacional del nostre país”.
La Biòloga Anna Veiga va parlar en representació de la comunitat mèdica i científica destacant que “diaris com La Vanguardia han fet una tasca de divulgació molt important ja que han permès acostar vessants de la medicina i de la ciència a la societat”.
El redactor en cap de Política, Jordi Barbeta, va remarcar que “la sortida de La Vanguardia en català té una transcendència política innegable” i aquest fet “no es pot descontextualitzar de l’actual situació política”. Barbeta va explicar que no es farà un diari traduït sinó una doble versió, i va concloure que “el mèrit de La Vanguardia no és la llengua en què es fa, és el periodisme”.
Per la seva part, el periodista Josep Corbella va fer un repàs de la informació sobre medicina, salut i sanitat del diari en aquests anys i que l’han convertit en una referència en aquest camp. Per a l’escriptor Sergi Pàmies, “el que fa La Vanguardia amb aquesta edició és tancar aquest procés de normalització de la llengua catalana”.
El Dr. Miquel Vilardell va concloure l’acte definint La Vanguardia com “l’arxiu més important que hi ha de la història recent del nostre país”. Per a Vilardell “La Vanguardia és més que un diari, és el diari de la família”.
L’edició catalana de La Vanguardia va arribar als lectors el passat 3 de maig.
El blog del teu col·legi professional 