Vanessa Díaz, R2 de Medicina Familiar i Comunitària, va començar a exercir quan va esclatar la crisi sanitària per la COVID-19, mentre esperava una plaça MIR: “No sabia realment on m’estava ficant, però les ganes van poder més que la por”

“Estava al sofà de casa esperant una plaça MIR i necessitava fer alguna cosa i ajudar com fos”

“Em va marcar veure els pacients tan sols. Ara, sempre que veig un pacient sol, també penso en la seva família”

Vanessa Diaz és resident de segon any de Medicina de Família i Comunitària al CAP Sant Pere de Ribes (ABS Garraf Rural), però va començar a exercir com a metgessa abans del que s’esperava. Va fer l’examen MIR l’any 2020 i, amb l’esclat de la pandèmia i tot esperant la convocatòria de residents [que no va arribar fins al setembre], va decidir que no podia quedar-se de braços plegats veient com els professionals sanitaris no donaven l’abast i va decidir fer un pas endavant i acollir-se a la col·legiació exprés que el Col·legi de Metges de Barcelona va oferir als metges que tot just s’acabaven de graduar. Des del març de 2020 i fins que va començar el MIR, Díaz va treballar al Centre Sociosanitari Mutuam Güell de Barcelona, una experiència que l’ha marcat profundament. La bona acollida i el suport dels companys van ajudar-la a enfrontar-se amb la por i la responsabilitat d’exercir sense haver estat abans resident i, a sobre, amb una malaltia llavors del tot desconeguda. L’estiu de 2020, Díaz ens va explicar la seva experiència a la sèrie #Metgesen1apersona. Ara, amb la perspectiva de dos anys, tornem a parlar amb ella sobre aquells mesos i sobre com han influït en la seva visió de la professió. Díaz traspua agraïment, humanitat i un fort compromís amb els pacients, les seves famílies i la societat.

Continua la lectura de “Vanessa Díaz, R2 de Medicina Familiar i Comunitària, va començar a exercir quan va esclatar la crisi sanitària per la COVID-19, mentre esperava una plaça MIR: “No sabia realment on m’estava ficant, però les ganes van poder més que la por””

La malaltia per virus ebola: Quines lliçons hem après?

ebola

En dos anys la malaltia per virus ebola (MVE) ha acabat amb la vida de més d’onze mil persones (entre elles uns 300 sanitaris) i ha deixat 28.000 infectats a l’Àfrica Occidental. El virus ha estat especialment devastador en tres països: Sierra Leone, Guinea Konakry i Libèria, que s’han vist desbordats per una epidèmia que ha estat considerada emergència de salut pública internacional. Dos anys després Libèria, el darrer país on encara quedaven casos de malalts d’ebola, ha estat declarada lliure del virus i l’OMS ha anunciat que la transmissió humana de l’ebola ha acabat.

La guàrdia, però, no s’ha de baixar perquè l’ebola pot tornar a aparèixer, així com d’altres malalties importades altament infeccioses, com el MERS, la febre de Lassa, la febre hemorràgica del Congo-Crimea o el SARS. La gran pregunta és si la crisis de l’ebola ha servit de lliçó a la xarxa sanitària local i internacional per afrontar una nova epidèmia d’aquestes característiques: Estem preparats?

Continua la lectura de “La malaltia per virus ebola: Quines lliçons hem après?”