El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona ha editat el Quadern de la Bona Praxi 32 dedicat a les contencions en l’àmbit de les residències geriàtriques, amb l’objectiu de consensuar i elaborar protocols d’atenció en contencions per així reduir la variabilitat.
En relació a aquesta necessitat, el President del COMB, Dr. Miquel Vilardell va explicar a la presentació del document que “quan no es té evidència científica – i en l’ús de contencions no n’hi ha – cal acudir a l’expertesa dels qui tenen experiència”.
El Vicepresident Primer del COMB, Dr. Jaume Padrós; la redactora del Quadern, Dra. Esperanza Gómez-Durán; i el metge gerontòleg, Dr. Lluis Juan, expliquen el per què del Quadern, el seu contingut i la seva utilitat pràctica.
Per més informació podeu consultar les presentacions del cap del Servei de Responsabilitat Professional, Dr. Josep Arimany, i de la Dra. Esperanza Gómez-Durán sobre el contingut de Quadern.
El Quadern de Bona Praxi 32 Contencionses pot descarregar lliurement des de la pàgina del Col·legi. El cost per exemplar imprès és de 15 euros pels col·legiats del COMB, COMG, COMT o COMG, i de 20 euros per altres interessats i entitats. Per més informació us podeu adreçar a cecfmc[arrova]comb.cat
El Col·legi de Metges estudiarà fer un document de posició i/o un quadern de bona praxi sobre l’ús de contencions en residències geriàtriques. És a dir, de les intervencions terapèutiques que consisteixen en la utilització d’un dispositiu físic, mecànic o farmacològic per restringir moviment a fi de prevenir una situació de risc a una persona malalta o d’altres persones del seu entorn.
Professionals de l’àmbit mèdic es van reunir al Col·legi el 20 d’octubre en la jornada “Aspectes ètics i medicolegals de les Contencions a les Residències Geriàtriques”, que s’ha organitzat a partir de la preocupació manifestada per molts professional per una iniciativa dela Fiscalia Provincial de Barcelona sobre “com s’havia de procedir en situacions en que podria estar indicada o amb quines garanties s’havia de procedir” segons el Vicepresident 1er del COMB, Dr. Jaume Padrós.
El 2010 la Fiscaliava enviar una directiva a sobre l’ús de contencions que insta a “comunicar les immobilitzacions o restriccions de la capacitat física o intel·lectual per mitjans mecànics o farmacològics que s’imposin a les persones ingressades” i el seu manteniment cada sis mesos fins que “desaparegui el motiu que va dur a adoptar-la o sigui substituïda per una altra”.
La jornada va tractar el tema des de quatre vessants diferents, etico-deontològica, medicolegal, visió mèdica i de gestió, i des de el punt de vista d’altres professionals sanitaris. Tots van coincidir en la necessitat de veure les contencions com una pràctica mèdica que ha de ser prescrita per un professional i documentada en la història clínica del pacient. Es va debatre sobre el seu ús i conseqüències. També es va manifestar la preocupació dels metges i altres professionals per ser aquest un tema tabú a la societat i pel mal ús que de vegades es fa del llenguatge, que pot comportar a equívocs. D’altra banda, es va posar sobre la taula necessitat personal especialitzat i de protocols consensuats. ____________________________________________________________________________________________
El Director del Servei de Responsabilitat Professional del COMB, Dr. Josep Arimany va extraure 10 conclusions de la jornada que us exposem:
La contenció o restricció física o farmacològica és un acte mèdic, per tant és una prescripció facultativa i està indicada pel metge. De forma excepcional es pot utilitzar sense prescripció, en cas que hi hagi un risc greu per al pacient. En aquests casos, segons la Llei12/2007, s’haurà de comunicar directament a la Fiscalia.
Hi ha una legislació específica al nostre país: Llei d’enjudiciament civil en el seu article 763, Llei d’autonomia del pacient 1/2002 que parla totalment de la informació i del consentiment. A Catalunya la llei 12/2007 de Serveis Socials, sobretot l’article 12.
La documentació clínica i el seu registre a la història clínica és clau. Complim així amb els criteris de normopraxis assistencial. És una mesura de seguretat clínica.
La legislació que hi ha al nostre país és, a vegades, inespecífica i confosa. Hem de tenir en compte, amb el tema de les restriccions i contencions, els principis d’ètica mèdica.
La indicació de contenció ha de ser clara, específica i individual. S’ha d’argumentar a la documentació clínica. Per tant no s’ha de fer de forma rutinària.
Hem de considerar la indicació de contenció farmacològica. Evitem la sobremedicació.
La informació. S’ha de plantejar el tema del consentiment informat per representació. És molt important l’explicació a la família.
Utilitzar sempre el sistema menys restrictiu possible i revisar periòdicament la contenció.
És molt important la bona col·laboració amb els altres professionals sanitaris. L’equip multidisciplinar és clau.
Procurar una formació continuada del personal sanitari.
El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona ha editat el Quadern de la Bona Praxi 32 dedicat a les contencions en l’àmbit de les residències geriàtriques, amb l’objectiu de consensuar i elaborar protocols d’atenció en contencions per així reduir la variabilitat.
El blog del teu col·legi professional 