José Luis Ballvé, metge de família i impulsor d’una App per tractar el vertigen posicional: “El vertigen posicional és benigne, però no banal. El 70% dels pacients deixen de treballar durant dies, mesos o anys. És molt invalidant”

“Tenim una atenció primària organitzada i podem fer un pas més i ser el primer lloc del món on els pacients amb vertigen posicional, en el primer contacte amb el sistema sanitari, quedin diagnosticats i curats”

“Amb molt poc podríem millorar la vida de moltíssima gent i això és el que ens fa il·lusió”

“El 25% de les caigudes de gent gran són causades per vertigen posicional paroxístic. Per tant, si ho solucionéssim, n’evitaríem moltes. A la gent gran, quan cau, sovint la vida li canvia d’una manera radical”

José Luis Ballvé Moreno (Barcelona, 1958) és metge de família al CAP La Florida de l’Hospitalet de Llobregat. Actualment, lidera un equip de l’Institut Universitari de Recerca en Atenció Primària (IDIAP) Jordi Gol, que impulsa un projecte per implantar una solució tecnològica que faciliti el diagnòstic i el tractament del vertigen posicional paroxístic benigne a través d’unes maniobres concretes. Parlem amb ell sobre aquesta malaltia i sobre l’aplicació que volen desenvolupar.

Continua la lectura de “José Luis Ballvé, metge de família i impulsor d’una App per tractar el vertigen posicional: “El vertigen posicional és benigne, però no banal. El 70% dels pacients deixen de treballar durant dies, mesos o anys. És molt invalidant””

Alicia Albaladejo, R1 d’oftalmologia: “Per mi és una motivació atendre una persona vulnerable en la seva llengua i fer que se senti millor”

“Quan vaig decidir venir a Barcelona sabia que el català formaria part de la meva vida. Els primers dos mesos a la facultat de Medicina no vaig dir a ningú que era de fora per poder millorar-lo”

“M’agradaria ser una oftalmòloga que tracta bé els seus pacients. Pot sonar molt bàsic, però no vull oblidar per què faig la feina que faig”

“Tres setmanes de pràctiques en un hospital em van canviar la vida, quan vaig viure la satisfacció que aporta la relació metge-pacient”

La vida de vegades guarda sorpreses. Quan Alicia Albaladejo (La Roda, Albacete, 1996) va agafar les maletes per estudiar Ciències Biomèdiques a Barcelona, no s’esperava que al final acabaria a la facultat de Medicina de la UAB per convertir-se en metgessa. Unes setmanes de pràctiques a l’hospital ho van canviar tot. Aquest any, ha fet l’examen MIR i comença l’especialitat d’Oftalmologia a l’Hospital Clínic. Un fet curiós d’Albaladejo és que, durant un temps, va ocultar el seu origen manxec als companys de Medicina. Així va aconseguir que tothom li parlés en català, una llengua que domina i que ja forma part de la seva vida i professió.

Continua la lectura de “Alicia Albaladejo, R1 d’oftalmologia: “Per mi és una motivació atendre una persona vulnerable en la seva llengua i fer que se senti millor””

Meritxell Gràcia, ginecòloga de la Unitat d’Endometriosi de l’Hospital Clínic de Barcelona: “La normalització del dolor ha provocat el retard diagnòstic de l’endometriosi”

“Quan el dolor menstrual afecta la qualitat de vida, quan priva una nena d’anar a escola o de practicar esport o quan altera la vida laboral o social de la dona, cal consultar i insistir”

“El teixit endometrial té la capacitat de migrar, d’envair i d’adherir-se en localitzacions força llunyanes. El més habitual és l’endometriosi intestinal i de les vies urinàries, però també hi ha endometriosi pleuropulmonar”

“La realitat és que estem diagnosticant millor, però també que estem amb les mateixes estratègies de tractament de fa deu anys. Necessitem trobar nous fàrmacs i noves dianes”

Meritxell Gràcia Quero (Barcelona, 1977), doctora en medicina, és especialista en Ginecologia i Obstetrícia a l’Hospital Clínic. A més, forma part del grup de recerca de ginecologia, reproducció humana i salut de la dona. Parlem amb la doctora Gràcia sobre l’endometriosi, una patologia ginecològica històricament infradiagnosticada, que afecta al voltant del 10% de les dones en edat reproductiva.

Continua la lectura de “Meritxell Gràcia, ginecòloga de la Unitat d’Endometriosi de l’Hospital Clínic de Barcelona: “La normalització del dolor ha provocat el retard diagnòstic de l’endometriosi””

Alfonso Fadeuilhe, cardiòleg i aficionat a la fotografia: “Fent de metge, he vist tantes persones i tantes expressions diferents, que a l’hora de fer fotos, també busco el llenguatge gestual de les persones”

“La fotografia és la meva psicoteràpia. Em relaxa, sobretot si és paisatgística”

“He estat autodidacte. Quan vaig començar, havíem d’aprendre com podíem. Era encert error i així anaves fent. T’espavilaves, perquè una fotografia et costava molts diners”

La medicina s’està tecnificant molt i, després de la jornada laboral, la millor vàlvula d’escapament és fer coses creatives”

Alfonso Fadeuilhe Fadeuilhe (Barcelona, 1954) és cardiòleg i un apassionat de la fotografia. Fa fotos des de ben jove, quan s’hi va iniciar amb el seu pare, i en guarda milers al seu arxiu. Al llarg de la seva trajectòria com a metge, ha treballat tant en l’àmbit públic com en el privat i actualment té una consulta privada.

Continua la lectura de “Alfonso Fadeuilhe, cardiòleg i aficionat a la fotografia: “Fent de metge, he vist tantes persones i tantes expressions diferents, que a l’hora de fer fotos, també busco el llenguatge gestual de les persones””

Xavier Busquet, metge de família: “Qui demana l’eutanàsia no demana entre la vida i la mort: demana triar entre dues maneres de morir. Acompanyar en aquest procés dona molta satisfacció”

“L’aplicació de la llei de l’eutanàsia ha posat en evidència que necessitem accés a comitès d’ètica a l’atenció primària”

“La llei és molt garantista i ens obliga a complir tota una sèrie de requisits que ens fa sentir la pressió del temps a sobre i que converteixen un acte mèdic en un procés administratiu”

“Hi ha un component molt important d’entrega a l’altre. Com a professional, has de vèncer moltes pors i reticències. La satisfacció és gran i les dificultats també ho són”

“Ens falta suport moral, suport emocional i suport administratiu. Fins ara, hi ha hagut molt voluntarisme. La llei s’ha desenvolupat sense cap suport econòmic”

Xavier Busquet (Terrassa, 1959) treballa a l’àmbit de les cures pal·liatives domiciliàries, al PADES Granollers, a més de ser investigador de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol Gurina. Quan fa més de tres anys de l’entrada en vigor de la Llei Orgànica de Regulació de l’Eutanàsia, parlem amb el doctor Busquet sobre un recent article, de qual n’és un dels autors, que analitza com han viscut l’experiència els professionals que han intervingut directament en processos d’ajuda a morir i identifica les dificultats que hi han trobat.

Continua la lectura de “Xavier Busquet, metge de família: “Qui demana l’eutanàsia no demana entre la vida i la mort: demana triar entre dues maneres de morir. Acompanyar en aquest procés dona molta satisfacció””

Sara López, ginecòloga i divulgadora: “Els metges ens hem d’obrir més. Les xarxes socials, ben emprades, són una bona eina per arribar a la població i parlar de temes mèdics”

“Escriure un llibre va ser un procés molt creatiu i molt diferent del que estava acostumada a fer com a metge”

“Fer xerrades sobre reproducció assistida i salut sexual em gratifica molt. Venen dones a agrair-m’ho i em pregunten coses. Aquest contacte tan proper m’encanta”

“Anar als mitjans de comunicació em fa sortir de la zona de confort. Tinc ganes de continuar aprenent i de transmetre informació amb paraules que la gent pugui entendre”

Sara López Sánchez (Barcelona, 1978) és especialista en ginecologia i obstetrícia i treballa a la clínica CIRH de Barcelona, que forma part d’Eugin Group. La doctora López s’ha especialitzat en reproducció assistida i porta a terme una intensa labor de divulgació sobre fertilitat, ginecologia i salut sexual de la dona al seu compte d’Instagram (@ginecologasaralopez), fent xerrades en viu i també a través del seu llibre Quiero quedarme embarazada. Claves para entender la reproducción asistida (Alba Editorial, 2023). Parlem amb ella sobre l’origen i l’elaboració d’aquesta publicació i sobre el paper que juga la divulgació científica en la seva vida professional i personal.

Continua la lectura de “Sara López, ginecòloga i divulgadora: “Els metges ens hem d’obrir més. Les xarxes socials, ben emprades, són una bona eina per arribar a la població i parlar de temes mèdics””

Yoseba Cánovas, metge de família i autor d’un article que analitza la tria i adjudicació de places al MIR: “L’opinió general és que ningú no vol fer MFiC, però quan ens mirem bé les dades, veiem que no és així”

“MFiC és l’especialitat més triada. No n’hi ha cap altra que tingui més de 2.000 persones disposats a fer-la. Per això, cal donar-li la volta al missatge”

“Les especialitats generalistes són les que poden garantir la sostenibilitat del sistema, Són les que fan augmentar la qualitat i l’esperança de vida de les persones”

“Que tan sols el 4 % dels crèdits universitaris siguin de MFiC, quan resulta que el 28 % dels estudiants haurien de ser metges de família, és, com a mínim, una mica incongruent”

Aquest any han tornat a quedar vacants places MIR de Medicina Familiar i Comunitària (MFiC), tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. Yoseba Cánovas (Barcelona, 1975) és especialista en Medicina Familiar i Comunitària, treballa com a metge de família al CAP Passeig de Sant Joan de Barcelona i és professor associat de la Facultat de Medicina de la UAB. Des de fa uns anys, Cánovas analitza la tria i adjudicació de places MIR de MFiC i comparteix les seves anàlisis a la xarxa X (antic Twitter). També ho ha fet en aquesta darrera convocatòria [2024]. Analitzem amb Cánovas què passa amb l’especialitat de MFiC i si és o no atractiva per als metges joves.

Continua la lectura de “Yoseba Cánovas, metge de família i autor d’un article que analitza la tria i adjudicació de places al MIR: “L’opinió general és que ningú no vol fer MFiC, però quan ens mirem bé les dades, veiem que no és així””

Dani Antolín, metge de família i aficionat al teatre: “El teatre m’ha donat moltes eines per gestionar situacions tenses o per donar males notícies, que és una assignatura pendent a la carrera”

“La vida és com el teatre: la manera com entra un pacient, com s’asseu, com parla, com gesticula… Com a metges, ens hem de posar en situació”

“M’agrada actuar i pujar a un escenari, però tinc clara la meva professió des dels 12 anys. Sempre que hi havia una ferida, jo havia de ser allà. Ajudar la gent era una cosa que em sortia”

“De vegades, saps que el pacient, per més que el confortis, sortirà tocat. Però cultivar la nostra part més humanística també ens ajuda a fer un més bon ús del llenguatge”

Dani Antolín Hernández (1990) és metge de família al CAP Ripoll, on treballa des de fa uns mesos. El doctor Antolín té moltes aficions, però en destaca el teatre i la música. Va començar a formar-se en interpretació en un moment molt difícil de la seva vida i, des d’aleshores, ha estat una companya de viatge que li ha aportat eines molt valuoses per al seu dia a dia, tant en el camp personal com en el professional.

Continua la lectura de “Dani Antolín, metge de família i aficionat al teatre: “El teatre m’ha donat moltes eines per gestionar situacions tenses o per donar males notícies, que és una assignatura pendent a la carrera””

Anna Ruiz, metgessa de família, investigadora i professora de la UVic-UCC: “Volem que els nostres estudiants s’enamorin de la medicina igual que ens en vam enamorar nosaltres”

“Per fer recerca, és molt important tenir molta informació, però el que cal, sobretot, és tenir bones preguntes. A l’atenció primària som molt afortunats, perquè tenim accés a moltes dades”

“Visc a Manresa i, en cinc minuts, puc arribar al CAP, a la Facultat i a la unitat de recerca. És un luxe. He trobat l’equilibri que em permet combinar assistència, investigació i docència”

“Si no pots fer una assignatura de Medicina de Família durant el grau, potser, més endavant, no la tindràs en compte com a sortida professional. És una especialitat exigent, que et realitza molt com a professional i com a persona”

Anna Ruiz Comellas (Manresa, 1977) és especialista en Medicina Familiar i Comunitària i treballa a l’Equip d’Atenció Primària del CAP de Sant Joan de Vilatorrada (ICS) i a la UVic-UCC, on exerceix de professora a la Facultat de Medicina. A més, treballa com a investigadora a la Unitat de Recerca i Innovació de la Catalunya Central de l’ICS. Les seves principals àrees de recerca són l’arteriopatia perifèrica, l’activitat física, la gent gran i la Covid-19. La doctora Ruiz se sent afortunada de poder fer assistència i, alhora, combinar-ho amb la recerca i la docència.

Continua la lectura de “Anna Ruiz, metgessa de família, investigadora i professora de la UVic-UCC: “Volem que els nostres estudiants s’enamorin de la medicina igual que ens en vam enamorar nosaltres””

Janice Velasco, cirurgiana i artista plàstica: “Arriba un moment en què els metges necessitem descarregar el cap, el cor i el cos i trobar altres activitats”

“Això va començar com un ‘hobby’, però ara no concebo la meva vida sense fer collages

“Tallo les peces amb bisturí. Em resulta més senzill. És el mateix que faig en la meva tasca com a cirurgiana. Tallo i enganxo, però aquí tallo i enganxo paper”

“Per nosaltres, la mort és quelcom que es viu cada dia. Porto molt temps fent de metge i, al final, aprenem a gestionar els sentiments a l’hospital, amb l’equip”

“Les meves obres són molt simbòliques i res està posat a l’atzar. Tot té la seva raó de ser”

Janice Velasco Moreno-Bello (Ciutat de Mèxic, 1980) és especialista en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu i treballa com a adjunta al Servei de Cirurgia General de l’Hospital Sant Rafael de Barcelona. Des de fa tres anys, la doctora Velasco també elabora collages utilitzant radiografies. Ha participat en exposicions a Londres, Milà i Atenes i ha presentat dues mostres individuals a Barcelona. Les seves obres es poden trobar al compte d’Instagram @negatocollage.

Continua la lectura de “Janice Velasco, cirurgiana i artista plàstica: “Arriba un moment en què els metges necessitem descarregar el cap, el cor i el cos i trobar altres activitats””