Anna Abugattas, metgessa de família i ballarina de ‘pole dance’: “He sacrificat molt a escala personal per poder tirar endavant amb la dansa i la medicina, però una cosa enriqueix l’altra”

“Sempre havia tingut al cap obrir la meva pròpia escola. Donant classes de fitness o de ball, em trobo situacions en què els meus coneixements com a metgessa em serveixen moltíssim”

“Tothom té bastant clar que el pole sport és un esport i s’està lluitant perquè sigui olímpic. Però el pole exòtic encara té una connotació més sexual”

“El que més m’agrada és tractar amb la gent. Em vaig decantar per la Medicina de Família pel seu vessant humà. Som els especialistes que estem més a prop de les persones”

Anna Abugattas (1982, Terrassa) és metgessa de família i treballa al CAP Turó de Can Mates de Sant Cugat del Vallès (Mútua de Terrassa). La doctora Abugattas també s’ha dedicat durant molts anys a la dansa i al fitness. Des de fa més d’una dècada, balla pole dance i dansa aèria i el juliol de 2024 va obrir una acadèmia on ensenya aquestes dues disciplines. En aquesta entrevista, ens parla de com es va iniciar en la dansa i de com la compagina amb la seva feina com a metgessa.

Continua la lectura de “Anna Abugattas, metgessa de família i ballarina de ‘pole dance’: “He sacrificat molt a escala personal per poder tirar endavant amb la dansa i la medicina, però una cosa enriqueix l’altra””

Agustí Mas, metge i guitarra elèctric: “Soc un músic-metge. Em dedico al blues i no puc viure sense la música. Des de petit, ha estat una cosa màgica”

“A Anglaterra, vaig tenir la sort de conèixer i tocar amb músics molt bons. Quan venen a tocar a Barcelona i tenen algun problema mèdic, saben que poden comptar amb mi”

“La nit que vaig tocar al Ronnie Scott’s Jazz Club de Londres va ser meravellosa i interminable. Era el meu somni”

“Jaume Sisa buscava un guitarrista que no estigués contaminat, amb capacitats, però no el típic guitarrista d’estudi, i així vaig acabar col·laborant al seu disc Malalts del Cel de 2016”

Agustí Mas (Barcelona, 1956) porta la música a la sang. Durant la seva adolescència es va enamorar de la música rock, del blues i, sobretot, de la guitarra elèctrica. Ha viscut sempre entre la música i la medicina. Aquest metge de capçalera va aprendre a tocar la guitarra de manera autodidacta i, amb una carrera musical de gairebé 50 anys, ha compartit escenari amb grans músics consolidats del panorama del blues i el jazz. Guitarrista i compositor, va ser un dels integrants del grup de rock barceloní The Soviets, ha pujat a l’escenari del mític Ronnie Scott’s Jazz Club de Londres, ha tocat per a Sisa i ha engegat un gran nombre de projectes musicals. Encara en actiu als escenaris, és un assidu de la Cava Jazz de Terrassa, del Jamboree i de les petites sales de blues que encara romanen a Barcelona.

Continua la lectura de “Agustí Mas, metge i guitarra elèctric: “Soc un músic-metge. Em dedico al blues i no puc viure sense la música. Des de petit, ha estat una cosa màgica””

Lola Bou, dermatòloga jubilada i col·laboradora als mitjans de comunicació: “Em vaig preparar molt psicològicament per retirar-me: vaig decidir que volia tenir una jubilació fantàstica”

“Sempre m’ha agradat divulgar i he estat col·laboradora habitual als mitjans. Als inicis de la sida, hi havia dies que tenia tres o quatre entrevistes. Era una bogeria”

“Vaig participar 18 anys al Suplement de Catalunya Ràdio, amb el periodista Xavier Solà, i he estat col·laboradora habitual a La Nit dels Ignorants els darrers 15 anys”

“Estic en plena forma i amb ganes de fer moltes coses. Al CoMB, m’ho estic passant molt bé col·laborant amb la Secció de Metges Sèniors”

Lola Bou (Barcelona, 1949) és una dermatòloga tot terreny i pionera en molts àmbits. Recentment s’ha jubilat de l’assistència, després d’una llarga carrera i, amb els anys, s’ha convertit en una veu coneguda -i reconeguda- als mitjans de comunicació, on ha estat una gran divulgadora en els camps, sobretot, de la dermatologia, l’estètica i les malalties de transmissió sexual, i també en l’àmbit dels esports, ja que està estretament vinculada al Barça. També ha estat una veu assídua del programa de Catalunya Ràdio La Nit dels Ignorants, amb el periodista Xavier Solà. Fem amb ella un recorregut sobre la seva trajectòria i la seva jubilació.

Continua la lectura de “Lola Bou, dermatòloga jubilada i col·laboradora als mitjans de comunicació: “Em vaig preparar molt psicològicament per retirar-me: vaig decidir que volia tenir una jubilació fantàstica””

Mònica Villar, R1 de MFiC amb 50 anys: “Ser metge era el somni de la meva vida. Han estat quasi 10 anys apostant per una cosa que podria no haver sortit”

“Treballava com a administrativa just davant de la facultat de Medicina. Hi veia els metges i sentia una admiració increïble”

“Han estat molts sacrificis. Ja tenia 40 anys quan vaig començar la carrera i vaig canviar la meva vida per complet. Però ha valgut la pena”

“Et vas fent gran i penses que ja ha passat la teva oportunitat. Ara, m’emociona tot el que he recorregut”

“La medicina és vocacional. Has d’estar disposada a fer el bé en l’àmbit de la salut i amb qualsevol cosa que facis”

Mònica Villar (Barcelona, 1975) sempre havia volgut ser metgessa i pot dir, ben orgullosa, que ho ha aconseguit. Amb 50 anys, acaba de començar la residència per especialitzar-se en Medicina Familiar i Comunitària a Badalona Serveis Assistencials (BSA). Fa uns anys, va decidir fer un pas valent i, a través de l’accés a la universitat per a més grans de 25 anys, es va matricular a la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB). Després de molts sacrificis i de molta perseverança per compaginar els estudis amb diverses feines i la família, per fi, inicia el que sempre havia estat el seu somni.

Continua la lectura de “Mònica Villar, R1 de MFiC amb 50 anys: “Ser metge era el somni de la meva vida. Han estat quasi 10 anys apostant per una cosa que podria no haver sortit””

Josep Maria Bosch, metge de família, músic i president de l’orquestra Ars Medica: “Com a clínics, hem d’entendre que la música forma part de la salut de les persones, ja sigui perquè l’escoltem o perquè la interpretem”

“La música genera satisfacció i complicitat amb els companys… La flauta és molt particular i especialment dolça. Sempre té un punt de solista i vola de manera independent”

“Practico de manera molt assídua, perquè m’agrada i perquè tenim el compromís amb l’orquestra de fer-ho el millor possible. Per a mi, és un privilegi formar part d’Ars Medica”

“La companya més jove de l’orquestra té 13 anys i el més gran en té 87. Tots dos són dos violinistes. Volem que tots aquells metges joves que tinguin interès en una formació orquestral coneguin Ars Medica i que s’animin a participar-hi”

Josep Maria Bosch (Barcelona, 1958) és metge de família i durant molts anys s’ha dedicat a l’assistència tot i que ara està centrat en la docència, concretament sobre l’entrevista clínica i la comunicació metge-pacient. És músic des que era menut i des de fa 13 anys forma part de l’Orquestra Ars Medica, on hi toca la flauta travessera i el piccolo, tot i que també ha participat en altres formacions. L’orquestra del CoMB Ars Medica és un conjunt integrat per 42 músics, 18 dels quals són professionals de la salut, majoritàriament, metges. Fa un any ha assolit la presidència d’aquesta entitat que acaba de complir 40 anys d’història i d’activitat ininterrompuda.

Continua la lectura de “Josep Maria Bosch, metge de família, músic i president de l’orquestra Ars Medica: “Com a clínics, hem d’entendre que la música forma part de la salut de les persones, ja sigui perquè l’escoltem o perquè la interpretem””

Natàlia Arisa, metgessa resident de Medicina del Treball, pianista i musicoterapeuta: “De petita, tocava el piano quan em sentia sola. Em donava pau i ja no necessitava res més. Amb els anys, vaig descobrir que volia compartir-ho”

“Mirar una persona als ulls i oferir-li una escolta activa reconforta. És el que dona sentit a la nostra feina”

“La meva mare és metgessa de família i, a casa, sempre ens ha mostrat les seves experiències, el que aprenia amb els pacients i la voluntat de servir els altres. Això em va calar”

“Com a musicoterapeuta, vaig anar de voluntària a diversos hospitals per compartir la música amb les persones que van viure els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17A”

Natàlia Arisa (Barcelona, 1990) és resident de quart any de Medicina del Treball a l’Hospital del Mar i també pianista i musicoterapeuta. Ha engegat un projecte de musicoteràpia per a dones embarassades que treballen al centre, un punt de trobada on la gestió de les emocions esdevé una eina de prevenció de la salut. La trajectòria d’aquesta metgessa ha basculat entre la medicina i la música, fins que ha trobat una fórmula on totes dues disciplines hi convergeixen. Amb una alta sensibilitat i uns valors clars, Arisa reflexiona sobre com tenir cura de les persones amb una visió integral, tot recordant el desaparegut metge Albert Jovell com a referent.

Continua la lectura de “Natàlia Arisa, metgessa resident de Medicina del Treball, pianista i musicoterapeuta: “De petita, tocava el piano quan em sentia sola. Em donava pau i ja no necessitava res més. Amb els anys, vaig descobrir que volia compartir-ho””

Víctor Vidal, R1 de Cirurgia Plàstica a l’Hospital de Bellvitge i porter a la Kings League: “La medicina és el meu futur. Faria un pas al costat al futbol si no ho pogués compaginar”

“Sempre he tingut clar que, per molt bé que anés la meva carrera futbolística, no em compensava fins al punt de renunciar a ser cirurgià plàstic. Sempre he tocat de peus a terra i he sabut on estan els meus límits”

“Em vaig apuntar a la Kings League perquè el meu cap no estava preparat per estudiar 12 hores al dia per al MIR sense cap altra distracció. Tornar a jugar a futbol em va estimular i em va fer aprofitar el temps al màxim”

“De tant en tant, trobes gent que et reconeix i és una experiència agradable. Ara bé, al final, som jugadors de regional que hem tingut una exposició mediàtica gràcies a la Kings League”

“Guanyar la Kings Cup, l’octubre de 2023, va ser una experiència única. He jugat molts anys al futbol professional, però mai m’havia trobat en un estadi ple de gom a gom, amb 30.000 persones corejant el meu nom”

Víctor Vidal (Oklahoma, EUA, 1999) és resident de primer any de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica a l’Hospital de Bellvitge. Tot i haver nascut a l’altra banda de l’Atlàntic, és fill de catalans, ha crescut a Lleida i es considera lleidatà. A principis de 2023, era porter al Centre d’Esports Sabadell, a Primera RFEF (l’antiga Tercera Divisió de futbol), però ho va deixar per centrar-se en l’examen MIR. Ara bé, poc després, va tornar a jugar a futbol, una de les seves grans aficions, de la mà de la Kings League, la lliga esportiva de futbol 7 que va crear l’exblaugrana Gerard Piqué el 2022.

Continua la lectura de “Víctor Vidal, R1 de Cirurgia Plàstica a l’Hospital de Bellvitge i porter a la Kings League: “La medicina és el meu futur. Faria un pas al costat al futbol si no ho pogués compaginar””

Violeida Sánchez, metgessa, escriptora i comissària del festival literari Berga Negra: “El millor que té escriure és compartir, per això gaudeixo tant amb els clubs de lectura”

“La novel·la negra et dona l’oportunitat d’apropar-te a la persona i al seu entorn en el seu vessant més fosc”

“El més bonic del festival és conèixer i contactar amb molts autors i compartir-hi coses”

“Quan ets immigrat veus coses que la gent del lloc ha deixat de mirar. Et fixes en coses i en detalls que la gent no veu”

“Jo no he estudiat mai català. L’he après parlant-lo, llegint-lo i escrivint-lo. Ha estat un goig”

Violeida Sánchez (Artemisa, Cuba, 1969) treballa al CAP Bages Manresa 2 i és professora de Nutrició i Fisioteràpia a la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat de Manresa. Fa 22 anys que viu a Manresa i està fortament arrelada al territori i a la seva activitat cultural. Tant és així que, des de fa dos anys, està al capdavant del festival literari de novel·la negra Berga Negra. Sánchez va ser la comissària d’aquest festival l’any 2024 i hi repeteix a l’edició de 2025. A més, ha escrit i publicat diverses novel·les, la majoria de gènere negre i policíac, però també, amb altres autors, va participar en un recull de relats d’experiències migratòries. Ara té entre mans una novel·la romàntica ambientada en la seva Cuba natal i a Barcelona i una història molt i molt negra, ens adverteix.

Continua la lectura de “Violeida Sánchez, metgessa, escriptora i comissària del festival literari Berga Negra: “El millor que té escriure és compartir, per això gaudeixo tant amb els clubs de lectura””

Lidón Muñoz, R2 d’Aparell Digestiu i nedadora olímpica: “Els Jocs Olímpics de Tòquio van ser atípics per la pandèmia. Quan m’hi vaig classificar, vaig pensar que no se celebrarien. Al final, vaig gaudir-ne de cada moment”

“Durant la carrera, creia que podia amb tot, gràcies a la meva organització i demanant ajuda quan ho necessitava. Però, amb l’examen MIR, vaig haver de parar. Vaig deixar d’entrenar i em vaig quedar asseguda a la cadira”

“Després de l’examen MIR, em preguntaven on aniria de vacances. Quan deia que tornava a entrenar, em miraven amb cara de pena, però jo el que volia era tornar a l’aigua l’abans possible!”

“La residència és molt dura. T’hi trobes amb moments incòmodes, perquè no en saps prou i estàs fora de la teva zona de confort. Però, per a mi, mai ha estat un problema assumir que m’equivocaré i que després ja ho faré millor. Ara em sento capaç de tot perquè he passat i he superat coses que mai m’hauria imaginat”

Lidón Muñoz (Castelló de la Plana, 1995) és resident de tercer any a l’Hospital Germans Trias i Pujol, on s’està especialitzant en Aparell Digestiu. Aquesta metgessa ha compaginat la carrera de Medicina i la preparació de l’examen MIR amb la seva carrera com a nedadora professional. Des dels 14 anys, la doctora Muñoz s’ha dedicat a l’esport d’alt nivell i ni l’exigència dels entrenaments ni les competicions no van ser cap aturador per estudiar medicina. L’estiu de 2024, es va retirar de la natació professional, després d’aconseguir grans fites com ara competir als Jocs Olímpics de Tòquio (2020), a campionats europeus i mundials. Compta amb 24 rècords d’Espanya en diverses categories. Centrada en la residència i amb els objectius ben marcats, ens explica com va aconseguir graduar-se en Medicina preparant-se per a uns Jocs Olímpics.

Continua la lectura de “Lidón Muñoz, R2 d’Aparell Digestiu i nedadora olímpica: “Els Jocs Olímpics de Tòquio van ser atípics per la pandèmia. Quan m’hi vaig classificar, vaig pensar que no se celebrarien. Al final, vaig gaudir-ne de cada moment””

Jordi Varela, metge jubilat i autor de l’assaig ‘De vulnerables a poderosos’: “He volgut reflexionar sobre com la humanitat ha lluitat per la salut i la vida”

“Ara som 8.500 milions de persones al món i vivim 72 anys. A la Terra, li hem fotut un bon ensurt. Això és fruit del nostre poder, però… sabem gestionar-lo?”

“La medicina que estem practicant és una medicina del malbaratament. Tot és consumisme i la medicina també. Cal fer-hi una bona reflexió que no s’està fent”

“Escriure em permet comunicar i compartir… M’obre horitzons. Ara que he fet 70 anys, vull controlar el meu temps i la meva agenda”

Jordi Varela (Santa Coloma de Gramenet, 1952) és metge reconegut per la seva àmplia trajectòria com a gerent, consultor i formador i per haver estat el creador i editor del bloc de referència Avances en gestión clínica, que, després de 10 anys, el 2022 es va integrar al portal Observatorio La gestión importa de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS). Varela ha estat 18 anys director gerent de tres hospitals públics (Hospital de Puigcerdà, Hospital del Mar i Hospital de Sant Pau) i ha publicat diversos articles i llibres sobre gestió sanitària. Varela també ha cultivat la narrativa amb la publicació de quatre novel·les, algunes de les quals adreçades al públic juvenil. Recentment jubilat, tot i que encara es manté actiu com a formador, ha publicat De vulnerables a poderosos, un assaig sobre la lluita de la humanitat per la salut del qual ens en promet una segona part.

Continua la lectura de “Jordi Varela, metge jubilat i autor de l’assaig ‘De vulnerables a poderosos’: “He volgut reflexionar sobre com la humanitat ha lluitat per la salut i la vida””