Natàlia Arisa, metgessa resident de Medicina del Treball, pianista i musicoterapeuta: “De petita, tocava el piano quan em sentia sola. Em donava pau i ja no necessitava res més. Amb els anys, vaig descobrir que volia compartir-ho”

“Mirar una persona als ulls i oferir-li una escolta activa reconforta. És el que dona sentit a la nostra feina”

“La meva mare és metgessa de família i, a casa, sempre ens ha mostrat les seves experiències, el que aprenia amb els pacients i la voluntat de servir els altres. Això em va calar”

“Com a musicoterapeuta, vaig anar de voluntària a diversos hospitals per compartir la música amb les persones que van viure els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17A”

Natàlia Arisa (Barcelona, 1990) és resident de quart any de Medicina del Treball a l’Hospital del Mar i també pianista i musicoterapeuta. Ha engegat un projecte de musicoteràpia per a dones embarassades que treballen al centre, un punt de trobada on la gestió de les emocions esdevé una eina de prevenció de la salut. La trajectòria d’aquesta metgessa ha basculat entre la medicina i la música, fins que ha trobat una fórmula on totes dues disciplines hi convergeixen. Amb una alta sensibilitat i uns valors clars, Arisa reflexiona sobre com tenir cura de les persones amb una visió integral, tot recordant el desaparegut metge Albert Jovell com a referent.

Continua la lectura de “Natàlia Arisa, metgessa resident de Medicina del Treball, pianista i musicoterapeuta: “De petita, tocava el piano quan em sentia sola. Em donava pau i ja no necessitava res més. Amb els anys, vaig descobrir que volia compartir-ho””

Víctor Vidal, R1 de Cirurgia Plàstica a l’Hospital de Bellvitge i porter a la Kings League: “La medicina és el meu futur. Faria un pas al costat al futbol si no ho pogués compaginar”

“Sempre he tingut clar que, per molt bé que anés la meva carrera futbolística, no em compensava fins al punt de renunciar a ser cirurgià plàstic. Sempre he tocat de peus a terra i he sabut on estan els meus límits”

“Em vaig apuntar a la Kings League perquè el meu cap no estava preparat per estudiar 12 hores al dia per al MIR sense cap altra distracció. Tornar a jugar a futbol em va estimular i em va fer aprofitar el temps al màxim”

“De tant en tant, trobes gent que et reconeix i és una experiència agradable. Ara bé, al final, som jugadors de regional que hem tingut una exposició mediàtica gràcies a la Kings League”

“Guanyar la Kings Cup, l’octubre de 2023, va ser una experiència única. He jugat molts anys al futbol professional, però mai m’havia trobat en un estadi ple de gom a gom, amb 30.000 persones corejant el meu nom”

Víctor Vidal (Oklahoma, EUA, 1999) és resident de primer any de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica a l’Hospital de Bellvitge. Tot i haver nascut a l’altra banda de l’Atlàntic, és fill de catalans, ha crescut a Lleida i es considera lleidatà. A principis de 2023, era porter al Centre d’Esports Sabadell, a Primera RFEF (l’antiga Tercera Divisió de futbol), però ho va deixar per centrar-se en l’examen MIR. Ara bé, poc després, va tornar a jugar a futbol, una de les seves grans aficions, de la mà de la Kings League, la lliga esportiva de futbol 7 que va crear l’exblaugrana Gerard Piqué el 2022.

Continua la lectura de “Víctor Vidal, R1 de Cirurgia Plàstica a l’Hospital de Bellvitge i porter a la Kings League: “La medicina és el meu futur. Faria un pas al costat al futbol si no ho pogués compaginar””

Marc Suárez-Calvet, neuròleg expert en Alzheimer: “A banda de la recerca que hem de fer sobre nous tractaments per a l’Alzheimer, no podem oblidar-nos dels pacients que ja tenen la malaltia i que necessiten suport social, familiar i econòmic”

“Hem avançat molt en la comprensió dels mecanismes de l’Alzheimer i, sobretot, ens hem adonat que és una malaltia complexa darrere de la qual hi ha molts mecanismes interrelacionats”

“Els nous tractaments no són només simptomàtics, són modificadors de l’evolució de la malaltia perquè, tot i que no la curen ni l’aturen del tot, sí que n’alenteixen la progressió. Aquest és un pas molt important”

“Molt probablement, i tant de bo sigui així, anem cap a un futur on podrem combatre l’Alzheimer amb combinacions de medicaments que l’ataquin per diferents mecanismes, com ja es fa amb el càncer o el VIH”

Segons dades del Departament de Salut, un 2% de la població de més de 59 anys a Catalunya té un diagnòstic d’Alzheimer, un percentatge que s’incrementa a mesura que prenem com a referència edats més avançades. L’increment de casos d’aquesta malaltia neurodegenerativa, que provoca el deteriorament de la memòria, del pensament i de la conducta, està estretament lligat a l’envelliment creixent de la població. Darrerament hi ha hagut avenços importants en la recerca d’aquesta malaltia que, dissortadament, moltes famílies coneixen de ben a prop. En parlem amb el neuròleg expert en Alzheimer, Marc Suárez-Calvet (Sabadell, 1979), que combina la tasca assistencial a l’Hospital del Mar amb la recerca a la Fundació Pasqual Maragall.

Continua la lectura de “Marc Suárez-Calvet, neuròleg expert en Alzheimer: “A banda de la recerca que hem de fer sobre nous tractaments per a l’Alzheimer, no podem oblidar-nos dels pacients que ja tenen la malaltia i que necessiten suport social, familiar i econòmic””

Jordi Mestres, metge de família: “S’ha d’anar amb compte amb la suplementació de vitamina D. No hem de fer-nos sentir malalts quan no ho estem”

“Hi ha dues fonts principals per obtenir vitamina D: la principal és per l’exposició moderada a la llum del sol, a través de la pell, i l’altra, amb aliments com ara productes lactis, ous o peix blau”

“Circulen moltes modes amb el tema de la suplementació. La vitamina D n’és un clàssic, igual que el magnesi, el col·lagen o la creatinina. El problema és que pot haver-hi una absorció massa elevada i un risc de toxicitat”

“No hem de prendre medicaments que no fan falta. I, sempre, davant del dubte, ho hem de consultar al nostre professional de referència perquè ens orienti i vegi si realment hi ha una indicació”

Jordi Mestres (Reus, 1980) és metge de família al Centre d’Atenció Primària Sanllehy de Barcelona i membre de la Junta de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC). Mestres ens parla de l’efecte de la vitamina D al nostre organisme i dels problemes que pot provocar-ne un dèficit. Alhora, aclareix també que, actualment, existeix una certa “moda” al voltant del consum injustificat de suplements d’aquesta vitamina.

Continua la lectura de “Jordi Mestres, metge de família: “S’ha d’anar amb compte amb la suplementació de vitamina D. No hem de fer-nos sentir malalts quan no ho estem””

Blanca Coll-Vinent, metgessa internista i coautora del llibre ’Ets una exagerada’: “Per atacar el biaix de sexe i gènere en salut, s’ha de començar des de la recerca. No podrem tractar bé, si abans no hem generat un bon coneixement”

“El biaix de sexe és un problema científic i objectiu. Si no ho tenim en compte, ho estem fent malament”

“Les dones tenim factors de risc que no estan gens estudiats i que no es tenen gens en compte a les guies clíniques. Complicacions de l’embaràs, com la preeclàmpsia o una diabetis gestacional, per exemple, poden ser, a la llarga, factors de risc cardiovascular”

“Estem intentant canviar les coses, però això vol dir reescriure tota la Medicina. Cal reescriure molts capítols de llibres i molts articles”

Ets una exagerada (Raig verd, 2024) és el títol del llibre que la metgessa internista Blanca Coll-Vinent (Barcelona, 1965) ha dirigit amb la periodista especialitzada en violències masclistes Isabel Muntané i que porta el subtítol explicatiu Biaix de gènere i sexe en salut. Als diferents capítols, hi trobem testimonis de pacients que s’han vist afectades pels efectes d’una medicina tradicionalment basada en models masculins i textos amb informació clínica i reflexions elaborats per professionals de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i l’Hospital Clínic Barcelona. Blanca Coll-Vinent és adjunta al Servei d’Urgències de l’Hospital Clínic, on va crear i encara coordina la comissió clínica de sexe i gènere en salut. Ha visitat el pòdcast Hipòcrates en pijama per posar sobre la taula com aquest biaix obliga a replantejar la Medicina des d’una òptica més àmplia i diversa.

Continua la lectura de “Blanca Coll-Vinent, metgessa internista i coautora del llibre ’Ets una exagerada’: “Per atacar el biaix de sexe i gènere en salut, s’ha de començar des de la recerca. No podrem tractar bé, si abans no hem generat un bon coneixement””

José Luis Vallina, metge de Família i intèrpret de violí: “M’encanta la medicina, però necessito fer alguna altra cosa que m’enriqueixi i l’he trobat en la música”

“Continuo sentint papallones a l’estómac quan toco per a algú. Estic més còmode fent de metge. Sempre he tingut una mica de por escènica, però la gestiono”

“La música és una part molt important de la meva vida i un contrapunt a la meva professió, que és vocacional”

“Els metges acostumem a ser enormement exigents. Això ens pot generar algun problema i necessitem tenir alguna altra cosa bonica a la qual aferrar-nos”

José Luis Vallina (París, 1971) és metge de família al CAP Olivella, al Garraf i és també un gran aficionat a la música. Toca el violí des dels tres anys i en fa tres que ha començat a provar la guitarra. Considera que el procés d’aprenentatge per arribar a tocar un instrument té molts beneficis i, per ell, és vital tenir una afició com aquesta quan un es dedica a una professió tan exigent i absorbent com la medicina.

Continua la lectura de “José Luis Vallina, metge de Família i intèrpret de violí: “M’encanta la medicina, però necessito fer alguna altra cosa que m’enriqueixi i l’he trobat en la música””

Ramon Vilallonga, cirurgià general endocrí i pagès ocasional: “La pagesia et lliga a la natura i genera sentiment de pertinença”

“Quan estàs portant el tractor i llaurant, veus com es dibuixen els solcs sobre la terra… I comences a pensar… És una activitat molt reflexiva”

“Em sento còmode al quiròfan i al camp. Però, quan estic al quiròfan, sovint busco sortir de la zona de confort”

Ramon Vilallonga (Andorra, 1976) és un referent en la cirurgia de l’aparell digestiu, cirurgia laparoscòpia avançada i cirurgia robòtica. Treballa a l’Hospital Vall d’Hebron i ho compagina amb activitat privada. És doctor en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb Premi Extraordinari (2006) i està acreditat com a professor per l’AQU i la UAB. Tot i treballar a Barcelona, viu a Girona, i quan la feina li ho permet, dedica bona part del seu temps a fer senderisme i a la pagesia.

Continua la lectura de “Ramon Vilallonga, cirurgià general endocrí i pagès ocasional: “La pagesia et lliga a la natura i genera sentiment de pertinença””

Montserrat Bellver, metgessa de l’esport i membre del Comitè Olímpic Espanyol als JJOO de París: “En uns Jocs tots fem equip perquè els esportistes puguin guanyar les medalles per les quals han lluitat durant tant de temps”

“Un metge que fa esport és un metge que hi creu i que el recomanarà als seus pacients”

Quan em vaig treure el MIR i vaig veure les opcions que hi havia, em vaig adonar que podia posar en pràctica les meves dues passions: la medicina i l’esport”

“Als 60 anys, m’he retrobat amb el tennis i amb gent que competia amb mi fa anys, la qual cosa em fa molta il·lusió. A més, he afegit un nou esport a la meva vida: la natació en aigües obertes”

Montserrat Bellver (Barcelona, 1964) és metgessa de l’esport i treballa com a responsable dels serveis mèdics del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Consorci Sanitari de Terrassa. L’estiu de 2024 va estar present als Jocs Olímpics de París amb el Comitè Olímpic Espanyol. Parlem amb ella sobre com ha estat aquesta experiència i sobre la seva vinculació professional, però també personal, amb l’esport.

Continua la lectura de “Montserrat Bellver, metgessa de l’esport i membre del Comitè Olímpic Espanyol als JJOO de París: “En uns Jocs tots fem equip perquè els esportistes puguin guanyar les medalles per les quals han lluitat durant tant de temps””

Lucía Márquez, digestòloga: “Mai hi pensem, però el tracte gastrointestinal és la porta a través de la qual l’entorn entra en contacte amb el nostre sistema immunitari”

“La microbiota intestinal és com la nostra empremta. Hi ha unes condicions que, normalment, s’estableixen el primer any de vida i que es mantenen força constants al llarg de la vida”

“La malaltia inflamatòria intestinal normalment es diagnostica entre els 20 i els 40 anys. Són edats clau en el desenvolupament psicològic, social i laboral i la vida s’hi veu molt condicionada”

“En els darrers anys hi ha hagut un augment d’aquestes malalties als països industrialitzats. Això està relacionat amb l’estil de vida: aliments processats, microplàstics, la manera de cuinar…”

Lucía Márquez Mosquera (Ourense, 1974) és gastroenteròloga i coordinadora de la Unitat de Malaltia Inflamatòria Intestinal de l’Hospital del Mar de Barcelona. En aquesta entrevista, ens parla de com afecten aquestes malalties als pacients i també del paper que té en la nostra salut la microbiota intestinal, el conjunt de microorganismes que habiten al nostre intestí. Tot i que la majoria són beneficiosos, Márquez parla dels problemes que pot provocar un desequilibri en aquest ecosistema.

Continua la lectura de “Lucía Márquez, digestòloga: “Mai hi pensem, però el tracte gastrointestinal és la porta a través de la qual l’entorn entra en contacte amb el nostre sistema immunitari””

Pilar Verdaguer, metgessa geriatra i directora de coral a la Fundació Vozes: “Jo he tingut l’oportunitat d’estudiar música i medicina. Soc una privilegiada i, d’alguna manera, ho vull tornar”

“Em passo el dia fent el que m’agrada: transmetre el que he après. La música ens agermana a tots i la medicina, també”

“Vaig començar portant nens al lavabo durant els assajos. Un dia que el director de la coral no va poder venir a l’assaig, el vaig fer jo. Així va començar tot”

“Molts dels nens de Vozes no poden pagar una escola de música. Allà, primer ets alumne i arribarà un dia que seràs professor. Això produeix una cascada d’ensenyament”

“Tot allò que has rebut i que t’han donat, quan puguis, has d’intentar tornar-ho”. Aquest és el lema de Pilar Verdaguer (Barcelona,1968), metgessa especialista en geriatria i directora de formacions de Cant Coral a la Fundació Vozes, una entitat musicosocial on participen més de 700 infants i adolescents dels districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí de Barcelona. Vozes es dedica al desenvolupament pedagògic, ocupacional i ètic de la infància i la joventut mitjançant l’ensenyament gratuït i la pràctica col·lectiva de la música en coral o orquestra. Verdaguer forma part de Vozes des dels seus inicis, l’any 2004, quan es va crear com una modesta coral per integrar nens nouvinguts. Ha vist l’entitat créixer i convertir-se en una fundació amb sis corals, sis orquestres i una batucada. Com a directora, porta la batuta de tres corals: la infantil, la de pares i mares i la de gent gran.

Continua la lectura de “Pilar Verdaguer, metgessa geriatra i directora de coral a la Fundació Vozes: “Jo he tingut l’oportunitat d’estudiar música i medicina. Soc una privilegiada i, d’alguna manera, ho vull tornar””