“Com a ginecòloga, durant la residència havia estudiat la menopausa, però no va ser fins que jo mateixa vaig entrar en aquesta etapa que vaig adonar-me que la informació no era prou clara o no estava actualitzada”

“Les dones tenim receptors d’estrògens a totes les cèl·lules, per això hi ha fins a 70 símptomes registrats arran de la menopausa. N’hi ha que són menys visibles, com els cardiovasculars, metabòlics, ossis o intestinals”

“Els estrògens ajuden a dilatar els vasos sanguinis, així que, amb la menopausa, deixen de ser tan flexibles i augmenta la tensió arterial. En aquesta etapa, les dones guanyen els homes en hipertensió”

“La teràpia hormonal pot ser una bona opció si s’inicia abans dels 60 anys o dins dels deu anys posteriors a l’última menstruació. Recomano a les dones que ho consultin amb la seva ginecòloga”

Elisa Llurba (Reus, 1973) és directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i és també responsable del grup d’Investigació en Medicina Perinatal i de la dona de l’Institut de Recerca Sant Pau. Recentment, ha publicat el llibre La teva menopausa en positiu, que, a banda d’oferir informació rigorosa, proposa un mètode de nou setmanes per entendre què li passa al cos de les dones en aquesta etapa i per incorporar nous hàbits per viure-la amb més qualitat de vida.

El títol del llibre que acabes de publicar és La teva menopausa en positiu… automàticament fa pensar que la menopausa s’associa sempre a coses negatives.

Tots sabem que hi ha molts prejudicis al voltant dels temes sexuals i reproductius de les dones i la menopausa n’és un exemple. Sempre l’hem percebuda, inclús nosaltres mateixes, com una etapa negativa que posa punt final a la part més atractiva de la dona, a la més útil, fins i tot, i que la relega a una etapa en la qual ja no té gairebé cap funció. A moltes de nosaltres ens fa vergonya dir que tenim la menopausa i això també va en detriment de fer emergir les coses positives, perquè també en té moltes, tal com intento desgranar al llibre.

Per exemple…?

Moltes vegades passem per la vida sense entendre del tot com funciona el nostre cos. Fins i tot als metges ens passa: hi ha moltes coses que no ens han explicat. Jo, com a ginecòloga, em vaig trobar amb aquesta limitació. Durant la residència havia estudiat la menopausa i aplicava aquests coneixements amb les meves pacients, però no va ser fins que jo mateixa vaig entrar en aquesta etapa que vaig adonar-me que la informació no era prou clara o no estava actualitzada. Vaig haver de reeducar-me per ajudar-me a mi mateixa i les meves companyes i pacients. La meva experiència és que, quan entens què està passant i adoptes una actitud proactiva, la menopausa es pot viure molt millor. Es tracta també d’empoderar-nos i de posar el focus en les coses positives. Una de molt evident és que ja no tens la regla i, per a moltes dones, això suposa un gran alleujament. A més, és una etapa en què sovint s’assoleix un nivell alt de maduresa i d’autoconeixement, tant en l’àmbit personal com professional, que pot contribuir al benestar. De fet, hi ha estudis que indiquen que moltes dones de més edat són més felices que les més joves. Per això, crec que no hauríem de menystenir aquesta etapa, sinó mirar-la amb una perspectiva positiva. Els anys que ens venen per davant els hauríem de viure en positiu, perquè són molts anys.

Primer, cal entendre què li està passant al cos, però, sobretot, animes les dones a passar a l’acció. Quins canvis hauria de fer una dona quan arriba a la menopausa?

En general, ens hem d’adaptar al que, en aquell moment, el cos ens demana. Aquest llibre no pretén ser només informatiu, tot i que la part més important d’aquesta etapa és entendre, sinó que vol donar eines per passar a l’acció, per canviar, si cal, els hàbits de vida. El llibre està plantejat com una intervenció terapèutica en la qual cada setmana proposo uns canvis que s’hauran de mantenir. Per això dura 9 setmanes, perquè sabem que, per convertir alguna cosa en un hàbit, l’has de mantenir entre 3 i 6 setmanes. Cada setmana plantejo un nou repte. Començo partint de dades reals i així situo la dona per tal que es faci una idea d’on parteix. A mesura que vagi interioritzant els hàbits, anirà veient com els símptomes, les limitacions i les seves dades inicials milloren, cosa que encara motiva més a mantenir aquests canvis.

Parlem d’hàbits alimentaris, d’activitat física, d’hàbits de son, de gestió de l’estrès, de sòl pelvià…? No hi ha cap part de l’organisme a la qual no afecti la menopausa?

Sovint es creu que els estrògens només tenen a veure amb l’aparell reproductor, però en tenim receptors a totes les cèl·lules de l’organisme, per això hi ha fins a 70 símptomes registrats arran de la menopausa. I no només ens hem de quedar amb el símptomes, sinó que hem de pensar en les conseqüències invisibles d’aquesta manca d’estrògens: en l’àmbit cardiovascular, cerebral, dels ossos, del sistema intestinal, etc. És com si a una planta la deixes de regar. Què li passa? Doncs que es va fent més mústia. Amb la mancança estrogènica, les dones viuen menys. Quan una dona té menopausa o insuficiència ovàrica precoç sabem que la seva esperança de vida disminueix. Per això, ens hem de plantejar com podem contrarestar aquesta mancança que augmenta el risc de malalties cròniques.

Darrerament es parla molt més de la menopausa que un temps enrere i, evidentment, també es multipliquen les solucions per a tot. En el llibre dones molta importància a l’evidència científica.

Jo mateixa vaig tenir dificultat per entendre tota la informació i destriar allò que més em convenia per al llibre. De fet, em va caldre reestudiar i repassar tota la literatura. Darrere de cada tema hi ha un estudi de què és el millor en aquella etapa pel que fa, per exemple, a l’exercici, a l’alimentació, als tractaments i suplements, etcètera. Probablement, en el futur hi haurà canvis, però, ara mateix, hem de treballar amb l’evidència que hi ha i és important fer les coses ben fetes. Intento donar una visió molt pragmàtica i, a la vegada, molt basada en l’evidència científica.

Abans parlaves de símptomes que són molt evidents, com els fogots, la sequedat o els trastorns del son, però alertes que n’hi ha d’invisibles, quins són?

La menopausa ens ataca des de tots els fronts. El risc cardiovascular, per exemple, es deu al fet que els estrògens ajuden a dilatar els vasos sanguinis, així que, amb la menopausa, aquests vasos deixen de ser tan flexibles i augmenta la tensió arterial. En aquesta etapa, les dones guanyen els homes en hipertensió. Moltes dones ni tan sols es prenen la tensió. Passa allò típic de les dones que diuen: “Jo tinc la tensió baixa”. Perquè és cert que hi ha moltes dones que habitualment han tingut tensió baixa. Però, a la consulta, descobreixo que sovint els prenc la tensió i, ostres, se sorprenen: “Com és que la tinc alta?” Doncs és que potser fa dos o tres anys que no te l’has pres i ara, amb la menopausa, han canviat les coses i una és que augmenta la tensió arterial. Una altra conseqüència és el canvi en el metabolisme: és més difícil que les cèl·lules absorbeixin la glucosa, augmenta el risc d’hiperinsulinèmia i de diabetis i s’acumula en greix. A més, disminueix el múscul. L’edat ja ho porta, però la menopausa ho agreuja. T’engreixes, sobretot la part de l’abdomen. Per tant, augmenta el greix visceral i el risc cardiovascular. També canvia el processament dels lípids i augmenta el colesterol… Tot això és directament degut als estrògens. Després hi ha símptomes secundaris: no dormir augmenta el risc cardiovascular i, a la vegada, aquest trastorn del son genera molt estrès; augmenta el cortisol, el greix, la freqüència cardíaca… Per això hem de treballar no només amb opcions terapèutiques, sinó amb tots els hàbits quotidians.

La teràpia hormonal es va posar en dubte, després s’ha fet marxa enrere… En quin punt estem?

Portem 20 anys que les dones no han pogut accedir a aquests tractaments. Fa uns anys s’oferia aproximadament al 30-40% de les dones amb símptomes de menopausa. Aquest tractament hormonal que, clàssicament, s’havia adonat a moltes de les nostres mares i que havia demostrat una millora en la qualitat de vida es va aturar després de la publicació d’uns estudis que apuntaven a un possible augment del risc cardiovascular i de càncer de mama. L’ús es va reduir molt i es va limitar, sobretot, a casos de menopausa molt precoç o d’insuficiència ovàrica prematura. Això va fer que disminuís el coneixement i la formació sobre aquest tractament i moltes dones no hi van poder accedir. Avui, però, l’evidència científica és diferent. Disposem de tractaments més fisiològics, com l’estradiol -la mateixa molècula que produïen els ovaris-, que sovint s’administra per via cutània. A més, amb el temps, s’ha vist que aquells estudis tenien limitacions importants, entre d’altres motius, perquè es van fer amb dones d’edat més avançada. Actualment, sabem que la teràpia hormonal pot ser una bona opció si s’inicia abans dels 60 anys o dins dels deu anys posteriors a l’última menstruació. Per això, sempre recomano a les dones que consultin amb la seva ginecòloga o llevadora per valorar si poden ser candidates al tractament.

És una opció només si tenen símptomes molt clars de la menopausa?

Inclús si no tenen símptomes. Sabem que les dones que prenen tractament hormonal viuen 3,3 anys més que les dones que no ho fan. Tenen un 50% menys de risc cardiovascular i un 70% menys de risc d’osteoporosi. Per tant, és un tractament que ens ajuda a mantenir un bon nivell de salut. Inclús pot disminuir un 20% el risc de càncer de mama. De vegades, no rebem aquesta informació i ens fa por prendre aquest tipus de tractament i resulta que acabem prenent tot d’antis (antihipertensius, antidepressius, antilipamians…), que tenen molts més efectes secundaris.

Aquí entraríem en un altre debat sobre els tractaments que no han estat assajats en dones

La malaltia cardiovascular en la dona no s’ha estudiat de manera correcta: no s’ha tingut en compte la història reproductiva de les dones ni els riscos i les complicacions que suposen els embarassos. Tampoc els riscos de les dones que tenen síndrome d’ovari poliquístic o les que han tingut una menopausa precoç o problemes amb la menopausa. Això no s’ha valorat. Només s’han tingut en compte els mateixos factors de risc que tenen els homes. I el que ha demostrat reduir el risc cardiovascular en la dona és la teràpia hormonal. Això crea molta polèmica, però és el que diu l’evidència científica. I aquest missatge no arriba prou.

Abans d’acabar, parlem sobre la salut sexual, perquè sovint és un vessant de la menopausa que queda arraconat. Com poden continuar tenint les dones una vida sexual satisfactòria durant aquesta etapa?

Sí, si t’ajudes amb les eines adients. És a dir, si no supleixes la manca d’estrògens, la vagina s’asseca, la libido disminueix molt i augmenta el risc d’infeccions, tant vaginals com d’orina. Moltes dones tenen infecció d’orina després de les relacions sexuals, especialment, en aquesta etapa. Això es pot solucionar amb òvuls d’estrògens que només actuen a nivell local i que són segurs per a totes les dones, incloses les que tenen càncer de mama. Mantenir el nivell d’estrògens que teníem abans de la menopausa a través dels tractaments ens pot ajudar a tenir una vida sexual més plena en tots els aspectes. Els estrògens ens ajuden a viure amb millor qualitat de vida. Per tant, igual que ens posem les ulleres quan tenim presbícia, doncs hem d’avaluar recomanar el tractament.