“A tothom li agrada que l’escoltin i és fonamental fer entendre als adolescents que ens interessa el seu benestar”

“Cal tenir un moment per estar a soles amb el pacient adolescent, perquè hi ha una sèrie de preguntes que s’han de fer. Preguntes que, quan hi ha els pares, no es contesten quasi mai”

“Parlem molt de riscos i sovint ens basem en el discurs de la por, però l’adolescència és l’edat d’enamorar-se i quan es tenen les emocions a flor de pell. És clar que han de practicar sexe, però, òbviament, que sigui segur”

Núria Curell Aguilà (Barcelona, 1958) és pediatra experta en atenció a adolescents. Recentment jubilada, ha estat més de 25 anys al capdavant de la Unitat d’Adolescents de l’Hospital Universitari Dexeus i més de 20 a la Fundació Lucía, dedicada a l’acompanyament de nens i adolescents amb VIH. Curell ens parla de la relació amb l’adolescent a la consulta i ens desgrana diferents eines i estratègies per aconseguir crear-hi un clima de confiança i una comunicació fluïda i eficaç que permeti identificar els seus problemes i poder-los ajudar.

Fa un any i mig que t’has jubilat, trobes a faltar l’assistència i el dia a dia amb els nens i els adolescents?

Trobo a faltar, sobretot, el contacte directe amb els nois i noies, però també amb els bebès… perquè m’agraden molt els nens de totes les edats. Però encara estic fent alguna tasca divulgativa a instituts, amb unes companyes ginecòlogues, a través d’un programa amb la Fundació Probitas i amb la Fundació Dexeus. Per altra banda, també he anat a alguna llar d’acollida a fer-hi educació sexual i afectiva a menors no acompanyats. Podem dir que encara estic una mica en actiu.

Els adolescents acostumen a ser persones sanes. Podríem dir que són el grup d’edat més absent, o dels més absents, a les consultes?

Sí, són força absents perquè, a partir dels 12 o 13 anys, és més difícil que els pares els portin a la revisió anual. Durant la pediatria, hi ha tota una sèrie de vacunacions i revisions i cada any venen, com a mínim, una vegada al pediatre. De fet, els adolescents també haurien de venir, però, a partir de 15 anys, són molt absents. I, sobretot, els nois. En aquestes edats és important parlar de sexualitat, per exemple. A totes les visites dels nens a partir de 10 anys, jo els preguntava si algú els n’havia explicat alguna cosa. Amb les noies, sí que parles de la menstruació, del risc de l’embaràs no desitjat i d’altres temes de sexualitat. Però els nois sovint s’eduquen amb el porno, el comencen a veure molt aviat. Els adolescents són persones sanes, però també són fràgils. Els més absents, que, per mi, són els més importants, són aquells que poden tenir patologies que no són fàcils de visibilitzar: malestars psicològics o també malalties de transmissió sexual, per exemple, que poden tenir conseqüències futures en la fertilitat o en malalties pelvianes cròniques. Això es pot detectar a l’adolescència, però moltes vegades no es consulta. Hi ha pares que no saben què estan fent els seus fills. Per als adolescents, els pares ja no són els referents. Ara ho són els iguals i els adolescents estan 24 hores en xarxa amb els iguals. Això fa que hi hagi molta solidaritat entre ells, però també hi ha riscos que els pares no detecten.

Per tant, quan arriba un adolescent a la consulta, és una oportunitat d’or per intentar saber moltes coses més enllà del motiu inicial de la consulta?

Sovint hi ha una mena de por de tractar amb adolescents, a molts metges no els agrada. Els metges de família estan assumint aquesta tasca a partir d’unes certes edats i al pediatre li pot fer una mica de cosa, perquè s’ha de canviar una mica la metodologia. Jo crec que, tenir al davant l’adolescent és una ocasió única, encara que moltes vegades la consulta sigui banal. El motiu pot ser un certificat per anar a estudiar a l’estranger, on hi han de constar les vacunes, o una vacuna endarrerida… Ara bé, moltes vegades hi ha motius ocults. S’ha de buscar l’ocasió d’agafar la informació essencial i, a vegades, estar una estona a soles amb ells. Moltes vegades, durant els últims cinc minuts, et pregunten sobre aspectes més íntims, que realment són els temes que els interessa preguntar. És una oportunitat única per fer-los tornar i que hi continuïn vinculats. Un truc senzill, per exemple, és demanar-los anàlisis, perquè així han de tornar i, a més, poden venir sols a recollir-ne els resultats.

Quines estratègies podeu fer servir els professionals per crear un clima de confiança amb els adolescents?

Hi ha un percentatge d’adolescents, que jo anomeno monosil·làbics perquè miren avall i van dient monosíl·labs, amb els quals és complicat poder treure informació. Per això, també és important interpretar els silencis i el llenguatge no verbal. Per altra banda, a tothom li agrada que l’escoltin i és fonamental fer entendre als adolescents que ens interessa el seu benestar. Hem de fer un enfocament biopsicosocial, perquè també són importants els factors psicològics, que no són estrictament mèdics. Per crear un bon clima, d’entrada, ens hem de presentar: “Jo em dic Núria, soc pediatra i em dedico als adolescents”, per exemple. Després, hem d’intentar tenir una tècnica per assegurar un espai segur amb l’adolescent, en el qual estarem sols, sense els pares. Tenir un adult al costat que els acompanyi és un dret que tenen els adolescents, però també hi ha el tema de confidencialitat. És important dir als pares que, en acabat, si no els fa res, sortiran de la consulta i, si l’adolescent m’explica alguna cosa, serà secret professional. Òbviament, si és una cosa molt greu, els ho explicarem, però el pacient és l’adolescent i jo em relaciono amb ell o ella.

Per tant, és desitjable que hi hagi un espai on els pares surten.

Sí, jo crec que és molt important. De fet, ho seria a qualsevol època de la infantesa, però no es fa per motius de seguretat, per evitar abusos, per exemple. Però jo crec que cal tenir un moment per estar a soles amb el pacient, perquè hi ha una sèrie de preguntes, que s’han de fer, sobretot sobre violències. Preguntes que, quan hi ha espectadors, no es contesten quasi mai. En casos de violència sexual, hi ha molta absència i silenci, perquè són experiències que, majoritàriament, succeeixen a la infància i a l’adolescència, i els que les pateixen estan muts durant anys. A vegades, no s’atreveixen a parlar-ne fins als 40 o 50 anys. La pregunta de si algú els ha fet mal o si han tingut alguna relació sexual que no volien o que no els hagi agradat és una pregunta que, si no la fas, no te la contestaran… Però si la fas, potser sí que te la contestaran. La consulta pot ser un espai on ho poden explicar si veuen que hi ha algú a qui li interessa. També hi ha el tema del bullying. Jo pregunto, inclús als nens petits, si hi ha algun company que els molesta a classe. Aquí pot sortir el tema, simplement perquè algú ho ha preguntat, si no, els pares no ho haurien detectat, perquè el nen ho calla perquè li fa vergonya ser víctima. Crec que és important que aquest espai sigui a soles amb el pacient.

Diries que els adolescents, en el fons, estan esperant que algú els faciliti parlar d’allò que amaguen o silencien?

Tenen ganes d’explicar i, sobretot, de ser escoltats. Jo crec que a la consulta de l’adolescent s’ha de parlar poc i escoltar molt. No escriure, no tenir la pantalla allà i, si pot ser, que no hi hagi una barrera física com una taula. A la meva consulta, quan coneixia el pacient, com qui no vol la cosa, m’aixecava a rentar-me les mans i després m’asseia al seu costat. D’aquesta manera, sabia que potser hi hauria una conversa una mica més íntima. Tots mentim, també els adults. Els pares, sobretot els més autoritaris, a vegades no detecten les dificultats dels fills perquè fan coses d’amagat o callen experiències que han tingut per por de ser castigats. Durant la pandèmia, després d’estar convivint-hi tantes hores, molts pares deien que havien descobert el seu fill adolescent. Feia temps que no hi parlaven. Crec que també s’ha d’educar els pares. Amb la voràgine de la vida que portem els adults, no hi ha molta fluïdesa durant el dia a dia. També cal anar amb compte amb els “nens perfectes”, que, aparentment, no tenen res, perquè també poden patir dificultats silenciades. S’han de tenir trucs per poder anar traient una mica d’informació i que no et passi per alt alguna cosa important.

De la mateixa manera que als adolescents se’ls ha de garantir aquest dret a tenir un espai d’intimitat i de confidencialitat, també se’ls ha d’animar o exigir que es facin responsables de la cura de la pròpia salut?

Avui dia, tota l’assistència primària i totes les intervencions comunitàries estan posant el pacient com a protagonista de la seva salut. De fet, moltes decisions que prenem i, sobretot, que es comencen a prendre en l’adolescència, com ara començar a fumar o consumir tòxics, poden condicionar la salut de tota la vida. Així doncs, s’ha d’apoderar l’adolescent i utilitzar una sèrie d’estratègies comunicatives perquè t’expliqui coses i donar-li eines perquè ell pugui buscar solucions. Hi ha un acrònim que es va inventar el doctor Santi García Torner, que era un gran adolescentòleg i que també està jubilat, que es diu FACTORES: Família, Amics, Escola, Tòxics, Oci, Riscos, Estima i Sexualitat… i jo avui hi afegiria Xarxes socials. Quan li preguntem a l’adolescent “I tu com estàs?”, hem de demanar per tot això: com està la relació amb els pares, si tenen amics de veritat, si hi ha gent que els molesta, si tenen alguna parella o si hi ha alguna cosa que no s’han atrevit a fer o que no els ha anat bé. S’ha de confiar en ells i fer tot aquest cribratge per tal de denotar quines il·lusions tenen i què els agradaria ser.

Els adolescents tenen mòbil des d’edats molt primerenques. Què en penses?

Amb el tema de les xarxes socials, evidentment, seria interessant que no tinguessin mòbil tan aviat. Hi ha nens de 10 anys que ja tenen mòbil! És cert que, actualment, si a un adolescent li treus el mòbil, el condemnes a l’ostracisme i a la solitud. Els hem de donar alternatives que omplin el seu temps. Quan parlem de riscos, no podem basar-nos en el discurs en la por: no agafis una malaltia de transmissió sexual, no practiquis sexe, no agafis el mòbil… Els adolescents han de practicar sexe, és l’edat d’enamorar-se i quan es tenen les emocions a flor de pell. Però, òbviament, s’han de minimitzar riscos: utilitzar preservatiu, que no sigui sexe violent…

Com han canviat els adolescents? Són molt diferents els adolescents d’ara dels que visitaves fa 25 o 30 anys?

Crec que no han canviat tant. Els adolescents d’ara dediquen molt de temps a les xarxes i abans potser hi havia temps de fer altres coses. Si ens fixem en la seva maduració cerebral, l’últim que madura és la planificació, el control d’impulsos, la planificació del futur i la racionalització. Això és el còrtex prefrontal, que diuen que fins als 20 o 25 anys no madura del tot. Per tant, l’adolescent té les sensacions, emocions i creativitat a flor de pell. És important l’escolta activa i l’entrevista motivacional, com a tècniques per fer que l’adolescent prengui consciència i assumeixi un rol en la cura de la seva salut. L’entrevista motivacional és una tècnica estructurada de parlar sobre alguna cosa de la seva vida que vol modificar, com, per exemple, l’alimentació o deixar de fumar. Els hem de proporcionar eines, no els hem de jutjar, no hem de ser moralistes i no hem d’entrar en discussions. Hem de buscar les preguntes concretes, però sense que sigui un interrogatori.