“Els models sanitaris centrats estrictament en allò individual o en la demanda tenen efectivitat i eficiència baixes perquè no tenen en compte les desigualtats en salut i les dificultats d’accés als serveis sanitaris”

“Hi ha molts problemes pels quals els pacients venen a la consulta i que tenen solucions que no són estrictament mèdiques”

“Després de 40 anys, el CAP La Mina és un referent al barri. Treballem amb les portes obertes… La relació amb el barri i amb les entitats és molt estreta”

L’octubre de 2024, el CAP La Mina de Sant Adrià de Besòs va celebrar el 40è aniversari amb un acte obert al barri. Hi van participar molts dels professionals que han passat pel centre al llarg d’aquests anys, alguns dels quals ja jubilats. Actualment, en aquest equip d’atenció primària hi treballen mig centenar de professionals que donen servei a més de 15.000 persones. El CAP La Mina ha destacat tots aquests anys per la seva tasca en salut comunitària. En parlem amb la metgessa de família i comunitària i coordinadora docent del CAP La Mina, Marta Castelló (Barcelona, 1979).

Com definiries el concepte de medicina o de salut “comunitària” i les seves repercussions en la salut de les persones?

La salut comunitària fa referència al benestar i a l’estat general de salut d’un grup específic de persones en una àrea geogràfica definida, que pot ser un barri, un veïnat o un poble. Té en compte les necessitats i les preocupacions de salut d’una comunitat en particular, amb l’objectiu de millorar els resultats en salut i la qualitat de vida dels seus membres. Implica molts aspectes: socials, econòmics, ambientals, culturals… L’atenció comunitària és el conjunt d’actuacions que fem destinades a millorar la situació de salut d’una comunitat tenint en compte la participació de les persones que hi viuen o hi treballen. L’enfocament comunitari del sistema sanitari suposa un complement molt important al model biomèdic. Al final, no només existeix la malaltia i hem de tenir en compte molts altres factors que influeixen en el nivell de salut de la població. Els models sanitaris centrats estrictament en allò individual o només en la demanda tenen baixa efectivitat i baixa eficiència perquè no tenen en compte les desigualtats en salut i les dificultats d’accés als serveis sanitaris. Les intervencions comunitàries han demostrat, sobretot, en els últims anys, que són efectives per millorar la salut de les persones.

Conèixer la població a la qual doneu assistència des del punt de vista social, econòmic, cultural, etc., us permet ser més proactius?

Sí. Per tractar les persones és molt important saber en quin context i en quina comunitat viuen i quins problemes hi ha. Saber quins actius en salut té aquella comunitat permet, de vegades, en comptes de prescriure un medicament, prescriure anar al club de lectura de la biblioteca, per exemple. Si a un nen li costa aprendre, però no té recursos econòmics, pots adreçar-lo a una entitat on l’ajudaran en aquest sentit. Hi ha molts problemes pels quals els pacients venen a la consulta que tenen solucions que no són estrictament mèdiques. Les xarxes entre els actors del barri són molt importants en aquest sentit.

El CAP La Mina ha fet una aposta clara, des dels seus inicis, per les intervencions comunitàries. Tu t’hi vas formar com a resident. Vas tenir-hi bons mestres?

I tant. El meu tutor va ser Alberto Ramos, que, malauradament, ens va deixar fa 11 anys. D’ell vaig mamar de primera mà l’atenció comunitària. Era la persona que portava l’atenció comunitària al centre i hi creia moltíssim. Fa més de 15 anys, va engegar amb els veïns del barri “La Mina Camina”, una passejada popular que es fa una vegada al mes conjuntament amb l’associació de veïns i que encara funciona des de llavors. El doctor Ramos va crear aquest espai on els veïns podien sortir a caminar juntament amb els professionals del centre d’atenció primària. Va creure molt en què l’atenció comunitària era una font de benestar físic i emocional per als pacients i que això portaria a menys medicalització. Ara mateix, hi ha molts centres i barris que fan passejades populars, però 15 anys enrere, no era habitual.

Ens podries donar altres exemples d’intervencions comunitàries?

El doctor Ramos també va promoure que participéssim al programa de salut de Ràdio La Mina. Fa anys que hi anem cada setmana per parlar de problemes de salut, de prevenció, vacunes, tòxics… Ara tenim diversos projectes engegats en salut comunitària. Per exemple, “Salut i Escola”, el programa impulsat pels Departaments d’Educació i de Salut amb la finalitat de millorar la salut dels adolescents. Una infermera va als centres educatius i hi fa tallers d’hàbits saludables, de prevenció de situacions de risc, etc. També fa consulta oberta per aproximar-se a aquests pacients adolescents que poques vegades venen a les consultes del CAP. També hi tenim contacte amb els docents, que passen moltes hores amb el adolescents. Ells també fan de vincle amb el centre de salut i ens ajuden a detectar problemes. També tenim en marxa la iniciativa “La Mina s’activa”, un grup d’exercici que porten les infermeres del centre. Es fa dues vegades a la setmana al poliesportiu del barri i té molta adherència, amb una seixantena de pacients. A més de fer exercici físic, és un espai de trobada i de relació social. Un altre programa més recent és Infadimed, per promoure hàbits saludables a educació infantil i primària, a través de jocs, il·lustracions i personatges que fan de fil conductor. Amb tot, després de la COVID-19 vam quedar una mica coixos en aquest sentit…

La pandèmia de COVID-19, de fet, va tallar moltes coses que després ha costat reprendre…

Sí, però he de dir que, des de la Unitat Docent d’Atenció Primària de Barcelona Ciutat, fa uns anys que s’ha engegat un projecte per oferir als residents treballar en un projecte d’atenció comunitària per donar-li força també a aquest àmbit. Al final, no hem d’oblidar que som especialistes en atenció primària i comunitària. Els residents de La Mina estan agafant molta força en aquest sentit. Ara estan fent un projecte de mapatge dels actius del barri i de prescripció social. Estan molt engrescats en això i engresquen els altres, també.

Per dur a terme intervencions com les que expliques, a més de la voluntat, es necessita un equip cohesionat, implicat i que hi cregui…

Al final es necessita que els actors implicats vagin tots a l’una i donar protagonisme a la comunitat. No ens hem de quedar amb declaracions institucionals i ja està. Hem de crear un marc teòric, s’ha de generar temps per treballar-hi, mètode i eines. L’atenció comunitària ha d’estar a la cartera de serveis i en els acords de gestió. Hem de comptar amb la formació adequada, l’assessorament i el suport que necessitem per fer aquesta feina. Cal definir millor les tasques comunitàries que hem de fer com a professionals i garantir estabilitat i temps enmig de la feina que fem diàriament.

L’atenció comunitària està prou present durant la formació dels metges? Se li dona la importància que es mereix?

Cal que, des de dalt, s’hi dediqui més temps i que es preocupin de donar temps als professionals. Al final, estem ofegats amb la pressió assistencial. Els metges de família creiem en l’atenció comunitària. Fer-la és possible i milloraria la salut dels nostres pacients. És un dret seu. Necessitem temps per fer aquesta tasca.

Què diries que representa el CAP La Mina per al barri, per als veïns i per a les entitats?

Després de 40 anys, el CAP La Mina és un referent al barri. Treballem amb les portes del centre i de les consultes obertes… Els veïns truquen a la porta i et diuen: “Escolta, Marta. Necessitaria que em miressis això; que em facis un informe… No em trobo bé, mira’m tu, si us plau…”. Obrim les portes de la consulta i mai no diem “no”. La relació que hi ha amb el barri i amb les seves entitats és molt estreta. Sempre ens hem preocupat de mantenir aquestes relacions molt vives. Participem en les taules de salut, de drogues, d’infància i adolescència… El centre de salut està molt present al barri. Treballar en xarxa és un dels eixos fonamentals de l’atenció comunitària.

Igual que vosaltres teniu aquest interès proactiu d’establir relacions amb altres entitats, també deu succeir a l’inrevés. Quan sorgeix algun projecte al barri, us venen a buscar també perquè hi participeu?

Hi ha tres escenaris en què l’atenció primària treballa amb orientació comunitària. Un seria la consulta on tu, quan atens una persona et mires allò que t’està explicant posant també els ulls en el carrer i tenint present el context i la comunitat en la qual viu… Després, hi ha un altre escenari que es basa en l’equip i en tot allò que nosaltres oferim a la comunitat. Com a equip, és molt important la manera com ho plantegem a la comunitat. Per exemple, si fem un grup psicoeducatiu, de què el fem? És absurd fer un grup sobre un problema que no existeix a la comunitat, per exemple. I, finalment, està la comunitat mateixa i les seves demandes i propostes. Per tant, de vegades, l’equip d’atenció primària és el promotor d’un projecte comunitari però, d’altres, en som participants. Nosaltres intentem estar actius i presents en tots tres escenaris.