“Toco en un grup per trobar-me amb els amics. Ens coneixem de la carrera des de fa més de 30 anys i mantenim una gran amistat”

“Als assajos parlem molt poc de medicina. Parlem de com ens va la vida, fem molta broma i, sobretot, riem molt”

“Les aficions influeixen en la creativitat i aporten molt a la feina. Cal buscar temps per fer allò que ens agrada”

Ferran Gran Ipiña (Barcelona, 1975) és cardiòleg pediàtric i treballa com a coordinador mèdic de Trasplantament Cardíac Pediàtric al Servei de Cardiologia Pediàtrica de l’Hospital Vall d’Hebron. El doctor Gran toca la guitarra a la banda musical Els Faranduliers, formada conjuntament amb altres metges. Fan versions de pop-rock i, fonamentalment i per sobre de tot, gaudeixen d’estones disteses entre amics.

Quan va començar la teva afició per la música?

Vaig començar a tocar força tard. La música sempre m’ha agradat, em fa sentir emocions, però, de petit, mai vaig practicar música. Mai havia tocat cap instrument. Però, a la carrera, em vaig envoltar de molts bons amics als quals els agrada molt la música i que tocaven. Al final, ja a prop dels 40 anys -ara en tinc 48-, em vaig decidir a aprendre a tocar guitarra i vaig començar a fer-ne classes. Aquesta també va ser l’excusa per quedar amb alguns amics de la carrera i anar tocant. I, d’aquí, va acabar sorgint el grup.

Va ser difícil començar a tocar un instrument des de zero en l’etapa adulta?

No tenia cap coneixement musical… De fet això es nota dins del grup [riu]. Aprendre’n no és fàcil, però és perfectament possible. És un dels exemples del fet que, en aquesta vida, potser no seràs el millor en res, però pots aconseguir moltes de les coses que et proposis. Qualsevol cosa que et proposis, costarà més o menys, però vas progressant i ho pots aconseguir.

Li dediques moltes hores a la setmana als assajos amb la banda?

La banda és un grup de músics aficionats. Ens ho passem bé quedant, tocant, trobant-nos i anant a prendre alguna cosa després. Realment, no li dediquem gaire temps al grup perquè fem poquets concerts, bàsicament per a amics o per a alguna ONG. En fem un o dos a l’any. Per tant, quedem entre dos i tres tardes de dimecres al mes. Ho podem compaginar bé amb la feina i amb la família. Jo treballo a l’hospital, no faig medicina privada i, a part de les guàrdies localitzades en temes de transplantaments de cardiologia pediàtrica, tinc les tardes lliures.

Cardiologia pediàtrica deu ser una especialitat intensa…

És una especialitat mèdica: portem els nens que tenen alguna cardiopatia, ja sigui congènita o adquirida. És una especialitat com moltes altres, però, dins de la pediatria, és una mica diferent respecte de la del món dels adults. Tractes amb nens i les seves famílies i sí que és una feina intensa emocionalment.

En aquest sentit, doncs, què t’aporta la música en relació amb la feina?

Si fas coses que no tenen res a veure amb la feina, això t’hi ajuda, segur. No és bo estar sempre fent el mateix. Fins i tot, qual el teu cervell s’acostuma a fer altres coses, això pot repercutir positivament a la teva feina. Però la música és quelcom que tenia ganes de provar, independentment de la meva feina com a metge. És un moment que per esbargir-me, per desconnectar totalment i per estar concentrat en allò i no pensar en altres coses. En el meu cas, em serveix també per trobar-me amb amics que ens coneixem des de fa més de 30 anys. El motiu fonamental pel qual toco en un grup és per estar amb ells, perquè, si no, probablement no ho faria. Vàrem començar la carrera l’any 1993 i, des de llavors, mantenim una gran amistat. Dels set membres del grup, quatre som metges.

El fet que hi hagi metges a la banda, hi influeix d’alguna manera? Acabeu parlant de medicina?

En aquest grup concretament, parlem molt poc de medicina. Quatre dels membres hem estudiat medicina, però un d’ells no exerceix com a metge. Els altres tres no hi tenen res a veure. Parlem de com ens va la vida, de temes de tot tipus, fem molta broma i, sobretot, riem molt.

A part dels assajos, com has viscut els concerts?

Els pocs concerts que hem fet els he gaudit moltíssim. Ens ho hem passat molt i molt bé, ha estat molt divertit. La resposta de la gent ha estat molt bona, tothom amb qui hem parlat estava molt content i ha gaudit molt. La majoria de les persones que hi havia de públic eren amics, familiars o coneguts nostres, eren concerts per a gent que coneixíem o per a alguna ONG i, la veritat, és que ens ho hem passat molt bé. Però això ha passat un o dos cops l’any, no és molt freqüent per al grup. El moment que més gaudeixo diria que és després dels assajos, quan ens anem a prendre alguna cosa i a xerrar una estona.

Quin estil musical té Els Faranduliers?

Toquem versions, fonamentalment. Tenim alguna cançó nostra, però hem fet poca cosa, no ens hem posat gaire les piles. Hem fet algun tema propi per a alguna cosa concreta, potser algun dia ens hi posarem més. Toquem versions d’estil pop-rock, des dels anys 1980 fins a l’actualitat.

Quan estàs tocant al grup, hi intervé d’alguna manera el teu vessant com a metge?

Crec que no. Allà no soc metge per res ni estic pensant en la feina, més enllà de si algun dia em sona el busca mentre estic a l’assaig. A part d’això, et diria que no. La veritat és que fora de la feina tinc aficions que no tenen res a veure amb la medicina, com fer esport o llegir, i no hi penso gaire.

I a l’inrevés, la teva faceta de músic hi és present a la consulta?

Sí, això sí, segur. Som qui som per les experiències que tenim, per la gent amb la qual ens relacionem i pels amics que tenim. Els meus amics han sigut una influència molt positiva per a mi, igual que els meus pares i la meva dona. Els tinc com a referents en moltes coses, cadascú per diferents valors positius. També influeix el fet que gaudeixis de la vida, que t’agradin moltes coses: fer esport, passar-t’ho bé, tocar música… Tot això, en resum, influeix en la manera com et relaciones amb els companys de feina i amb els pacients. Tocar música ha fet que, moltes vegades, amb algun pare o algun familiar, n’hagi tingut converses perquè compartim aquesta afició: el pare és músic, la mare és cantant d’un grup, un nen toca el piano, etc. Fem la broma de dir “ja quedarem un dia per tocar junts”. De fet, tenim previst un concert a Luz de Gas, al febrer de 2025, per a una associació de nens amb cardiopaties congènites.

Creus que aficions com la música fa que els professionals esdevinguin millors metges?

Sí, al cent per cent. Entenc que cadascú és diferent, que hi ha persones que potser tenen prioritats diferents i una manera d’entendre la vida diferent. Però crec que a la majoria de les persones necessitem estar bé a l’àmbit personal i emocional per poder fer la nostra feina en les millors condicions possibles. Això significa cuidar-te físicament i mentalment, fer vida social i tenir amics i aficions. Està fins i tot demostrat: les aficions aporten molt a la feina i influeixen en la creativitat. Quan estàs a la feina, ajuntar coses que no tenen gaire cosa a veure entre elles pot tenir un impacte positiu. És molt positiu tenir un temps dedicat a fer allò que t’agrada. Cal buscar-lo.

Algun consell final?

La feina de sanitari és bastant absorbent i exigent i, en molts casos, porta al burnout, al fet de cremar-se a causa del sentiment de responsabilitat, la sobrecàrrega o l’angoixa. Hi ha condicions externes que també hi influeixen, com les jornades laborals llargues, els salaris no ben pagats o la falta de reconeixement. Però hi ha coses teves que pots millorar a escala personal per enfrontar-te a aquesta feina emocionalment tan exigent i per poder donar la teva millor versió quan estàs tractant amb els pacients. Això és molt important: parlo de música, però també de fer esport, de cuidar-se, reflexionar, pintar… El que vulguis.