“Les persones nascudes entre el 1966 i el 1980 sovint no estan vacunades del xarampió perquè no n’existia la vacuna. Ara que n’estem veient un augment de casos, aquesta població no vacunada és més vulnerable i cal que es vacuni”

“L’OMS va incloure l’Estat espanyol dins dels Estats en vies d’eliminació del xarampió, però arran de la pandèmia, la cobertura vacunal va baixar per sota dels nivells òptims, tot i que ara s’estan recuperant. Com més gent hi hagi vacunada, més ens estarem protegint els uns als altres”

“El xarampió és una malaltia lleu en la majoria de casos, que afecta majoritàriament nens. Però hi ha casos en què pot ser greu, especialment en adults”

La primavera de 2024, el Departament de Salut va fer una crida a la població nascuda entre 1966 i 1980 per vacunar-se del xarampió. Davant de l’increment de brots a Catalunya i, de fet, a la resta d’Europa i a tot el món, es considera que dins d’aquest grup de població, que ara tindrien entre 44 i 59 anys, la protecció contra el xarampió no és òptima, ja que en la seva infància la vacuna encara no estava inclosa al calendari vacunal i la circulació del virus era llavors relativament baixa. Conseqüentment, hi ha moltes persones que no estan immunitzades perquè no van rebre la vacuna ni van passar la malaltia. El metge adjunt del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital de Bellvitge, Arkaitz Imaz (Pamplona, 1978), ens explica en aquesta entrevista els motius del ressorgiment del xarampió, una malaltia que pràcticament havia estat eliminada del nostre entorn. De fet, ell mateix es va contagiar de xarampió en l’edat adulta.

Sentim a parlar de rebrot del xarampió en diferents indrets. Per què es considera que hi ha un ressorgiment d’aquesta malaltia?

Es parla de ressorgiment i s’ha donat aquesta alerta perquè el nombre de casos a tot Europa s’ha anat incrementant des del 2022 fins ara, en alguns indrets de manera més alarmant que aquí. Estem en un món molt connectat i aquest ressorgiment a Europa ha tingut repercussió al nostre entorn, a l’Estat espanyol i a Catalunya, on veiem un augment de casos que és significatiu respecte als que teníem el 2022.

A què es deu, això?

Les causes, com en molts casos en salut, són múltiples. D’una banda, estem en un món molt connectat en el qual les migracions, els viatges i l’intercanvi són molt freqüents, i s’ha de tenir en compte que hi ha països al món amb menys cobertura vacunal enfront del xarampió i on la incidència és més alta que a Europa. D’altra banda, durant l’època de la pandèmia de la Covid-19, entre el 2020 i el 2022, va baixar molt el nombre de casos per les mesures de prevenció, segurament. Però també va baixar la cobertura vacunal a casa nostra i als diferents països d’Europa a causa dels aïllaments i perquè es tenia menys contacte amb el sistema sanitari. Aquesta disminució de la cobertura vacunal i l’augment de la mobilitat després de la pandèmia, segurament, són les causes que expliquen aquest augment de casos a escala europea, en una població que està una mica menys protegida.

Quin és el percentatge vacunal òptim per estar tranquils?

La vacunació completa del xarampió són dues dosis. Aleshores, es considera una cobertura vacunal òptima quan el percentatge de persones amb dues dosis supera el 95%. Això ho estàvem a punt d’assolir: estàvem amb més del 97% d’una dosi i 93% de dues dosis, però això ha baixat en aquests anys que dèiem des de la pandèmia. Ara s’està recuperant, però s’havia baixat la cobertura vacunal per sota dels nivells que es consideraven òptims.

Fa uns anys, un objectiu que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) veia del tot factible era arribar a l’eliminació del xarampió…

Sí. De fet, cap al 2016, l’OMS havia inclòs l’Estat espanyol dins dels estats en vies d’eliminació o en situació d’eliminació del xarampió. Per aquest motiu, precisament, és encara més rellevant aquest augment de casos que estem veient i com fem front a aquest rebrot.

Ara la vacunació del xarampió està molt pautada en la infància, però hi ha adults que no van ser vacunats perquè en aquell moment la vacuna no existia. Abans era molt freqüent passar aquesta malaltia, però hi ha adults que no l’han passat ni s’han vacunat posteriorment, d’aquí la crida del Departament de Salut. Quin risc corren aquestes persones?

Era tan freqüent passar el xarampió que es considera que les persones nascudes abans de 1966 estan immunitzades per l’exposició que segurament van tenir-hi. La població nascuda entre el 1966 i el 1980 sovint no està vacunada perquè no existia vacuna i la incidència era la d’una població molt immunitzada. Però, ara que n’estem veient aquest augment de casos, aquesta població no vacunada és més vulnerable. I no només pel que té a veure amb la salut individual, també de manera col·lectiva. Això és molt important, perquè el xarampió és una malaltia lleu en la majoria de casos, que afecta majoritàriament a nens. Però hi ha casos en els quals pot ser greu, especialment en adults. Per tant, els adults no immunitzats, tenen més risc de tenir problemes greus relacionats amb el xarampió i, a més, contribueixen a la disseminació de la malaltia en una població que, com dèiem, no està ben immunitzada perquè no ha rebut vacuna.

Per això és tan important la vacunació…

Sí, i per això el Departament de Salut ha fet aquestes crides. D’una banda, per recordar a les famílies amb nens petits que, si no tenen la segona dosi o els seus fills no tenen la primera dosi i/o la segona, es recomana vacunar. I, d’altra banda, per fer una crida a la població nascuda entre el 1966 i el 1980 perquè es vacuni. Fins i tot s’han arribat a posar alertes a la història clínica que indiquen que, quan aquestes persones tinguin contacte amb el sistema sanitari, se’ls ha de recomanar la vacuna contra el xarampió, inclosa a la triple vírica.

Si una persona adulta no està segura de si està vacunada o de si ha passat la malaltia, què ha de fer?

La recomanació de Salut Pública és que si un no se’n recorda si està vacunat, es miri a la història clínica si s’ha registrat aquesta vacuna. Si a la història clínica no hi consta, davant del dubte, la recomanació és vacunar, perquè són vacunes segures i amb una eficàcia alta.

I si algú hagués passat la malaltia i no ho recordés, passaria res si es vacunés?

No, generalment no. Per tant, davant del dubte, la recomanació sempre és vacunar-se si la persona es troba en aquesta franja d’edat que diem. De fet, entre aquesta població més vulnerable nascuda entre el 1966 i el 1980, no és nou que es faci aquesta crida a la vacunació. Ja fa uns anys que s’anava recordant que aquesta població és susceptible i que s’ha de recomanar la vacuna.

Tu pertanys a aquesta franja d’edat i, de fet, pots explicar en primera persona el que implica contagiar-se de xarampió en edat adulta…

Doncs sí. Era Nadal del 2007 i vam tenir a l’hospital una persona malalta, greu. Estem parlant d’una època en què el xarampió a casa nostra era anecdòtic. Aquesta persona estava molt greu i no sabíem què podia tenir. Els metges que estàvem a urgències de guàrdia vam estar pensant què podia ser i, pensant, pensant, vam arribar a la conclusió que podia tenir xarampió. Vam anar a buscar alguns signes o símptomes que són indicatius d’aquesta malaltia. Vam fer les proves que calia fer i, evidentment, tenia xarampió. Quan ho vam confirmar, vam prendre les mesures d’aïllament i de protecció que cal, però, durant el procés diagnòstic, com que en aquella època no era una malaltia que tinguéssim al cap com a primera opció, segurament les mesures de protecció van ser insuficients.

I així és com vas contraure la malaltia…

Efectivament, uns dies després, vaig tenir xarampió. I no només jo, sinó que era Nadal, vaig anar a passar uns dies amb la meva família i vaig encomanar el xarampió al meu germà, que és d’una edat semblant a la meva. El xarampió és una infecció molt transmissible i aquest n’és un exemple paradigmàtic. També ho és pel que fa a la transmissió dins de l’entorn sanitari i a la importància de la conscienciació del personal que hi treballem. Jo, per força, m’hi vaig conscienciar.

Ara segurament no passaria el mateix, no només per les mesures de protecció, sobretot postpandèmiques, que s’han anat incorporant, sinó perquè segurament aquest diagnòstic entraria dins de les opcions possibles?

Efectivament, pels dos motius. Perquè ho tenim més al cap dins de les malalties possibles i perquè, gràcies, entre cometes, a la pandèmia que hem passat, els professionals tenim molt més instaurades i interioritzades les mesures de protecció.

A banda del xarampió, hi ha altres malalties víriques que abans estiguessin més controlades i que hagin ressorgit?

De forma alarmant, com passa en el cas del xarampió, potser no. Però, per exemple, de tos ferina, sí que n’anem veient un augment de casos en els últims anys i podem escoltar als mitjans o a les consultes del metge d’atenció primària o l’hospital que es recomana la vacuna o es pregunta per la vacuna, per exemple en el seguiment de l’embaràs. La tos ferina és una altra de les malalties amb la qual ara mateix s’està bastant alerta, sí.

Recordem doncs aquesta recomanació de posar-se la vacuna a aquella població que no la va rebre en el passat, i apel·lem no només a la salut individual, sinó també a la col·lectiva.

Sí. Recordem que les vacunes que estan incloses al calendari vacunal es recomanen perquè són segures, perquè l’eficàcia i la seguretat en superen els riscos potencials. I recordem també que hi ha gent no vacunada que presenta contraindicacions per rebre la vacuna, per això cal insistir que les vacunes no només tenen efecte en la salut i la protecció individuals, sinó que hi ha un concepte molt important, que és la immunitat de grup. Com més gent hi hagi vacunada, més ens estem protegint els uns als altres.