El TERMCAT i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya han publicat la Terminologia dels aparells sanitaris, que recull els conceptes bàsics més rellevants de l’àmbit. Us n’expliquem els detalls, amb la seguretat que el coneixement terminològic d’aquests termes us pot ser molt útil en l’exercici de la vostra professió.

El TERMCAT i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de la Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic de Medicina de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, han publicat en línia la Terminologia dels aparells sanitaris. L’obra s’emmarca en l’estratègia conjunta de fomentar l’ús del català a l’àmbit sanitari i recull gairebé 350 termes amb denominacions, definicions i notes explicatives en català, i també equivalents en castellà, francès i anglès.
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), un aparell mèdic o sanitari és un article, un instrument o una màquina pensat pel fabricant per ser utilitzat aïlladament o juntament amb altres en la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les malalties o per detectar, mesurar, restaurar, corregir o modificar estructures o funcions de l’organisme amb alguna finalitat sanitària; i generalment, la finalitat dels aparells sanitaris no es pot assolir amb mitjans farmacològics, immunològics ni metabòlics. Així, per exemple, podem considerar aparells sanitaris un audiòmetre, un broncoscopi, un desfibril·lador, un electrocardiògraf o un monitor clínic.
S’estima que actualment hi ha més de 7.000 tipus d’aparells sanitaris disponibles. Ara bé, l’OMS destaca que és impossible fer una llista d’equips mèdics bàsics que sigui exhaustiva o aplicable universalment atès que els requeriments locals o regionals difereixen enormement: quant als tipus d’establiments sanitaris on s’han d’utilitzar els dispositius, a la força de treball sanitari i als recursos disponibles i a l’inventari de malalties experimentades a cada àrea d’influència específica. S’explica així el repte de plantejar un recull terminològic sobre aquesta temàtica i per tant aquesta publicació és un recull bàsic que s’ha guiat pels paràmetres que exposem a continuació.
Pel que fa a l’estructura de classificació que ha permès ordenar els termes, s’ha optat per establir un seguit de calaixos transversals, que no es limiten a les especialitats mèdiques tradicionals, sinó que fixen l’atenció en la naturalesa del dispositiu i el seu context d’utilització; així, hi ha un primer gran bloc de termes que s’utilitzen per al diagnòstic (incloent diagnòstic per imatge i també material de laboratori), com ara artroscopi, glucòmetre o gleucòmetre, espiròmetre, mamògrafi monitor d’apnees; i a continuació, un segon gran bloc de termes sobre aparells que es fan servir per al tractament, com ara baló intragàstric, desfibril·lador, endopròtesi, implant coclear, marcapassos cardíac bipolar, stent i sonda nasogàstrica; i el tercer gran bloc és el del conjunt de termes referits a instrumental d’exploració i cures, com ara agulla atraumàtica, clamp, sonda d’alimentació, torniquet i xeringa hipodèrmica. El diccionari en línia permet fer un filtre per a cadascun d’aquests blocs i consultar els termes que contenen.
Atès que es tracta d’un diccionari amb definicions, i no d’un inventari o un catàleg de noms, cada terme s’ha treballat conceptualment i s’ha elaborat una definició general amb els trets distintius de l’aparell que s’acompanya, sovint, de notes amb informació complementària sobre les parts, els usos principals o, en alguns casos, un enllaç a la fitxa disponible sobre aquest aparell en els repertoris de l’Organització Mundial de la Salut. Per això, és possible que cada fitxa giri a l’entorn d’una denominació genèrica que pugui donar lloc a aparells derivats o amb lleugeres variacions segons l’àmbit d’aplicació.
A banda, i a més de la denominació i la definició en català, a cada fitxa es consignen també les denominacions en castellà, francès i anglès. I en la nota, altres informacions addicionals sobre els problemes de salut abordats pel dispositiu i les característiques genèriques sobre la forma o la mida, i els requisits d’infraestructura per a un ús efectiu i segur.
És rellevant també que les denominacions triades són d’ús comú i no pas específiques de cap marca, model o venedor. I hem tingut en compte també els inventaris que l’OMS posa a disposició dels organismes i dels professionals dels sector per mitjà d’eines i publicacions disponibles a la pàgina d’aquesta organització dedicada als dispositius mèdics: https://www.who.int/health-topics/medical-devices#tab=tab_1
La Terminologia dels aparells sanitaris forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del web del TERMCAT, que actualment ofereix més de 30 títols dedicats a l’àmbit de les ciències de la salut i la vida. I també és accessible des del portal Terminologia de ciències de la salut – DEMCAT.
Aquest recull que us presentem és un punt de partida perquè es pugui ampliar amb continguts nous que sorgeixin per interès d’algun equip de treball específic o amb motiu d’alguna necessitat concreta. En aquest sentit, com sempre, us convidem a enviar-nos qualsevol comentari o suggeriment a informacio@termcat.cat.
Autora: Marta Grané Franch – TERMCAT, Centre de Terminologia

One thought on “La terminologia dels aparells sanitaris”