“La música és com una companya de viatge. M’ajuda a relaxar-me, a pensar, a desconnectar. Em dona el sentit de la vida”

“El tracte amb el pacient i la possibilitat d’aprendre i de crear és el que més m’agrada de la medicina. A més, la medicina interna et posa a prova cada dia”

“El meu somni és arribar a ser productor musical i DJ professional. Però és molt difícil, perquè l’èxit depèn més del que pots vendre que de la teva qualitat”

Francesc González Sánchez (Barcelona, 1991) és metge internista adjunt al Centre Hospitalari de Manresa – Fundació Althaia des de fa dos anys. També és un apassionat de la música electrònica i s’ha format en producció musical. Actualment, combina l’exercici de la medicina amb la faceta de productor musical i DJ. Parlem amb ell sobre com compagina totes dues facetes.

D’on et ve el gust per la música electrònica?

Sempre he tingut afició per la música. Probablement, sigui una herència familiar. El meu pare n’era un gran aficionat i ho he viscut a casa sempre. La música m’ha salvat, perquè soc una persona una mica multitasking: no puc mantenir l’atenció molta estona en alguna cosa i necessito anar desconnectant. La música m’ha ajudat en tot. Per mi, és com una companya de viatge. Quan he tingut algun problema m’ha ajudat a relaxar-me, a pensar, a desconnectar… Durant la residència, durant la carrera i ara, als anys d’adjunt, la música sempre ha format part del meu dia a dia i també de la meva feina. Moltes vegades la utilitzo per relaxar-me, per pensar en els pacients, quan estic fent informes o quan necessito descansar.

Quines són les teves influències musicals?

Sobretot, tot i que sembli una mica irònic, m’inspira molt el rock. Vaig créixer a l’època del grunge, de Nirvana i dels grups posteriors com Foo Fighters. He crescut amb el rock dels anys 90 i la música electrònica també s’inspira en aquest tipus de música. Fa pocs anys, el rock era el pop actual, el gènere que més s’escoltava, i la música posterior també s’ha inspirat una mica en això. La música electrònica que creo també té molta influència del rock, sobretot a nivell melòdic i d’estructures musicals. Artistes de música electrònica que m’agraden molt, com Diplo, Skrillex o Yellow Claw, es dediquen a aquest estil musical.

Tenir una passió paral·lela a la medicina, en aquest cas la música, t’influeix positivament com a metge?

Sens dubte. M’arriscaria a dir que tot metge hauria de cultivar una part humanista fora de la feina. Et dona una sensibilitat emocional i intel·lectual que et permet tenir una visió diferent dels pacients. La medicina no només són malalties, té una part molt personal i, a l’hora d’estar en contacte amb els pacients, les arts escèniques, la pintura, el cinema… qualsevol tipus d’art, t’aporta una sensibilitat extra. De fet, no només amb els pacients, sinó a la vida en general, i això és súper sa.

S’haurien de fomentar més les humanitats als estudis de Medicina?

Sens dubte. La medicina està plantejada com una ciència molt teòrica, molt basada en els llibres, en la malaltia… Però crec que se li hauria d’afegir una altra visió. Molts cops els metges pequem d’això, de ser molt científics, molt tancats, molt de teòrica-pràctica i d’assaig-error, però sovint necessitem una part diferent que ens doni una sensibilitat extra.

En el teu cas és la música electrònica. Com et vas endinsar en aquest món?

La música electrònica viu molt dels festivals, de sessions de DJs famosos que sovint també són productors musicals. Quan em vaig començar a ficar en aquest món, vaig veure que una part molt important eren les sessions en viu i punxar. La música electrònica no es caracteritza només per cançons o àlbums, sinó que viu molt de les sessions en directe i festivals de música, on el DJ és el principal artista dels concerts. En altres estils musicals, és el grup o el propi artista qui canta, però a la música electrònica el concert consisteix en la sessió musical que fa el DJ.

Des de quan punxes?

Fa uns set o vuit anys que entenc molt més de punxar i ho faig de manera autodidacta, investigant. Ara és molt més fàcil fer-ho des de casa, amb Youtube i aquest tipus d’eines. Després, em vaig treure un títol universitari d’uns 40 crèdits sobre producció musical i DJ que dura dos anys i em vaig professionalitzar. Ara la meva idea és crear una festa temàtica a nivell musical en una discoteca i fer-hi una sessió un dia a la setmana o un dia cada dues setmanes d’un estil de música electrònica en concret.

Quin estil de música electrònica t’agrada més?

El que més m’agrada és el drum and bass i el hybrid trap, que ara mateix s’està posant molt de moda, sobretot a les xarxes socials, perquè hi ha alguns artistes que estan barrejant la música pop o urbana amb aquest estil. Abans, la música electrònica estava relegada a fora de l’esfera urbana, però ara s’ha convertit en un boom a escala mundial i és el moment d’incidir i de fer que encara es visibilitzi més.

Quina seria la teva màxima aspiració en el camp de la música electrònica?

La meva aspiració sempre ha sigut dedicar-me professionalment a la música com a productor i DJ. És el meu somni. M’agrada més el món dels festivals, no tant el de les discoteques. El Tomorrowland o l’Ultra Music Festival de Miami serien un somni. Li dedico molt de temps i energia. Molts companys que em coneixen diuen que la música és la meva feina i la medicina el meu hobby. Fins i tot diria que la música em dona el sentit de la vida. Però és molt difícil, perquè parlem d’un món molt globalitzat, on l’èxit no depèn tant de la qualitat o de la tècnica que tinguis com del que pots arribar a vendre. La indústria musical és molt diferent al món sanitari. Per tant, de moment, està relegat a ser un hobby, però hi inverteixo temps i ganes.

Per què et vas decidir, doncs, a ser metge?

Les humanitats sempre m’han agradat i crec que tots els metges hem de tenir una part humanista. A més, la medicina no deixa de ser un repte. M’hi vaig dedicar perquè m’agrada poder ajudar la gent. M’agrada el vessant humanista que crec que tots els que ens dediquem a la medicina tenim, aquesta inquietud d’aprendre més cada dia. Això va ser el que em va portar a estudiar Medicina. I el paral·lelisme amb la música és evident: la inquietud per crear. La medicina, sobretot la medicina interna, que és al que em dedico, té una part important de creativitat, de buscar un diagnòstic quan et trobes davant d’un pacient que no saps què té. Hem de fer treballar la ment per arribar a saber-ho.

Què t’aporta la medicina?

La sensació de poder ajudar, d’estar en contacte amb persones que, per situacions diverses a la seva vida, necessiten que hi siguis. No parlo tant de salvar-los la vida o d’ajudar-los en la seva vida en general, però sí de ser-hi en moments en què necessiten de la teva part més humana, no només mèdica. La medicina no només és arribar a un diagnòstic o posar un tractament, moltes vegades això és pràcticament el menys important de la nostra pràctica diària. Aquesta possibilitat d’ajudar les persones, aquesta part humanista del metge, d’estar al costat del pacient quan ho necessita, és el que m’aporta més.

Què és el que t’agrada més del dia a dia com a metge?

El repte diari. La medicina interna és poc ortodoxa. No sempre segueix el mateix patró, no sempre fas el mateix. Té aquesta capacitat de posar-te una mica a prova cada dia. És el que m’agrada, el fet de poder viure una situació nova cada dia, a banda, evidentment, del tracte amb el pacient, que és molt agraït. És una especialitat mèdica on estem en constant contacte amb el pacient. M’agrada el fet de no perdre el contacte humà.