“La lectura ens permet empatitzar amb altres realitats i expressar-nos d’una manera molt més rica. Ens dona eines per comunicar-nos millor”

“Hem d’intentar trobar l’art dins de la medicina, que jo crec que hi és. Es complementen molt bé”

Paula López i García (Barcelona, 1996) és resident de tercer any d’Angiologia i Cirurgia vascular a l’Hospital Universitari de Bellvitge. La doctora López va cursar el grau professional de piano al Conservatori de Música de Barcelona i, a més, dibuixa, balla i té un compte d’Instagram (@pianoreads) on alimenta i comparteix el seu interès per la literatura i per la lectura. Parlem amb aquesta metgessa sobre la importància de compaginar totes aquestes inquietuds amb la pràctica de l’activitat professional i l’estudi.

Comencem pel teu interès per la lectura. D’on prové?

Els meus pares són grans lectors, sempre ho han estat, i, ja de molt petita, jo tenia una fascinació pels llibres. De fet, així com altres nens se’n van a dormir amb el seu nino, jo m’emportava un llibre i me’l posava a sota del coixí. Fins i tot em despertava amb marques a la cara! Vaig començar a llegir de molt petita i sempre ho he portat amb mi. Però és cert que, a casa, els meus pares m’ho han posat molt fàcil.

Tens predilecció per algun gènere en concret?

Intento variar de gènere per no saturar-me, però les meves lectures solen gravitar cap a la ficció contemporània. M’agrada la literatura que se centra no només en la trama, sinó també en les emocions dels personatges, les seves relacions i em fixo molt en l’estil. De tant en tant, algun llibre de fantasia m’ajuda molt a desconnectar… I de vegades, trio un clàssic. Tots els llibres ens acaben aportant coses.

Algun llibre relacionat amb la medicina que puguis recomanar?

Aquest any he llegit llibres on es menciona la medicina, potser són no de temàtica mèdica però sí que hi apareixen personatges amb malalties. Per exemple, Res no s’oposa a la nit, de Delphine de Vigan, és la vida d’una persona que ha hagut de conviure amb una malaltia mental des del punt de vista de la seva filla, que n’és l’autora. L’estiu que la mare va tenir els ulls verds, de Tatiana Tîbuleac, també explora una situació de convivència amb la malaltia. Hamnet, de Maggie O’Farrell, explica el dol per la malaltia d’un fill. N’hi ha moltíssims.

Has llegit mai en un llibre alguna cosa que no encaixés per res a la pràctica mèdica o, al revés, alguna cosa que s’apliqués perfectament al teu àmbit professional?

De la mateixa manera que els músics professionals es fixen a les pel·lícules si els actors mouen bé els dits, a tots els metges ens ha passat que llegim en una novel·la negra, per exemple, que un fàrmac no es detecta en sang i sabem que no és ben bé així. D’altra banda, em va inspirar molt llegir Baselga, el metge que volia canviar el món, de Josep Corbella. És una biografia de Josep Baselga, que va morir l’any 2021, i relata la seva tasca com a investigador en càncer. Vaig pensar que era una persona molt inspiradora. Em va fer pensar en la meva pròpia pràctica i ser conscient que hi ha moltes coses que puc millorar i que m’agradaria adoptar d’ell, que era una persona admirable.

Al teu perfil et consideres bookstagramer. Què vol dir això exactament?

Tinc un compte d’Instagram dedicat a compartir les últimes lectures o les que m’agradaria fer els propers dies. Al final, és un compte on es parla de literatura de tots tipus. El bookstagram és una comunitat dins d’Instagram amb moltes persones que compartim aquesta afició i compartim les nostres lectures. Vaig començar ja fa uns anys, abans de la pandèmia. És una afició que he anat cultivant amb els anys però els darrers cinc n’he estat més constant i més dedicada. M’agrada molt la part social, de compartir lectures amb amics i coneguts, i un dia vaig trobar-me amb un compte de bookstagram en anglès i vaig pensar que seria una bona idea connectar no només amb la gent que conec personalment, sinó també a través de les pantalles. A això se li afegeix que també m’agrada molt fer fotos i tot plegat em va portar a crear aquest compte.

Quins punts en comú veus entre l’afició a la lectura i la teva activitat professional?

La lectura té molts beneficis i un n’és el desenvolupament de l’empatia. Llegir et permet empatitzar amb altres realitats, ja siguin d’altres països o de la nostra cultura, que potser no veuríem en el nostre entorn habitual, però amb les quals ens trobem a la nostra feina. El fet de trobar a la lectura aquestes realitats t’enriqueix com a persona i et permet connectar quan t’hi trobes a la vida real. També et permet expressar-te d’una manera molt més rica i et dona eines per comunicar-te millor amb persones que venen de molts entorns diferents. Crec que el desenvolupament de l’hàbit de la lectura ens pot proporcionar, a nosaltres, els metges, aquesta capacitat en la pràctica habitual. Aquesta empatia no només es dirigeix cap als pacients, sinó també cap als entorns laborals. Llegir és un acte de comunicació, no és un acte passiu: exigeix concentració i estar atent. Aprens a desenvolupar les habilitats de la comunicació, que són tan importants a la nostra feina.

En aquest sentit, vas trobar a faltar continguts de caire humanista a la teva etapa de formació universitària?

No sabria dir si a la carrera és possible incorporar més contingut humanista, perquè ja tenim un currículum molt exigent. En el meu cas, vaig fer certes optatives que ja incorporaven una mica això, com “Anatomia de la veu”. Per a mi, l’anatomia té molt d’artístic. De fet, hem d’intentar trobar l’art dins de la medicina, que jo crec que hi és. Es complementen molt bé.

Algun consell per a metges que estiguin interessats en la literatura?

Una cosa que ens limita molt a la nostra generació és l’ús del mòbil. Jo em vaig adonar que dedicava moltes hores a mirar-lo com a entreteniment no útil, mirant reels i tiktoks. Et passa una hora i saps que no has fet res: no és el fet d’entretenir-se, que està molt bé, sinó que no te’n recordes del que has vist, no estàs parant atenció. Vaig decidir canviar aquestes hores del mòbil per una activitat que m’agrada molt, que en aquest cas són els llibres. Si esteu pensant a incorporar la lectura com a hàbit, jo ho recomano. Aporta molt i no us en penedireu.

Com compagines l’afició per la lectura i el lleure personal amb els horaris de feina?

La realitat és que hi ha poc temps per compaginar-ho tot, perquè la residència, i, en general, la medicina, exigeix no només el treball de l’hospital, sinó també treball a casa, llegir literatura científica i estar permanentment estudiant. Això ocupa moltes hores que podries estar dedicant a altres hobbies, t’absorbeix bastant. Si es vol tenir un hàbit de lectura, és important desenvolupar una rutina i dedicar certs moments del dia a llegir. En el meu cas, m’agrada dedicar-li uns 20 minuts al matí. Mentre esmorzo tinc un llibre al costat i llegeixo unes pàgines. També al transport públic, que és un temps mort durant el qual no em puc concentrar per estudiar, i aprofito per llegir en comptes de mirar el mòbil. I abans d’anar a dormir sempre intento llegir, tot i que de vegades només aguanto dues pàgines.

I pel que fa a la teva afició al ball i al dibuix?

M’agrada molt l’art en totes les seves formes, és una manera d’expressar-se. De petita ja feia dansa però els darrers anys estic fent més ball. És una manera de fer exercici amb una mica de motivació. El ball combina les dues coses: l’art i l’esport. Moure’s és una manera excel·lent de desconnectar. Pel que fa al dibuix, requereix molt més temps, però de petita ja ho practicava i m’ajuda molt a desconnectar, que als metges ens va molt bé. És una professió en la qual t’emportes els pacients a casa i, si a més tens una parella o familiars metges, hi tornes a parlar del tema, els consultes els dubtes. És molt difícil deixar de pensar-hi. Trobar aquestes vies d’escapament és molt important i ho recomano a tots els companys. És molt important saber desconnectar amb l’art, l’esport o qualsevol altre afició. Diria que és gairebé fonamental.

Per acabar, hem de parlar també de la teva formació com a pianista…

De petita feia classes de piano, però tots els qui toquem un instrument passem per un moment en el qual compaginar-ho amb les exigències del currículum escolar genera estrès, sobretot si comences a avançar. Penses: “Mare meva, no arribo a tot”. Però quan t’agrada alguna cosa, val la pena dedicar-hi temps, perquè et fa feliç. Al final, acabes agraint-ho. Conec més gent que es penedeix d’haver deixat de tocar un instrument que no pas d’haver seguit fent-ho. En el meu cas, vaig tirar endavant. Vaig voler estudiar al Conservatori i vaig voler fer el grau, precisament perquè m’encanta. Evidentment, tenia les condicions per fer-ho, soc una privilegiada. Vaig acabar el grau a tercer de la carrera i va ser difícil compaginar-ho, però m’ha aportat moltíssim. Entre les pràctiques a l’hospital i les classes, només podia anar-hi de vuit a deu de la nit. Els conserges estaven farts de mi perquè no volia marxar! Però vaig trobar la manera de fer-ho i me n’alegro molt. Ara m’és molt difícil compaginar-ho amb la residència, perquè és complicat saber els meus horaris, però intento no deixar-ho i trobar un moment a la setmana per tocar.