“Vam aconseguir que, l’any 2015, el Parlament de Catalunya considerés la sèpsia com un problema de salut pública. Es va començar a generar la xarxa i el protocol del Codi i el projecte ha anat evolucionant”

“Els causants de la sèpsia són les infeccions normals que, en un escenari concret, poden generar una resposta inflamatòria de l’organisme tan agressiva que autolesiona el pacient”

Juan Carlos Yébenes Reyes (Barcelona, 1966) exerceix com a metge intensivista a l’Hospital de Mataró. A banda dels reconeixements per la seva feina mentre va ser al capdavant de l’UCI del centre maresmenc, Yébenes té al seu currículum haver estat creador i impulsor del Codi Sèpsia, un codi implantat al sistema sanitari català des del 2015, amb l’objectiu de detectar i actuar el més ràpid possible davant d’aquests casos i reduir així el risc de complicacions greus i la mortalitat.

Ens pot definir què és la sèpsia i quins riscos comporta?

Precisament, aquesta és una de les dificultats que tenim, que el concepte “sèpsia” és molt poc conegut. En canvi, el concepte “infecció”, és molt més habitual. La sèpsia és un subgrup d’infeccions, que cursen amb insuficiència respiratòria, circulatòria o, fins i tot, en xoc. El que defineix la sèpsia respecte a la resta d’infeccions és que cursa amb una fallida d’òrgan que suposa un risc vital per a la persona que la pateix. La immensa majoria d’infeccions es poden tractar a domicili i algunes, només requereixen tractament simptomàtic, com són la majoria d’infeccions víriques. Però aquest subgrup de les sèpsies, que és petit, sí que mereixen atenció hospitalària i específica, perquè tenir una fallida orgànica és molt perillós.

Quins en són els desencadenants més comuns?

Són les infeccions normals que, en un escenari concret, poden generar una resposta inflamatòria massa important per part de l’organisme, que intenta defensar-se’n. És a dir, la resposta de l’organisme és tan agressiva que autolesiona el pacient. Una infecció d’orina, una pulmonia, una peritonitis, etc., en general, tenen una evolució bona si es tracten amb els antibiòtics adequats, però si l’organisme respon de manera massa intensa o si el pacient té una malaltia prèvia i això condiciona que vagin fallant òrgans, ens trobem amb una situació de malaltia sèptica. Si fracassa el sistema cardiovascular, parlem de xoc sèptic i, si fracassen diferents òrgans, parlem de fracàs multiorgànic. Si els metges detectem una fallida orgànica, activem el Codi sèpsia i posem en pràctica les actuacions corresponents.

“El Codi Sèpsia té l’objectiu d’administrar antibiòtic per controlar el focus de la infecció com més aviat millor i, si hi ha òrgans que estan fracassant, donar-los suport per accelerar la recuperació del pacient”

Si existeix un codi és perquè la rapidesa en l’actuació és fonamental…

El concepte “codi” va lligat el concepte “temps de dependència”. El Codi infart’, per exemple, té com a objectiu obrir les artèries coronàries el més ràpid possible. El Codi sèpsia té l’objectiu d’administrar antibiòtic per controlar el focus de la infecció com més aviat millor i, en el cas que hi hagi diferents òrgans que estiguin fracassant, donar suport a aquests òrgans per accelerar la recuperació del pacient.

Per tant, quins són els signes d’alerta que porten a activar aquest codi?

La doctora Eva Armero, metgessa de Família que treballa a l’Hospital de Blanes, va detectar en la seva tesi que el 95% dels pacients que tenen una sèpsia presenten signes respiratoris, circulatoris i neurològics. En el context d’una infecció, si el pacient té dificultats per respirar, si la tensió ha caigut més de l’habitual, si està molt taquicàrdic o si té una alteració en el nivell de consciència, s’ha de sospitar que alguna cosa no funciona. A diferència d’un cas d’infart o ictus, on la població general té eines per detectar què pot estar passant, el Codi sèpsia té una activació més professional, des d’un dispositiu sanitari. En aquest sentit, un dels esforços que estem fent ara i amb el qual estem molt il·lusionats és una prova pilot amb els tècnics del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM). Quan aquests professionals atenen a domicili una persona que té una infecció, poden desplegar una aplicació en la qual, a través de valoracions respiratòries, circulatòries i neurològiques, poden crear una puntuació que marca si el pacient té risc de tenir una sèpsia. A partir d’aquí, poden avisar la infermera d’urgències de l’hospital que s’encarrega de fer el triatge de què li arribarà un possible cas de Codi sèpsia. La prova pilot està funcionant molt bé: té una alta taxa de detecció a domicili que ens fa guanyar temps.

Un cop hi ha aquesta sospita i s’activa el codi, hi ha uns dispositius i concrets? Funciona a tots els hospitals?

Quan vam escriure l’algoritme inicial, vam definir tres escenaris. El primer és el de la detecció que, per definició, havia de ser universal i s’ha de poder fer on sigui: al domicili del pacient, a primària, a l’hospital, etc. La segona fase és el control del focus i el suport dels òrgans, que es pot fer a qualsevol CUAP, àrea bàsica o àrea d’urgències que disposi d’antibiòtics, sèrums i una font d’oxigen. La tercera fase es dona quan aquest control del focus no està portant a bon terme l’estat físic del pacient. Aquesta última és més específica i requereix hospitals amb dotacions de pacient crític i UCI. El Codi sèpsia no està pensat des d’un punt de vista hospitalari, sinó territorial.

D’ençà que es va posar en marxa el Codi sèpsia, l’any 2015, se n’han mesurat els resultats?

En l’àmbit territorial, no tenim dades. La implementació del Codi sèpsia s’ha anat fent a poc a poc a escala hospitalària, amb la coordinació del SEM per fer els trasllats interhospitalaris. Per tant, com a sistema, no ho hem pogut mesurar. El que sí que tenim són les experiències de cada hospital, que fa el seu control analític. A l’Hospital de Mataró, vam començar a treballar amb Codi sèpsia interhospitalari l’any 2008 i la mortalitat es va reduir en un 25%. Va ser espectacular. Vam millorar tots els indicadors de procés, els pacients arribaven en millors condicions i estaven menys dies a l’UCI. Va ser a partir d’aquesta experiència que vam llançar l’oferta al CatSalut i van comprar el projecte, que es va desenvolupar amb el suport de set societats científiques. Fins i tot vam aconseguir que, l’any 2015, el Parlament de Catalunya fes un dictamen on deia que la sèpsia era un problema de salut pública. Aquell mateix any es va fer la instrucció, a partir de la qual tots els hospitals comarcals tenien un hospital amb UCI de referència i tots els hospitals amb UCI tenien un hospital terciari de referència. Es va generar la xarxa i el protocol i el projecte ha anat evolucionant. És cert que la pandèmia de la COVID-19 ho va frenar una mica, però ara estem rellançant el Codi sèpsia. Aviat tindrem una nova reunió de la comissió assessora, on hi ha representació de pediatres, cirurgians, internistes, microbiòlegs, personal d’urgències, etc. És un entorn de treball molt enriquidor. Acabem de celebrar el primer congrés català de Codi sèpsia. Estem treballant-hi i molt il·lusionats.

“Gràcies a les tècniques de diagnòstic ràpid per genoma, sabem, en una hora i mitja, quin perfil d’infecció té el pacient. És un avenç que han incorporat els microbiòlegs: ens diuen quines taxes de resistència tenim i així sabem que no podrem fer servir certs antibiòtics”

Abans comentava com n’és de vital disposar d’antibiòtics… per tant, el problema de les resistències és una amenaça important.

És un problema greu, perquè no pots fallar amb l’antibiòtic. Aquesta és la clau del Codi sèpsia i això obliga a dur a terme diferents accions que, en un moment inicial, potser no tenien tanta rellevància. Per exemple, la implicació dels microbiòlegs és molt important. A través de les tècniques de diagnòstic ràpid per genoma, sabem, en una hora i mitja, quin perfil d’infecció té el pacient, i això és un avenç que han incorporat els microbiòlegs i que, inicialment, no estava contemplat. Ens diuen quines taxes de resistència tenim i, gràcies a això, sabem que certs antibiòtics no es poden fer servir.

Cap a on va la recerca en sèpsia?

La sèpsia és un procés dual: per una banda, hi ha la infecció i, per una altra, la fallida orgànica, i el nexe d’unió és la resposta inflamatòria. El que estem intentant és treballar cap a la individualització del tractament de cada pacient. Analitzem quina és la resposta inflamatòria que té per si hem de fer servir certes estratègies per bloquejar-la. També estem intentant facilitar el monitoratge dels nivells d’antibiòtic en sang i facilitar totes aquestes tècniques que permeten singularitzar el tractament i bloquejar la proliferació de microorganismes. Estem treballant amb substàncies que poden facilitar la penetració de l’antibiòtic dins de l’òrgan infectat… Hi ha moltíssima activitat. I, després, hi ha una altra part de la recerca  vinculada al disseny del procés assistencial, per millorar el circuit. De vegades no tenim problema de recursos, sinó d’organització dels recursos. Tenim molta feina a fer.