“El submarinisme m’ha permès descobrir altres països i entorns i prendre consciència d’aspectes com la situació dels taurons”

“En neurocirurgia i en submarinisme, cal tenir-ho tot sistematitzat i sota control. Has d’estar concentrat i fer sempre el mateix per no equivocar-te o, almenys, per minimitzar l’error”

“Fent apnea depens de la teva respiració, sents que formes part del medi de manera molt directa, natural i equilibrada”

Edgar Casajuana Garreta (Terrassa, 1980) és especialista en neurocirurgia i treballa a l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa. També desenvolupa la seva activitat dins l’àmbit de la sanitat privada a través d’ATLAS Spine Institute, del qual és soci fundador. El doctor Casajuana és aficionat al submarinisme i aquest hobby l’ha portat a recórrer paisatges fascinants d’arreu del món. Parlem amb ell sobre les sensacions que li provoca aquest esport i sobre tot el que es pot aprendre de l’observació de la vida subaquàtica.

Quan vas començar la teva afició pel submarinisme?

Ja de ben petit m’agradaven molt els documentals de National Geographic o els de Jacques Cousteau i em van despertar la curiositat. Sempre havia estiuejat força a la platja i també des de ben petit vaig tenir la sort de viatjar i conèixer altres països i altres àrees on el mar és molt més ric que aquí. Al Mediterrani costa veure peixos amb la mateixa densitat que en pots veure a altres llocs del planeta. El fet de poder descobrir tot això i voler saber-ne més em va acabar abocant a aprofundir-hi. Als 15 anys ja vaig fer el primer curs de submarinisme i a partir d’aquí vaig entrar més en aquest món i he tingut la sort de poder fer immersions a diversos indrets del món. També he anant descobrint l’apnea, que  m’agrada força, tot i que no en soc un gran expert. Amb el pas del temps acabes trobant el plaer en el fet d’integrar-te més en l’entorn marí sense el suport d’una bombona. És una interacció més directa, natural i equilibrada, perquè no parteixes de l’avantatge de portar la bombona. Quan depens de la teva respiració, el que veus i el que fas té més valor i formes part del medi de manera més directa.

Quant temps li pots dedicar al submarinisme? Ho compagines bé amb la feina i la família?

Em costa molt compaginar gairebé tot amb la feina, perquè treballo matí i tarda tots els dies. Temps lliure no en tinc massa. Sempre que tinc l’oportunitat de gaudir d’aquesta afició intento aprofitar-la, però no tinc un horari establert en què li dediqui determinat temps a la setmana. Ho faig quan puc, però sempre acabes trobant un moment. Pot ser a les vacances o el cap de setmana. Sovint anem a Cambrils que, evidentment, no és les Maldives, però l’aigua està prou calenta bastants mesos a l’any. D’abril a octubre pots aprofitar per posar-te la màscara i, encara que sigui sense bombona, gaudir de l’experiència. Això em dona molta vida i em permet desconnectar-me i oblidar-me de tot.

Què t’aporta el submarinisme, doncs?

Moltes coses. D’una banda, descobrir una part del nostre planeta que, en el fons, és la majoritària. Vivim a la superfície i baixar ens fa sentir més petits i, alhora, ens fa ser més conscients de la nostra poca importància. D’altra banda, pots descobrir entorns, fauna i flora. Si estàs a una praderia de posidònia, és molt bonic veure tot el que hi creix i hi viu. O si pots interactuar amb grans mamífers, com va ser el meu cas, al Pacífic, amb balenes i sense bombona. Era al mig del mar, amb un biòleg americà que feia sortides a la Polinèsia amb molt respecte, intentant no fer soroll ni molestar, entrant sense aletes a l’aigua. Tenir aquest privilegi d’interactuar amb un gran mamífer en el seu entorn i veure les balenes passar i sortir davant teu no es pot comparar amb gairebé res. Un altre dia, a Maldives, tornant d’una sortida, ens vam trobar un grup de 30 dofins i també ens vam llençar a l’aigua. Aquesta interacció, que s’acostin a tu, que et mirin, que juguin al teu voltant en llibertat… això és incomparable.

Has vist també taurons?

He nedat amb taurons. Els tinc molt respecte però, sempre que parlo amb algú, intento donar una imatge diferent de la que molta gent en té. No cal demonitzar-los, ells fan la seva feina. Són al cim de la piràmide alimentària i tenen una funció primordial dins l’ecosistema: sense ells no hi hauria equilibri a l’oceà. Per desgràcia, estan en perill a moltes àrees. Hi ha la imatge que són perillosos si te’ls trobes, però la majoria de vegades no et fan ni cas, els interesses zero. Si se t’acosten és per veure què ets. Hi ha quatre nocions sobre com tractar-los: no córrer, no fugir, no fer soroll, no cridar ni mirar-los a la cara perquè t’identifiquin no com a presa sinó com a potencial depredador. Això fa que marxin. Fins i tot pots tocar-los el morro i ells ho perceben com una situació d’inferioritat envers tu. Cada any, potser hi ha deu atacs mortals a tot el món i la majoria són accidents. En contrapartida, es pesquen més de 100 milions de taurons l’any. La majoria de vegades els tallen les aletes i la cua i els retornen al mar, on s’ofeguen perquè no poden nedar, cauen a plom. D’això, la gent no n’és gaire conscient.   

Quina ha estat la teva màxima fita?

Fent submarinisme, a Polinèsia vaig fer diverses immersions amb taurons grans, com el tauró llimona, que té una cara molt ferotge, però que és absolutament inofensiu. Estar al voltant d’aquest animal genera un impacte important, però també aprens a valorar-los d’una altra manera, els perds la por i aprecies el que signifiquen dins de l’entorn marí. En aquest mateix viatge també vaig veure mantes gegants, d’entre 3 i 5 metres, que són bastant imponents i, fins i tot, un banc de mantes àliga, que són més petites, però que es mouen juntes. Quan en veus 50 o 60 alhora, no t’ho pots ni creure. Fent esnòrquel, a Maldives, vaig gaudir molt de veure taurons balena. Són molt grans i deixen que t’hi acostis força, tot i que mai no els pots tocar. Va ser una experiència brutal. També l’episodi que esmentava abans de les balenes geperudes a Moorea va ser brutal: estàvem a mar obert i un nadiu anava orientant el vaixell parant la orella, sense radar ni res, sentint cantar les balenes. Va ser una experiència molt maca, de les que te’n recordes sempre.  

Has viscut alguna situació de perill?

A l’apnea hi ha bastants accidents, perquè si forces molt pot arribar un moment on quedes inconscient, no pots reaccionar, no surts a temps i t’ofegues. Al submarinisme amb bombona, depèn de l’entorn on et belluguis. A mi no m’agrada en cova, no m’agrada sentir-me tancat i prefereixo els espais oberts on tinguis la sensació de volar quan ets capaç de controlar l’equip de submarinisme. Pots inflar o desinflar el que s’anomena jacket, una armilla que pots regular per trobar el punt de flotabilitat neutra. Amb la teva respiració també pots regular-ho: si inhales més, puges i, si deixes anar l’aire, baixes. La sensació de volar te la donen els entorns més oberts, on pots gaudir molt més. Però, en qualsevol cas, és un esport de risc. Pots tenir errades o fallades de l’equip que poden condicionar una situació crítica. Has d’estar molt pendent i ser molt sistemàtic abans de baixar a fer la immersió. Hi ha una doble comprovació de l’equip obligatòria. Mai has de baixar sol, sempre mínim dues persones i amb experiència. Tot i així, hi ha riscos. Recordo una experiència en una illa perduda a la Polinèsia, lluny de qualsevol tipus de suport si passava alguna cosa. En una immersió a 30 metres, es va trencar el regulador i, en comptes d’inspirar aire, em va venir aigua. Vaig tenir el reflex de deixar de respirar i poder agafar el regulador suplementari. Però, en el moment, a aquella profunditat, si et poses nerviós i t’equivoques, pots tenir un ensurt important. Aquestes coses poden passar en qualsevol moment, de manera que les has de tenir presents, has d’estar pendent de moltes coses i has d’estar completament concentrat. Sota el mar, malgrat gaudeixis de l’entorn i dels animals, amb qualsevol petita errada t’hi pot anar la vida.

Quines similituds podríem trobar entre la neurocirurgia i la pràctica del submarinisme o l’apnea?

Aquest punt de tenir-ho tot molt sistematitzat, tenir-ho tot sempre sota control i sempre fer el mateix per no equivocar-te o, almenys, per minimitzar l’error. I no deixar mai d’estar concentrat i pendent. Nosaltres en neurocirurgia utilitzem molta tecnologia intraoperatòria, estem habituats a integrar moltes coses durant els procediments, no és només el bisturí, l’aspirador i els punts. Salvant les distàncies, el submarinisme és el mateix: una activitat que requereix un equipament i una preparació.

Algun consell per a metges o metgesses que vulguin practicar submarinisme?

És evident que la nostra professió ens absorbeix moltíssim i que li hem de dedicar moltes hores. Entre guàrdies, pública i privada, acabo treballant molts dies a la setmana i és important compaginar això amb altres coses que et donin una altra visió de la vida, que t’aportin altres experiències i que, a més, les puguis viure tu mateix i compartir-les amb amics o familiars. Millor encara si això et fa descobrir altres entorns i altres països i prendre consciència d’aspectes com la situació dels taurons. Quan tu els has vist de prop i ets conscient de com se’ls maltracta i se’ls menysprea, sap greu que només se’n parli quan hi ha atacs. Transmetre això a les meves filles per a mi és important.