“Tenir un tractament universal, que dura poques setmanes i sense efectes secundaris, ha suposat una revolució”

“Mirem deu vegades més el colesterol o coses que no són necessàries i, en canvi, no mirem l’hepatitis C”

“En aquests moments, la combinació d’obesitat i alcohol és la causa més important de malaltia hepàtica”

Maria Butí Ferret (Sitges, 1955) és especialista en medicina interna i hepatòloga i treballa com a consultora sènior del Servei d’Hepatologia de l’Hospital Vall d’Hebron, a més de ser investigadora principal del grup de Malalties Hepàtiques del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Parlem amb la doctora Butí sobre les darreres i esperançadores notícies en la lluita contra l’hepatitis C i sobre altres temes relatius a la salut del fetge.    

Fa uns deu anys van començar a administrar-se els nous tractaments per a l’hepatitis C. Actualment, podem ser optimistes pel que fa a albirar l’eliminació d’aquesta malaltia en el nostre entorn?

Sí, podem ser molt optimistes perquè tenim les eines adequades per eliminar l’hepatitis C. Tenim uns tractaments molt fàcils, molt curts, orals i amb una alta eficàcia, que podem donar a tothom que té malaltia, ja sigui lleugera o avançada. Per una altra banda, tenim les eines per fer el diagnòstic de manera precoç, per poder diagnosticar persones completament asimptomàtiques. La combinació d’aquests dos factors, el diagnòstic precoç i el tractament fàcil, molt eficaç, sense efectes adversos i oral, és el que ens permet pensar que podem eliminar l’hepatitis C.      

Es tracta d’una infecció silent: hi ha persones que poden tenir-la i no manifestar-ne cap símptoma. Quines estratègies s’estan fent servir per identificar aquestes persones?

S’han fet servir moltes estratègies, sobretot estratègies de microalineació. Hem d’anar a la població vulnerable, que té més riscos de tenir la infecció, i fer uns tests que són ràpids i que es poden fer a la comunitat, sense necessitat de fer una anàlisi de sang perquè són tests de saliva. Són tècniques que s’han anat desenvolupant també gràcies a la COVID-19 i que permeten que el diagnòstic es pugui fer no només en un laboratori, sinó també en diferents centres a la comunitat. Hi ha hagut un canvi important: la voluntat política de voler eliminar l’hepatitis C, que s’ha demostrat a Espanya amb el pla nacional d’eliminació de l’hepatitis C i, a Catalunya, també amb un pla específic.  

Fins a quin punt pot ser potencialment greu l’hepatitis C?

En el nostre medi, l’hepatitis C era –i dic “era” perquè, gràcies a aquests avenços que he esmentat, la situació ha canviat– la causa més freqüent de transplantament hepàtic i una causa important de càncer hepàtic. Tractant i curant l’hepatitis C hem vist com deixava de ser la causa principal de transplantament de fetge i també com s’ha reduït el nombre de casos de càncer hepàtic relacionat amb aquesta infecció. Per aquest motiu, és important el tractament precoç, el diagnòstic i poder identificar la infecció i tractar-la abans que hi hagi una malaltia greu.

Quines són les vies d’infecció de l’hepatitis C?

La via de transmissió és el contacte amb sang contaminada. Fa molts anys, quan no es cribraven les transfusions de sang, aquesta era la via principal d’infecció. Ara ja fa molts anys que ho ha deixat de ser, perquè es cribra la sang abans de fer-ne la transfusió i la sang infectada o contaminada s’elimina. Ara hi ha altres vies de transmissió, com la presa de drogues per via endovenosa o, fins i tot, mecanismes iatrogènics de transmissió del virus, és a dir, a través d’agulles o material contaminat. Crec que en aquests moments aquesta és la via principal. Després, hi ha un percentatge gens menyspreable de persones amb hepatitis C que no tenen cap factor de risc i amb les quals no som capaços d’identificar els factors que abans esmentava. Per tant, és important cribrar: tothom hauria de ser cribrat almenys una vegada per l’hepatitis C. El tractament és molt bo i molt agraït. De vegades mirem deu vegades més el colesterol o coses que no són sempre necessàries i, en canvi, no mirem l’hepatitis C. Habitualment, està recomanat en situacions especials i en grups de risc, com les embarassades, però hi ha països com Estats Units que recomanen que es miri l’hepatitis C a tothom un cop a la vida. 

Actualment, el virus de l’hepatitis circula menys i, per tant, hi ha menys risc de contagi?  

Circula menys, però encara existeix risc de contagi. En aquests moments, per exemple, a Barcelona, tenim un brot d’hepatitis aguda, del tipus B, sobretot en homes que tenen sexe amb homes. A vegades, quan circula menys o pensem que està més controlat, no ens hi fixem tant, baixem la guàrdia i augmenta el risc d’infecció.  

Les estratègies de control de la malaltia que hi ha a l’entorn europeu segurament no se segueixen a altres països…

La situació és molt heterogènia. A més, aquestes estratègies de control es fan gràcies al tractament, però, desgraciadament, no tenim una vacuna eficaç per prevenir la infecció. Per tant, el que fem és fer servir el tractament com a prevenció i, de forma indirecta, reduir les infeccions d’hepatitis C. Si veritablement volguéssim eliminar a nivell mundial aquesta malaltia, seria molt important tenir una vacuna.    

De tota manera, és realment extraordinari poder plantejar l’escenari de la desaparició d’una malaltia que fa només 15 o 20 anys era molt difícil de tractar.

Per a nosaltres ha suposat una revolució. Primer hem viscut la malaltia sense cap tractament i després van venir els tractaments per interferó, que tenien moltes contraindicacions i molts efectes adversos i eren molt selectius, només servien per a les persones que estaven bé, no per a les que tenien una malaltia avançada. Ara tenim un tractament universal, que cura tothom, que es tolera bé, que dura entre 8 i 12 setmanes i que no té efectes secundaris. És un canvi extraordinari.

L’hepatitis C encara no té vacuna, però l’hepatitis B, sí. Aquesta vacuna està suficientment estesa?

La vacunació de l’hepatitis B a Espanya ha funcionat molt bé i forma part d’un programa molt actiu amb taxes d’adherència molt altes. Aquest programa va començar amb els nadons i els adolescents i podem dir que pràcticament tota la població espanyola de menys de 40 anys n’està vacunada i és difícil veure hepatitis B en població nascuda a Espanya. Tot i així, cada vegada tenim més migració d’altres països que no tenen aquests programes de vacunació tan bons i tan actius, fet que provoca que hi hagi hepatitis B en gent jove. Normalment són persones que no han nascut a Espanya. També hi ha població de 40 i 50 anys que es van infectar d’hepatitis B fa anys i alguns d’ells tenen malaltia hepàtica important.  Per tant, no podem dir que l’hepatitis B no sigui un problema en el nostre medi perquè encara ho és.

La salut hepàtica també depèn de molts altres factors, com el consum d’alcohol, les dietes no saludables o el sedentarisme, que poden provocar fetge gras. En què consisteix i per què és important combatre’l?

El fetge gras és el dipòsit de greix en el fetge i s’associa sobretot a diabetis i a obesitat. L’obesitat, sobretot la infantil, està condicionada per l’estil de vida actual, amb àpats cada vegada més rics en sucres, greixos i ultraprocessats. En adults, això sovint va acompanyat d’un consum important d’alcohol. La combinació d’obesitat i alcohol, clarament, produeix malaltia hepàtica. En aquests moments, aquesta combinació és probablement la causa més important de malaltia hepàtica, entre altres coses perquè hem controlat les hepatitis virals que abans n’eren la primera causa.

Per què és important cuidar la salut del nostre fetge?

El fetge és un òrgan bàsic en el nostre organisme: només en tenim un i no podem viure sense. El fetge té funcions immunològiques importants. Si castiguem el fetge de forma persistent a través de virus, alcohol o greix, s’inflama i es va fibrosant i cicatritzant i deixa de fer les seves funcions. Aquest fetge alterat pot acabar degenerant en un càncer hepàtic.