“Potser no hauríem de seleccionar els estudiants de Medicina simplement per les notes. Altres característiques també serien molt importants”

“Jo vaig estudiar grec i llatí i em dedico a fer coses molt complicades de bioquímica. Una cosa no és incompatible amb l’altra”

“El nostre sistema de graus universitaris ho posa tot amb etiquetes i en calaixos. Això és un error i països molt avançats ja en van de tornada”

Joaquim Gea és pneumòleg, excap del servei de Pneumologia del Parc de Salut Mar i exdegà de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Actualment, és cap de servei emèrit del mateix centre sanitari i ha estat un dels impulsors de l’assignatura Humanisme en Medicina, que s’ha incorporat recentment al Grau en Medicina de la UPF.

Oferir una matèria com aquesta als estudiants de Medicina era una assignatura pendent?

Absolutament. La majoria dels graus de Medicina, progressivament, ens hem anat tecnificant molt i, encara que en les assignatures intentem transmetre aquesta visió humanista de la professió, moltes vegades tenim la pantalla entre nosaltres i el pacient. Això ens va fer pensar que calia compensar tot el que és tecnològic amb una part humanista.

Quin és el programa de l’assignatura?

Està fet amb la col·laboració de molts professors internacionals, també de la UPF, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de Madrid… i ofereix una visió molt propera de la importància de tots els elements humans en la relació metge-pacient, a banda del diagnòstic. En moltes ocasions, sobretot en malalties cròniques, una mà a l’espatlla és una gran cosa a afegir al tractament. A més a més, l’assignatura també ofereix tota una sèrie d’instruments basats en les arts, la filosofia i l’ètica que permeten ajudar els professionals a tenir aquesta visió. Molts metges han estat implicats en les arts. De fet, de vegades, les arts han estat la seva primera professió i la medicina ha quedat a banda. És molt freqüent això de combinar. La part humana i humanística sempre ha estat molt propera a la medicina

S’hi plantegen temes extrets de la literatura, per exemple? S’hi llegeixen textos?

Algunes de les sessions que s’ofereixen a l’assignatura són seminaris on intervenen els estudiants i estan basats en la utilització de certa literatura molt específica per ajudar a la relació metge-malalt. De fet, hi ha autors literaris que també eren metges. Crec que la medicina ajuda a entendre el que és el patiment, el que són les sensacions humanes. En altres ocasions, també es tracten temes d’història o elements psicològics. Hi ha classes on venen pacients o familiars de pacients que han passat per alguna experiència dura i ens expliquen com l’han viscut, les diferències de com ho han plantejat uns metges i altres i com els hagués agradat que ho plantegessin.

Aquests testimonis posen en evidència allò que falla?
Molt sovint et posen un exemple. Et diuen, mira, quan ens van donar el diagnòstic va ser una cosa molt freda, no sabíem què fer, però després, el cirurgià que ens va atendre sempre ens va allargar la mà, i allò ens va ajudar molt en aquella situació tan complicada.

L’assignatura ha tingut molta acceptació…

Ha estat brutal. Entre el 70 i el 80% dels alumnes que la poden agafar en el curs que s’imparteix, que és a segon, l’han triat. I els que no ho hagin fet la podran agafar més endavant, perquè poden escollir optatives a segon, tercer i cinquè.

Us va sorprendre la bona acollida? Per què creus que els estudiants han triat aquesta assignatura?

Sí, ens va sorprendre molt agradablement. I també l’entusiasme que veiem als seminaris. Quan un tria la carrera de Medicina, hi ha moltes raons, però una de molt important és voler ajudar als altres en situacions de patiment, acompanyar-los. I, en aquesta fase tan genèrica de la vocació mèdica, és molt fàcil que, quan es té una oportunitat d’ampliar els coneixements o les percepcions, es faci. Segurament ens pervertim més després, perquè la vida és com és i la medicina té els condicionants que té.

Malgrat que la medicina es tecnifica cada cop més, potser hauríem de deixar de traçar aquesta línia divisòria entre ciència tècnica i humanitats, tan clàssica…

És clàssica, però el cert és que ho ha estat només en els últims vint anys. Jo, per exemple, vaig estudiar grec i llatí i em dedico a fer coses molt complicades de bioquímica, i no és incompatible una cosa amb l’altra. Això de què, des que tens catorze anys, t’has d’orientar i tot el que facis ha de ser tècnica i ciència i deixar les humanitats de banda és un error conceptual. Les universitats anglosaxones ja comencen a fer el camí de tornada.

Ha estat en contacte amb alumnes de Medicina de les últimes generacions. Ha percebut un canvi? Ha vist aquesta pèrdua progressiva de la vinculació amb les humanitats?

Un canvi que he vist és la gran competitivitat que hi ha ara per entrar a la carrera. Potser el nostre error és estar seleccionant els estudiants simplement per les notes; perquè, segurament, altres característiques també serien molt importants. Aquesta enorme competitivitat ja genera una dinàmica d’angoixa. Primer, per entrar a la facultat; després, per treure el MIR i treure’l amb un bon lloc, perquè, posteriorment, les teves oportunitats de feina també depenen d’això. Tota aquesta dinàmica, més totes les tecnologies, comporten una angoixa vital que fa que, de vegades, sigui difícil compaginar això amb altres coses.

Aquesta assignatura s’ha plantejat per afavorir la relació metge pacient. De totes maneres, pot afavorir també l’equilibri emocional del mateix metge?
Els últims anys hem patit molt el burnout de gent que està practicant la medicina, sobretot en determinats entorns, com l’atenció primària o, als hospitals, en relació amb determinades patologies. Aquest sobreestrès pot arribar a cremar la gent i la relació amb les arts i amb tots els aspectes humanístics de la medicina poden ajudar molt a superar això. Clàssicament, la medicina és una de les professions que comporta més problemes psicològics. Problemes que poden portar inclús a circumstàncies molt greus i crec que això pot ajudar. Hauríem de tenir més iniciatives d’aquest tipus, inclús en l’àmbit professional.

Entre els vostres alumnes, és habitual trobar estudiants que cultiven aficions artístiques o humanístiques?

Hi ha una associació que es va crear fa un temps, l’Associació Quirúrgica Gimbernat, que la porten estudiants i que organitza activitats relacionades amb la cirurgia i la medicina i, al mateix temps, xerrades humanístiques, discussions filoòfiques, etc. Els mateixos estudiants, amb l’ajuda dels professors, s’ocupen de buscar gent per a aquestes xerrades: filòsofs, artistes, pintors, etc.

Us heu inspirat en altres experiències impulsar aquesta assignatura?

Alguns dels professors de la UPF som també membres d’organitzacions internacionals com The Doctor as a Humanist, que es dediquen a fer simposis per promoure aquest tipus d’educació en totes les facultats possibles, i fa dos anys vam fer un manifest, que van signar molts dels degans espanyols de tot l’Estat, a favor d’anar progressivament incorporant assignatures o activitats d’aquest tipus. El problema és que, quan comences un pla nou, pots fer això amb una certa facilitat, però si en un pla que ja està establert, el nombre d’hores que es poden dedicar a cada cosa ja està fixat. Què en treus per posar això? És complicat.

Que s’hagi incorporat aquesta assignatura a la UPF ha estat una llavor perquè això es reprodueixi en altres centres? Altres facultats us han preguntat com està sent l’experiència?

Sí, tant facultats públiques com privades. Hi ha una sensibilitat especial. De fet, els degans catalans ens hem reunit moltes vegades. Inclús hi havia hagut una iniciativa per veure si podíem arribar a generar algun tipus de sistema de detecció de persones que potser no tenen la nota suficient, però que podrien ser uns grans metges. Tot té les seves dificultats polítiques. És un tema que s’ha d’anar treballant per aconseguir que tinguem els metges més apropiats per a la població que tenim, que puguin atendre i no només fer un diagnòstic amb una màquina fantàstica i curar amb un robot.

Caldria que facultats amb estudis humanístics també incorporessin alguna pinzellada de temes científics?

Totalment. Són dos àmbits complementaris. La dificultat està en el fet que algunes legislacions i la tradició és molt burocràtica. Sovint tens dificultats per fer coses d’aquest tipus. Et diuen a quin calaix va cada grau i que no podràs convalidar assignatures amb les de l’altre calaix. Hi ha una sèrie de restriccions burocràtiques que no faciliten aquestes coses, però estem en contacte amb la Facultat d’Humanitats de la UPF i esperem poder fer coses conjuntament en la mesura que es pugui. En màsters i doctorats no és tan complicat, però en graus, al nostre sistema hi ha una tendència a posar-ho tot amb una etiqueta i en calaixos. Això és un error i hi ha altres països molt avançats on no va així.