El psiquiatre Ramon Novell és el cap del Servei de Discapacitat Intel·lectual i Salut Mental de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) a Girona. Una de les seves principals preocupacions és la racionalització de la prescripció de psicofàrmacs en persones amb discapacitat intel·lectual i/o cognitiva. I una de les seves estratègies és la millora de la comunicació amb aquests pacients i amb els seus cuidadors. Perquè sigui efectiva, totes les persones involucrades en el procés assistencial han de ser capaces d’adaptar-s’hi, i no sempre és fàcil, reconeix Novell. Falten mecanismes i la pandèmia ho ha complicat encara més. Per exemple, darrere d’alguns problemes de conducta, sovint hi ha l’efecte secundari d’un medicament i cal que el mateix pacient i qui el cuida en siguin conscients. Ja fa anys que s’hi dedica i ara, des de fa uns mesos, amb la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (Dincat) té dos projectes en marxa: els prospectes de medicaments adaptats i de lectura fàcil (ja en porten una vintena, amb la col·laboració del Col·legi de Metges de Barcelona i del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona) i un Passaport per anar al metge que conté tot allò que cal saber del pacient a l’hora d’adreçar-s’hi. Totes aquestes eines estan disponibles amb la intenció de ser útils per als professionals, per als pacients i per als seus cuidadors.
Els professionals de la salut som la principal font d’informació sobre vacunes, fins i tot entre les persones que decideixen no vacunar-se o no vacunar els seus fills. Els pacients acudeixen a la consulta per resoldre preguntes i dubtes i la intervenció del metge o la infermera té un efecte molt positiu en el procés de decisió en relació amb la vacunació. Així doncs, els professionals tenim el deure ètic de proporcionar la millor i més completa informació possible, explicant sempre els beneficis esperats i les possibles reaccions adverses, la seva freqüència i la seva gravetat.
El Col·legi de Metges estudiarà fer un document de posició i/o un quadern de bona praxi sobre l’ús de contencions en residències geriàtriques. És a dir, de les intervencions terapèutiques que consisteixen en la utilització d’un dispositiu físic, mecànic o farmacològic per restringir moviment a fi de prevenir una situació de risc a una persona malalta o d’altres persones del seu entorn.
Professionals de l’àmbit mèdic es van reunir al Col·legi el 20 d’octubre en la jornada “Aspectes ètics i medicolegals de les Contencions a les Residències Geriàtriques”, que s’ha organitzat a partir de la preocupació manifestada per molts professional per una iniciativa dela Fiscalia Provincial de Barcelona sobre “com s’havia de procedir en situacions en que podria estar indicada o amb quines garanties s’havia de procedir” segons el Vicepresident 1er del COMB, Dr. Jaume Padrós.
El 2010 la Fiscaliava enviar una directiva a sobre l’ús de contencions que insta a “comunicar les immobilitzacions o restriccions de la capacitat física o intel·lectual per mitjans mecànics o farmacològics que s’imposin a les persones ingressades” i el seu manteniment cada sis mesos fins que “desaparegui el motiu que va dur a adoptar-la o sigui substituïda per una altra”.
La jornada va tractar el tema des de quatre vessants diferents, etico-deontològica, medicolegal, visió mèdica i de gestió, i des de el punt de vista d’altres professionals sanitaris. Tots van coincidir en la necessitat de veure les contencions com una pràctica mèdica que ha de ser prescrita per un professional i documentada en la història clínica del pacient. Es va debatre sobre el seu ús i conseqüències. També es va manifestar la preocupació dels metges i altres professionals per ser aquest un tema tabú a la societat i pel mal ús que de vegades es fa del llenguatge, que pot comportar a equívocs. D’altra banda, es va posar sobre la taula necessitat personal especialitzat i de protocols consensuats. ____________________________________________________________________________________________
El Director del Servei de Responsabilitat Professional del COMB, Dr. Josep Arimany va extraure 10 conclusions de la jornada que us exposem:
La contenció o restricció física o farmacològica és un acte mèdic, per tant és una prescripció facultativa i està indicada pel metge. De forma excepcional es pot utilitzar sense prescripció, en cas que hi hagi un risc greu per al pacient. En aquests casos, segons la Llei12/2007, s’haurà de comunicar directament a la Fiscalia.
Hi ha una legislació específica al nostre país: Llei d’enjudiciament civil en el seu article 763, Llei d’autonomia del pacient 1/2002 que parla totalment de la informació i del consentiment. A Catalunya la llei 12/2007 de Serveis Socials, sobretot l’article 12.
La documentació clínica i el seu registre a la història clínica és clau. Complim així amb els criteris de normopraxis assistencial. És una mesura de seguretat clínica.
La legislació que hi ha al nostre país és, a vegades, inespecífica i confosa. Hem de tenir en compte, amb el tema de les restriccions i contencions, els principis d’ètica mèdica.
La indicació de contenció ha de ser clara, específica i individual. S’ha d’argumentar a la documentació clínica. Per tant no s’ha de fer de forma rutinària.
Hem de considerar la indicació de contenció farmacològica. Evitem la sobremedicació.
La informació. S’ha de plantejar el tema del consentiment informat per representació. És molt important l’explicació a la família.
Utilitzar sempre el sistema menys restrictiu possible i revisar periòdicament la contenció.
És molt important la bona col·laboració amb els altres professionals sanitaris. L’equip multidisciplinar és clau.
Procurar una formació continuada del personal sanitari.
El blog del teu col·legi professional 