2024, un bon any terminològic per a les ciències de la salut

Deixa un comentari

L’any 2024 el TERMCAT va publicar diversos diccionaris en línia amb terminologia de ciències de la salut. En aquest apunt us els volem recordar i, també, demanar-vos la vostra opinió sobre aquests repertoris terminològics. A més a més de la Terminologia dels aparells sanitaris(que ja us vam presentar en un Consultori terminològic anterior), es van publicar actualitzacions del Lèxic de fàrmacs, del Diccionari de bioètica i del Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT) i els diccionaris nous Lèxic d’anatomia patològica (SNOMED CT) i Terminologia de les malalties respiratòries. Us ho detallem en aquest apunt, amb la seguretat que el coneixement d’aquests termes i aquestes obres us pot ser molt útil en l’exercici de la vostra professió.

Continua la lectura de “2024, un bon any terminològic per a les ciències de la salut” →

Jordi Varela, metge jubilat i autor de l’assaig ‘De vulnerables a poderosos’: “He volgut reflexionar sobre com la humanitat ha lluitat per la salut i la vida”

Deixa un comentari

“Ara som 8.500 milions de persones al món i vivim 72 anys. A la Terra, li hem fotut un bon ensurt. Això és fruit del nostre poder, però… sabem gestionar-lo?”

“La medicina que estem practicant és una medicina del malbaratament. Tot és consumisme i la medicina també. Cal fer-hi una bona reflexió que no s’està fent”

“Escriure em permet comunicar i compartir… M’obre horitzons. Ara que he fet 70 anys, vull controlar el meu temps i la meva agenda”

Jordi Varela (Santa Coloma de Gramenet, 1952) és metge reconegut per la seva àmplia trajectòria com a gerent, consultor i formador i per haver estat el creador i editor del bloc de referència Avances en gestión clínica, que, després de 10 anys, el 2022 es va integrar al portal Observatorio La gestión importa de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS). Varela ha estat 18 anys director gerent de tres hospitals públics (Hospital de Puigcerdà, Hospital del Mar i Hospital de Sant Pau) i ha publicat diversos articles i llibres sobre gestió sanitària. Varela també ha cultivat la narrativa amb la publicació de quatre novel·les, algunes de les quals adreçades al públic juvenil. Recentment jubilat, tot i que encara es manté actiu com a formador, ha publicat De vulnerables a poderosos, un assaig sobre la lluita de la humanitat per la salut del qual ens en promet una segona part.

Continua la lectura de “Jordi Varela, metge jubilat i autor de l’assaig ‘De vulnerables a poderosos’: “He volgut reflexionar sobre com la humanitat ha lluitat per la salut i la vida”” →

Rosario Jiménez, metgessa de família: “Poder decidir com volem marxar de manera digna és un guany molt gran sobre com volem viure”

Deixa un comentari

“El document de voluntats anticipades [DVA] no és una manera de decidir com vols morir, sinó com vols viure fins al final i això no depèn de l’edat”

“Estic convençuda que en els propers anys hi haurà molts més DVA, perquè és l’única eina que tenim per protegir la nostra dignitat quan ja no siguem nosaltres. Quan has cuidat algú amb demència, tens molt clar el que vols i el que no vols per a tu”

“Aquest document posa de manifest què significa per a tu qualitat de vida i què és el que voldries i no voldries en un moment en el qual no poguessis decidir”

Des del 2021, l’Estat espanyol compta amb una llei que regula l’eutanàsia. Tanmateix, molt abans, ja era possible redactar un document de voluntats anticipades (DVA), una eina que permet a qualsevol persona amb plena capacitat deixar per escrit quina atenció mèdica vol rebre i en quines circumstàncies, en cas que, en el futur, es trobi en una situació en la qual no pugui expressar-se per si mateixa. Però, com es fa aquest document, què implica i què cal tenir-hi en compte? En parlem amb Rosario Jiménez (Barcelona, 1968), metgessa de família al Centre d’Atenció Primària Vallcarca-Sant Gervasi de Barcelona.

Continua la lectura de “Rosario Jiménez, metgessa de família: “Poder decidir com volem marxar de manera digna és un guany molt gran sobre com volem viure”” →

José Luis Vallina, metge de Família i intèrpret de violí: “M’encanta la medicina, però necessito fer alguna altra cosa que m’enriqueixi i l’he trobat en la música”

1 comentari

“Continuo sentint papallones a l’estómac quan toco per a algú. Estic més còmode fent de metge. Sempre he tingut una mica de por escènica, però la gestiono”

“La música és una part molt important de la meva vida i un contrapunt a la meva professió, que és vocacional”

“Els metges acostumem a ser enormement exigents. Això ens pot generar algun problema i necessitem tenir alguna altra cosa bonica a la qual aferrar-nos”

José Luis Vallina (París, 1971) és metge de família al CAP Olivella, al Garraf i és també un gran aficionat a la música. Toca el violí des dels tres anys i en fa tres que ha començat a provar la guitarra. Considera que el procés d’aprenentatge per arribar a tocar un instrument té molts beneficis i, per ell, és vital tenir una afició com aquesta quan un es dedica a una professió tan exigent i absorbent com la medicina.

Continua la lectura de “José Luis Vallina, metge de Família i intèrpret de violí: “M’encanta la medicina, però necessito fer alguna altra cosa que m’enriqueixi i l’he trobat en la música”” →

Ramon Vilallonga, cirurgià general endocrí i pagès ocasional: “La pagesia et lliga a la natura i genera sentiment de pertinença”

Deixa un comentari

“Quan estàs portant el tractor i llaurant, veus com es dibuixen els solcs sobre la terra… I comences a pensar… És una activitat molt reflexiva”

“Em sento còmode al quiròfan i al camp. Però, quan estic al quiròfan, sovint busco sortir de la zona de confort”

Ramon Vilallonga (Andorra, 1976) és un referent en la cirurgia de l’aparell digestiu, cirurgia laparoscòpia avançada i cirurgia robòtica. Treballa a l’Hospital Vall d’Hebron i ho compagina amb activitat privada. És doctor en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb Premi Extraordinari (2006) i està acreditat com a professor per l’AQU i la UAB. Tot i treballar a Barcelona, viu a Girona, i quan la feina li ho permet, dedica bona part del seu temps a fer senderisme i a la pagesia.

Continua la lectura de “Ramon Vilallonga, cirurgià general endocrí i pagès ocasional: “La pagesia et lliga a la natura i genera sentiment de pertinença”” →

Pere Clavé, cirurgià digestiu i expert en disfàgia: “Es pot preparar una dieta excel·lent perquè les persones amb disfàgia puguin seure a taula amb tothom”

Deixa un comentari

“La disfàgia és una malaltia reconeguda per l’OMS i és tan important diagnosticar-la com diagnosticar la diabetis o altres patologies”

“Tenim més de 25 parelles de músculs a l’orofaringe que es contrauen i es relaxen seguint un patró que s’adapta a cada tipus d’aliment que ens posem a la boca. La disfàgia es produeix quan hi ha avaries en aquest circuit”

“Les complicacions més greus de la disfàgia són les infeccions respiratòries i la pneumònia aspirativa, que es produeixen perquè part de l’aliment va a la via respiratòria en comptes d’anar a la via digestiva”

“Un experiment que aconsello fer és passejar pels menjadors de les residències i escoltar: moltes persones estosseguen mentre mengen i això no és normal. És una manifestació d’aspiració, un element associat a la disfàgia orofaríngia”

La disfàgia és una afecció que apareix associada a l’envelliment i a malalties tan habituals com les neurodegeneratives o les malalties cerebrovasculars. Els problemes per fer una deglució correcta dels aliments estan infradiagnosticats i les seves conseqüències són, sovint, poc conegudes i valorades. Per conèixer millor aquesta patologia i, sobretot, com afecta els pacients i com es pot abordar per millorar la qualitat de vida de les persones afectades, el director de Recerca i Innovació del Consorci Sanitari del Maresme i cap de la Unitat de Disfàgia de l’Hospital de Mataró, Pere Clavé (Bellcaire d’Urgell, 1961), ha visitat recentment el pòdcast del CoMB Hipòcrates en pijama.

Continua la lectura de “Pere Clavé, cirurgià digestiu i expert en disfàgia: “Es pot preparar una dieta excel·lent perquè les persones amb disfàgia puguin seure a taula amb tothom”” →

Montserrat Bellver, metgessa de l’esport i membre del Comitè Olímpic Espanyol als JJOO de París: “En uns Jocs tots fem equip perquè els esportistes puguin guanyar les medalles per les quals han lluitat durant tant de temps”

Deixa un comentari

“Un metge que fa esport és un metge que hi creu i que el recomanarà als seus pacients”

“Quan em vaig treure el MIR i vaig veure les opcions que hi havia, em vaig adonar que podia posar en pràctica les meves dues passions: la medicina i l’esport”

“Als 60 anys, m’he retrobat amb el tennis i amb gent que competia amb mi fa anys, la qual cosa em fa molta il·lusió. A més, he afegit un nou esport a la meva vida: la natació en aigües obertes”

Montserrat Bellver (Barcelona, 1964) és metgessa de l’esport i treballa com a responsable dels serveis mèdics del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Consorci Sanitari de Terrassa. L’estiu de 2024 va estar present als Jocs Olímpics de París amb el Comitè Olímpic Espanyol. Parlem amb ella sobre com ha estat aquesta experiència i sobre la seva vinculació professional, però també personal, amb l’esport.

Continua la lectura de “Montserrat Bellver, metgessa de l’esport i membre del Comitè Olímpic Espanyol als JJOO de París: “En uns Jocs tots fem equip perquè els esportistes puguin guanyar les medalles per les quals han lluitat durant tant de temps”” →

Lucía Márquez, digestòloga: “Mai hi pensem, però el tracte gastrointestinal és la porta a través de la qual l’entorn entra en contacte amb el nostre sistema immunitari”

1 comentari

“La microbiota intestinal és com la nostra empremta. Hi ha unes condicions que, normalment, s’estableixen el primer any de vida i que es mantenen força constants al llarg de la vida”

“La malaltia inflamatòria intestinal normalment es diagnostica entre els 20 i els 40 anys. Són edats clau en el desenvolupament psicològic, social i laboral i la vida s’hi veu molt condicionada”

“En els darrers anys hi ha hagut un augment d’aquestes malalties als països industrialitzats. Això està relacionat amb l’estil de vida: aliments processats, microplàstics, la manera de cuinar…”

Lucía Márquez Mosquera (Ourense, 1974) és gastroenteròloga i coordinadora de la Unitat de Malaltia Inflamatòria Intestinal de l’Hospital del Mar de Barcelona. En aquesta entrevista, ens parla de com afecten aquestes malalties als pacients i també del paper que té en la nostra salut la microbiota intestinal, el conjunt de microorganismes que habiten al nostre intestí. Tot i que la majoria són beneficiosos, Márquez parla dels problemes que pot provocar un desequilibri en aquest ecosistema.

Continua la lectura de “Lucía Márquez, digestòloga: “Mai hi pensem, però el tracte gastrointestinal és la porta a través de la qual l’entorn entra en contacte amb el nostre sistema immunitari”” →

Pilar Verdaguer, metgessa geriatra i directora de coral a la Fundació Vozes: “Jo he tingut l’oportunitat d’estudiar música i medicina. Soc una privilegiada i, d’alguna manera, ho vull tornar”

2 comentaris

“Em passo el dia fent el que m’agrada: transmetre el que he après. La música ens agermana a tots i la medicina, també”

“Vaig començar portant nens al lavabo durant els assajos. Un dia que el director de la coral no va poder venir a l’assaig, el vaig fer jo. Així va començar tot”

“Molts dels nens de Vozes no poden pagar una escola de música. Allà, primer ets alumne i arribarà un dia que seràs professor. Això produeix una cascada d’ensenyament”

“Tot allò que has rebut i que t’han donat, quan puguis, has d’intentar tornar-ho”. Aquest és el lema de Pilar Verdaguer (Barcelona,1968), metgessa especialista en geriatria i directora de formacions de Cant Coral a la Fundació Vozes, una entitat musicosocial on participen més de 700 infants i adolescents dels districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí de Barcelona. Vozes es dedica al desenvolupament pedagògic, ocupacional i ètic de la infància i la joventut mitjançant l’ensenyament gratuït i la pràctica col·lectiva de la música en coral o orquestra. Verdaguer forma part de Vozes des dels seus inicis, l’any 2004, quan es va crear com una modesta coral per integrar nens nouvinguts. Ha vist l’entitat créixer i convertir-se en una fundació amb sis corals, sis orquestres i una batucada. Com a directora, porta la batuta de tres corals: la infantil, la de pares i mares i la de gent gran.

Continua la lectura de “Pilar Verdaguer, metgessa geriatra i directora de coral a la Fundació Vozes: “Jo he tingut l’oportunitat d’estudiar música i medicina. Soc una privilegiada i, d’alguna manera, ho vull tornar”” →

Alda Cardesín, otorrinolaringòloga: “Perdre l’olfacte pot ser realment frustrant. No ens n’adonem de la importància que té fins que el perdem”

1 comentari

“La rehabilitació de la capacitat olfactiva funciona i hem vist que estimula moltes connexions cerebrals”

“Els estímuls olfactius ens arriben i actuen directament sobre l’amígdala, vinculada a les emocions, i també sobre l’hipocamp, la part del cervell que té a veure amb l’aprenentatge i la memòria”

“A part de causes víriques, com la COVID-19 o la grip, n’hi ha d’altres que poden alterar l’olfacte: traumatismes cranioencefàlics, pèrdues hormonals, alteracions metabòliques o exposició a productes químics, per exemple”

“S’està estudiant la relació entre la pèrdua d’olfacte i les malalties neurodegeneratives. S’ha observat que les alteracions de l’olfacte poden aparèixer molt abans que es manifesti el Parkinson”

Alda Cardesín (Barcelona, 1973) és otorinolaringòloga i coordina la unitat de Rinologia de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Parlem amb aquesta especialista sobre la pèrdua o alteració de la capacitat olfactiva, un problema que va afectar moltes persones i que es va fer molt més visible durant la pandèmia de COVID-19, però que també pot tenir altres causes. Cardesín ens explica també com es pot rehabilitar aquesta capacitat i recuperar un sentit tan vinculat a les emocions, als records i a la pròpia seguretat.

Continua la lectura de “Alda Cardesín, otorrinolaringòloga: “Perdre l’olfacte pot ser realment frustrant. No ens n’adonem de la importància que té fins que el perdem”” →