Mar Baz, psiquiatra: “Saber què pot passar a través d’un món virtual i controlat redueix l’angoixa que la incertesa genera al pacient”

Deixa un comentari

“Mitjançant ulleres de realitat virtual, els pacients poden visualitzar amb antelació què passarà quan arribi el moment de sotmetre’s a un tractament real”

“Molts estudis mostren que el 10% dels pacients ingressats requeririen intervencions de salut mental. El fet de no rebre aquesta atenció suposa més hospitalització, més temps d’estada i pitjor pronòstic”

“La realitat virtual també s’utilitza amb pacients cremats. Hi veuen paisatges de gel, de neu… i això fa que tolerin les cures, que són molt doloroses, amb molta menys medicació”

“Tot allò que es visualitza i es torna real esdevé, de cop, un objectiu que el pacient pot arribar a aconseguir”

Tenir el camí marcat i saber què passarà, d’una manera fictícia, mitjançant la realitat virtual, ens permet plantejar-nos com farem les coses o com durem a terme els canvis que hem de fer. Ens dona un camí i, quan el tenim una mica dibuixat al nostre cervell, és quan podem començar a avançar i fer passos endavant. Ens permet reduir una mica aquesta incertesa. L’aplicació de la realitat virtual en l’àmbit de la salut està revolucionant àmbits com la formació dels professionals a través de la simulació, però també d’altres com la rehabilitació de pacients i, sobretot, determinades intervencions en l’àmbit de la salut mental. La psiquiatra de la Unitat de Psiquiatria d’Enllaç i Medicina Psicosomàtica Hospitalària de l’Hospital Vall d’Hebron, Mar Baz (Esplugues de Llobregat, 1987), ens parla d’aquestes aplicacions que ja s’empren en l’àmbit assistencial.

Continua la lectura de “Mar Baz, psiquiatra: “Saber què pot passar a través d’un món virtual i controlat redueix l’angoixa que la incertesa genera al pacient”” →

Ramon Abad, metge jubilat especialista en l’aparell digestiu. Ha recopilat testimonis de la Guerra Civil: “No podem deixar que la memòria històrica personal es perdi. Hem de saber què va passar perquè no torni a passar”

Deixa un comentari

“Expliquem històries de les nostres famílies durant la Guerra Civil, amb la intenció de posar negre sobre blanc, sense odi ni acritud, testimonis que, d’altra manera, s’oblidarien”

Cadascun dels autors ha fet un capítol sobre la seva vivència personal o d’algú de la seva família. És una microhistòria de la Guerra Civil Espanyola.

“La meva aportació parla de la germana del meu sogre, que va morir, amb catorze anys al bombardeig de Granollers, l’any 1938. Hi van morir més de 250 persones”

“Tenim dues coses molt importants a l’abast: la llengua i el seny. Per tant, expliquem-ho, parlem-ne. No ens quedem en el silenci”

Ramon Abad Belando (Barcelona, 1950) és metge jubilat, especialista en Aparell Digestiu, però, sobretot, en endoscòpia digestiva. A banda d’això, li encanta l’antropologia, viatjar -ha recorregut mig món- i conèixer altres cultures. Un bon dia, amb una colla d’amics de l’escola, van decidir engegar un projecte per recollir històries de la Guerra Civil. Fa uns mesos, van treure el primer volum d’una sèrie de tres llibres, documents de gran valor per preservar la memòria històrica. El projecte està obert a col·laboracions a través de la web memorialvocesocultas.com.

Continua la lectura de “Ramon Abad, metge jubilat especialista en l’aparell digestiu. Ha recopilat testimonis de la Guerra Civil: “No podem deixar que la memòria històrica personal es perdi. Hem de saber què va passar perquè no torni a passar”” →

Elena Codina, pediatra especialitzada en Nefrologia Pediàtrica: “Quan respirem, no veiem la contaminació, no ens taquem ni ens mullem. És un dany invisible”

Deixa un comentari

“Cada cop tenim més evidència que l’exposició a un aire de mala qualitat està al darrere de moltes malalties, no només respiratòries”

“Inhalem partícules molt petites que passen a la circulació de la sang i que superen totes les barreres del cos, arribant fins i tot al cervell”

“Hi ha estudis molt interessants on es veu que a les escoles en què hi ha pitjor qualitat de l’aire, els infants tenen menys capacitat de memòria de treball”

“Hem de cuidar els entorns escolars: per la contaminació, pel soroll i per garantir que els nens puguin sortir de l’escola sense risc d’accidents”

Elena Codina Sampera (Caldes de Montbui, 1983) és pediatra especialitzada en Nefrologia Pediàtrica. Actualment, és la responsable de la Unitat de Salut Mediambiental de l’Hospital de Sant Joan de Déu, coordinadora adjunta del Grup de Treball de Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria i secretària del Comitè de Salut Mediambiental de l’Associació Espanyola de Pediatria. A més, en l’àmbit de la recerca, col·labora amb diferents entitats i universitats en projectes relacionats amb la salut mediambiental, com per exemple l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Parlem amb la doctora Codina sobre els efectes de la contaminació atmosfèrica, un dels principals problemes ambientals que afecta la salut de les persones.

Continua la lectura de “Elena Codina, pediatra especialitzada en Nefrologia Pediàtrica: “Quan respirem, no veiem la contaminació, no ens taquem ni ens mullem. És un dany invisible”” →

Ángel Gávila, cirurgià, actor i escriptor: “La residència no pot ser una etapa on pots perdre l’energia i la salut, com a mi em va passar”

Deixa un comentari

“Vaig escriure l’obra de teatre Pijamas Verdes just després d’acabar la residència, rememorant totes les situacions que havia viscut. Va ser una espècie de catarsi”

“Centrar-se en la medicina està molt bé, però no hem d’oblidar totes les altres facetes que tenim”

“És una mica absurd que una persona que ha d’atendre i ajudar els altres a recuperar la salut, estigui malalta per la pressió i el desgast”

“La medicina, com el teatre, també té molt d’art, de connectar amb el pacient i amb el present”

Àngel Gávila (Castelldefels, 1988) és metge especialista en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu i actualment fa guàrdies al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), a Fundació Hospitalàries Sant Boi i al Consorci de Transport Sanitari Regió de Girona. Quan surt de la feina, Gávila puja als escenaris, perquè compagina la medicina amb la seva faceta d’actor. El doctor Gávila també ha escrit una obra de teatre musical, que ell mateix representa, basada en la seva etapa de resident, on retrata amb humor i sensibilitat la pressió i el patiment que poden viure els professionals de la salut durant la residència i, a la vegada, convida a reflexionar sobre la importància de tenir cura de la salut mental. L’obra du per títol Pijamas Verdes i la Fundació Galatea i el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) l’han programat per als propers 3 d’octubre, a les 20 hores, i 4 d’octubre, a les 18 hores, a la sala d’actes del CoMB.

Continua la lectura de “Ángel Gávila, cirurgià, actor i escriptor: “La residència no pot ser una etapa on pots perdre l’energia i la salut, com a mi em va passar”” →

Òscar Sans, neurofisiòleg clínic: “Som una societat privada de son, des dels més petits fins als adults”

1 comentari

“Tots tenim tendència a dormir menys del que ens toca i, en infants i adolescents, no ens ho hauríem de permetre”

“Molts joves tenen problemes per iniciar el son i, especialment, per mantenir-lo. Si no ataquem el problema des de les edats més primerenques, l’anirem reproduint i ens el trobarem multiplicat més endavant”

“Mentre dormim, el nostre sistema immunitari s’entrena i tenen lloc molts processos de proteïnes i hormones. No només es tracta de descansar, sinó també de reparar tot allò que s’ha desgastat perquè, l’endemà, puguem funcionar amb normalitat”

“La llum que emeten els mòbils i altres dispositius li diu al nostre cervell que és de dia. Amb aquest estímul, el nostre rellotge ens diu que no toca dormir encara”

Espanya és el primer país en consum de medicaments per dormir i, aproximadament, 3 de cada 10 infants i adolescents patiran problemes per dormir en l’edat adulta. Sobre la importància que té la qualitat i quantitat de son per a la nostra salut i, especialment, per a la dels més joves, hem parlat amb el neurofisiòleg clínic Òscar Sans (Lleida, 1974), cap de la unitat de trastorns del son de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat. El doctor Sans ha estat un dels protagonistes de la Consulta 21, l’espai d’entrevistes del pòdcast del CoMB Hipòcrates en Pijama.

Continua la lectura de “Òscar Sans, neurofisiòleg clínic: “Som una societat privada de son, des dels més petits fins als adults”” →

Loida Galvany, dermatòloga i ballarina de dansa clàssica: “Tant el ballet com la medicina requereixen disciplina, constància i sentiment”

1 comentari

“Ara només faig ballet un dia a la setmana, però hi dedico tres hores i aquell dia és sagrat”

“Quan ballo soc jo mateixa. Amb el ballet, connectes amb el teu cos, et coneixes cada múscul. Ballar em permet desconnectar de l’hospital i fer esport i art a la vegada”

“Amb set anys, vaig fer una gira per Rússia. Hi vaig estar un mes sencer. Recordo que hi vam anar en autobús. Vam sortir d’Arenys i vam arribar fins a Moscou. També vam passar per Varsòvia”

La metgessa Loida Galvany (1980, Blanes) és cap del servei de Dermatologia del Consorci Sanitari Integral i també treballa com a dermatòloga en dues clíniques privades. La doctora Galvany té una gran passió per la dansa des de ben petita i ha fet ballet durant tota la seva vida. Va començar quan encara no anava ni a l’escola i avui dia hi dedica tres hores a la setmana. Parlem amb ella sobre aquesta afició que l’ha acompanyat sempre.

Continua la lectura de “Loida Galvany, dermatòloga i ballarina de dansa clàssica: “Tant el ballet com la medicina requereixen disciplina, constància i sentiment”” →

Sobre menopausa i climateri

Deixa un comentari

Terminològicament parlant, menopausa i climateri són conceptes diferents i ben delimitats. Però és freqüent, en contextos no especialitzats, divulgatius o de llengua general, que hi hagi una superposició (i s’utilitzin com a sinònims) o una confusió (i es faci servir un terme en lloc de l’altre). En aquest apunt mirarem d’aclarir-ho. Parlarem de termes de ciències de la salut i també d’altres termes relacionats, pertanyents a l’àmbit de les ciències socials i la bioètica.

Continua la lectura de “Sobre menopausa i climateri” →

Josep Maria Bosch, metge de família, músic i president de l’orquestra Ars Medica: “Com a clínics, hem d’entendre que la música forma part de la salut de les persones, ja sigui perquè l’escoltem o perquè la interpretem”

Deixa un comentari

“La música genera satisfacció i complicitat amb els companys… La flauta és molt particular i especialment dolça. Sempre té un punt de solista i vola de manera independent”

“Practico de manera molt assídua, perquè m’agrada i perquè tenim el compromís amb l’orquestra de fer-ho el millor possible. Per a mi, és un privilegi formar part d’Ars Medica”

“La companya més jove de l’orquestra té 13 anys i el més gran en té 87. Tots dos són dos violinistes. Volem que tots aquells metges joves que tinguin interès en una formació orquestral coneguin Ars Medica i que s’animin a participar-hi”

Josep Maria Bosch (Barcelona, 1958) és metge de família i durant molts anys s’ha dedicat a l’assistència tot i que ara està centrat en la docència, concretament sobre l’entrevista clínica i la comunicació metge-pacient. És músic des que era menut i des de fa 13 anys forma part de l’Orquestra Ars Medica, on hi toca la flauta travessera i el piccolo, tot i que també ha participat en altres formacions. L’orquestra del CoMB Ars Medica és un conjunt integrat per 42 músics, 18 dels quals són professionals de la salut, majoritàriament, metges. Fa un any ha assolit la presidència d’aquesta entitat que acaba de complir 40 anys d’història i d’activitat ininterrompuda.

Continua la lectura de “Josep Maria Bosch, metge de família, músic i president de l’orquestra Ars Medica: “Com a clínics, hem d’entendre que la música forma part de la salut de les persones, ja sigui perquè l’escoltem o perquè la interpretem”” →

Mònica Retuerto, R1 de Medicina Familiar i Comunitària: “La medicina és humanista per naturalesa. Si li treus això, serà molt científica, però deixarà de ser medicina”

Deixa un comentari

“M’agradaria que els meus pacients tinguessin la certesa que, com a metgessa, estaré sempre de la seva part”

“Quan vaig arribar a sisè i vaig estar uns quants mesos a un CAP, em vaig enamorar de la MFiC, perquè va més enllà del diagnòstic i el tractament de les malalties i té en compte les persones com a éssers que pensem, que ens relacionem i que també patim”

“Si a la carrera es veiés l’especialitat de MFiC una mica abans -com la resta d’especialitats- segurament els alumnes la tindrien més en consideració a l’hora de triar”

Mònica Retuerto (Barcelona, 2000) és resident de primer any de Medicina Familiar i Comunitària (MFiC) a l’Hospital de Sant Pau i al CAP Roger, al barri de Sants-Badal de Barcelona. La doctora Retuerto ha començat la residència fa tan sols unes setmanes i ho ha fet amb molt d’entusiasme i una gran vocació per l’especialitat que ha triat. En aquesta entrevista, ens explica per què l’ha escollit, què espera d’aquesta nova etapa professional i vital que comença i com es veu d’aquí a uns anys.

Continua la lectura de “Mònica Retuerto, R1 de Medicina Familiar i Comunitària: “La medicina és humanista per naturalesa. Si li treus això, serà molt científica, però deixarà de ser medicina”” →

Ester Puig, R3 d’oftalmologia i ‘runner’: “Córrer em va permetre desconnectar quan estudiava per al MIR. Fins i tot, m’ajudava a fixar els coneixements. En tornava de més bon humor i dormia més tranquil·la”

Deixa un comentari

“Ara faig, sobretot, maratons i triatlons, però m’agrada més el trail perquè permet no mirar el rellotge… Hi ets tu amb la natura”

“No podem intentar transmetre estils de vida saludables si nosaltres som els primers que no fem exercici. A més, l’activitat física ens allibera i ens ajuda a ser millors metges”

Ester Puig (Manresa, 1996) és resident de tercer any d’oftalmologia a l’Hospital del Mar. La doctora Puig és també una apassionada de l’esport, la nutrició equilibrada i la vida saludable. Fa bici de carretera i maratons, però el que més l’apassiona és córrer trail. Va ser una de les impulsores del grup de running de Barcelona Cri Cri Run, que té per objectiu motivar la gent jove a córrer trail i, actualment, és una de les trainners i líders d’Oysho Running Club.

Continua la lectura de “Ester Puig, R3 d’oftalmologia i ‘runner’: “Córrer em va permetre desconnectar quan estudiava per al MIR. Fins i tot, m’ajudava a fixar els coneixements. En tornava de més bon humor i dormia més tranquil·la”” →