Maria Butí, hepatòloga: “Tothom s’hauria de fer un cribratge d’hepatitis C un cop a la vida”

“Tenir un tractament universal, que dura poques setmanes i sense efectes secundaris, ha suposat una revolució”

“Mirem deu vegades més el colesterol o coses que no són necessàries i, en canvi, no mirem l’hepatitis C”

“En aquests moments, la combinació d’obesitat i alcohol és la causa més important de malaltia hepàtica”

Maria Butí Ferret (Sitges, 1955) és especialista en medicina interna i hepatòloga i treballa com a consultora sènior del Servei d’Hepatologia de l’Hospital Vall d’Hebron, a més de ser investigadora principal del grup de Malalties Hepàtiques del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Parlem amb la doctora Butí sobre les darreres i esperançadores notícies en la lluita contra l’hepatitis C i sobre altres temes relatius a la salut del fetge.    

Continua la lectura de “Maria Butí, hepatòloga: “Tothom s’hauria de fer un cribratge d’hepatitis C un cop a la vida””

Clàudia Dasca, R2 de Medicina de Família i nedadora: “Anar als Jocs Olímpics de Londres va ser una experiència increïble que m’ha servit per a la carrera, per al MIR i per a la residència”

“En la carrera esportiva, arriba un punt que has de dir prou. És molt difícil i mai saps quan serà el moment. Per sort, jo vaig poder seguir endavant amb la carrera de Medicina”

“El nostre sistema sanitari públic és molt potent i únic al món. La residència és una gran formació i estic contenta de poder formar-me aquí”

“Hem de tenir en compte el pacient de manera global: per molt que tractem una malaltia, si a casa no hi ha un bon suport, els fàrmacs no funcionen”

Clàudia Dasca Romeu (Sabadell, 1994) és resident de segon any de Medicina Familiar i Comunitària a l’Hospital Mútua de Terrassa. La doctora Dasca neda des que era ben petita i la seva afició la va portar a participar als Jocs Olímpics de Londres l’any 2012, quan tenia només 17 anys. En aquesta entrevista, ens explica què va sentir durant la seva experiència olímpica, com va compaginar la pràctica d’aquesta exigent disciplina esportiva amb l’estudi de la carrera i per què va escollir l’especialitat de Medicina de Família.

Continua la lectura de “Clàudia Dasca, R2 de Medicina de Família i nedadora: “Anar als Jocs Olímpics de Londres va ser una experiència increïble que m’ha servit per a la carrera, per al MIR i per a la residència””

Josep Torras, oftalmòleg: “Per a l’any 2050, la meitat de la població del món tindrà una miopia”

“Els hàbits de vida actuals, amb molt ús de visió propera i amb manca d’il·luminació natural, juguen un paper important en l’aparició de la miopia”

“Tothom té una presbícia completament establerta cap als 50-55 anys i, amb l’edat, també acabarà tenint un cert grau de cataracta”

Josep Torras Sanvicens (Manresa, 1968) és metge oftalmòleg i exerceix a l’Hospital Clínic de Barcelona, on és especialista en còrnia i cirurgia refractiva, a més de ser professor associat d’Oftalmologia a la Universitat de Barcelona (UB). Parlem amb el doctor Torras sobre l’anomenada “epidèmia” de miopia i sobre altres aspectes i problemes de la visió i de l’ull que afecten o afectaran una àmplia majoria de la població. 

T2 EP. 19 De teatre, salut mental i miopia Hipòcrates en pijama

Continua la lectura de “Josep Torras, oftalmòleg: “Per a l’any 2050, la meitat de la població del món tindrà una miopia””

Joseba Achotegui, psiquiatre i professor de Tècniques de psicoteràpia a la Universitat de Barcelona: “La síndrome d’Ulisses no és una malaltia. És un quadre d’estrès crònic molt intens”

“L’estrès o el dol són respostes adaptatives a situacions molt complicades que obliguen a renunciar a drets o a éssers estimats”

“Es tendeix a infravalorar les persones immigrants, però jo crec que són herois del segle XXI”

“A la consulta, veig com pateixen perquè no aconsegueixen feines per enviar diners a les seves famílies. És una preocupació constant”

Joseba Achotegui és metge psiquiatre, especialista en psicoteràpia, salut mental i migració, salut mental comunitària i psicologia evolucionista. També ha estat secretari de la Secció Transcultural de l’Associació Mundial de Pediatria. L’any 2002 va descriure i posar nom al que avui coneixem com la ‘síndrome d’Ulisses’ al seu llibre La depresión de los immigrantes: una perspectiva transcultural.

Continua la lectura de “Joseba Achotegui, psiquiatre i professor de Tècniques de psicoteràpia a la Universitat de Barcelona: “La síndrome d’Ulisses no és una malaltia. És un quadre d’estrès crònic molt intens””

Rafael Azagra, metge de família al CAP Badia: “No podem evitar les caigudes en gent gran, però si cauen, és important que aprenguin a protegir-se, millorant la força i l’equilibri”

“Les dones grans cauen el doble que els homes. Tenen menys força, menys equilibri i menys capacitat per a la marxa”

“Si fem prevenció, ensenyant a caure d’una determinada manera, podem arribar a reduir el risc de fractures en un 30%”

“Arran d’una caiguda, a part de les habilitats físiques, es produeix una pèrdua important de confiança, de qualitat de vida i de benestar emocional”

Rafael Azagra Ledesma (Saragossa, 1953) és metge de família al CAP Badia (Vallès Occidental). Conversem amb el doctor Azagra sobre les caigudes en gent gran: quins riscos comporten, com es poden evitar i com un programa pioner d’origen neozelandès aplicat com a estudi científic ha aconseguit reduir-ne la incidència. 

Continua la lectura de “Rafael Azagra, metge de família al CAP Badia: “No podem evitar les caigudes en gent gran, però si cauen, és important que aprenguin a protegir-se, millorant la força i l’equilibri””

Montserrat Romaguera, especialista en Medicina Familiar i Esportiva: “Fer exercici no vol dir fer esport. Jo no pretenc que els meus pacients siguin atletes”

“La manca de temps no és la millor coartada per no fer activitat física. Cal buscar allò que motiva a cada persona”

“Estem en un moment d’extrems: a la base, la majoria de la població no fa activitat física i, a l’altre extrem, hi ha un boom d’adults de mitjana edat que es llencen a fer reptes per als quals no estan prou preparats”

“Vaig a treballar amb bici, faig els domicilis amb la motxilla a peu… Els pacients em coneixen i, subtilment, estic predicant amb l’exemple”

Montserrat Romaguera és especialista en Medicina Familiar i Esportiva. Treballa al CAP Ca n’Oriac de Sabadell, on també és tutora de metges residents. Paral·lelament, és coordinadora del grup d’Exercici Físic i Salut de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i de la Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria (SemFYC). Ha practicat esport tota la vida i dedica gran part de la seva activitat professional a sensibilitzar pacients i companys de professió dels beneficis d’incorporar l’activitat física a la rutina diària. Tot plegat l’ha portat a escriure el llibre Mi medico me manda a paseo, un manual de recomanacions pràctic, distès i amb un toc d’humor. De moment, Camfic l’està distribuint i també es pot trobar a Abacus i a algunes llibreries de Sabadell.

Continua la lectura de “Montserrat Romaguera, especialista en Medicina Familiar i Esportiva: “Fer exercici no vol dir fer esport. Jo no pretenc que els meus pacients siguin atletes””

Joaquim Gea, pneumòleg, exdegà de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF i un dels impulsors de l’assignatura d’Humanitats al grau de Medicina: “Ens ha sorprès la bona acollida de l’assignatura i l’entusiasme que veiem als seminaris”

“Potser no hauríem de seleccionar els estudiants de Medicina simplement per les notes. Altres característiques també serien molt importants”

“Jo vaig estudiar grec i llatí i em dedico a fer coses molt complicades de bioquímica. Una cosa no és incompatible amb l’altra”

“El nostre sistema de graus universitaris ho posa tot amb etiquetes i en calaixos. Això és un error i països molt avançats ja en van de tornada”

Joaquim Gea és pneumòleg, excap del servei de Pneumologia del Parc de Salut Mar i exdegà de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Actualment, és cap de servei emèrit del mateix centre sanitari i ha estat un dels impulsors de l’assignatura Humanisme en Medicina, que s’ha incorporat recentment al Grau en Medicina de la UPF.

Continua la lectura de “Joaquim Gea, pneumòleg, exdegà de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF i un dels impulsors de l’assignatura d’Humanitats al grau de Medicina: “Ens ha sorprès la bona acollida de l’assignatura i l’entusiasme que veiem als seminaris””

Laura Minguell Del Lungo, anestesiòloga i escriptora: “Sempre em deia que quan fos gran escriuria un llibre. I un bon dia em vaig adonar que ja era gran i m’hi vaig posar”

“Escric en italià perquè una novel·la és un acte creatiu i has de dominar bé l’idioma”

“A cada operació, tractament o visita, hi ha tot un món de vivències al darrere. Fent de metge, sentim moltes històries”

“Un aspecte molt positiu de treballar en un hospital comarcal, i que m’ha ensenyat molt com a professional, és l’autonomia”

Laura Minguell Del Lungo (Roma, 1981) és especialista en anestesiologia i reanimació i treballa a l’Hospital de Berga. Escriu des de ben petita: ha publicat un recull d’històries reals i dues novel·les i n’està preparant dues més. Parlem amb ella sobre quina llengua escull per crear els seus llibres i com aconsegueix compaginar l’escriptura amb la vida familiar i professional.

Continua la lectura de “Laura Minguell Del Lungo, anestesiòloga i escriptora: “Sempre em deia que quan fos gran escriuria un llibre. I un bon dia em vaig adonar que ja era gran i m’hi vaig posar””

Pilar Monreal, al·lergòloga: “El 98 % dels pacients que ens consulten sobre reaccions a antibiòtics no en són al·lèrgics. Cal destriar el gra de la palla”

“Els tractaments de dessensibilització per a persones al·lèrgiques als medicaments quimioteràpics són llargs, però són un guany per al pacient”

“No és que no existeixin les intoleràncies a la lactosa o al gluten, però s’han magnificat molt. Hi ha molta confusió entre al·lèrgia i intolerància”

Maria Pilar Monreal Carpena (Barcelona, 1960) és especialista en Al·lergologia i cap del Servei d’Al·lèrgies de l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí. Amb ella, parlem sobre les al·lèrgies més habituals, com la del pol·len o els àcars, però també sobre les al·lèrgies a medicaments. Què s’hi pot fer quan un pacient  presenta al·lèrgia a un medicament, sobretot quan aquest medicament forma part de tractaments complexos i importants, com una quimioteràpia?

Continua la lectura de “Pilar Monreal, al·lergòloga: “El 98 % dels pacients que ens consulten sobre reaccions a antibiòtics no en són al·lèrgics. Cal destriar el gra de la palla””

Manel Anoro, metge de família i director del certamen teatral L’Altre Festival: “De vegades crec que ajudo més les persones amb trastorns de salut mental des de la companyia de teatre que no pas des de la consulta”

“Les companyies on participen persones amb un trastorn mental són una eina socialitzadora i rehabilitadora molt potent. Això no s’ha avaluat, però ho he viscut”

“Un punt bàsic del festival és la lluita contra l’estigma. Hi apareixen nous llenguatges escènics molt interessants que obren noves perspectives a l’espectador”

Manel Anoro Preminger (Barcelona, 1971) és metge de família al CAP Besòs de Barcelona. En el temps que li queda lliure, el doctor Anoro forma part de la companyia de teatre La Trifulga dels Fútils i és també director de L’Altre Festival, un festival internacional d’arts escèniques centrat en la salut mental que aquest 2023 tindrà lloc del 9 a l’11 de juny al recinte Fabra i Coats de Barcelona. Parlem amb ell sobre els inicis de la seva vocació teatral i sobre el poder terapèutic del teatre en pacients diagnosticats amb un problema de salut mental. Podeu accedir a la programació completa d’espectacles de L’Altre Festival, que enguany celebra la seva novena edició, en aquest enllaç.

Continua la lectura de “Manel Anoro, metge de família i director del certamen teatral L’Altre Festival: “De vegades crec que ajudo més les persones amb trastorns de salut mental des de la companyia de teatre que no pas des de la consulta””