Categoria: El podcast del CoMB

Arkaitz Imaz, adjunt del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital de Bellvitge: “Si no recordeu si us van vacunar del xarampió, davant del dubte, la recomanació és vacunar”

Deixa un comentari

“Les persones nascudes entre el 1966 i el 1980 sovint no estan vacunades del xarampió perquè no n’existia la vacuna. Ara que n’estem veient un augment de casos, aquesta població no vacunada és més vulnerable i cal que es vacuni”

“L’OMS va incloure l’Estat espanyol dins dels Estats en vies d’eliminació del xarampió, però arran de la pandèmia, la cobertura vacunal va baixar per sota dels nivells òptims, tot i que ara s’estan recuperant. Com més gent hi hagi vacunada, més ens estarem protegint els uns als altres”

“El xarampió és una malaltia lleu en la majoria de casos, que afecta majoritàriament nens. Però hi ha casos en què pot ser greu, especialment en adults”

La primavera de 2024, el Departament de Salut va fer una crida a la població nascuda entre 1966 i 1980 per vacunar-se del xarampió. Davant de l’increment de brots a Catalunya i, de fet, a la resta d’Europa i a tot el món, es considera que dins d’aquest grup de població, que ara tindrien entre 44 i 59 anys, la protecció contra el xarampió no és òptima, ja que en la seva infància la vacuna encara no estava inclosa al calendari vacunal i la circulació del virus era llavors relativament baixa. Conseqüentment, hi ha moltes persones que no estan immunitzades perquè no van rebre la vacuna ni van passar la malaltia. El metge adjunt del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital de Bellvitge, Arkaitz Imaz (Pamplona, 1978), ens explica en aquesta entrevista els motius del ressorgiment del xarampió, una malaltia que pràcticament havia estat eliminada del nostre entorn. De fet, ell mateix es va contagiar de xarampió en l’edat adulta.

Continua la lectura de “Arkaitz Imaz, adjunt del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital de Bellvitge: “Si no recordeu si us van vacunar del xarampió, davant del dubte, la recomanació és vacunar”” →

Ramon Grimalt, dermatòleg i músic de jazz: “El metge més bo és el més humanista, el que té més capacitat d’empatia i el que ha estat més en contacte amb la societat i amb les persones”

Deixa un comentari

“La llibertat del jazz em dona molta satisfacció. És una creació efímera que apareix i desapareix cada vegada que fas un concert”

“Tocar en una cobla tots els caps de setmana quan era jove em va ajudar a perdre la por escènica i a ser molt més bon comunicador”

“Amb les notes de tall per entrar a Medicina, ens estem perdent persones humanistes i empàtiques: els qui tenen un grup de música, els qui anaven a l’esplai, els que fan teatre, els voluntaris d’una ONG, els viatgers o els que fan una cervesa al vespre amb els amics”

© Xavier Torres

Ramon Grimalt Santacana (Terrassa, 1965) és especialista en dermatologia i treballa com a professor de Dermatologia a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), a més d’exercir a la seva pròpia consulta a Sabadell i Terrassa. El doctor Grimalt es defineix a si mateix com a “metge ultrapolifacètic”, ja que, més enllà de la seva activitat professional, els seus interessos abasten des de la informàtica a l’ornitologia, passant per l’atletisme, els idiomes o, fins i tot, el pilotatge d’avions. En aquesta ocasió, però, parlem amb ell sobre la seva faceta com a contrabaixista en una banda de jazz.

Continua la lectura de “Ramon Grimalt, dermatòleg i músic de jazz: “El metge més bo és el més humanista, el que té més capacitat d’empatia i el que ha estat més en contacte amb la societat i amb les persones”” →

Mónica Rodríguez, internista i experta en simulació: “La simulació aconsegueix una immersió emocional i amplia la capacitat d’aprenentatge i de fixació de coneixement”

1 comentari

“Als EUA, on la major part de l’assistència depèn d’asseguradores privades, de seguida van veure que la simulació era rendible: per cada euro invertit, se n’estalviaven deu en indemnitzacions“

“La simulació permet convertir una situació de crisi i de molta tensió en una rutina on tothom sap quan i com ha d’intervenir”

“Si volem entrenar la coordinació d’un equip en una situació de crisi, no ens cal alta tecnologia, ni un robot, ni un simulador de pacient. L’únic que és sempre imprescindible són els instructors formats”

Mónica Rodríguez Carballeira (Barcelona, 1966) és especialista en Medicina Interna i treballa com a directora del Centre de Simulació Clínica Avançada de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, tasca que compagina amb la direcció de Docència del seu hospital. Parlem amb la doctora Rodríguez Carballeira sobre com la simulació ha esdevingut un recurs fonamental per la formació de metges i altres professionals sanitaris i de com els entrena reproduint entorns realistes en condicions de seguretat.    

Continua la lectura de “Mónica Rodríguez, internista i experta en simulació: “La simulació aconsegueix una immersió emocional i amplia la capacitat d’aprenentatge i de fixació de coneixement”” →

Marta Aymerich, metgessa, directora de l’ eHealth Center i coautora del llibre ‘Dones de ciència, tecnologia i pensament’: “Si ets dona en un món on hi ha molts homes i, en ciència, sol passar, t’adones que ets diferent. Algú t’ho fa notar”

Deixa un comentari

“La meva recerca se centra a detectar diferències d’atenció a la salut en funció del sexe. Necessitem més evidència científica per posar-hi remei”

“No tenim per què perpetrar els biaixos a la IA. Fem-la servir perquè ens ajudi a treballar per una atenció a la salut igualitària!”

“Els biaixos són molt interns i costen molt de veure. Pensem que no en tenim, però, fins i tot jo, que m’ho miro amb lupa, també en tinc”

Marta Aymerich Martínez (Sarrià de Ter, 1968) és doctora en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i màster en Salut Pública per la Universitat de Harvard. Dirigeix l’eHealth Center, el centre de recerca en salut digital de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Juntament amb l’actual rectora de la UOC, Àngels Fitó, ha escrit i coordinat el llibre Dones de ciència, tecnologia i pensament (Viena Edicions), que s’ha publicat recentment i on repassen les biografies de vint-i-una científiques, tecnòlogues i pensadores referents.

Continua la lectura de “Marta Aymerich, metgessa, directora de l’ eHealth Center i coautora del llibre ‘Dones de ciència, tecnologia i pensament’: “Si ets dona en un món on hi ha molts homes i, en ciència, sol passar, t’adones que ets diferent. Algú t’ho fa notar”” →

Paula Garcia, endocrinòloga: “Medicaments com Ozempic han demostrat bons resultats en salut, però sempre cal prescripció mèdica i, sobretot, seguiment”

Deixa un comentari

“La diabetis i l’obesitat requereixen un abordatge complet que inclou dieta equilibrada, exercici físic, bona salut mental, etc. No té cap sentit posar un tractament farmacològic en una malaltia crònica si la base no s’està tractant

“En persones amb diabetis o amb obesitat, moltes vegades la gana està alterada i costa fer recomanacions de dietes hipocalòriques equilibrades. És com dir-li a algú que té son que la solució és que dormi menys”

“Des de les administracions, l’obesitat no es considera una malaltia, sinó una condició. Per això no hi ha cap tractament finançat. Des de la comunitat mèdica, intentem revertir aquesta consideració”

Pocs medicaments s’han fet darrerament tan coneguts com Ozempic. A l’Estat espanyol, Ozempic només està indicat (i finançat) per al tractament de la diabetis, tot i que el fàrmac s’ha fet popular a les xarxes pels seus efectes relacionats amb la pèrdua de pes. Més recentment, han estat aprovats altres fàrmacs, com Wegovy i Mounjaro, que tenen el mateix principi d’acció o similar i que, aquests sí, poden ser prescrits per al tractament del sobrepès i l’obesitat. Entrevistem l’endocrinòloga i coordinadora de la Unitat d’Obesitat del complex hospitalari Moisès Broggi de Sant Joan Despí, Paula Garcia Sancho (Palma, 1988), perquè ens ajudi a entendre com funcionen aquests tractaments.

Continua la lectura de “Paula Garcia, endocrinòloga: “Medicaments com Ozempic han demostrat bons resultats en salut, però sempre cal prescripció mèdica i, sobretot, seguiment”” →

Xavier Boada, cardiòleg i autor de novel·la i teatre: “Escriure sobre èpoques diferents de la història t’ajuda a entendre millor les persones: potser tampoc eren tan diferents a nosaltres”

Deixa un comentari

Xavier Boada Playà (Barcelona, 1949) és cardiòleg. En els seus inicis professionals, va treballar a la Unitat Coronària de Manresa i, posteriorment, a l’Hospital de Berga. Actualment, encara fa algunes visites en consulta privada. Des de sempre, combina la tasca com a metge amb l’afició per l’escriptura. Fa uns anys va publicar la novel·la Paradisos o miratges (Solsona Comunicacions, 2001) i el 2022 va ser guardonat amb el Premi El Galliner de textos teatrals per l’obra El rol d’en Pol. Posteriorment, es va dur a terme una lectura dramatitzada d’aquesta obra al Teatre Kursaal de Manresa.

Continua la lectura de “Xavier Boada, cardiòleg i autor de novel·la i teatre: “Escriure sobre èpoques diferents de la història t’ajuda a entendre millor les persones: potser tampoc eren tan diferents a nosaltres”” →

José Luis Ballvé, metge de família i impulsor d’una App per tractar el vertigen posicional: “El vertigen posicional és benigne, però no banal. El 70% dels pacients deixen de treballar durant dies, mesos o anys. És molt invalidant”

3 comentaris

“Tenim una atenció primària organitzada i podem fer un pas més i ser el primer lloc del món on els pacients amb vertigen posicional, en el primer contacte amb el sistema sanitari, quedin diagnosticats i curats”

“Amb molt poc podríem millorar la vida de moltíssima gent i això és el que ens fa il·lusió”

“El 25% de les caigudes de gent gran són causades per vertigen posicional paroxístic. Per tant, si ho solucionéssim, n’evitaríem moltes. A la gent gran, quan cau, sovint la vida li canvia d’una manera radical”

José Luis Ballvé Moreno (Barcelona, 1958) és metge de família al CAP La Florida de l’Hospitalet de Llobregat. Actualment, lidera un equip de l’Institut Universitari de Recerca en Atenció Primària (IDIAP) Jordi Gol, que impulsa un projecte per implantar una solució tecnològica que faciliti el diagnòstic i el tractament del vertigen posicional paroxístic benigne a través d’unes maniobres concretes. Parlem amb ell sobre aquesta malaltia i sobre l’aplicació que volen desenvolupar.

Continua la lectura de “José Luis Ballvé, metge de família i impulsor d’una App per tractar el vertigen posicional: “El vertigen posicional és benigne, però no banal. El 70% dels pacients deixen de treballar durant dies, mesos o anys. És molt invalidant”” →

Alicia Albaladejo, R1 d’oftalmologia: “Per mi és una motivació atendre una persona vulnerable en la seva llengua i fer que se senti millor”

Deixa un comentari

“Quan vaig decidir venir a Barcelona sabia que el català formaria part de la meva vida. Els primers dos mesos a la facultat de Medicina no vaig dir a ningú que era de fora per poder millorar-lo”

“M’agradaria ser una oftalmòloga que tracta bé els seus pacients. Pot sonar molt bàsic, però no vull oblidar per què faig la feina que faig”

“Tres setmanes de pràctiques en un hospital em van canviar la vida, quan vaig viure la satisfacció que aporta la relació metge-pacient”

La vida de vegades guarda sorpreses. Quan Alicia Albaladejo (La Roda, Albacete, 1996) va agafar les maletes per estudiar Ciències Biomèdiques a Barcelona, no s’esperava que al final acabaria a la facultat de Medicina de la UAB per convertir-se en metgessa. Unes setmanes de pràctiques a l’hospital ho van canviar tot. Aquest any, ha fet l’examen MIR i comença l’especialitat d’Oftalmologia a l’Hospital Clínic. Un fet curiós d’Albaladejo és que, durant un temps, va ocultar el seu origen manxec als companys de Medicina. Així va aconseguir que tothom li parlés en català, una llengua que domina i que ja forma part de la seva vida i professió.

Continua la lectura de “Alicia Albaladejo, R1 d’oftalmologia: “Per mi és una motivació atendre una persona vulnerable en la seva llengua i fer que se senti millor”” →

Meritxell Gràcia, ginecòloga de la Unitat d’Endometriosi de l’Hospital Clínic de Barcelona: “La normalització del dolor ha provocat el retard diagnòstic de l’endometriosi”

Deixa un comentari

“Quan el dolor menstrual afecta la qualitat de vida, quan priva una nena d’anar a escola o de practicar esport o quan altera la vida laboral o social de la dona, cal consultar i insistir”

“El teixit endometrial té la capacitat de migrar, d’envair i d’adherir-se en localitzacions força llunyanes. El més habitual és l’endometriosi intestinal i de les vies urinàries, però també hi ha endometriosi pleuropulmonar”

“La realitat és que estem diagnosticant millor, però també que estem amb les mateixes estratègies de tractament de fa deu anys. Necessitem trobar nous fàrmacs i noves dianes”

Meritxell Gràcia Quero (Barcelona, 1977), doctora en medicina, és especialista en Ginecologia i Obstetrícia a l’Hospital Clínic. A més, forma part del grup de recerca de ginecologia, reproducció humana i salut de la dona. Parlem amb la doctora Gràcia sobre l’endometriosi, una patologia ginecològica històricament infradiagnosticada, que afecta al voltant del 10% de les dones en edat reproductiva.

Continua la lectura de “Meritxell Gràcia, ginecòloga de la Unitat d’Endometriosi de l’Hospital Clínic de Barcelona: “La normalització del dolor ha provocat el retard diagnòstic de l’endometriosi”” →

Alfonso Fadeuilhe, cardiòleg i aficionat a la fotografia: “Fent de metge, he vist tantes persones i tantes expressions diferents, que a l’hora de fer fotos, també busco el llenguatge gestual de les persones”

Deixa un comentari

“La fotografia és la meva psicoteràpia. Em relaxa, sobretot si és paisatgística”

“He estat autodidacte. Quan vaig començar, havíem d’aprendre com podíem. Era encert error i així anaves fent. T’espavilaves, perquè una fotografia et costava molts diners”

“La medicina s’està tecnificant molt i, després de la jornada laboral, la millor vàlvula d’escapament és fer coses creatives”

Alfonso Fadeuilhe Fadeuilhe (Barcelona, 1954) és cardiòleg i un apassionat de la fotografia. Fa fotos des de ben jove, quan s’hi va iniciar amb el seu pare, i en guarda milers al seu arxiu. Al llarg de la seva trajectòria com a metge, ha treballat tant en l’àmbit públic com en el privat i actualment té una consulta privada.

Continua la lectura de “Alfonso Fadeuilhe, cardiòleg i aficionat a la fotografia: “Fent de metge, he vist tantes persones i tantes expressions diferents, que a l’hora de fer fotos, també busco el llenguatge gestual de les persones”” →