Marta Castelló, metgessa de família i comunitària: “L’atenció comunitària ha d’estar a la cartera de serveis i als acords de gestió. S’ha de generar temps per treballar-hi, mètode i eines”

“Els models sanitaris centrats estrictament en allò individual o en la demanda tenen efectivitat i eficiència baixes perquè no tenen en compte les desigualtats en salut i les dificultats d’accés als serveis sanitaris”

“Hi ha molts problemes pels quals els pacients venen a la consulta i que tenen solucions que no són estrictament mèdiques”

“Després de 40 anys, el CAP La Mina és un referent al barri. Treballem amb les portes obertes… La relació amb el barri i amb les entitats és molt estreta”

L’octubre de 2024, el CAP La Mina de Sant Adrià de Besòs va celebrar el 40è aniversari amb un acte obert al barri. Hi van participar molts dels professionals que han passat pel centre al llarg d’aquests anys, alguns dels quals ja jubilats. Actualment, en aquest equip d’atenció primària hi treballen mig centenar de professionals que donen servei a més de 15.000 persones. El CAP La Mina ha destacat tots aquests anys per la seva tasca en salut comunitària. En parlem amb la metgessa de família i comunitària i coordinadora docent del CAP La Mina, Marta Castelló (Barcelona, 1979).

Continua la lectura de “Marta Castelló, metgessa de família i comunitària: “L’atenció comunitària ha d’estar a la cartera de serveis i als acords de gestió. S’ha de generar temps per treballar-hi, mètode i eines””

Adrià Mendoza, metge especialista en malalties infeccioses: “Les persones amb VIH controlat no poden transmetre la infecció. Aquest és un concepte que s’ha de continuar explicant”

“Actualment tenim tractaments molt tolerables contra el VIH que controlen ràpidament la infecció, fent que la càrrega viral a la sang sigui indetectable”

“És molt important no associar una infecció a un tipus de població, ja sigui per edat, sexe, o orientació sexual. Això pot donar una falsa sensació de seguretat”

“És responsabilitat de tots seguir avançant perquè les persones amb VIH no pateixin l’estigma que sempre els ha acompanyat. Encara hi ha un halo de culpabilitat al voltant del VIH”

Adrià Mendoza (Palafrugell, 1988) és metge infectòleg de la Unitat d’Infeccions de Transmissió Sexual de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i del BCN Checkpoint, centre comunitari de diagnòstic i prevenció del VIH a Barcelona. Mendoza també és investigador de la Fundació Lluïta contra les Infeccions i coneix molt de prop com és el dia a dia de les persones amb VIH i també com han evolucionat els tractaments i l’impacte que això ha tingut en la qualitat de vida dels pacients. Aquest professional és un ferm defensor de l’educació sexual –atenció, no només entre els joves!- i insisteix en la necessitat d’eliminar l’estigma que encara acompanya el VIH i altres malalties de transmissió sexual.

Continua la lectura de “Adrià Mendoza, metge especialista en malalties infeccioses: “Les persones amb VIH controlat no poden transmetre la infecció. Aquest és un concepte que s’ha de continuar explicant””

Jaume Padrós, metge de família i pessebrista: “Al pessebre, hi he posat un infern on els amics hi envien les coses dolentes que volen fer desaparèixer”

“Em vaig aficionar de debò al pessebre quan em vaig estrenar com a pare, molt inspirat amb l’afició que m’havia inculcat el pare. Els amics venen a casa a veure’l i és una excusa per trobar-nos, felicitar-nos el Nadal i fer-nos una abraçada”

“El ferromodelisme és creatiu i divertit i fa treballar el cervell. Recuperar aquesta afició em va salvar, psicològicament, durant la pandèmia. A més, n’he après molt d’electricitat i d’electrònica”

Jaume Padrós (Barcelona, 1959) és metge de família i una persona compromesa amb la professió. Des de 2014, presideix el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB). Els seus amics el coneixen bé per les seves aficions. Padrós és un gran pessebrista i visitar-lo a casa seva durant el Nadal -i fins a la Candelera, com marca la tradició- vol dir entrar en un món on pastors i altres personatges marxen cap al Naixement, dins d’un sofisticat pessebre de gairebé 3 metres de llarg, amb salts d’aigua inclosos, on es fa de dia i de nit, amb àngels que volen i, fins i tot, amb un infern basat en els pastorets de Folch i Torres que inclou una olla al foc que podem fer esclatar. Padrós, no només es dedica cada any a muntar el pessebre. Durant la pandèmia, va recuperar l’afició al tren elèctric i al ferromodelisme. Ha recreat un paisatge de muntanya i ha imaginat una línia que uneix la Seu d’Urgell i Manresa i un cremallera de Talló al Moixeró . Amics periodistes li han prestat la veu per anunciar les parades.

Continua la lectura de “Jaume Padrós, metge de família i pessebrista: “Al pessebre, hi he posat un infern on els amics hi envien les coses dolentes que volen fer desaparèixer””

Jaume Rosset, traumatòleg, casteller i aficionat a ballar swing: “Quan vaig a un concert o a un ballet, intento gaudir i no veure-hi les males postures o les patologies, però, se’m fa molt difícil”

“Tots els instruments musicals acaben generant patologies per inflamació o sobrecàrrega articular… La pràctica requereix càrregues repetitives i asimètriques i moltes hores en postures poc ergonòmiques i en un context d’estrès”

“Dels castells m’agrada la idea de compartir un projecte col·lectiu amb gent diferent per fer una cosa gairebé absurda. Perquè, això dels castells, en el fons, no té cap sentit!”

“El swing m’inspira moltíssim. Fa més de 20 anys que ballo Lindy Hop amb la meva dona i em fa sentir tremendament realitzat i feliç”

Jaume Rosset (Terrassa, 1964) és un metge polifacètic que s’ha obert el seu particular camí. És especialista en cirurgia ortopèdica i traumatologia i també en medicina de l’esport. Els seus pacients tenen un tret característic: són artistes que acudeixen a Institut de Fisiologia i medicina de l’art de Terrassa, on n’és el director. Rosset és un gran aficionat al món casteller i, com a metge, ha contribuït decisivament a millorar la seguretat i el benestar dels castellers. De fet, va ser el responsable de la incorporació del casc que porta la mainada i ha publicat nombrosos estudis científics sobre prevenció de lesions i millores del rendiment dels castellers. Té una visió artística de tot allò que fa i és un apassionat del ball. El trobareu sovint a la Jazz Cava de Terrassa ballant Lindy Hop.

Continua la lectura de “Jaume Rosset, traumatòleg, casteller i aficionat a ballar swing: “Quan vaig a un concert o a un ballet, intento gaudir i no veure-hi les males postures o les patologies, però, se’m fa molt difícil””

Gemma Binefa, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública: “La prova de cribratge de càncer colorectal és súper fàcil i els resultats avalen el programa: salvem moltes vides”

“Des de l’ICO, convidem a participar al programa de cribratge mig milió de persones cada dos anys i hi participen només el 45%: moltes més dones que homes. Hem de fer un pas més enllà”

“La colonoscòpia és una prova invasiva, que, com d’altres, té els seus riscos, però el benefici que se n’obté és enorme”

“Aquest càncer és un dels que més es pot prevenir fent prevenció primària, que, en aquest cas, vol dir, sobretot, amb una bona dieta”

El febrer de 2025 es compliran 25 anys de la posada en marxa del programa de cribratge de càncer de còlon a Catalunya, que va ser pioner a l’Estat espanyol i va començar a implantar-se a l’Hospitalet de Llobregat. Fem balanç d’aquest programa, que té l’objectiu de detectar el càncer colorectal de manera precoç i que s’adreça als homes i dones de 50 a 69 anys, amb l’especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública i Cap de la Unitat de Cribratge de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), Gemma Binefa. Des de l’ICO es gestiona el programa a les poblacions del Baix Llobregat, Garraf, Penedès, Barcelonès Nord i Maresme.

Continua la lectura de “Gemma Binefa, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública: “La prova de cribratge de càncer colorectal és súper fàcil i els resultats avalen el programa: salvem moltes vides””

Helena Monzón, internista, autora d’un conte sobre l’assetjament escolar i aficionada al violoncel: “Quan escric és com si xerrés amb algú: allibero els pensaments i la ment”

Puc tenir un dia horrorós, però, quan surto del conservatori, ho faig súper contenta, com si el dia hagués estat fantàstic”

“Hi ha escoles que m’han demanat poder treballar l’assetjament a través del meu conte”

“Els metges sovint tenim qualitats per a la música perquè requereix una disciplina constant i els que hem estudiat medicina n’hem hagut de tenir molta”

Helena Monzón és cap del servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Mútua-Terrassa. La doctora Monzón va guanyar el darrer concurs de contes de Sant Jordi de Mútua Terrassa, que enguany havia de girar entorn de l’assetjament escolar. El relat tracta d’una nena que pateix bullying i que comparteix amb l’autora el nom de pila i una afició: tocar el violoncel.

Continua la lectura de “Helena Monzón, internista, autora d’un conte sobre l’assetjament escolar i aficionada al violoncel: “Quan escric és com si xerrés amb algú: allibero els pensaments i la ment””

Laia Sabaté, traumatòloga: “De la mateixa manera que ens surten canes i arrugues o que patim artrosi de genoll, les mans també es desgasten”

“Hauríem d’intentar mantenir el mòbil amb les dues mans o amb la mà tan plana com sigui possible, per tal de no sobrecarregar tant les articulacions de la mà”

“Alguns factors de risc per patir artrosi de mans són l’edat, la genètica, el fet de ser dona, l’obesitat, fer feines de sobrecàrrega o practicar esports d’impacte sobre les mans”

“Hem d’acceptar que, quan no podem fer una cosa amb les mans, hi ha moltes eines que ens poden ajudar a seguir fent vida normal”

Laia Sabaté Cequier (1976) és metgessa de la Unitat de mà del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. La doctora Sabaté ens parla de la importància de les mans, de com hem d’actuar davant del seu envelliment. Fa èmfasi en l’artrosi de mans, que és la principal consulta que reben a la seva unitat, i és per això que ja fa dos anys que van iniciar un projecte pilot d’educació sanitària per explicar als pacients com han de canviar alguns hàbits quotidians.

Continua la lectura de “Laia Sabaté, traumatòloga: “De la mateixa manera que ens surten canes i arrugues o que patim artrosi de genoll, les mans també es desgasten””

Ferran Gran, cardiòleg pediàtric i músic: “Aprendre a tocar la guitarra als 40 anys no és fàcil, però és del tot possible”

“Toco en un grup per trobar-me amb els amics. Ens coneixem de la carrera des de fa més de 30 anys i mantenim una gran amistat”

“Als assajos parlem molt poc de medicina. Parlem de com ens va la vida, fem molta broma i, sobretot, riem molt”

“Les aficions influeixen en la creativitat i aporten molt a la feina. Cal buscar temps per fer allò que ens agrada”

Ferran Gran Ipiña (Barcelona, 1975) és cardiòleg pediàtric i treballa com a coordinador mèdic de Trasplantament Cardíac Pediàtric al Servei de Cardiologia Pediàtrica de l’Hospital Vall d’Hebron. El doctor Gran toca la guitarra a la banda musical Els Faranduliers, formada conjuntament amb altres metges. Fan versions de pop-rock i, fonamentalment i per sobre de tot, gaudeixen d’estones disteses entre amics.

Continua la lectura de “Ferran Gran, cardiòleg pediàtric i músic: “Aprendre a tocar la guitarra als 40 anys no és fàcil, però és del tot possible””

Zoraida del Campo, oftalmòloga: “Quan detectem el glaucoma, ja no recuperarem el que hem perdut. És irreversible. Per això, la detecció precoç és bàsica”

“Ara hi ha molta més conscienciació davant d’aquesta i altres malalties que fa 25 anys. La majoria de la població s’acaba fent alguna revisió oftalmològica en algun moment”

“El propòsit és aturar la progressió de la malaltia posant-hi tractament, inicialment, mèdic. Si no és suficient, existeixen diferents tècniques quirúrgiques per ajudar a controlar la pressió ocular”

La pèrdua de visió pot tenir causes molt diverses, però una de les més freqüents, sobretot si parlem de persones d’una certa edat, és el glaucoma. Es tracta d’una afecció del nervi òptic que avança de manera lenta i silenciosa. Per aquest motiu, al glaucoma se l’ha denominat “lladre silenciós de la visió”. Conversem sobre aquesta patologia ocular amb l’oftalmòloga Zoraida del Campo (Barcelona, 1973), directora del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital de Sant Pau.

Continua la lectura de “Zoraida del Campo, oftalmòloga: “Quan detectem el glaucoma, ja no recuperarem el que hem perdut. És irreversible. Per això, la detecció precoç és bàsica””

Consuelo García, cirurgiana, traumatòloga i dissenyadora de roba: “Amb cinc anys, vaig començar a cosir amb les àvies. Era molt hàbil amb les mans i, de gran, vaig decidir ser cirurgiana”

“Les àvies deien allò de “Más vale feo remiendo que bonico agujero” i aquesta és la base de la cirurgia: tot el que està trencat s’ha de reconstruir”

“Vaig estudiar a Granada i vaig estar sola tot el temps que vaig fer l’especialitat. Tot homes i jo. Tenia molt clar que havia de fer-ho i que la resta era secundari”

“Tinc peces de roba que he fet amb l’ajuda de pacients. Aquests moments d’intercanvi també són curatius”

“M’agrada dibuixar vestits, crear, mirar les robes… És una desconnexió total amb l’estrès que pot provocar el patiment permanent que rebem com a metges”

Consuelo García Blanque (Almeria, 1950) és metgessa especialista en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu, així com en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. Actualment està jubilada del sistema sanitari públic. Va treballar al CAP Manso durant els darrers 25 anys i avui encara manté l’activitat privada. També té una àmplia experiència en el tractament de patologies derivades de l’estrès i és cofundadora de l’associació sense ànim de lucre Divulgació i Informació Multidisciplinar de l’Endometriosi (DIME). Així mateix, la doctora García és una gran aficionada a la costura des de que era ben petita i també té un especial interès per la cuina.

Continua la lectura de “Consuelo García, cirurgiana, traumatòloga i dissenyadora de roba: “Amb cinc anys, vaig començar a cosir amb les àvies. Era molt hàbil amb les mans i, de gran, vaig decidir ser cirurgiana””