Núria Curell, pediatra: “A la consulta amb adolescents sovint s’ha de parlar poc i escoltar molt: també els silencis i el llenguatge no verbal”

“A tothom li agrada que l’escoltin i és fonamental fer entendre als adolescents que ens interessa el seu benestar”

“Cal tenir un moment per estar a soles amb el pacient adolescent, perquè hi ha una sèrie de preguntes que s’han de fer. Preguntes que, quan hi ha els pares, no es contesten quasi mai”

“Parlem molt de riscos i sovint ens basem en el discurs de la por, però l’adolescència és l’edat d’enamorar-se i quan es tenen les emocions a flor de pell. És clar que han de practicar sexe, però, òbviament, que sigui segur”

Núria Curell Aguilà (Barcelona, 1958) és pediatra experta en atenció a adolescents. Recentment jubilada, ha estat més de 25 anys al capdavant de la Unitat d’Adolescents de l’Hospital Universitari Dexeus i més de 20 a la Fundació Lucía, dedicada a l’acompanyament de nens i adolescents amb VIH. Curell ens parla de la relació amb l’adolescent a la consulta i ens desgrana diferents eines i estratègies per aconseguir crear-hi un clima de confiança i una comunicació fluïda i eficaç que permeti identificar els seus problemes i poder-los ajudar.

Continua la lectura de “Núria Curell, pediatra: “A la consulta amb adolescents sovint s’ha de parlar poc i escoltar molt: també els silencis i el llenguatge no verbal””

Alba Català, dermatòloga: “L’envelliment forma part de la vida. Hi ha coses que es poden millorar, però ens hem d’estimar com som”

“Si ens poguéssim treure tota la pell i la poséssim estesa, faria quatre metres quadrats i pesaria uns tres o quatre quilos”

“No hi ha bronzejats saludables. Quan ens bronzegem, el nostre cos ens està protegint de la radiació ultraviolada, que és ionitzant i cancerígena”

“Si no volem deshidratar la pell i alterar la barrera cutània, les dutxes han de ser curtes i la temperatura de l’aigua no ha de ser gaire elevada”

“La moda de l’skincare entre els adolescents i també en adults pot produir patologies de la pell que no existien. Cap rutina ha demostrat ser millor que rentar-se la cara i posar-se una crema hidratant i prou”

Si pensem en els òrgans del cos, segurament poques persones, fora de l’àmbit biomèdic, pensaran en la pell, tot i que és l’òrgan més gran del cos i que és molt més que una simple capa que ens recobreix. La metgessa Alba Català (Barcelona, 1984) és dermatòloga de l’Hospital Clínic i del Centre Mèdic Teknon i va visitar la Consulta 21 del pòdcast Hipòcrates en Pijama del CoMB per explicar-nos quines són les funcions de la pell, com envelleix i com podem tenir-ne cura més enllà de la motivació estètica.

Continua la lectura de “Alba Català, dermatòloga: “L’envelliment forma part de la vida. Hi ha coses que es poden millorar, però ens hem d’estimar com som””

Víctor Vidal, R1 de Cirurgia Plàstica a l’Hospital de Bellvitge i porter a la Kings League: “La medicina és el meu futur. Faria un pas al costat al futbol si no ho pogués compaginar”

“Sempre he tingut clar que, per molt bé que anés la meva carrera futbolística, no em compensava fins al punt de renunciar a ser cirurgià plàstic. Sempre he tocat de peus a terra i he sabut on estan els meus límits”

“Em vaig apuntar a la Kings League perquè el meu cap no estava preparat per estudiar 12 hores al dia per al MIR sense cap altra distracció. Tornar a jugar a futbol em va estimular i em va fer aprofitar el temps al màxim”

“De tant en tant, trobes gent que et reconeix i és una experiència agradable. Ara bé, al final, som jugadors de regional que hem tingut una exposició mediàtica gràcies a la Kings League”

“Guanyar la Kings Cup, l’octubre de 2023, va ser una experiència única. He jugat molts anys al futbol professional, però mai m’havia trobat en un estadi ple de gom a gom, amb 30.000 persones corejant el meu nom”

Víctor Vidal (Oklahoma, EUA, 1999) és resident de primer any de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica a l’Hospital de Bellvitge. Tot i haver nascut a l’altra banda de l’Atlàntic, és fill de catalans, ha crescut a Lleida i es considera lleidatà. A principis de 2023, era porter al Centre d’Esports Sabadell, a Primera RFEF (l’antiga Tercera Divisió de futbol), però ho va deixar per centrar-se en l’examen MIR. Ara bé, poc després, va tornar a jugar a futbol, una de les seves grans aficions, de la mà de la Kings League, la lliga esportiva de futbol 7 que va crear l’exblaugrana Gerard Piqué el 2022.

Continua la lectura de “Víctor Vidal, R1 de Cirurgia Plàstica a l’Hospital de Bellvitge i porter a la Kings League: “La medicina és el meu futur. Faria un pas al costat al futbol si no ho pogués compaginar””

Marc Suárez-Calvet, neuròleg expert en Alzheimer: “A banda de la recerca que hem de fer sobre nous tractaments per a l’Alzheimer, no podem oblidar-nos dels pacients que ja tenen la malaltia i que necessiten suport social, familiar i econòmic”

“Hem avançat molt en la comprensió dels mecanismes de l’Alzheimer i, sobretot, ens hem adonat que és una malaltia complexa darrere de la qual hi ha molts mecanismes interrelacionats”

“Els nous tractaments no són només simptomàtics, són modificadors de l’evolució de la malaltia perquè, tot i que no la curen ni l’aturen del tot, sí que n’alenteixen la progressió. Aquest és un pas molt important”

“Molt probablement, i tant de bo sigui així, anem cap a un futur on podrem combatre l’Alzheimer amb combinacions de medicaments que l’ataquin per diferents mecanismes, com ja es fa amb el càncer o el VIH”

Segons dades del Departament de Salut, un 2% de la població de més de 59 anys a Catalunya té un diagnòstic d’Alzheimer, un percentatge que s’incrementa a mesura que prenem com a referència edats més avançades. L’increment de casos d’aquesta malaltia neurodegenerativa, que provoca el deteriorament de la memòria, del pensament i de la conducta, està estretament lligat a l’envelliment creixent de la població. Darrerament hi ha hagut avenços importants en la recerca d’aquesta malaltia que, dissortadament, moltes famílies coneixen de ben a prop. En parlem amb el neuròleg expert en Alzheimer, Marc Suárez-Calvet (Sabadell, 1979), que combina la tasca assistencial a l’Hospital del Mar amb la recerca a la Fundació Pasqual Maragall.

Continua la lectura de “Marc Suárez-Calvet, neuròleg expert en Alzheimer: “A banda de la recerca que hem de fer sobre nous tractaments per a l’Alzheimer, no podem oblidar-nos dels pacients que ja tenen la malaltia i que necessiten suport social, familiar i econòmic””

Violeida Sánchez, metgessa, escriptora i comissària del festival literari Berga Negra: “El millor que té escriure és compartir, per això gaudeixo tant amb els clubs de lectura”

“La novel·la negra et dona l’oportunitat d’apropar-te a la persona i al seu entorn en el seu vessant més fosc”

“El més bonic del festival és conèixer i contactar amb molts autors i compartir-hi coses”

“Quan ets immigrat veus coses que la gent del lloc ha deixat de mirar. Et fixes en coses i en detalls que la gent no veu”

“Jo no he estudiat mai català. L’he après parlant-lo, llegint-lo i escrivint-lo. Ha estat un goig”

Violeida Sánchez (Artemisa, Cuba, 1969) treballa al CAP Bages Manresa 2 i és professora de Nutrició i Fisioteràpia a la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat de Manresa. Fa 22 anys que viu a Manresa i està fortament arrelada al territori i a la seva activitat cultural. Tant és així que, des de fa dos anys, està al capdavant del festival literari de novel·la negra Berga Negra. Sánchez va ser la comissària d’aquest festival l’any 2024 i hi repeteix a l’edició de 2025. A més, ha escrit i publicat diverses novel·les, la majoria de gènere negre i policíac, però també, amb altres autors, va participar en un recull de relats d’experiències migratòries. Ara té entre mans una novel·la romàntica ambientada en la seva Cuba natal i a Barcelona i una història molt i molt negra, ens adverteix.

Continua la lectura de “Violeida Sánchez, metgessa, escriptora i comissària del festival literari Berga Negra: “El millor que té escriure és compartir, per això gaudeixo tant amb els clubs de lectura””

Jordi Mestres, metge de família: “S’ha d’anar amb compte amb la suplementació de vitamina D. No hem de fer-nos sentir malalts quan no ho estem”

“Hi ha dues fonts principals per obtenir vitamina D: la principal és per l’exposició moderada a la llum del sol, a través de la pell, i l’altra, amb aliments com ara productes lactis, ous o peix blau”

“Circulen moltes modes amb el tema de la suplementació. La vitamina D n’és un clàssic, igual que el magnesi, el col·lagen o la creatinina. El problema és que pot haver-hi una absorció massa elevada i un risc de toxicitat”

“No hem de prendre medicaments que no fan falta. I, sempre, davant del dubte, ho hem de consultar al nostre professional de referència perquè ens orienti i vegi si realment hi ha una indicació”

Jordi Mestres (Reus, 1980) és metge de família al Centre d’Atenció Primària Sanllehy de Barcelona i membre de la Junta de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC). Mestres ens parla de l’efecte de la vitamina D al nostre organisme i dels problemes que pot provocar-ne un dèficit. Alhora, aclareix també que, actualment, existeix una certa “moda” al voltant del consum injustificat de suplements d’aquesta vitamina.

Continua la lectura de “Jordi Mestres, metge de família: “S’ha d’anar amb compte amb la suplementació de vitamina D. No hem de fer-nos sentir malalts quan no ho estem””

Lidón Muñoz, R2 d’Aparell Digestiu i nedadora olímpica: “Els Jocs Olímpics de Tòquio van ser atípics per la pandèmia. Quan m’hi vaig classificar, vaig pensar que no se celebrarien. Al final, vaig gaudir-ne de cada moment”

“Durant la carrera, creia que podia amb tot, gràcies a la meva organització i demanant ajuda quan ho necessitava. Però, amb l’examen MIR, vaig haver de parar. Vaig deixar d’entrenar i em vaig quedar asseguda a la cadira”

“Després de l’examen MIR, em preguntaven on aniria de vacances. Quan deia que tornava a entrenar, em miraven amb cara de pena, però jo el que volia era tornar a l’aigua l’abans possible!”

“La residència és molt dura. T’hi trobes amb moments incòmodes, perquè no en saps prou i estàs fora de la teva zona de confort. Però, per a mi, mai ha estat un problema assumir que m’equivocaré i que després ja ho faré millor. Ara em sento capaç de tot perquè he passat i he superat coses que mai m’hauria imaginat”

Lidón Muñoz (Castelló de la Plana, 1995) és resident de tercer any a l’Hospital Germans Trias i Pujol, on s’està especialitzant en Aparell Digestiu. Aquesta metgessa ha compaginat la carrera de Medicina i la preparació de l’examen MIR amb la seva carrera com a nedadora professional. Des dels 14 anys, la doctora Muñoz s’ha dedicat a l’esport d’alt nivell i ni l’exigència dels entrenaments ni les competicions no van ser cap aturador per estudiar medicina. L’estiu de 2024, es va retirar de la natació professional, després d’aconseguir grans fites com ara competir als Jocs Olímpics de Tòquio (2020), a campionats europeus i mundials. Compta amb 24 rècords d’Espanya en diverses categories. Centrada en la residència i amb els objectius ben marcats, ens explica com va aconseguir graduar-se en Medicina preparant-se per a uns Jocs Olímpics.

Continua la lectura de “Lidón Muñoz, R2 d’Aparell Digestiu i nedadora olímpica: “Els Jocs Olímpics de Tòquio van ser atípics per la pandèmia. Quan m’hi vaig classificar, vaig pensar que no se celebrarien. Al final, vaig gaudir-ne de cada moment””

Blanca Coll-Vinent, metgessa internista i coautora del llibre ’Ets una exagerada’: “Per atacar el biaix de sexe i gènere en salut, s’ha de començar des de la recerca. No podrem tractar bé, si abans no hem generat un bon coneixement”

“El biaix de sexe és un problema científic i objectiu. Si no ho tenim en compte, ho estem fent malament”

“Les dones tenim factors de risc que no estan gens estudiats i que no es tenen gens en compte a les guies clíniques. Complicacions de l’embaràs, com la preeclàmpsia o una diabetis gestacional, per exemple, poden ser, a la llarga, factors de risc cardiovascular”

“Estem intentant canviar les coses, però això vol dir reescriure tota la Medicina. Cal reescriure molts capítols de llibres i molts articles”

Ets una exagerada (Raig verd, 2024) és el títol del llibre que la metgessa internista Blanca Coll-Vinent (Barcelona, 1965) ha dirigit amb la periodista especialitzada en violències masclistes Isabel Muntané i que porta el subtítol explicatiu Biaix de gènere i sexe en salut. Als diferents capítols, hi trobem testimonis de pacients que s’han vist afectades pels efectes d’una medicina tradicionalment basada en models masculins i textos amb informació clínica i reflexions elaborats per professionals de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i l’Hospital Clínic Barcelona. Blanca Coll-Vinent és adjunta al Servei d’Urgències de l’Hospital Clínic, on va crear i encara coordina la comissió clínica de sexe i gènere en salut. Ha visitat el pòdcast Hipòcrates en pijama per posar sobre la taula com aquest biaix obliga a replantejar la Medicina des d’una òptica més àmplia i diversa.

Continua la lectura de “Blanca Coll-Vinent, metgessa internista i coautora del llibre ’Ets una exagerada’: “Per atacar el biaix de sexe i gènere en salut, s’ha de començar des de la recerca. No podrem tractar bé, si abans no hem generat un bon coneixement””

Rosario Jiménez, metgessa de família: “Poder decidir com volem marxar de manera digna és un guany molt gran sobre com volem viure”

“El document de voluntats anticipades [DVA] no és una manera de decidir com vols morir, sinó com vols viure fins al final i això no depèn de l’edat”

“Estic convençuda que en els propers anys hi haurà molts més DVA, perquè és l’única eina que tenim per protegir la nostra dignitat quan ja no siguem nosaltres. Quan has cuidat algú amb demència, tens molt clar el que vols i el que no vols per a tu”

“Aquest document posa de manifest què significa per a tu qualitat de vida i què és el que voldries i no voldries en un moment en el qual no poguessis decidir”

Des del 2021, l’Estat espanyol compta amb una llei que regula l’eutanàsia. Tanmateix, molt abans, ja era possible redactar un document de voluntats anticipades (DVA), una eina que permet a qualsevol persona amb plena capacitat deixar per escrit quina atenció mèdica vol rebre i en quines circumstàncies, en cas que, en el futur, es trobi en una situació en la qual no pugui expressar-se per si mateixa. Però, com es fa aquest document, què implica i què cal tenir-hi en compte? En parlem amb Rosario Jiménez (Barcelona, 1968), metgessa de família al Centre d’Atenció Primària Vallcarca-Sant Gervasi de Barcelona.

Continua la lectura de “Rosario Jiménez, metgessa de família: “Poder decidir com volem marxar de manera digna és un guany molt gran sobre com volem viure””

Ramon Vilallonga, cirurgià general endocrí i pagès ocasional: “La pagesia et lliga a la natura i genera sentiment de pertinença”

“Quan estàs portant el tractor i llaurant, veus com es dibuixen els solcs sobre la terra… I comences a pensar… És una activitat molt reflexiva”

“Em sento còmode al quiròfan i al camp. Però, quan estic al quiròfan, sovint busco sortir de la zona de confort”

Ramon Vilallonga (Andorra, 1976) és un referent en la cirurgia de l’aparell digestiu, cirurgia laparoscòpia avançada i cirurgia robòtica. Treballa a l’Hospital Vall d’Hebron i ho compagina amb activitat privada. És doctor en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb Premi Extraordinari (2006) i està acreditat com a professor per l’AQU i la UAB. Tot i treballar a Barcelona, viu a Girona, i quan la feina li ho permet, dedica bona part del seu temps a fer senderisme i a la pagesia.

Continua la lectura de “Ramon Vilallonga, cirurgià general endocrí i pagès ocasional: “La pagesia et lliga a la natura i genera sentiment de pertinença””