Lucía Márquez, digestòloga: “Mai hi pensem, però el tracte gastrointestinal és la porta a través de la qual l’entorn entra en contacte amb el nostre sistema immunitari”

“La microbiota intestinal és com la nostra empremta. Hi ha unes condicions que, normalment, s’estableixen el primer any de vida i que es mantenen força constants al llarg de la vida”

“La malaltia inflamatòria intestinal normalment es diagnostica entre els 20 i els 40 anys. Són edats clau en el desenvolupament psicològic, social i laboral i la vida s’hi veu molt condicionada”

“En els darrers anys hi ha hagut un augment d’aquestes malalties als països industrialitzats. Això està relacionat amb l’estil de vida: aliments processats, microplàstics, la manera de cuinar…”

Lucía Márquez Mosquera (Ourense, 1974) és gastroenteròloga i coordinadora de la Unitat de Malaltia Inflamatòria Intestinal de l’Hospital del Mar de Barcelona. En aquesta entrevista, ens parla de com afecten aquestes malalties als pacients i també del paper que té en la nostra salut la microbiota intestinal, el conjunt de microorganismes que habiten al nostre intestí. Tot i que la majoria són beneficiosos, Márquez parla dels problemes que pot provocar un desequilibri en aquest ecosistema.

Continua la lectura de “Lucía Márquez, digestòloga: “Mai hi pensem, però el tracte gastrointestinal és la porta a través de la qual l’entorn entra en contacte amb el nostre sistema immunitari””

Alda Cardesín, otorrinolaringòloga: “Perdre l’olfacte pot ser realment frustrant. No ens n’adonem de la importància que té fins que el perdem”

“La rehabilitació de la capacitat olfactiva funciona i hem vist que estimula moltes connexions cerebrals”

“Els estímuls olfactius ens arriben i actuen directament sobre l’amígdala, vinculada a les emocions, i també sobre l’hipocamp, la part del cervell que té a veure amb l’aprenentatge i la memòria”

“A part de causes víriques, com la COVID-19 o la grip, n’hi ha d’altres que poden alterar l’olfacte: traumatismes cranioencefàlics, pèrdues hormonals, alteracions metabòliques o exposició a productes químics, per exemple”

“S’està estudiant la relació entre la pèrdua d’olfacte i les malalties neurodegeneratives. S’ha observat que les alteracions de l’olfacte poden aparèixer molt abans que es manifesti el Parkinson”

Alda Cardesín (Barcelona, 1973) és otorinolaringòloga i coordina la unitat de Rinologia de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Parlem amb aquesta especialista sobre la pèrdua o alteració de la capacitat olfactiva, un problema que va afectar moltes persones i que es va fer molt més visible durant la pandèmia de COVID-19, però que també pot tenir altres causes. Cardesín ens explica també com es pot rehabilitar aquesta capacitat i recuperar un sentit tan vinculat a les emocions, als records i a la pròpia seguretat.

Continua la lectura de “Alda Cardesín, otorrinolaringòloga: “Perdre l’olfacte pot ser realment frustrant. No ens n’adonem de la importància que té fins que el perdem””

Itziar Navarro, nefròloga: “Tenim una nova unitat de diàlisi amb molta llum. D’una banda, hi veiem les vinyes i, de l’altra, Vilafranca. Això dona molta vida”

“Ens pensàvem que els pacients voldrien estar cadascú en una habitació individual, però ens van sorprendre quan ens van dir que ells eren sociables i que volien parlar. No volien estar sols!

“L’espai havia de ser bo i saludable per als malalts, que hi han d’anar a dialitzar-se durant anys, però també ho havia de ser per als professionals que hi treballem cada dia”

“Hem de ser creatius i innovadors: deixar de pensar només en jo com a metge, plantejar-nos què ens agradaria com a pacients i deixar volar una mica la imaginació”

Itziar Navarro (Barcelona, 1979) és la cap del Servei de Nefrologia del Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf (CSAPG). El mes de setembre de 2024, l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès va posar en marxa la nova Unitat de Diàlisi: una superfície de 850 m2 amb quatre sales de tractament amb capacitat per a 30 persones, una sala d’entrenaments per a la diàlisi peritoneal i consultes externes. El disseny d’aquest espai s’ha fet tenint en compte l’opinió dels pacients que s’hi estan durant llargues jornades fent diàlisi, dels professionals que hi treballen i d’arquitectes especialitzats en espais sanitaris. A propòsit del disseny de la nova unitat, Navarro ha après molt de la importància dels espais en el benestar dels pacients.

Continua la lectura de “Itziar Navarro, nefròloga: “Tenim una nova unitat de diàlisi amb molta llum. D’una banda, hi veiem les vinyes i, de l’altra, Vilafranca. Això dona molta vida””

Marta Castelló, metgessa de família i comunitària: “L’atenció comunitària ha d’estar a la cartera de serveis i als acords de gestió. S’ha de generar temps per treballar-hi, mètode i eines”

“Els models sanitaris centrats estrictament en allò individual o en la demanda tenen efectivitat i eficiència baixes perquè no tenen en compte les desigualtats en salut i les dificultats d’accés als serveis sanitaris”

“Hi ha molts problemes pels quals els pacients venen a la consulta i que tenen solucions que no són estrictament mèdiques”

“Després de 40 anys, el CAP La Mina és un referent al barri. Treballem amb les portes obertes… La relació amb el barri i amb les entitats és molt estreta”

L’octubre de 2024, el CAP La Mina de Sant Adrià de Besòs va celebrar el 40è aniversari amb un acte obert al barri. Hi van participar molts dels professionals que han passat pel centre al llarg d’aquests anys, alguns dels quals ja jubilats. Actualment, en aquest equip d’atenció primària hi treballen mig centenar de professionals que donen servei a més de 15.000 persones. El CAP La Mina ha destacat tots aquests anys per la seva tasca en salut comunitària. En parlem amb la metgessa de família i comunitària i coordinadora docent del CAP La Mina, Marta Castelló (Barcelona, 1979).

Continua la lectura de “Marta Castelló, metgessa de família i comunitària: “L’atenció comunitària ha d’estar a la cartera de serveis i als acords de gestió. S’ha de generar temps per treballar-hi, mètode i eines””

Adrià Mendoza, metge especialista en malalties infeccioses: “Les persones amb VIH controlat no poden transmetre la infecció. Aquest és un concepte que s’ha de continuar explicant”

“Actualment tenim tractaments molt tolerables contra el VIH que controlen ràpidament la infecció, fent que la càrrega viral a la sang sigui indetectable”

“És molt important no associar una infecció a un tipus de població, ja sigui per edat, sexe, o orientació sexual. Això pot donar una falsa sensació de seguretat”

“És responsabilitat de tots seguir avançant perquè les persones amb VIH no pateixin l’estigma que sempre els ha acompanyat. Encara hi ha un halo de culpabilitat al voltant del VIH”

Adrià Mendoza (Palafrugell, 1988) és metge infectòleg de la Unitat d’Infeccions de Transmissió Sexual de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i del BCN Checkpoint, centre comunitari de diagnòstic i prevenció del VIH a Barcelona. Mendoza també és investigador de la Fundació Lluïta contra les Infeccions i coneix molt de prop com és el dia a dia de les persones amb VIH i també com han evolucionat els tractaments i l’impacte que això ha tingut en la qualitat de vida dels pacients. Aquest professional és un ferm defensor de l’educació sexual –atenció, no només entre els joves!- i insisteix en la necessitat d’eliminar l’estigma que encara acompanya el VIH i altres malalties de transmissió sexual.

Continua la lectura de “Adrià Mendoza, metge especialista en malalties infeccioses: “Les persones amb VIH controlat no poden transmetre la infecció. Aquest és un concepte que s’ha de continuar explicant””

Gemma Binefa, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública: “La prova de cribratge de càncer colorectal és súper fàcil i els resultats avalen el programa: salvem moltes vides”

“Des de l’ICO, convidem a participar al programa de cribratge mig milió de persones cada dos anys i hi participen només el 45%: moltes més dones que homes. Hem de fer un pas més enllà”

“La colonoscòpia és una prova invasiva, que, com d’altres, té els seus riscos, però el benefici que se n’obté és enorme”

“Aquest càncer és un dels que més es pot prevenir fent prevenció primària, que, en aquest cas, vol dir, sobretot, amb una bona dieta”

El febrer de 2025 es compliran 25 anys de la posada en marxa del programa de cribratge de càncer de còlon a Catalunya, que va ser pioner a l’Estat espanyol i va començar a implantar-se a l’Hospitalet de Llobregat. Fem balanç d’aquest programa, que té l’objectiu de detectar el càncer colorectal de manera precoç i que s’adreça als homes i dones de 50 a 69 anys, amb l’especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública i Cap de la Unitat de Cribratge de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), Gemma Binefa. Des de l’ICO es gestiona el programa a les poblacions del Baix Llobregat, Garraf, Penedès, Barcelonès Nord i Maresme.

Continua la lectura de “Gemma Binefa, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública: “La prova de cribratge de càncer colorectal és súper fàcil i els resultats avalen el programa: salvem moltes vides””

Laia Sabaté, traumatòloga: “De la mateixa manera que ens surten canes i arrugues o que patim artrosi de genoll, les mans també es desgasten”

“Hauríem d’intentar mantenir el mòbil amb les dues mans o amb la mà tan plana com sigui possible, per tal de no sobrecarregar tant les articulacions de la mà”

“Alguns factors de risc per patir artrosi de mans són l’edat, la genètica, el fet de ser dona, l’obesitat, fer feines de sobrecàrrega o practicar esports d’impacte sobre les mans”

“Hem d’acceptar que, quan no podem fer una cosa amb les mans, hi ha moltes eines que ens poden ajudar a seguir fent vida normal”

Laia Sabaté Cequier (1976) és metgessa de la Unitat de mà del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. La doctora Sabaté ens parla de la importància de les mans, de com hem d’actuar davant del seu envelliment. Fa èmfasi en l’artrosi de mans, que és la principal consulta que reben a la seva unitat, i és per això que ja fa dos anys que van iniciar un projecte pilot d’educació sanitària per explicar als pacients com han de canviar alguns hàbits quotidians.

Continua la lectura de “Laia Sabaté, traumatòloga: “De la mateixa manera que ens surten canes i arrugues o que patim artrosi de genoll, les mans també es desgasten””

Zoraida del Campo, oftalmòloga: “Quan detectem el glaucoma, ja no recuperarem el que hem perdut. És irreversible. Per això, la detecció precoç és bàsica”

“Ara hi ha molta més conscienciació davant d’aquesta i altres malalties que fa 25 anys. La majoria de la població s’acaba fent alguna revisió oftalmològica en algun moment”

“El propòsit és aturar la progressió de la malaltia posant-hi tractament, inicialment, mèdic. Si no és suficient, existeixen diferents tècniques quirúrgiques per ajudar a controlar la pressió ocular”

La pèrdua de visió pot tenir causes molt diverses, però una de les més freqüents, sobretot si parlem de persones d’una certa edat, és el glaucoma. Es tracta d’una afecció del nervi òptic que avança de manera lenta i silenciosa. Per aquest motiu, al glaucoma se l’ha denominat “lladre silenciós de la visió”. Conversem sobre aquesta patologia ocular amb l’oftalmòloga Zoraida del Campo (Barcelona, 1973), directora del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital de Sant Pau.

Continua la lectura de “Zoraida del Campo, oftalmòloga: “Quan detectem el glaucoma, ja no recuperarem el que hem perdut. És irreversible. Per això, la detecció precoç és bàsica””

Arkaitz Imaz, adjunt del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital de Bellvitge: “Si no recordeu si us van vacunar del xarampió, davant del dubte, la recomanació és vacunar”

“Les persones nascudes entre el 1966 i el 1980 sovint no estan vacunades del xarampió perquè no n’existia la vacuna. Ara que n’estem veient un augment de casos, aquesta població no vacunada és més vulnerable i cal que es vacuni”

“L’OMS va incloure l’Estat espanyol dins dels Estats en vies d’eliminació del xarampió, però arran de la pandèmia, la cobertura vacunal va baixar per sota dels nivells òptims, tot i que ara s’estan recuperant. Com més gent hi hagi vacunada, més ens estarem protegint els uns als altres”

“El xarampió és una malaltia lleu en la majoria de casos, que afecta majoritàriament nens. Però hi ha casos en què pot ser greu, especialment en adults”

La primavera de 2024, el Departament de Salut va fer una crida a la població nascuda entre 1966 i 1980 per vacunar-se del xarampió. Davant de l’increment de brots a Catalunya i, de fet, a la resta d’Europa i a tot el món, es considera que dins d’aquest grup de població, que ara tindrien entre 44 i 59 anys, la protecció contra el xarampió no és òptima, ja que en la seva infància la vacuna encara no estava inclosa al calendari vacunal i la circulació del virus era llavors relativament baixa. Conseqüentment, hi ha moltes persones que no estan immunitzades perquè no van rebre la vacuna ni van passar la malaltia. El metge adjunt del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital de Bellvitge, Arkaitz Imaz (Pamplona, 1978), ens explica en aquesta entrevista els motius del ressorgiment del xarampió, una malaltia que pràcticament havia estat eliminada del nostre entorn. De fet, ell mateix es va contagiar de xarampió en l’edat adulta.

Continua la lectura de “Arkaitz Imaz, adjunt del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital de Bellvitge: “Si no recordeu si us van vacunar del xarampió, davant del dubte, la recomanació és vacunar””

Mónica Rodríguez, internista i experta en simulació: “La simulació aconsegueix una immersió emocional i amplia la capacitat d’aprenentatge i de fixació de coneixement”

“Als EUA, on la major part de l’assistència depèn d’asseguradores privades, de seguida van veure que la simulació era rendible: per cada euro invertit, se n’estalviaven deu en indemnitzacions

“La simulació permet convertir una situació de crisi i de molta tensió en una rutina on tothom sap quan i com ha d’intervenir”

“Si volem entrenar la coordinació d’un equip en una situació de crisi, no ens cal alta tecnologia, ni un robot, ni un simulador de pacient. L’únic que és sempre imprescindible són els instructors formats”

Mónica Rodríguez Carballeira (Barcelona, 1966) és especialista en Medicina Interna i treballa com a directora del Centre de Simulació Clínica Avançada de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, tasca que compagina amb la direcció de Docència del seu hospital. Parlem amb la doctora Rodríguez Carballeira sobre com la simulació ha esdevingut un recurs fonamental per la formació de metges i altres professionals sanitaris i de com els entrena reproduint entorns realistes en condicions de seguretat.    

Continua la lectura de “Mónica Rodríguez, internista i experta en simulació: “La simulació aconsegueix una immersió emocional i amplia la capacitat d’aprenentatge i de fixació de coneixement””