Elisa Llurba, ginecòloga: “Quan entens què li està passant al teu cos i adoptes una actitud proactiva, la menopausa es pot viure molt millor”

“Com a ginecòloga, durant la residència havia estudiat la menopausa, però no va ser fins que jo mateixa vaig entrar en aquesta etapa que vaig adonar-me que la informació no era prou clara o no estava actualitzada”

“Les dones tenim receptors d’estrògens a totes les cèl·lules, per això hi ha fins a 70 símptomes registrats arran de la menopausa. N’hi ha que són menys visibles, com els cardiovasculars, metabòlics, ossis o intestinals”

“Els estrògens ajuden a dilatar els vasos sanguinis, així que, amb la menopausa, deixen de ser tan flexibles i augmenta la tensió arterial. En aquesta etapa, les dones guanyen els homes en hipertensió”

“La teràpia hormonal pot ser una bona opció si s’inicia abans dels 60 anys o dins dels deu anys posteriors a l’última menstruació. Recomano a les dones que ho consultin amb la seva ginecòloga

Elisa Llurba (Reus, 1973) és directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i és també responsable del grup d’Investigació en Medicina Perinatal i de la dona de l’Institut de Recerca Sant Pau. Recentment, ha publicat el llibre La teva menopausa en positiu, que, a banda d’oferir informació rigorosa, proposa un mètode de nou setmanes per entendre què li passa al cos de les dones en aquesta etapa i per incorporar nous hàbits per viure-la amb més qualitat de vida.

Continua la lectura de “Elisa Llurba, ginecòloga: “Quan entens què li està passant al teu cos i adoptes una actitud proactiva, la menopausa es pot viure molt millor””

Cinta Valldeperez, pediatra: “Vaig estudiar Medicina als anys 90. Llavors no pensava que diagnosticaria el xarampió a la consulta de casa meva”

“D’entrada, costa pensar que una nena que ve per una conjuntivitis tingui xarampió. No t’ho planteges. Però el que estem veient des de fa uns anys als països del nostre entorn ens havia fet posar en alerta i parar-hi atenció”

“Havíem de recavar informació fins a deu dies abans que comencessin els símptomes. Calia identificar els contactes de la nena i de la família susceptibles de patir la malaltia. Això inclou escola, extraescolars, transport públic, trobades familiars i d’amics, lleure…”

“Una persona amb xarampió pot contagiar-ne fins a dotze o divuit que no estiguin vacunades. D’aquí la importància de tenir una cobertura poblacional de la vacuna molt alta”

“Les persones amb dues dosis completes de la vacuna tenen una protecció davant la malaltia del 99%. Si fos qualsevol altra cosa aniríem ràpid a comprar-la. En canvi, com que la tenim a l’abast, sembla que no la valorem prou”

El setembre de 2025, l’Equip Territorial d’Atenció Pediàtrica (ETAP) del Garraf va detectar un cas de xarampió i, posteriorment, se’n van diagnosticar diversos més dins la mateixa família i entre contactes propers. El brot va afectar almenys tretze persones de diferents edats, la majoria adolescents i adults joves sense vacunar o amb la pauta de dues dosis incompleta. Tres dels pacients van requerir ingrés hospitalari. El brot es va registrar en un context de famílies contràries a la vacunació. El xarampió és una malaltia potencialment molt greu i extremadament contagiosa. Però també és totalment prevenible, gràcies a una vacuna segura i efectiva, com és la triple vírica. Fa només vint anys aquesta situació hauria estat impensable, però el fet és que, l’any 2025, els casos de xarampió a Catalunya es van duplicar en relació amb el 2024. De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) acaba de retirar a l’Estat espanyol i a altres països europeus com el Regne Unit o Àustria l’estatus de països lliures de xarampió. La pediatra Cinta Valldeperez (Tortosa, 1975), directora de l’Equip Territorial d’Atenció Pediàtrica del Garraf de l’Institut Català de la Salut (ICS), ens explica com hem arribat fins aquí i, sobretot, com van gestionar la situació davant la detecció del primer cas de xarampió al seu Centre d’Atenció Primària i la declaració posterior d’un brot més extens. 

Continua la lectura de “Cinta Valldeperez, pediatra: “Vaig estudiar Medicina als anys 90. Llavors no pensava que diagnosticaria el xarampió a la consulta de casa meva””

Julio Delgado, hematòleg: “Desenvolupem teràpies CAR-T sense ànim de lucre en l’àmbit acadèmic. Volem arribar al major nombre de pacients”

“La teràpia CAR-T ha sigut molt exitosa per al tractament de tumors de la sang. Amb tumors sòlids és una mica més complicat, però ben aviat començarem un assaig amb pacients de càncer de mama”

“Qualsevol situació en la qual estigui implicat el sistema immune pot ser susceptible d’una teràpia CAR-T. En el futur, podrem fer moltes coses i molt bones per als pacients”

“Catalunya està al capdavant d’aquestes immunoteràpies al món. En aquesta lliga, hi juga un paper cabdal”

L’any 2016, es va posar en marxa el projecte ARI, vinculat a l’Hospital Clínic, per recaptar fons i impulsar la recerca d’un tipus d’immunoteràpia anomenada CAR-T, llavors molt innovadora. El nom del projecte feia referència a Ariana Benedé, una pacient molt jove amb leucèmia que va impulsar i posar rostre a la campanya. Avui dia, les teràpies CAR-T són una realitat habitual en el tractament de determinats tipus de càncer. A Catalunya hi ha diversos equips capdavanters en el disseny i desenvolupament d’aquests tractaments. Julio Delgado (Santa Cruz de Tenerife, 1973) és el cap de la Unitat d’Oncoimmunoteràpia de l’Hospital Clínic i ha visitat el pòdcast Hipòcrates en Pijama per parlar sobre com funcionen les teràpies CAR-T i quin és el seu futur.

Continua la lectura de “Julio Delgado, hematòleg: “Desenvolupem teràpies CAR-T sense ànim de lucre en l’àmbit acadèmic. Volem arribar al major nombre de pacients””

Elena Codina, pediatra especialitzada en Nefrologia Pediàtrica: “Quan respirem, no veiem la contaminació, no ens taquem ni ens mullem. És un dany invisible”

“Cada cop tenim més evidència que l’exposició a un aire de mala qualitat està al darrere de moltes malalties, no només respiratòries”

“Inhalem partícules molt petites que passen a la circulació de la sang i que superen totes les barreres del cos, arribant fins i tot al cervell”

“Hi ha estudis molt interessants on es veu que a les escoles en què hi ha pitjor qualitat de l’aire, els infants tenen menys capacitat de memòria de treball”

“Hem de cuidar els entorns escolars: per la contaminació, pel soroll i per garantir que els nens puguin sortir de l’escola sense risc d’accidents”

Elena Codina Sampera (Caldes de Montbui, 1983) és pediatra especialitzada en Nefrologia Pediàtrica. Actualment, és la responsable de la Unitat de Salut Mediambiental de l’Hospital de Sant Joan de Déu, coordinadora adjunta del Grup de Treball de Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria i secretària del Comitè de Salut Mediambiental de l’Associació Espanyola de Pediatria. A més, en l’àmbit de la recerca, col·labora amb diferents entitats i universitats en projectes relacionats amb la salut mediambiental, com per exemple l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Parlem amb la doctora Codina sobre els efectes de la contaminació atmosfèrica, un dels principals problemes ambientals que afecta la salut de les persones.

Continua la lectura de “Elena Codina, pediatra especialitzada en Nefrologia Pediàtrica: “Quan respirem, no veiem la contaminació, no ens taquem ni ens mullem. És un dany invisible””

Òscar Sans, neurofisiòleg clínic: “Som una societat privada de son, des dels més petits fins als adults”

“Tots tenim tendència a dormir menys del que ens toca i, en infants i adolescents, no ens ho hauríem de permetre”

“Molts joves tenen problemes per iniciar el son i, especialment, per mantenir-lo. Si no ataquem el problema des de les edats més primerenques, l’anirem reproduint i ens el trobarem multiplicat més endavant”

“Mentre dormim, el nostre sistema immunitari s’entrena i tenen lloc molts processos de proteïnes i hormones. No només es tracta de descansar, sinó també de reparar tot allò que s’ha desgastat perquè, l’endemà, puguem funcionar amb normalitat”

“La llum que emeten els mòbils i altres dispositius li diu al nostre cervell que és de dia. Amb aquest estímul, el nostre rellotge ens diu que no toca dormir encara”

Espanya és el primer país en consum de medicaments per dormir i, aproximadament, 3 de cada 10 infants i adolescents patiran problemes per dormir en l’edat adulta. Sobre la importància que té la qualitat i quantitat de son per a la nostra salut i, especialment, per a la dels més joves, hem parlat amb el neurofisiòleg clínic Òscar Sans (Lleida, 1974), cap de la unitat de trastorns del son de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat. El doctor Sans ha estat un dels protagonistes de la Consulta 21, l’espai d’entrevistes del pòdcast del CoMB Hipòcrates en Pijama.

Continua la lectura de “Òscar Sans, neurofisiòleg clínic: “Som una societat privada de son, des dels més petits fins als adults””

Núria Curell, pediatra: “A la consulta amb adolescents sovint s’ha de parlar poc i escoltar molt: també els silencis i el llenguatge no verbal”

“A tothom li agrada que l’escoltin i és fonamental fer entendre als adolescents que ens interessa el seu benestar”

“Cal tenir un moment per estar a soles amb el pacient adolescent, perquè hi ha una sèrie de preguntes que s’han de fer. Preguntes que, quan hi ha els pares, no es contesten quasi mai”

“Parlem molt de riscos i sovint ens basem en el discurs de la por, però l’adolescència és l’edat d’enamorar-se i quan es tenen les emocions a flor de pell. És clar que han de practicar sexe, però, òbviament, que sigui segur”

Núria Curell Aguilà (Barcelona, 1958) és pediatra experta en atenció a adolescents. Recentment jubilada, ha estat més de 25 anys al capdavant de la Unitat d’Adolescents de l’Hospital Universitari Dexeus i més de 20 a la Fundació Lucía, dedicada a l’acompanyament de nens i adolescents amb VIH. Curell ens parla de la relació amb l’adolescent a la consulta i ens desgrana diferents eines i estratègies per aconseguir crear-hi un clima de confiança i una comunicació fluïda i eficaç que permeti identificar els seus problemes i poder-los ajudar.

Continua la lectura de “Núria Curell, pediatra: “A la consulta amb adolescents sovint s’ha de parlar poc i escoltar molt: també els silencis i el llenguatge no verbal””

Alba Català, dermatòloga: “L’envelliment forma part de la vida. Hi ha coses que es poden millorar, però ens hem d’estimar com som”

“Si ens poguéssim treure tota la pell i la poséssim estesa, faria quatre metres quadrats i pesaria uns tres o quatre quilos”

“No hi ha bronzejats saludables. Quan ens bronzegem, el nostre cos ens està protegint de la radiació ultraviolada, que és ionitzant i cancerígena”

“Si no volem deshidratar la pell i alterar la barrera cutània, les dutxes han de ser curtes i la temperatura de l’aigua no ha de ser gaire elevada”

“La moda de l’skincare entre els adolescents i també en adults pot produir patologies de la pell que no existien. Cap rutina ha demostrat ser millor que rentar-se la cara i posar-se una crema hidratant i prou”

Si pensem en els òrgans del cos, segurament poques persones, fora de l’àmbit biomèdic, pensaran en la pell, tot i que és l’òrgan més gran del cos i que és molt més que una simple capa que ens recobreix. La metgessa Alba Català (Barcelona, 1984) és dermatòloga de l’Hospital Clínic i del Centre Mèdic Teknon i va visitar la Consulta 21 del pòdcast Hipòcrates en Pijama del CoMB per explicar-nos quines són les funcions de la pell, com envelleix i com podem tenir-ne cura més enllà de la motivació estètica.

Continua la lectura de “Alba Català, dermatòloga: “L’envelliment forma part de la vida. Hi ha coses que es poden millorar, però ens hem d’estimar com som””

Marc Suárez-Calvet, neuròleg expert en Alzheimer: “A banda de la recerca que hem de fer sobre nous tractaments per a l’Alzheimer, no podem oblidar-nos dels pacients que ja tenen la malaltia i que necessiten suport social, familiar i econòmic”

“Hem avançat molt en la comprensió dels mecanismes de l’Alzheimer i, sobretot, ens hem adonat que és una malaltia complexa darrere de la qual hi ha molts mecanismes interrelacionats”

“Els nous tractaments no són només simptomàtics, són modificadors de l’evolució de la malaltia perquè, tot i que no la curen ni l’aturen del tot, sí que n’alenteixen la progressió. Aquest és un pas molt important”

“Molt probablement, i tant de bo sigui així, anem cap a un futur on podrem combatre l’Alzheimer amb combinacions de medicaments que l’ataquin per diferents mecanismes, com ja es fa amb el càncer o el VIH”

Segons dades del Departament de Salut, un 2% de la població de més de 59 anys a Catalunya té un diagnòstic d’Alzheimer, un percentatge que s’incrementa a mesura que prenem com a referència edats més avançades. L’increment de casos d’aquesta malaltia neurodegenerativa, que provoca el deteriorament de la memòria, del pensament i de la conducta, està estretament lligat a l’envelliment creixent de la població. Darrerament hi ha hagut avenços importants en la recerca d’aquesta malaltia que, dissortadament, moltes famílies coneixen de ben a prop. En parlem amb el neuròleg expert en Alzheimer, Marc Suárez-Calvet (Sabadell, 1979), que combina la tasca assistencial a l’Hospital del Mar amb la recerca a la Fundació Pasqual Maragall.

Continua la lectura de “Marc Suárez-Calvet, neuròleg expert en Alzheimer: “A banda de la recerca que hem de fer sobre nous tractaments per a l’Alzheimer, no podem oblidar-nos dels pacients que ja tenen la malaltia i que necessiten suport social, familiar i econòmic””

Jordi Mestres, metge de família: “S’ha d’anar amb compte amb la suplementació de vitamina D. No hem de fer-nos sentir malalts quan no ho estem”

“Hi ha dues fonts principals per obtenir vitamina D: la principal és per l’exposició moderada a la llum del sol, a través de la pell, i l’altra, amb aliments com ara productes lactis, ous o peix blau”

“Circulen moltes modes amb el tema de la suplementació. La vitamina D n’és un clàssic, igual que el magnesi, el col·lagen o la creatinina. El problema és que pot haver-hi una absorció massa elevada i un risc de toxicitat”

“No hem de prendre medicaments que no fan falta. I, sempre, davant del dubte, ho hem de consultar al nostre professional de referència perquè ens orienti i vegi si realment hi ha una indicació”

Jordi Mestres (Reus, 1980) és metge de família al Centre d’Atenció Primària Sanllehy de Barcelona i membre de la Junta de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC). Mestres ens parla de l’efecte de la vitamina D al nostre organisme i dels problemes que pot provocar-ne un dèficit. Alhora, aclareix també que, actualment, existeix una certa “moda” al voltant del consum injustificat de suplements d’aquesta vitamina.

Continua la lectura de “Jordi Mestres, metge de família: “S’ha d’anar amb compte amb la suplementació de vitamina D. No hem de fer-nos sentir malalts quan no ho estem””

Blanca Coll-Vinent, metgessa internista i coautora del llibre ’Ets una exagerada’: “Per atacar el biaix de sexe i gènere en salut, s’ha de començar des de la recerca. No podrem tractar bé, si abans no hem generat un bon coneixement”

“El biaix de sexe és un problema científic i objectiu. Si no ho tenim en compte, ho estem fent malament”

“Les dones tenim factors de risc que no estan gens estudiats i que no es tenen gens en compte a les guies clíniques. Complicacions de l’embaràs, com la preeclàmpsia o una diabetis gestacional, per exemple, poden ser, a la llarga, factors de risc cardiovascular”

“Estem intentant canviar les coses, però això vol dir reescriure tota la Medicina. Cal reescriure molts capítols de llibres i molts articles”

Ets una exagerada (Raig verd, 2024) és el títol del llibre que la metgessa internista Blanca Coll-Vinent (Barcelona, 1965) ha dirigit amb la periodista especialitzada en violències masclistes Isabel Muntané i que porta el subtítol explicatiu Biaix de gènere i sexe en salut. Als diferents capítols, hi trobem testimonis de pacients que s’han vist afectades pels efectes d’una medicina tradicionalment basada en models masculins i textos amb informació clínica i reflexions elaborats per professionals de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i l’Hospital Clínic Barcelona. Blanca Coll-Vinent és adjunta al Servei d’Urgències de l’Hospital Clínic, on va crear i encara coordina la comissió clínica de sexe i gènere en salut. Ha visitat el pòdcast Hipòcrates en pijama per posar sobre la taula com aquest biaix obliga a replantejar la Medicina des d’una òptica més àmplia i diversa.

Continua la lectura de “Blanca Coll-Vinent, metgessa internista i coautora del llibre ’Ets una exagerada’: “Per atacar el biaix de sexe i gènere en salut, s’ha de començar des de la recerca. No podrem tractar bé, si abans no hem generat un bon coneixement””