Zoraida del Campo, oftalmòloga: “Quan detectem el glaucoma, ja no recuperarem el que hem perdut. És irreversible. Per això, la detecció precoç és bàsica”

“Ara hi ha molta més conscienciació davant d’aquesta i altres malalties que fa 25 anys. La majoria de la població s’acaba fent alguna revisió oftalmològica en algun moment”

“El propòsit és aturar la progressió de la malaltia posant-hi tractament, inicialment, mèdic. Si no és suficient, existeixen diferents tècniques quirúrgiques per ajudar a controlar la pressió ocular”

La pèrdua de visió pot tenir causes molt diverses, però una de les més freqüents, sobretot si parlem de persones d’una certa edat, és el glaucoma. Es tracta d’una afecció del nervi òptic que avança de manera lenta i silenciosa. Per aquest motiu, al glaucoma se l’ha denominat “lladre silenciós de la visió”. Conversem sobre aquesta patologia ocular amb l’oftalmòloga Zoraida del Campo (Barcelona, 1973), directora del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital de Sant Pau.

Continua la lectura de “Zoraida del Campo, oftalmòloga: “Quan detectem el glaucoma, ja no recuperarem el que hem perdut. És irreversible. Per això, la detecció precoç és bàsica””

Consuelo García, cirurgiana, traumatòloga i dissenyadora de roba: “Amb cinc anys, vaig començar a cosir amb les àvies. Era molt hàbil amb les mans i, de gran, vaig decidir ser cirurgiana”

“Les àvies deien allò de “Más vale feo remiendo que bonico agujero” i aquesta és la base de la cirurgia: tot el que està trencat s’ha de reconstruir”

“Vaig estudiar a Granada i vaig estar sola tot el temps que vaig fer l’especialitat. Tot homes i jo. Tenia molt clar que havia de fer-ho i que la resta era secundari”

“Tinc peces de roba que he fet amb l’ajuda de pacients. Aquests moments d’intercanvi també són curatius”

“M’agrada dibuixar vestits, crear, mirar les robes… És una desconnexió total amb l’estrès que pot provocar el patiment permanent que rebem com a metges”

Consuelo García Blanque (Almeria, 1950) és metgessa especialista en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu, així com en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. Actualment està jubilada del sistema sanitari públic. Va treballar al CAP Manso durant els darrers 25 anys i avui encara manté l’activitat privada. També té una àmplia experiència en el tractament de patologies derivades de l’estrès i és cofundadora de l’associació sense ànim de lucre Divulgació i Informació Multidisciplinar de l’Endometriosi (DIME). Així mateix, la doctora García és una gran aficionada a la costura des de que era ben petita i també té un especial interès per la cuina.

Continua la lectura de “Consuelo García, cirurgiana, traumatòloga i dissenyadora de roba: “Amb cinc anys, vaig començar a cosir amb les àvies. Era molt hàbil amb les mans i, de gran, vaig decidir ser cirurgiana””

Mónica Rodríguez, internista i experta en simulació: “La simulació aconsegueix una immersió emocional i amplia la capacitat d’aprenentatge i de fixació de coneixement”

“Als EUA, on la major part de l’assistència depèn d’asseguradores privades, de seguida van veure que la simulació era rendible: per cada euro invertit, se n’estalviaven deu en indemnitzacions

“La simulació permet convertir una situació de crisi i de molta tensió en una rutina on tothom sap quan i com ha d’intervenir”

“Si volem entrenar la coordinació d’un equip en una situació de crisi, no ens cal alta tecnologia, ni un robot, ni un simulador de pacient. L’únic que és sempre imprescindible són els instructors formats”

Mónica Rodríguez Carballeira (Barcelona, 1966) és especialista en Medicina Interna i treballa com a directora del Centre de Simulació Clínica Avançada de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, tasca que compagina amb la direcció de Docència del seu hospital. Parlem amb la doctora Rodríguez Carballeira sobre com la simulació ha esdevingut un recurs fonamental per la formació de metges i altres professionals sanitaris i de com els entrena reproduint entorns realistes en condicions de seguretat.    

Continua la lectura de “Mónica Rodríguez, internista i experta en simulació: “La simulació aconsegueix una immersió emocional i amplia la capacitat d’aprenentatge i de fixació de coneixement””

Marta Aymerich, metgessa, directora de l’ eHealth Center i coautora del llibre ‘Dones de ciència, tecnologia i pensament’: “Si ets dona en un món on hi ha molts homes i, en ciència, sol passar, t’adones que ets diferent. Algú t’ho fa notar”

“La meva recerca se centra a detectar diferències d’atenció a la salut en funció del sexe. Necessitem més evidència científica per posar-hi remei”

“No tenim per què perpetrar els biaixos a la IA. Fem-la servir perquè ens ajudi a treballar per una atenció a la salut igualitària!”

“Els biaixos són molt interns i costen molt de veure. Pensem que no en tenim, però, fins i tot jo, que m’ho miro amb lupa, també en tinc”

Marta Aymerich Martínez (Sarrià de Ter, 1968) és doctora en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i màster en Salut Pública per la Universitat de Harvard. Dirigeix l’eHealth Center, el centre de recerca en salut digital de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Juntament amb l’actual rectora de la UOC, Àngels Fitó, ha escrit i coordinat el llibre Dones de ciència, tecnologia i pensament (Viena Edicions), que s’ha publicat recentment i on repassen les biografies de vint-i-una científiques, tecnòlogues i pensadores referents.

Continua la lectura de “Marta Aymerich, metgessa, directora de l’ eHealth Center i coautora del llibre ‘Dones de ciència, tecnologia i pensament’: “Si ets dona en un món on hi ha molts homes i, en ciència, sol passar, t’adones que ets diferent. Algú t’ho fa notar””

Paula Garcia, endocrinòloga: “Medicaments com Ozempic han demostrat bons resultats en salut, però sempre cal prescripció mèdica i, sobretot, seguiment”

“La diabetis i l’obesitat requereixen un abordatge complet que inclou dieta equilibrada, exercici físic, bona salut mental, etc. No té cap sentit posar un tractament farmacològic en una malaltia crònica si la base no s’està tractant

“En persones amb diabetis o amb obesitat, moltes vegades la gana està alterada i costa fer recomanacions de dietes hipocalòriques equilibrades. És com dir-li a algú que té son que la solució és que dormi menys”

“Des de les administracions, l’obesitat no es considera una malaltia, sinó una condició. Per això no hi ha cap tractament finançat. Des de la comunitat mèdica, intentem revertir aquesta consideració”

Pocs medicaments s’han fet darrerament tan coneguts com Ozempic. A l’Estat espanyol, Ozempic només està indicat (i finançat) per al tractament de la diabetis, tot i que el fàrmac s’ha fet popular a les xarxes pels seus efectes relacionats amb la pèrdua de pes. Més recentment, han estat aprovats altres fàrmacs, com Wegovy i Mounjaro, que tenen el mateix principi d’acció o similar i que, aquests sí, poden ser prescrits per al tractament del sobrepès i l’obesitat. Entrevistem l’endocrinòloga i coordinadora de la Unitat d’Obesitat del complex hospitalari Moisès Broggi de Sant Joan Despí, Paula Garcia Sancho (Palma, 1988), perquè ens ajudi a entendre com funcionen aquests tractaments.

Continua la lectura de “Paula Garcia, endocrinòloga: “Medicaments com Ozempic han demostrat bons resultats en salut, però sempre cal prescripció mèdica i, sobretot, seguiment””

Alicia Albaladejo, R1 d’oftalmologia: “Per mi és una motivació atendre una persona vulnerable en la seva llengua i fer que se senti millor”

“Quan vaig decidir venir a Barcelona sabia que el català formaria part de la meva vida. Els primers dos mesos a la facultat de Medicina no vaig dir a ningú que era de fora per poder millorar-lo”

“M’agradaria ser una oftalmòloga que tracta bé els seus pacients. Pot sonar molt bàsic, però no vull oblidar per què faig la feina que faig”

“Tres setmanes de pràctiques en un hospital em van canviar la vida, quan vaig viure la satisfacció que aporta la relació metge-pacient”

La vida de vegades guarda sorpreses. Quan Alicia Albaladejo (La Roda, Albacete, 1996) va agafar les maletes per estudiar Ciències Biomèdiques a Barcelona, no s’esperava que al final acabaria a la facultat de Medicina de la UAB per convertir-se en metgessa. Unes setmanes de pràctiques a l’hospital ho van canviar tot. Aquest any, ha fet l’examen MIR i comença l’especialitat d’Oftalmologia a l’Hospital Clínic. Un fet curiós d’Albaladejo és que, durant un temps, va ocultar el seu origen manxec als companys de Medicina. Així va aconseguir que tothom li parlés en català, una llengua que domina i que ja forma part de la seva vida i professió.

Continua la lectura de “Alicia Albaladejo, R1 d’oftalmologia: “Per mi és una motivació atendre una persona vulnerable en la seva llengua i fer que se senti millor””

Meritxell Gràcia, ginecòloga de la Unitat d’Endometriosi de l’Hospital Clínic de Barcelona: “La normalització del dolor ha provocat el retard diagnòstic de l’endometriosi”

“Quan el dolor menstrual afecta la qualitat de vida, quan priva una nena d’anar a escola o de practicar esport o quan altera la vida laboral o social de la dona, cal consultar i insistir”

“El teixit endometrial té la capacitat de migrar, d’envair i d’adherir-se en localitzacions força llunyanes. El més habitual és l’endometriosi intestinal i de les vies urinàries, però també hi ha endometriosi pleuropulmonar”

“La realitat és que estem diagnosticant millor, però també que estem amb les mateixes estratègies de tractament de fa deu anys. Necessitem trobar nous fàrmacs i noves dianes”

Meritxell Gràcia Quero (Barcelona, 1977), doctora en medicina, és especialista en Ginecologia i Obstetrícia a l’Hospital Clínic. A més, forma part del grup de recerca de ginecologia, reproducció humana i salut de la dona. Parlem amb la doctora Gràcia sobre l’endometriosi, una patologia ginecològica històricament infradiagnosticada, que afecta al voltant del 10% de les dones en edat reproductiva.

Continua la lectura de “Meritxell Gràcia, ginecòloga de la Unitat d’Endometriosi de l’Hospital Clínic de Barcelona: “La normalització del dolor ha provocat el retard diagnòstic de l’endometriosi””

Sara López, ginecòloga i divulgadora: “Els metges ens hem d’obrir més. Les xarxes socials, ben emprades, són una bona eina per arribar a la població i parlar de temes mèdics”

“Escriure un llibre va ser un procés molt creatiu i molt diferent del que estava acostumada a fer com a metge”

“Fer xerrades sobre reproducció assistida i salut sexual em gratifica molt. Venen dones a agrair-m’ho i em pregunten coses. Aquest contacte tan proper m’encanta”

“Anar als mitjans de comunicació em fa sortir de la zona de confort. Tinc ganes de continuar aprenent i de transmetre informació amb paraules que la gent pugui entendre”

Sara López Sánchez (Barcelona, 1978) és especialista en ginecologia i obstetrícia i treballa a la clínica CIRH de Barcelona, que forma part d’Eugin Group. La doctora López s’ha especialitzat en reproducció assistida i porta a terme una intensa labor de divulgació sobre fertilitat, ginecologia i salut sexual de la dona al seu compte d’Instagram (@ginecologasaralopez), fent xerrades en viu i també a través del seu llibre Quiero quedarme embarazada. Claves para entender la reproducción asistida (Alba Editorial, 2023). Parlem amb ella sobre l’origen i l’elaboració d’aquesta publicació i sobre el paper que juga la divulgació científica en la seva vida professional i personal.

Continua la lectura de “Sara López, ginecòloga i divulgadora: “Els metges ens hem d’obrir més. Les xarxes socials, ben emprades, són una bona eina per arribar a la població i parlar de temes mèdics””

Anna Ruiz, metgessa de família, investigadora i professora de la UVic-UCC: “Volem que els nostres estudiants s’enamorin de la medicina igual que ens en vam enamorar nosaltres”

“Per fer recerca, és molt important tenir molta informació, però el que cal, sobretot, és tenir bones preguntes. A l’atenció primària som molt afortunats, perquè tenim accés a moltes dades”

“Visc a Manresa i, en cinc minuts, puc arribar al CAP, a la Facultat i a la unitat de recerca. És un luxe. He trobat l’equilibri que em permet combinar assistència, investigació i docència”

“Si no pots fer una assignatura de Medicina de Família durant el grau, potser, més endavant, no la tindràs en compte com a sortida professional. És una especialitat exigent, que et realitza molt com a professional i com a persona”

Anna Ruiz Comellas (Manresa, 1977) és especialista en Medicina Familiar i Comunitària i treballa a l’Equip d’Atenció Primària del CAP de Sant Joan de Vilatorrada (ICS) i a la UVic-UCC, on exerceix de professora a la Facultat de Medicina. A més, treballa com a investigadora a la Unitat de Recerca i Innovació de la Catalunya Central de l’ICS. Les seves principals àrees de recerca són l’arteriopatia perifèrica, l’activitat física, la gent gran i la Covid-19. La doctora Ruiz se sent afortunada de poder fer assistència i, alhora, combinar-ho amb la recerca i la docència.

Continua la lectura de “Anna Ruiz, metgessa de família, investigadora i professora de la UVic-UCC: “Volem que els nostres estudiants s’enamorin de la medicina igual que ens en vam enamorar nosaltres””

Janice Velasco, cirurgiana i artista plàstica: “Arriba un moment en què els metges necessitem descarregar el cap, el cor i el cos i trobar altres activitats”

“Això va començar com un ‘hobby’, però ara no concebo la meva vida sense fer collages

“Tallo les peces amb bisturí. Em resulta més senzill. És el mateix que faig en la meva tasca com a cirurgiana. Tallo i enganxo, però aquí tallo i enganxo paper”

“Per nosaltres, la mort és quelcom que es viu cada dia. Porto molt temps fent de metge i, al final, aprenem a gestionar els sentiments a l’hospital, amb l’equip”

“Les meves obres són molt simbòliques i res està posat a l’atzar. Tot té la seva raó de ser”

Janice Velasco Moreno-Bello (Ciutat de Mèxic, 1980) és especialista en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu i treballa com a adjunta al Servei de Cirurgia General de l’Hospital Sant Rafael de Barcelona. Des de fa tres anys, la doctora Velasco també elabora collages utilitzant radiografies. Ha participat en exposicions a Londres, Milà i Atenes i ha presentat dues mostres individuals a Barcelona. Les seves obres es poden trobar al compte d’Instagram @negatocollage.

Continua la lectura de “Janice Velasco, cirurgiana i artista plàstica: “Arriba un moment en què els metges necessitem descarregar el cap, el cor i el cos i trobar altres activitats””