Elena Codina, pediatra especialitzada en Nefrologia Pediàtrica: “Quan respirem, no veiem la contaminació, no ens taquem ni ens mullem. És un dany invisible”

“Cada cop tenim més evidència que l’exposició a un aire de mala qualitat està al darrere de moltes malalties, no només respiratòries”

“Inhalem partícules molt petites que passen a la circulació de la sang i que superen totes les barreres del cos, arribant fins i tot al cervell”

“Hi ha estudis molt interessants on es veu que a les escoles en què hi ha pitjor qualitat de l’aire, els infants tenen menys capacitat de memòria de treball”

“Hem de cuidar els entorns escolars: per la contaminació, pel soroll i per garantir que els nens puguin sortir de l’escola sense risc d’accidents”

Elena Codina Sampera (Caldes de Montbui, 1983) és pediatra especialitzada en Nefrologia Pediàtrica. Actualment, és la responsable de la Unitat de Salut Mediambiental de l’Hospital de Sant Joan de Déu, coordinadora adjunta del Grup de Treball de Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria i secretària del Comitè de Salut Mediambiental de l’Associació Espanyola de Pediatria. A més, en l’àmbit de la recerca, col·labora amb diferents entitats i universitats en projectes relacionats amb la salut mediambiental, com per exemple l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Parlem amb la doctora Codina sobre els efectes de la contaminació atmosfèrica, un dels principals problemes ambientals que afecta la salut de les persones.

Continua la lectura de “Elena Codina, pediatra especialitzada en Nefrologia Pediàtrica: “Quan respirem, no veiem la contaminació, no ens taquem ni ens mullem. És un dany invisible””

Núria Curell, pediatra: “A la consulta amb adolescents sovint s’ha de parlar poc i escoltar molt: també els silencis i el llenguatge no verbal”

“A tothom li agrada que l’escoltin i és fonamental fer entendre als adolescents que ens interessa el seu benestar”

“Cal tenir un moment per estar a soles amb el pacient adolescent, perquè hi ha una sèrie de preguntes que s’han de fer. Preguntes que, quan hi ha els pares, no es contesten quasi mai”

“Parlem molt de riscos i sovint ens basem en el discurs de la por, però l’adolescència és l’edat d’enamorar-se i quan es tenen les emocions a flor de pell. És clar que han de practicar sexe, però, òbviament, que sigui segur”

Núria Curell Aguilà (Barcelona, 1958) és pediatra experta en atenció a adolescents. Recentment jubilada, ha estat més de 25 anys al capdavant de la Unitat d’Adolescents de l’Hospital Universitari Dexeus i més de 20 a la Fundació Lucía, dedicada a l’acompanyament de nens i adolescents amb VIH. Curell ens parla de la relació amb l’adolescent a la consulta i ens desgrana diferents eines i estratègies per aconseguir crear-hi un clima de confiança i una comunicació fluïda i eficaç que permeti identificar els seus problemes i poder-los ajudar.

Continua la lectura de “Núria Curell, pediatra: “A la consulta amb adolescents sovint s’ha de parlar poc i escoltar molt: també els silencis i el llenguatge no verbal””

Natàlia Arisa, metgessa resident de Medicina del Treball, pianista i musicoterapeuta: “De petita, tocava el piano quan em sentia sola. Em donava pau i ja no necessitava res més. Amb els anys, vaig descobrir que volia compartir-ho”

“Mirar una persona als ulls i oferir-li una escolta activa reconforta. És el que dona sentit a la nostra feina”

“La meva mare és metgessa de família i, a casa, sempre ens ha mostrat les seves experiències, el que aprenia amb els pacients i la voluntat de servir els altres. Això em va calar”

“Com a musicoterapeuta, vaig anar de voluntària a diversos hospitals per compartir la música amb les persones que van viure els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17A”

Natàlia Arisa (Barcelona, 1990) és resident de quart any de Medicina del Treball a l’Hospital del Mar i també pianista i musicoterapeuta. Ha engegat un projecte de musicoteràpia per a dones embarassades que treballen al centre, un punt de trobada on la gestió de les emocions esdevé una eina de prevenció de la salut. La trajectòria d’aquesta metgessa ha basculat entre la medicina i la música, fins que ha trobat una fórmula on totes dues disciplines hi convergeixen. Amb una alta sensibilitat i uns valors clars, Arisa reflexiona sobre com tenir cura de les persones amb una visió integral, tot recordant el desaparegut metge Albert Jovell com a referent.

Continua la lectura de “Natàlia Arisa, metgessa resident de Medicina del Treball, pianista i musicoterapeuta: “De petita, tocava el piano quan em sentia sola. Em donava pau i ja no necessitava res més. Amb els anys, vaig descobrir que volia compartir-ho””

Alba Català, dermatòloga: “L’envelliment forma part de la vida. Hi ha coses que es poden millorar, però ens hem d’estimar com som”

“Si ens poguéssim treure tota la pell i la poséssim estesa, faria quatre metres quadrats i pesaria uns tres o quatre quilos”

“No hi ha bronzejats saludables. Quan ens bronzegem, el nostre cos ens està protegint de la radiació ultraviolada, que és ionitzant i cancerígena”

“Si no volem deshidratar la pell i alterar la barrera cutània, les dutxes han de ser curtes i la temperatura de l’aigua no ha de ser gaire elevada”

“La moda de l’skincare entre els adolescents i també en adults pot produir patologies de la pell que no existien. Cap rutina ha demostrat ser millor que rentar-se la cara i posar-se una crema hidratant i prou”

Si pensem en els òrgans del cos, segurament poques persones, fora de l’àmbit biomèdic, pensaran en la pell, tot i que és l’òrgan més gran del cos i que és molt més que una simple capa que ens recobreix. La metgessa Alba Català (Barcelona, 1984) és dermatòloga de l’Hospital Clínic i del Centre Mèdic Teknon i va visitar la Consulta 21 del pòdcast Hipòcrates en Pijama del CoMB per explicar-nos quines són les funcions de la pell, com envelleix i com podem tenir-ne cura més enllà de la motivació estètica.

Continua la lectura de “Alba Català, dermatòloga: “L’envelliment forma part de la vida. Hi ha coses que es poden millorar, però ens hem d’estimar com som””

Violeida Sánchez, metgessa, escriptora i comissària del festival literari Berga Negra: “El millor que té escriure és compartir, per això gaudeixo tant amb els clubs de lectura”

“La novel·la negra et dona l’oportunitat d’apropar-te a la persona i al seu entorn en el seu vessant més fosc”

“El més bonic del festival és conèixer i contactar amb molts autors i compartir-hi coses”

“Quan ets immigrat veus coses que la gent del lloc ha deixat de mirar. Et fixes en coses i en detalls que la gent no veu”

“Jo no he estudiat mai català. L’he après parlant-lo, llegint-lo i escrivint-lo. Ha estat un goig”

Violeida Sánchez (Artemisa, Cuba, 1969) treballa al CAP Bages Manresa 2 i és professora de Nutrició i Fisioteràpia a la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat de Manresa. Fa 22 anys que viu a Manresa i està fortament arrelada al territori i a la seva activitat cultural. Tant és així que, des de fa dos anys, està al capdavant del festival literari de novel·la negra Berga Negra. Sánchez va ser la comissària d’aquest festival l’any 2024 i hi repeteix a l’edició de 2025. A més, ha escrit i publicat diverses novel·les, la majoria de gènere negre i policíac, però també, amb altres autors, va participar en un recull de relats d’experiències migratòries. Ara té entre mans una novel·la romàntica ambientada en la seva Cuba natal i a Barcelona i una història molt i molt negra, ens adverteix.

Continua la lectura de “Violeida Sánchez, metgessa, escriptora i comissària del festival literari Berga Negra: “El millor que té escriure és compartir, per això gaudeixo tant amb els clubs de lectura””

Lidón Muñoz, R2 d’Aparell Digestiu i nedadora olímpica: “Els Jocs Olímpics de Tòquio van ser atípics per la pandèmia. Quan m’hi vaig classificar, vaig pensar que no se celebrarien. Al final, vaig gaudir-ne de cada moment”

“Durant la carrera, creia que podia amb tot, gràcies a la meva organització i demanant ajuda quan ho necessitava. Però, amb l’examen MIR, vaig haver de parar. Vaig deixar d’entrenar i em vaig quedar asseguda a la cadira”

“Després de l’examen MIR, em preguntaven on aniria de vacances. Quan deia que tornava a entrenar, em miraven amb cara de pena, però jo el que volia era tornar a l’aigua l’abans possible!”

“La residència és molt dura. T’hi trobes amb moments incòmodes, perquè no en saps prou i estàs fora de la teva zona de confort. Però, per a mi, mai ha estat un problema assumir que m’equivocaré i que després ja ho faré millor. Ara em sento capaç de tot perquè he passat i he superat coses que mai m’hauria imaginat”

Lidón Muñoz (Castelló de la Plana, 1995) és resident de tercer any a l’Hospital Germans Trias i Pujol, on s’està especialitzant en Aparell Digestiu. Aquesta metgessa ha compaginat la carrera de Medicina i la preparació de l’examen MIR amb la seva carrera com a nedadora professional. Des dels 14 anys, la doctora Muñoz s’ha dedicat a l’esport d’alt nivell i ni l’exigència dels entrenaments ni les competicions no van ser cap aturador per estudiar medicina. L’estiu de 2024, es va retirar de la natació professional, després d’aconseguir grans fites com ara competir als Jocs Olímpics de Tòquio (2020), a campionats europeus i mundials. Compta amb 24 rècords d’Espanya en diverses categories. Centrada en la residència i amb els objectius ben marcats, ens explica com va aconseguir graduar-se en Medicina preparant-se per a uns Jocs Olímpics.

Continua la lectura de “Lidón Muñoz, R2 d’Aparell Digestiu i nedadora olímpica: “Els Jocs Olímpics de Tòquio van ser atípics per la pandèmia. Quan m’hi vaig classificar, vaig pensar que no se celebrarien. Al final, vaig gaudir-ne de cada moment””

Rosario Jiménez, metgessa de família: “Poder decidir com volem marxar de manera digna és un guany molt gran sobre com volem viure”

“El document de voluntats anticipades [DVA] no és una manera de decidir com vols morir, sinó com vols viure fins al final i això no depèn de l’edat”

“Estic convençuda que en els propers anys hi haurà molts més DVA, perquè és l’única eina que tenim per protegir la nostra dignitat quan ja no siguem nosaltres. Quan has cuidat algú amb demència, tens molt clar el que vols i el que no vols per a tu”

“Aquest document posa de manifest què significa per a tu qualitat de vida i què és el que voldries i no voldries en un moment en el qual no poguessis decidir”

Des del 2021, l’Estat espanyol compta amb una llei que regula l’eutanàsia. Tanmateix, molt abans, ja era possible redactar un document de voluntats anticipades (DVA), una eina que permet a qualsevol persona amb plena capacitat deixar per escrit quina atenció mèdica vol rebre i en quines circumstàncies, en cas que, en el futur, es trobi en una situació en la qual no pugui expressar-se per si mateixa. Però, com es fa aquest document, què implica i què cal tenir-hi en compte? En parlem amb Rosario Jiménez (Barcelona, 1968), metgessa de família al Centre d’Atenció Primària Vallcarca-Sant Gervasi de Barcelona.

Continua la lectura de “Rosario Jiménez, metgessa de família: “Poder decidir com volem marxar de manera digna és un guany molt gran sobre com volem viure””

Montserrat Bellver, metgessa de l’esport i membre del Comitè Olímpic Espanyol als JJOO de París: “En uns Jocs tots fem equip perquè els esportistes puguin guanyar les medalles per les quals han lluitat durant tant de temps”

“Un metge que fa esport és un metge que hi creu i que el recomanarà als seus pacients”

Quan em vaig treure el MIR i vaig veure les opcions que hi havia, em vaig adonar que podia posar en pràctica les meves dues passions: la medicina i l’esport”

“Als 60 anys, m’he retrobat amb el tennis i amb gent que competia amb mi fa anys, la qual cosa em fa molta il·lusió. A més, he afegit un nou esport a la meva vida: la natació en aigües obertes”

Montserrat Bellver (Barcelona, 1964) és metgessa de l’esport i treballa com a responsable dels serveis mèdics del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Consorci Sanitari de Terrassa. L’estiu de 2024 va estar present als Jocs Olímpics de París amb el Comitè Olímpic Espanyol. Parlem amb ella sobre com ha estat aquesta experiència i sobre la seva vinculació professional, però també personal, amb l’esport.

Continua la lectura de “Montserrat Bellver, metgessa de l’esport i membre del Comitè Olímpic Espanyol als JJOO de París: “En uns Jocs tots fem equip perquè els esportistes puguin guanyar les medalles per les quals han lluitat durant tant de temps””

Lucía Márquez, digestòloga: “Mai hi pensem, però el tracte gastrointestinal és la porta a través de la qual l’entorn entra en contacte amb el nostre sistema immunitari”

“La microbiota intestinal és com la nostra empremta. Hi ha unes condicions que, normalment, s’estableixen el primer any de vida i que es mantenen força constants al llarg de la vida”

“La malaltia inflamatòria intestinal normalment es diagnostica entre els 20 i els 40 anys. Són edats clau en el desenvolupament psicològic, social i laboral i la vida s’hi veu molt condicionada”

“En els darrers anys hi ha hagut un augment d’aquestes malalties als països industrialitzats. Això està relacionat amb l’estil de vida: aliments processats, microplàstics, la manera de cuinar…”

Lucía Márquez Mosquera (Ourense, 1974) és gastroenteròloga i coordinadora de la Unitat de Malaltia Inflamatòria Intestinal de l’Hospital del Mar de Barcelona. En aquesta entrevista, ens parla de com afecten aquestes malalties als pacients i també del paper que té en la nostra salut la microbiota intestinal, el conjunt de microorganismes que habiten al nostre intestí. Tot i que la majoria són beneficiosos, Márquez parla dels problemes que pot provocar un desequilibri en aquest ecosistema.

Continua la lectura de “Lucía Márquez, digestòloga: “Mai hi pensem, però el tracte gastrointestinal és la porta a través de la qual l’entorn entra en contacte amb el nostre sistema immunitari””

Pilar Verdaguer, metgessa geriatra i directora de coral a la Fundació Vozes: “Jo he tingut l’oportunitat d’estudiar música i medicina. Soc una privilegiada i, d’alguna manera, ho vull tornar”

“Em passo el dia fent el que m’agrada: transmetre el que he après. La música ens agermana a tots i la medicina, també”

“Vaig començar portant nens al lavabo durant els assajos. Un dia que el director de la coral no va poder venir a l’assaig, el vaig fer jo. Així va començar tot”

“Molts dels nens de Vozes no poden pagar una escola de música. Allà, primer ets alumne i arribarà un dia que seràs professor. Això produeix una cascada d’ensenyament”

“Tot allò que has rebut i que t’han donat, quan puguis, has d’intentar tornar-ho”. Aquest és el lema de Pilar Verdaguer (Barcelona,1968), metgessa especialista en geriatria i directora de formacions de Cant Coral a la Fundació Vozes, una entitat musicosocial on participen més de 700 infants i adolescents dels districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí de Barcelona. Vozes es dedica al desenvolupament pedagògic, ocupacional i ètic de la infància i la joventut mitjançant l’ensenyament gratuït i la pràctica col·lectiva de la música en coral o orquestra. Verdaguer forma part de Vozes des dels seus inicis, l’any 2004, quan es va crear com una modesta coral per integrar nens nouvinguts. Ha vist l’entitat créixer i convertir-se en una fundació amb sis corals, sis orquestres i una batucada. Com a directora, porta la batuta de tres corals: la infantil, la de pares i mares i la de gent gran.

Continua la lectura de “Pilar Verdaguer, metgessa geriatra i directora de coral a la Fundació Vozes: “Jo he tingut l’oportunitat d’estudiar música i medicina. Soc una privilegiada i, d’alguna manera, ho vull tornar””