Categoria: #AmbVeudeMetgessa

Elisa Llurba, ginecòloga: “Quan entens què li està passant al teu cos i adoptes una actitud proactiva, la menopausa es pot viure molt millor”

Deixa un comentari

“Com a ginecòloga, durant la residència havia estudiat la menopausa, però no va ser fins que jo mateixa vaig entrar en aquesta etapa que vaig adonar-me que la informació no era prou clara o no estava actualitzada”

“Les dones tenim receptors d’estrògens a totes les cèl·lules, per això hi ha fins a 70 símptomes registrats arran de la menopausa. N’hi ha que són menys visibles, com els cardiovasculars, metabòlics, ossis o intestinals”

“Els estrògens ajuden a dilatar els vasos sanguinis, així que, amb la menopausa, deixen de ser tan flexibles i augmenta la tensió arterial. En aquesta etapa, les dones guanyen els homes en hipertensió”

“La teràpia hormonal pot ser una bona opció si s’inicia abans dels 60 anys o dins dels deu anys posteriors a l’última menstruació. Recomano a les dones que ho consultin amb la seva ginecòloga”

Elisa Llurba (Reus, 1973) és directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i és també responsable del grup d’Investigació en Medicina Perinatal i de la dona de l’Institut de Recerca Sant Pau. Recentment, ha publicat el llibre La teva menopausa en positiu, que, a banda d’oferir informació rigorosa, proposa un mètode de nou setmanes per entendre què li passa al cos de les dones en aquesta etapa i per incorporar nous hàbits per viure-la amb més qualitat de vida.

Continua la lectura de “Elisa Llurba, ginecòloga: “Quan entens què li està passant al teu cos i adoptes una actitud proactiva, la menopausa es pot viure molt millor”” →

Cinta Valldeperez, pediatra: “Vaig estudiar Medicina als anys 90. Llavors no pensava que diagnosticaria el xarampió a la consulta de casa meva”

Deixa un comentari

“D’entrada, costa pensar que una nena que ve per una conjuntivitis tingui xarampió. No t’ho planteges. Però el que estem veient des de fa uns anys als països del nostre entorn ens havia fet posar en alerta i parar-hi atenció”

“Havíem de recavar informació fins a deu dies abans que comencessin els símptomes. Calia identificar els contactes de la nena i de la família susceptibles de patir la malaltia. Això inclou escola, extraescolars, transport públic, trobades familiars i d’amics, lleure…”

“Una persona amb xarampió pot contagiar-ne fins a dotze o divuit que no estiguin vacunades. D’aquí la importància de tenir una cobertura poblacional de la vacuna molt alta”

“Les persones amb dues dosis completes de la vacuna tenen una protecció davant la malaltia del 99%. Si fos qualsevol altra cosa aniríem ràpid a comprar-la. En canvi, com que la tenim a l’abast, sembla que no la valorem prou”

El setembre de 2025, l’Equip Territorial d’Atenció Pediàtrica (ETAP) del Garraf va detectar un cas de xarampió i, posteriorment, se’n van diagnosticar diversos més dins la mateixa família i entre contactes propers. El brot va afectar almenys tretze persones de diferents edats, la majoria adolescents i adults joves sense vacunar o amb la pauta de dues dosis incompleta. Tres dels pacients van requerir ingrés hospitalari. El brot es va registrar en un context de famílies contràries a la vacunació. El xarampió és una malaltia potencialment molt greu i extremadament contagiosa. Però també és totalment prevenible, gràcies a una vacuna segura i efectiva, com és la triple vírica. Fa només vint anys aquesta situació hauria estat impensable, però el fet és que, l’any 2025, els casos de xarampió a Catalunya es van duplicar en relació amb el 2024. De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) acaba de retirar a l’Estat espanyol i a altres països europeus com el Regne Unit o Àustria l’estatus de països lliures de xarampió. La pediatra Cinta Valldeperez (Tortosa, 1975), directora de l’Equip Territorial d’Atenció Pediàtrica del Garraf de l’Institut Català de la Salut (ICS), ens explica com hem arribat fins aquí i, sobretot, com van gestionar la situació davant la detecció del primer cas de xarampió al seu Centre d’Atenció Primària i la declaració posterior d’un brot més extens. 

Continua la lectura de “Cinta Valldeperez, pediatra: “Vaig estudiar Medicina als anys 90. Llavors no pensava que diagnosticaria el xarampió a la consulta de casa meva”” →

Anna Abugattas, metgessa de família i ballarina de ‘pole dance’: “He sacrificat molt a escala personal per poder tirar endavant amb la dansa i la medicina, però una cosa enriqueix l’altra”

Deixa un comentari

“Sempre havia tingut al cap obrir la meva pròpia escola. Donant classes de fitness o de ball, em trobo situacions en què els meus coneixements com a metgessa em serveixen moltíssim”

“Tothom té bastant clar que el pole sport és un esport i s’està lluitant perquè sigui olímpic. Però el pole exòtic encara té una connotació més sexual”

“El que més m’agrada és tractar amb la gent. Em vaig decantar per la Medicina de Família pel seu vessant humà. Som els especialistes que estem més a prop de les persones”

Anna Abugattas (1982, Terrassa) és metgessa de família i treballa al CAP Turó de Can Mates de Sant Cugat del Vallès (Mútua de Terrassa). La doctora Abugattas també s’ha dedicat durant molts anys a la dansa i al fitness. Des de fa més d’una dècada, balla pole dance i dansa aèria i el juliol de 2024 va obrir una acadèmia on ensenya aquestes dues disciplines. En aquesta entrevista, ens parla de com es va iniciar en la dansa i de com la compagina amb la seva feina com a metgessa.

Continua la lectura de “Anna Abugattas, metgessa de família i ballarina de ‘pole dance’: “He sacrificat molt a escala personal per poder tirar endavant amb la dansa i la medicina, però una cosa enriqueix l’altra”” →

Elena Codina, pediatra especialitzada en Nefrologia Pediàtrica: “Quan respirem, no veiem la contaminació, no ens taquem ni ens mullem. És un dany invisible”

Deixa un comentari

“Cada cop tenim més evidència que l’exposició a un aire de mala qualitat està al darrere de moltes malalties, no només respiratòries”

“Inhalem partícules molt petites que passen a la circulació de la sang i que superen totes les barreres del cos, arribant fins i tot al cervell”

“Hi ha estudis molt interessants on es veu que a les escoles en què hi ha pitjor qualitat de l’aire, els infants tenen menys capacitat de memòria de treball”

“Hem de cuidar els entorns escolars: per la contaminació, pel soroll i per garantir que els nens puguin sortir de l’escola sense risc d’accidents”

Elena Codina Sampera (Caldes de Montbui, 1983) és pediatra especialitzada en Nefrologia Pediàtrica. Actualment, és la responsable de la Unitat de Salut Mediambiental de l’Hospital de Sant Joan de Déu, coordinadora adjunta del Grup de Treball de Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria i secretària del Comitè de Salut Mediambiental de l’Associació Espanyola de Pediatria. A més, en l’àmbit de la recerca, col·labora amb diferents entitats i universitats en projectes relacionats amb la salut mediambiental, com per exemple l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Parlem amb la doctora Codina sobre els efectes de la contaminació atmosfèrica, un dels principals problemes ambientals que afecta la salut de les persones.

Continua la lectura de “Elena Codina, pediatra especialitzada en Nefrologia Pediàtrica: “Quan respirem, no veiem la contaminació, no ens taquem ni ens mullem. És un dany invisible”” →

Núria Curell, pediatra: “A la consulta amb adolescents sovint s’ha de parlar poc i escoltar molt: també els silencis i el llenguatge no verbal”

Deixa un comentari

“A tothom li agrada que l’escoltin i és fonamental fer entendre als adolescents que ens interessa el seu benestar”

“Cal tenir un moment per estar a soles amb el pacient adolescent, perquè hi ha una sèrie de preguntes que s’han de fer. Preguntes que, quan hi ha els pares, no es contesten quasi mai”

“Parlem molt de riscos i sovint ens basem en el discurs de la por, però l’adolescència és l’edat d’enamorar-se i quan es tenen les emocions a flor de pell. És clar que han de practicar sexe, però, òbviament, que sigui segur”

Núria Curell Aguilà (Barcelona, 1958) és pediatra experta en atenció a adolescents. Recentment jubilada, ha estat més de 25 anys al capdavant de la Unitat d’Adolescents de l’Hospital Universitari Dexeus i més de 20 a la Fundació Lucía, dedicada a l’acompanyament de nens i adolescents amb VIH. Curell ens parla de la relació amb l’adolescent a la consulta i ens desgrana diferents eines i estratègies per aconseguir crear-hi un clima de confiança i una comunicació fluïda i eficaç que permeti identificar els seus problemes i poder-los ajudar.

Continua la lectura de “Núria Curell, pediatra: “A la consulta amb adolescents sovint s’ha de parlar poc i escoltar molt: també els silencis i el llenguatge no verbal”” →

Natàlia Arisa, metgessa resident de Medicina del Treball, pianista i musicoterapeuta: “De petita, tocava el piano quan em sentia sola. Em donava pau i ja no necessitava res més. Amb els anys, vaig descobrir que volia compartir-ho”

1 comentari

“Mirar una persona als ulls i oferir-li una escolta activa reconforta. És el que dona sentit a la nostra feina”

“La meva mare és metgessa de família i, a casa, sempre ens ha mostrat les seves experiències, el que aprenia amb els pacients i la voluntat de servir els altres. Això em va calar”

“Com a musicoterapeuta, vaig anar de voluntària a diversos hospitals per compartir la música amb les persones que van viure els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17A”

Natàlia Arisa (Barcelona, 1990) és resident de quart any de Medicina del Treball a l’Hospital del Mar i també pianista i musicoterapeuta. Ha engegat un projecte de musicoteràpia per a dones embarassades que treballen al centre, un punt de trobada on la gestió de les emocions esdevé una eina de prevenció de la salut. La trajectòria d’aquesta metgessa ha basculat entre la medicina i la música, fins que ha trobat una fórmula on totes dues disciplines hi convergeixen. Amb una alta sensibilitat i uns valors clars, Arisa reflexiona sobre com tenir cura de les persones amb una visió integral, tot recordant el desaparegut metge Albert Jovell com a referent.

Continua la lectura de “Natàlia Arisa, metgessa resident de Medicina del Treball, pianista i musicoterapeuta: “De petita, tocava el piano quan em sentia sola. Em donava pau i ja no necessitava res més. Amb els anys, vaig descobrir que volia compartir-ho”” →

Alba Català, dermatòloga: “L’envelliment forma part de la vida. Hi ha coses que es poden millorar, però ens hem d’estimar com som”

Deixa un comentari

“Si ens poguéssim treure tota la pell i la poséssim estesa, faria quatre metres quadrats i pesaria uns tres o quatre quilos”

“No hi ha bronzejats saludables. Quan ens bronzegem, el nostre cos ens està protegint de la radiació ultraviolada, que és ionitzant i cancerígena”

“Si no volem deshidratar la pell i alterar la barrera cutània, les dutxes han de ser curtes i la temperatura de l’aigua no ha de ser gaire elevada”

“La moda de l’skincare entre els adolescents i també en adults pot produir patologies de la pell que no existien. Cap rutina ha demostrat ser millor que rentar-se la cara i posar-se una crema hidratant i prou”

Si pensem en els òrgans del cos, segurament poques persones, fora de l’àmbit biomèdic, pensaran en la pell, tot i que és l’òrgan més gran del cos i que és molt més que una simple capa que ens recobreix. La metgessa Alba Català (Barcelona, 1984) és dermatòloga de l’Hospital Clínic i del Centre Mèdic Teknon i va visitar la Consulta 21 del pòdcast Hipòcrates en Pijama del CoMB per explicar-nos quines són les funcions de la pell, com envelleix i com podem tenir-ne cura més enllà de la motivació estètica.

Continua la lectura de “Alba Català, dermatòloga: “L’envelliment forma part de la vida. Hi ha coses que es poden millorar, però ens hem d’estimar com som”” →

Violeida Sánchez, metgessa, escriptora i comissària del festival literari Berga Negra: “El millor que té escriure és compartir, per això gaudeixo tant amb els clubs de lectura”

Deixa un comentari

“La novel·la negra et dona l’oportunitat d’apropar-te a la persona i al seu entorn en el seu vessant més fosc”

“El més bonic del festival és conèixer i contactar amb molts autors i compartir-hi coses”

“Quan ets immigrat veus coses que la gent del lloc ha deixat de mirar. Et fixes en coses i en detalls que la gent no veu”

“Jo no he estudiat mai català. L’he après parlant-lo, llegint-lo i escrivint-lo. Ha estat un goig”

Violeida Sánchez (Artemisa, Cuba, 1969) treballa al CAP Bages Manresa 2 i és professora de Nutrició i Fisioteràpia a la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat de Manresa. Fa 22 anys que viu a Manresa i està fortament arrelada al territori i a la seva activitat cultural. Tant és així que, des de fa dos anys, està al capdavant del festival literari de novel·la negra Berga Negra. Sánchez va ser la comissària d’aquest festival l’any 2024 i hi repeteix a l’edició de 2025. A més, ha escrit i publicat diverses novel·les, la majoria de gènere negre i policíac, però també, amb altres autors, va participar en un recull de relats d’experiències migratòries. Ara té entre mans una novel·la romàntica ambientada en la seva Cuba natal i a Barcelona i una història molt i molt negra, ens adverteix.

Continua la lectura de “Violeida Sánchez, metgessa, escriptora i comissària del festival literari Berga Negra: “El millor que té escriure és compartir, per això gaudeixo tant amb els clubs de lectura”” →

Lidón Muñoz, R2 d’Aparell Digestiu i nedadora olímpica: “Els Jocs Olímpics de Tòquio van ser atípics per la pandèmia. Quan m’hi vaig classificar, vaig pensar que no se celebrarien. Al final, vaig gaudir-ne de cada moment”

Deixa un comentari

“Durant la carrera, creia que podia amb tot, gràcies a la meva organització i demanant ajuda quan ho necessitava. Però, amb l’examen MIR, vaig haver de parar. Vaig deixar d’entrenar i em vaig quedar asseguda a la cadira”

“Després de l’examen MIR, em preguntaven on aniria de vacances. Quan deia que tornava a entrenar, em miraven amb cara de pena, però jo el que volia era tornar a l’aigua l’abans possible!”

“La residència és molt dura. T’hi trobes amb moments incòmodes, perquè no en saps prou i estàs fora de la teva zona de confort. Però, per a mi, mai ha estat un problema assumir que m’equivocaré i que després ja ho faré millor. Ara em sento capaç de tot perquè he passat i he superat coses que mai m’hauria imaginat”

Lidón Muñoz (Castelló de la Plana, 1995) és resident de tercer any a l’Hospital Germans Trias i Pujol, on s’està especialitzant en Aparell Digestiu. Aquesta metgessa ha compaginat la carrera de Medicina i la preparació de l’examen MIR amb la seva carrera com a nedadora professional. Des dels 14 anys, la doctora Muñoz s’ha dedicat a l’esport d’alt nivell i ni l’exigència dels entrenaments ni les competicions no van ser cap aturador per estudiar medicina. L’estiu de 2024, es va retirar de la natació professional, després d’aconseguir grans fites com ara competir als Jocs Olímpics de Tòquio (2020), a campionats europeus i mundials. Compta amb 24 rècords d’Espanya en diverses categories. Centrada en la residència i amb els objectius ben marcats, ens explica com va aconseguir graduar-se en Medicina preparant-se per a uns Jocs Olímpics.

Continua la lectura de “Lidón Muñoz, R2 d’Aparell Digestiu i nedadora olímpica: “Els Jocs Olímpics de Tòquio van ser atípics per la pandèmia. Quan m’hi vaig classificar, vaig pensar que no se celebrarien. Al final, vaig gaudir-ne de cada moment”” →

Rosario Jiménez, metgessa de família: “Poder decidir com volem marxar de manera digna és un guany molt gran sobre com volem viure”

Deixa un comentari

“El document de voluntats anticipades [DVA] no és una manera de decidir com vols morir, sinó com vols viure fins al final i això no depèn de l’edat”

“Estic convençuda que en els propers anys hi haurà molts més DVA, perquè és l’única eina que tenim per protegir la nostra dignitat quan ja no siguem nosaltres. Quan has cuidat algú amb demència, tens molt clar el que vols i el que no vols per a tu”

“Aquest document posa de manifest què significa per a tu qualitat de vida i què és el que voldries i no voldries en un moment en el qual no poguessis decidir”

Des del 2021, l’Estat espanyol compta amb una llei que regula l’eutanàsia. Tanmateix, molt abans, ja era possible redactar un document de voluntats anticipades (DVA), una eina que permet a qualsevol persona amb plena capacitat deixar per escrit quina atenció mèdica vol rebre i en quines circumstàncies, en cas que, en el futur, es trobi en una situació en la qual no pugui expressar-se per si mateixa. Però, com es fa aquest document, què implica i què cal tenir-hi en compte? En parlem amb Rosario Jiménez (Barcelona, 1968), metgessa de família al Centre d’Atenció Primària Vallcarca-Sant Gervasi de Barcelona.

Continua la lectura de “Rosario Jiménez, metgessa de família: “Poder decidir com volem marxar de manera digna és un guany molt gran sobre com volem viure”” →