“El fet d’estar escrivint un llibre a la vegada que em preparava per a l’examen MIR va ser una gran motivació”

“De pandèmies n’hi haurà més, però hem d’aprendre’n la lliçó, perquè ho vam passar molt malament”

“El meu tercer llibre serà postpandèmia i hi parlaré d’intel·ligència artificial, salut mental i nutrició”

Elisabetta Gentile Carrera (Barcelona, 1991) és metgessa amb formació internacional en salut laboral i divulgadora d’hàbits saludables. Treballa com a metgessa gestora d’accidents laborals a la mútua Umivale Activa. A més, és la fundadora d’Acciona Salud, una comunitat que promou un estil de vida saludable a través de les xarxes socials. Més enllà de la pràctica mèdica, ha escrit dos llibres i ja en prepara el tercer, que tancarà la saga. El primer, Nuestra situación actual (2019) parla de la situació a Catalunya el 2017; mentre que el segon, En el ojo del huracán: Crónicas de una doctora en la pandèmia (2025), narra la seva vivència personal durant la pandèmia de COVID-19, alhora que convida a reflexionar sobre l’impacte d’aquest període en la nostra societat.

D’on et ve això de l’escriptura?

Aquesta afició no em va sorgir fins el 2017. En aquella època, em trobava fent l’últim any de rotatori, a l’Hospital Universitari Dexeus. Arran de la situació que vivíem a Catalunya, vaig començar a escriure, primer amb el mòbil i després amb l’ordinador. Recordo que vaig començar a escriure el primer capítol mentre anava en ferrocarril. Vaig veure un home estranger que estava tocant música amb un orgue i, després, passava a demanar diners. En aquell moment, vaig escriure sobre aquesta situació amb el meu telèfon mòbil i, després de parlar-ho amb la família i amics, vaig començar a escriure petites opinions del que anava veient al meu voltant.

Per exemple?

Parlo, per exemple, sobre com és viure un dia sense mòbil o sobre què ens espera als joves, si podrem fer realment el que ens agrada i si tenim un futur. De petits, tots tenim molts somnis, però quan som grans, tot és diferent. No és ser pessimista, és mostrar la realitat. En el primer llibre, dono opinions, però en el segon ja em posiciono més. Té una mica més de caràcter i crec que s’hi nota més la maduresa.

Vas començar a escriure el teu primer llibre, Nuestra situación actual, mentre preparaves el MIR. Què et va suposar això?

El fet d’estar escrivint un llibre a la vegada que em preparava per a un moment tan important de la meva vida va ser una gran motivació i ho vaig poder compaginar molt bé. Quan fas allò que t’agrada, és quan les coses poden fluir més, per això no em va suposar una gran dificultat.

De què va aquest primer llibre?

L’objectiu d’aquest primer llibre va ser plasmar el que jo veia i que la gent s’hi pogués sentir una mica identificada. Parlo de temes de la vida quotidiana per tal de fer reflexionar el lector i que vegi que li estic explicant quelcom que ell també coneix o ha vist. La idea és que el lector pugui valorar si s’estan fent bé les coses i com podem millorar. Aquest era una mica el motiu del primer llibre.

Entenc que té relació amb el context polític de la Catalunya del 2017.

Exacte. Vaig començar a escriure’l el 2017 i vaig acabar-lo el 2018. En aquell moment, a Catalunya estàvem vivint una situació complicada en l’àmbit polític. La societat tenia sentiments de neguit i preocupació. Em va motivar molt la preocupació que vaig viure en primera persona amb els meus companys de feina. El llibre parla molt poc de medicina. Hi ha un capítol on busco que el lector es posi a la pell dels metges que alhora són pacients. Aquest episodi és una mena d’enllaç amb el meu segon llibre.

En el ojo del huracán: Crónicas de una doctora en la pandèmia, el títol és prou explícit…

I és com una segona part del primer llibre, on parlava de la vida abans de la pandèmia. El segon és una espècie de diari. El diari d’una metgessa que viu la pandèmia, però sense perdre’n la part més humana. S’explica la medicina i com es van viure aquells mesos, d’una manera accessible per a persones que no són de l’àmbit sanitari. Vull ressaltar que no parlo només dels metges, sinó també de tot aquell personal -sanitari i no sanitari- que va haver de fer algun tipus d’atenció. Són feines que fan totes les persones que es troben en serveis assistencials. També és un llibre que explica conceptes com ara l’aïllament o la quarantena, es parla del teletreball… Vaig intentar parlar-ne des d’una òptica sanitària i no sanitària.

Entenc, doncs, que relataves situacions molt complicades?

L’objectiu és que la gent no se n’oblidi. Per mi, escriure aquest segon llibre va ser terapèutic, perquè hi ha coses molt sensibles. Vaig voler plasmar la realitat amb un punt d’esperança i positivisme, destacant que la part sanitària i la societat en general hem pogut tirar endavant. De pandèmies n’hi haurà més, però hem d’aprendre’n la lliçó, perquè ho hem passat molt malament. Hi ha coses que es podrien haver fet millor.

Per exemple?

Penso que no estàvem preparats. Els serveis d’UCI, per exemple, es van reinventar. Crec que, des de la part preventiva, s’ha de fer més. I no parlo només de tenir els materials necessaris als hospitals, sinó també de la part educacional. Perquè també hi va haver molta confusió de si anar o no a l’hospital. A banda de la COVID-19, hi havia moltes altres malalties. Ara n’estem veient les conseqüències, que és la idea del meu tercer llibre. La salut mental i la part de la nutrició han quedat molt afectades.

Aquest tercer llibre serà, doncs, el tancament d’una trilogia?

Sí. El primer parla de com era la vida abans de la pandèmia, el segon parla de la pandèmia i el tercer serà postpandèmia, i hi parlaré de la intel·ligència artificial, la salut mental i la nutrició.