“Cada cop tenim més evidència que l’exposició a un aire de mala qualitat està al darrere de moltes malalties, no només respiratòries”

“Inhalem partícules molt petites que passen a la circulació de la sang i que superen totes les barreres del cos, arribant fins i tot al cervell”

“Hi ha estudis molt interessants on es veu que a les escoles en què hi ha pitjor qualitat de l’aire, els infants tenen menys capacitat de memòria de treball”

“Hem de cuidar els entorns escolars: per la contaminació, pel soroll i per garantir que els nens puguin sortir de l’escola sense risc d’accidents”

Elena Codina Sampera (Caldes de Montbui, 1983) és pediatra especialitzada en Nefrologia Pediàtrica. Actualment, és la responsable de la Unitat de Salut Mediambiental de l’Hospital de Sant Joan de Déu, coordinadora adjunta del Grup de Treball de Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria i secretària del Comitè de Salut Mediambiental de l’Associació Espanyola de Pediatria. A més, en l’àmbit de la recerca, col·labora amb diferents entitats i universitats en projectes relacionats amb la salut mediambiental, com per exemple l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Parlem amb la doctora Codina sobre els efectes de la contaminació atmosfèrica, un dels principals problemes ambientals que afecta la salut de les persones.

Tothom relaciona de manera clara la contaminació de l’aire amb les malalties respiratòries, però hi ha relacions amb altres patologies que potser no són tan evidents? Quins efectes té sobre la salut respirar un aire que no és de qualitat?

És cert que, de seguida, tothom pensa en l’asma, per exemple. De fet, a Europa, un de cada tres casos d’asma infantil està relacionat amb la contaminació. Però cada vegada tenim més evidència que, darrere d’altres malalties, també hi ha una exposició a una mala qualitat de l’aire. Per exemple, darrere de malalties cardiovasculars, com poden ser infarts o ictus; malalties cròniques, com, per exemple, la diabetis; i problemes relacionats amb l’embaràs, com ara baix pes en néixer o part prematur. Una mala qualitat de l’aire també pot afectar l’aprenentatge i el neurodesenvolupament, que és la manera com els infants van desenvolupant el sistema nerviós i les seves capacitats… Fins i tot s’incrementa el risc de patir autisme, problemes d’aprenentatge o, fins i tot, de salut mental. Això passa perquè inhalem unes partícules molt petites que passen a la circulació de la sang i superen totes les barreres del cos, arribant al cervell. Fa poc l’Hospital Clínic va treure una revisió sistemàtica que deia que fins i tot es relacionava amb més casos de suïcidi. Cal ampliar la visió i adonar-nos de la importància que la qualitat de l’aire pot tenir en la nostra salut. Cada vegada hi ha més evidència i cada vegada podrem relacionar-ho més amb certes patologies.

De fet, quan llegim informacions sobre els efectes de la contaminació en la salut, sovint tot queda en macroxifres, com, per exemple, la dels milers de morts al món per aquesta causa. Això ens impedeix ser conscients que els malalts podem ser nosaltres?

Com diem, sovint es tracta d’un dany invisible, perquè, quan estem respirant, no ho veiem, no ens taquem ni ens mullem. A l’Hospital Sant Joan de Déu, vam fixar-nos que els dies de més contaminació teníem casos més greus de bronquiolitis -el primer episodi de bronquitis en menors de dos anys- a la nostra Unitat de Cures Intensives. A l’Hospital Vall d’Hebron, van veure que hi havia una relació entre la contaminació i els infarts. Cada vegada veiem més casos d’asma de difícil control, veiem més patologia autoimmune i veiem patologies on hi ha una inflamació crònica de base que podria tenir aquesta relació directa amb l’exposició a contaminació i amb el fet de respirar cada dia, d’una manera continuada, un aire de mala qualitat.

Fins a quin punt els nens són més vulnerables a tot el que expliques?

Els pediatres sempre insistim molt a dir que els nens no són adults petits i que tenen unes característiques específiques que els fan ser més vulnerables: respiren més vegades per minut, estan més a prop de les fonts d’exposició, com ara els tubs d’escapament. En tenir poca alçada, inhalen més partícules, perquè es dipositen més a prop del terra. A més, els infants no poden decidir no estar exposats, per tant, som nosaltres, com a adults, els que hauríem de tenir tot això present i prendre mesures per protegir-los.

Entre els metges, cada cop hi ha més coneixement sobre aquest tema, però hi ha també més sensibilitat i més consciència en la pràctica diària?

Crec que en som conscients com a col·lectiu, però el que ens costa més és veure com ho podem implementar a la consulta. Precisament, dins el Col·legi de Metges de Barcelona, la Secció d’Acció Climàtica i Salut Planetària està treballant en aquesta línia. També tenim el nou protocol pediàtric ‘Créixer amb Salut’ del Departament de Salut, que ja té en compte elements com el contacte amb la natura, la manera com ens desplacem, etc. Els equips de pediatria preguntem a les famílies si el nen o nena està en contacte amb la natura durant la setmana, per exemple. També es parla molt del tabac, que és un problema que encara tenim. Un de cada tres pares són fumadors i, per tant, els seus fills estan exposats al fum. Des de la salut ambiental també fem front a l’aire de mala qualitat als espais interiors. Els pediatres, de base, som molt preventius i fem molta promoció de la salut entre la població infantil.

També heu de ser una mica activistes?

Sí, una mica sí. Crec que per això també estem tenint embranzida, perquè al final els metges hem de practicar allò que diem que s’ha de fer.

Per cridar l’atenció sobre la importància de la qualitat de l’aire en la salut, sovint us heu aliat amb altres actors, com ara ciutadans que reivindiquen mesures per millorar-la a diferents municipis.

Això ens dona més força. Per exemple, quan vam presentar al Col·legi de Metges la carta de preocupació dels professionals de la salut per la mala qualitat de l’aire que respirem [novembre de 2024], va tenir molta força als mitjans de comunicació i repercussió social. I això va ser justament perquè ens vam unir científics de recerca, epidemiòlegs i entitats socials, com les famílies preocupades per l’aire que respiren els seus fills als entorns escolars.

Parles de la qualitat de l’aire als entorns escolars i aquesta és una preocupació que, de manera recurrent, surt al debat públic…

I de vegades cometem l’error de pensar que aquest és un problema que només està a l’àrea metropolitana i això no és ben bé així. Els espais escolars s’han de protegir a tot arreu. Hi ha estudis d’ISGlobal molt interessants, on es va veure que a les escoles en què hi havia una pitjor qualitat de l’aire, hi havia una menor capacitat de memòria de treball dels nens, al llarg de diversos anys d’observació. Per tant, sí que sabem que la mala qualitat de l’aire als entorns escolars pot afectar el neurodesenvolupament, que, com he comentat abans, és la capacitat màxima que tindria un nen per desenvolupar les seves capacitats. Hauríem de tractar aquests espais com uns temples: tenir molt present on ubiquem els nous centres escolars i aquells que ja estan construïts, protegir-los molt. Des de la Societat Catalana de Pediatria vam fer un decàleg pels entorns escolars segurs i saludables, que hem presentat al Parlament, on està pendent de fer una proposta de resolució. Hem de cuidar els entorns escolars, ja sigui per la contaminació, pel soroll o per garantir que els nens puguin sortir de l’escola sense risc d’accidents, que també és un altre dels perills importants que s’ha vist en zones amb molt de trànsit. Els entorns escolars és una tema que hauríem d’anar treballant els pròxims anys per posar-hi unes normatives.

Dotar-los, per exemple, de ‘barreres verdes’, ja seria un pas important?

Hi ha el perill del greenwashing: hi posem només una barrera a l’entrada i ja està. El que estem promovent és pacificar realment els entorns escolars: tallar carrers i reduir el trànsit. Que el nen o nena no corri el risc de sortir i que passi un cotxe o una moto. Hi ha d’haver un espai real pacificat. La resta és posar petites barreres.

Així doncs, el trànsit és el principal problema a solucionar?

Sí, perquè contamina, genera problemes d’accidents i és sorollós. Té els tres àmbits que caldria millorar.

Pel que fa a les àrees rurals, són altres factors els que alteren la qualitat de l’aire?

Hi ha dos factors principals. Primer, s’ha vist que, en zones rurals, les famílies utilitzen més el cotxe per anar a l’escola. D’altra banda, a l’àrea central de Catalunya hi ha un problema important d’ozó. Aquest ozó és un irritant molt important de les vies respiratòries. El darrer estiu hem tingut pics d’ozó molt elevats. I, si la calor s’allarga cap a la tardor, els nens d’aquesta zona de Catalunya hi estaran exposats quan van al pati o fan activitat física en espais on la qualitat de l’aire pot ser perjudicial.