“Si ens poguéssim treure tota la pell i la poséssim estesa, faria quatre metres quadrats i pesaria uns tres o quatre quilos”

“No hi ha bronzejats saludables. Quan ens bronzegem, el nostre cos ens està protegint de la radiació ultraviolada, que és ionitzant i cancerígena”

“Si no volem deshidratar la pell i alterar la barrera cutània, les dutxes han de ser curtes i la temperatura de l’aigua no ha de ser gaire elevada”

“La moda de l’skincare entre els adolescents i també en adults pot produir patologies de la pell que no existien. Cap rutina ha demostrat ser millor que rentar-se la cara i posar-se una crema hidratant i prou”

Si pensem en els òrgans del cos, segurament poques persones, fora de l’àmbit biomèdic, pensaran en la pell, tot i que és l’òrgan més gran del cos i que és molt més que una simple capa que ens recobreix. La metgessa Alba Català (Barcelona, 1984) és dermatòloga de l’Hospital Clínic i del Centre Mèdic Teknon i va visitar la Consulta 21 del pòdcast Hipòcrates en Pijama del CoMB per explicar-nos quines són les funcions de la pell, com envelleix i com podem tenir-ne cura més enllà de la motivació estètica.

La pell té funcions molt importants per al nostre cos. Ens les pots resumir?

La pell és l’òrgan més gran del cos. De fet, si ens poguéssim treure tota la pell com un vestit i la poséssim estesa, faria dos per dos metres aproximadament. Per tant, uns quatre metres quadrats. I pesaria al voltant de tres o quatre quilos. La seva funció principal és protectora. La pell ens protegeix dels agents externs, ja siguin productes químics, virus, bacteris, microorganismes o radiació ultraviolada. És un òrgan que també ens serveix per a la termoregulació, que és molt important. Hi ha persones que tenen patologies de la pell i, moltes vegades, la seva termoregulació també es veu afectada. La pell regula la temperatura corporal, ens protegeix de la radiació ultraviolada i també és l’òrgan que intervé en el tacte… Realment, té funcions molt importants.

A través de la pell, hi podeu veure signes d’altres problemes de salut que no són dermatològics?

La pell pot ser un mirall de patologies sistèmiques, que serien patologies internes. Hi ha erupcions que ens poden indicar certes malalties inflamatòries, per exemple. El color de la pell també ens pot indicar si una persona està en un bon estat de salut o no. També les ungles o els cabells. Hi ha molts aspectes de la pell que ens poden orientar cap a certes patologies, com la diabetis, el lupus, l’hipotiroïdisme… Coses que, com a dermatòlegs, ens poden cridar l’atenció i que poden motivar que demanem certes proves complementàries que ens ajudaran a portar-nos a un diagnòstic.

Tothom envelleix i els signes més evidents els veiem a la pell. Com és aquest procés?

La gent ens consulta sovint sobre l’envelliment de la pell, però la realitat és que, si ens miréssim el fetge, el cor o les venes, per exemple, probablement, també estarien igual d’envellits. La diferència és que no ho veiem. L’envelliment de la pell depèn, en part, de la nostra genètica, però sobretot, depèn de factors externs, el més important dels quals és la radiació ultraviolada. Hi ha altres factors com el tabac, la manca de son, les dietes inadequades, la manca d’exercici, etc. Hi ha persones que presenten arrugues: a l’inici, són arrugues en moviment i, posteriorment, es van fent estàtiques, és a dir, permanents. Amb el pas dels anys, també ens van apareixent taques per un canvi en la producció de melanina en la pell. El nombre de taques dependrà de la nostra genètica i també dels excessos que hem fet a la nostra vida amb l’exposició a la radiació ultraviolada. Això és important, perquè és un efecte acumulatiu.

“La pell té memòria”, una frase que repetiu molt els dermatòlegs.

És que és real. De vegades, els pacients ens pregunten: “Com és possible que em surtin taques si, des de fa tres anys, em protegeixo cada dia la pell amb fotoprotector i evito exposar-me al sol?”. Doncs sí, però és que aquest pacient potser, 30 anys abans, ha estat exposant-se al sol moltes hores a l’estiu i això ha produït una alteració que, al final, ha conduït a un envelliment en forma de taques. Després, hi ha altres manifestacions de l’envelliment, com el despenjament pel fet que tenim més laxitud de la pell; l’aparició de petites venes en telangiectàsies, l’atròfia de la pell, que ja no té el mateix gruix…

Cal preparar-se per anar veient tot això al mirall…

I encara hi ha una altra cosa que també és molt característica de l’envelliment i és que la pell està més seca, sobretot a les extremitats, i l’hem d’hidratar i cuidar més. Persones que durant tota la vida no s’han hidratat, quan arriben a certes edats, han de començar a fer-ho. Tot això ho veiem dia a dia a la consulta i és del tot normal. És normal envellir, però podem fer algunes coses per tractar d’envellir millor.

En general, com hauríem de cuidar una pell que està envellint, però que no té cap patologia?

Per exemple, no ens hem de dutxar massa vegades, amb un cop al dia, màxim dos, és suficient. I, si som persones molt passives -molt grans o nadons- potser amb tres o quatre cops a la setmana ja estaria bé. Les dutxes han de ser curtes i la temperatura de l’aigua no ha de ser molt elevada, ja que el contrari són factors que poden ajudar a deshidratar la pell, perquè alteren la barrera cutània. És molt important que el sabó que emprem tingui el pH adequat per a la nostra pell. Evidentment, no farem servir sabó de rentavaixelles, sinó els anomenats syndets, (surfactants sintètics, de l’anglès synthetic detergent), que són els gels de dutxa habituals que trobem al supermercat. No tothom necessita hidratar-se cada dia després de la dutxa, però hi ha persones que tenen la pell seca i és important que ho facin i el millor moment per fer-ho és després de la dutxa, perquè és quan la pell absorbeix millor la crema.

I pel que fa al sol?

El millor amic del dermatòleg és l’ombra. Per tant, no parlem només de l’ús del fotoprotector diari, sinó d’evitar l’exposició solar excessiva. Tots sabem que la radiació ultraviolada és una radiació ionitzant i cancerígena. Una altra cosa que veiem amb l’envelliment de la pell és l’increment del càncer de pell. Les persones tenim mecanismes de protecció de la pell. La raó per la qual ens bronzegem, és perquè el nostre cos està produint melanina, que fa com un paraigua al voltant dels queratinòcits perquè no els arribi radiació ultraviolada. Aquesta radiació pot induir a mutacions que acabin afavorint l’aparició de càncer de pell. No hi ha bronzejats saludables. Quan nosaltres ens estem posant morens, el que està fent el nostre cos és protegir-nos. Els abusos de sol són contraproduents per prevenir el càncer de pell i per envellir millor. També és important que les persones amb moltes pigues es facin una revisió periòdica anual per controlar els nevus. I, si algú té antecedents de càncer de pell, també cal fer controls periòdics.  

És molt habitual que quan tenim un nadó li apliquem crema després del bany. Cal fer-ho per defecte i de manera habitual?

Doncs és una molt bona pregunta, que, de fet, també s’han fet els científics. S’han fet estudis per veure si el fet d’hidratar els nadons cada dia té una prevenció en l’aparició de dermatitis atòpica. I, la veritat, és que els estudis més recents ens diuen que no. No és necessari posar crema a tots els nadons, si estan bé de la pell. Una altra cosa és que aquest moment pugui ser útil per relaxar el nadó, per reforçar-hi el vincle o per induir el son, per exemple.

Què en penseu els dermatòlegs de la moda que hi ha entre els adolescents i preadolescents de les rutines d’skincare?

Ho estem veient en adolescents, en preadolescents, en postadolescents… Ens n’estem anant cap a un excés. Les xarxes socials han portat coses bones, però n’han portat moltes de dolentes, com aquests excessos. Pel que fa als adolescents, ens preocupa aquest fenomen, perquè utilitzen cosmètics inadequats que els poden produir patologies que no tenien. Però també ho veiem en adults. Els dermatòlegs som metges, som científics, i cap d’aquestes rutines no ha demostrat ser millor que rentar-se la cara i posar-se una crema hidratant i prou. Ens volen vendre productes i rutines. És molt important que un especialista dirigeixi sobre allò que és adequat per a cadascú. Realment, un adolescent, més enllà de rentar-se la cara i, en tot cas, utilitzar un fotoprotector, probablement, no necessitarà res més. I, si té alguna patologia, ja la tractarem. El rentat sí que és important, perquè per qüestions hormonals, hi ha un excés de sèu i una bona higiene estaria indicada. Però, més enllà d’això, la pell d’un adolescent no necessita mil productes com sèrums, tònics o retinols. Al final, podem produir una patologia que no existia abans. Ho estem veient a la consulta.

Una persona adulta, sense cap patologia, què pot fer per alentir l’envelliment de la pell?

A banda de l’ús del fotoprotector, que ja hem comentat diverses vegades, hauria de consultar el dermatòleg. Perquè el dermatòleg veurà quines característiques d’envelliment té la seva pell – si és més de taques o d’arrugues, per exemple – i ja li indicarà quin és el principi actiu més adequat per a ell o per a ella. Generalitzar en aquest cas no té sentit, perquè hi ha molts productes i cada persona en necessita un de diferent. Hi ha coses que es poden millorar, i per això hi som els professionals. Però hem d’entendre que l’envelliment forma part de la vida i que ens hem d’estimar com som.