“Ara som 8.500 milions de persones al món i vivim 72 anys. A la Terra, li hem fotut un bon ensurt. Això és fruit del nostre poder, però… sabem gestionar-lo?”

“La medicina que estem practicant és una medicina del malbaratament. Tot és consumisme i la medicina també. Cal fer-hi una bona reflexió que no s’està fent”

“Escriure em permet comunicar i compartir… M’obre horitzons. Ara que he fet 70 anys, vull controlar el meu temps i la meva agenda”

Jordi Varela (Santa Coloma de Gramenet, 1952) és metge reconegut per la seva àmplia trajectòria com a gerent, consultor i formador i per haver estat el creador i editor del bloc de referència Avances en gestión clínica, que, després de 10 anys, el 2022 es va integrar al portal Observatorio La gestión importa de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS). Varela ha estat 18 anys director gerent de tres hospitals públics (Hospital de Puigcerdà, Hospital del Mar i Hospital de Sant Pau) i ha publicat diversos articles i llibres sobre gestió sanitària. Varela també ha cultivat la narrativa amb la publicació de quatre novel·les, algunes de les quals adreçades al públic juvenil. Recentment jubilat, tot i que encara es manté actiu com a formador, ha publicat De vulnerables a poderosos, un assaig sobre la lluita de la humanitat per la salut del qual ens en promet una segona part.

Què et va motivar a escriure De vulnerables a poderosos?

M’agrada escriure i al llarg de la meva vida, a banda de les publicacions professionals, he publicat quatre novel·les. La jubilació era un bon moment per fer un assaig, una reflexió sobre com la humanitat ha lluitat per la salut i la vida des d’una perspectiva tant científica (en el sentit mèdic) com social. En el llibre hi ha un diàleg entre dos tipus d’aproximacions a la realitat mèdica: la salut pública i la pràctica clínica. Dos enfocaments que normalment no es miren entre ells.

Feia molt de temps que tenies planificat aquest llibre o ha estat una idea gestada arran de la teva jubilació?

Ja feia molt de temps que el tenia planificat. Quan vaig complir els 60 anys, vaig passar de la gestió a la consultoria. Vaig entrar com a professor a ESADE i, aleshores, vaig iniciar un moviment amb la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) sobre la pràctica clínica basada en el valor [Value-Based Healthcare]. A partir d’aquí, vaig crear el blog Avances en la gestión clínica amb molts col·laboradors i en el qual hem publicat més de mil articles sobre aquest tema. Quan em vaig jubilar, el vaig transferir a la SCGS i s’hi continua publicant una secció d’Avenços en gestió clínica. I jo mateix, després d’haver publicat el llibre, m’hi he tornat a enganxar com a col·laborador. Ara en soc un més i escric un article de tant en tant. El llibre ha sigut com una culminació de tot això. Podria haver fet alguna cosa més senzilla, un recull dels meus 50 millors articles, però he volgut fer un plat més cuinat, un assaig. Han estat dos anys d’escriptura.

El llibre consisteix en 80 relats que són independents, però que també estan entrellaçats entre ells. Què s’hi trobarà el lector?

Són relats i això en facilita la lectura. És una mica l’equivalent a llegir articles. Cadascun té un sentit per ell mateix, però, en conjunt, formen un teixit. Comencem pels elements més importants, que són els determinants socials de la salut, però no oblidem les grans aportacions de la ciència i de l’enginy dels científics en el moment actual. Per tant, el que trobarà el lector és entreteniment, coneixement i reflexió. El llibre es titula De vulnerables a poderosos perquè, d’alguna manera, hem passat de tenir una esperança de vida molt petita i de ser molt vulnerables a tenir un gran coneixement des del punt de vista de la salut.

Com hem passat de ser vulnerables a poderosos? Quines són les claus d’aquest camí?

La clau ha estat dominar la natura. Nosaltres érem vulnerables, com totes les altres espècies, amb les fragilitats habituals: la falta d’aliments, les sequeres, les epidèmies, els depredadors… Per tant, durant milers i milers d’anys la humanitat patia un equilibri inestable -res massa diferent de les altres espècies, insisteixo-, que consistia a tenir molts fills (cada dona en tenia 6,5 de mitjana) que es morien molt sovint. Quan la humanitat va començar a controlar la natura, tot va canviar. En el moment que entenem la teoria germinal, amb els treballs de Pasteur i d’altres; a través de la teoria cel·lular, la genètica… apareix un grau de coneixement sobre la natura molt important. A més, la Revolució Industrial permet que molts experiments científics es puguin dur a terme, com els raigs X. Tot això fa que, a principis del segle XX, les criatures deixin de morir massivament en els països més avançats. Hi ha més higiene, l’aigua no està contaminada, l’alimentació ha millorat, han aparegut les vacunes… I llavors es produeix l’anomenada transició demogràfica. De sobte, hi ha dues generacions que fan créixer molt la població. Als anys 50 del segle passat, hi havia 2.000 milions de persones i ara ja en som 8.500 i, a més, vivim el doble. Des dels anys 50 – a tall global-  hem passat d’una esperança de vida que amb prou feines arribava als 40 anys a una de 72. És a dir, ara som 8.500 milions i vivim 72 anys. Això és fruit del nostre poder. A la Terra li hem fotut un bon ensurt. El problema que tenim avui i que planteja el llibre és saber gestionar aquest poder.

Si no s’exerceix bé aquest poder, podria ser una amenaça. Com ho estem fent?

L’estem exercint fatal. Només has d’estar mínimament informat per veure-ho. En aquest moment deu haver-hi a la Terra uns 1.200 milions de persones sota el llindar de la pobresa. Però en som uns 1.000 milions més, entre els quals ens considerem nosaltres, que vivim en un món on malbaratem com si s’hagués d’acabar el món. I sentim a parlar de tots els problemes que hem creat nosaltres i fem com si res no passés. Un grau i mig més de temperatura? No passa res. Jo continuaré viatjant igual. No en volem saber res. La pregunta és: rebentarem la Terra? No ho respondré ara perquè trobareu la resposta al llibre i us convido a llegir-lo.

I en medicina?

La medicina que estem practicant és una medicina del malbaratament. Tot està en una situació de consumisme i la medicina també. Cal una bona reflexió al respecte que no s’està fent. Els metges, les organitzacions sanitàries, els sistemes públics de salut i també els privats estan en l’òrbita de l’activitat, quan la gent al carrer parla de qualitat. Per exemple, si parlem d’un restaurant, segurament ens referirem a la relació qualitat-preu. En canvi, en el cas de l’activitat clínica, parlem de l’activitat i no del seu valor. Parlem de quantes persones s’han operat d’artroplàstia de genoll, però no de quanta bondat han aportat les intervencions. Ens preocupen algunes coses de la qualitat, és veritat, però sempre que els metges i les organitzacions sanitàries parlem de la qualitat, ho fem sobre la qualitat del procés: per exemple, del nombre d’hores que van passar entre que una persona va entrar a urgències i va anar a quiròfan. Hi ha molta reflexió a fer en medicina respecte al valor de l’activitat clínica. Per això, ja avanço que hi haurà una segona part del llibre on parlaré de possibles solucions. I com que jo no soc mag i no en conec totes les solucions, el que he fet és anar arreu del món i veure com ho estan fent aquí o allà. Als Països Baixos, hi ha un grup d’infermeres comunitàries que estan fent un treball amb crònics a domicili amb uns resultats espectaculars. Hauríem d’anar-hi a veure què fan els altres!

L’escriptura és quelcom que t’ha acompanyat sempre, perquè a banda dels assajos i de la gestió clínica, també has publicat quatre novel·les.

En vaig fer tres de juvenils quan tenia els fills en aquella etapa. Una d’elles, El tresor de l’Avi Salvador, que vaig escriure quan vaig ser gerent de l’Hospital de Puigcerdà, va quedar finalista del premi Vaixell de Vapor. Després, en vaig fer una de més agosarada i vaig parar. Això va ser l’any 2005, era gerent de l’Hospital del Mar i tenia molta feina. Com a escriptor de diumenges a la tarda, és molt difícil continuar. Sempre he escrit molt. Fa tres anys vaig publicar també un llibre que es diu 5×1, una reflexió sobre si ens podem organitzar d’una altra manera.

Què significa escriure per tu? A quina necessitat respon?

A la de transmetre, comunicar, compartir… Escriure t’obre horitzons. En aquest temps en què he fet de consultor, m’he guanyat la vida fent molta formació i donar classes i conferències també és una manera de compartir. Per a mi, tot forma part del mateix. Escriure per escriure és com pintar per pintar. El tema és si tens alguna cosa a dir. Si ara em poso a escriure una novel·la, entenc que no puc aportar gran cosa en sentit literari. En canvi, en aquest terreny que he obert sobre com fer una pràctica clínica més valuosa, penso que hi tinc coses a dir. Tinc experiència acumulada, coses a explicar i reflexions a fer. I, per tant, escriure és un mitjà. Hem fet 17 presentacions del llibre a tot el territori i en tenim programades més. A tot arreu on tinc antics alumnes i amics organitzem debats sobre aquesta apassionant lluita de la humanitat per la salut i la vida i això em va bé, en el sentit d’aixecar ànims i de vendre llibres, que també està bé.

Amb tota aquesta activitat que em comentes, t’estàs adonant de la jubilació?

Totalment, perquè ara l’agenda la controlo jo. En el meu cas, no hi ha una línia clara entre jubilat i actiu. Als 60 anys vaig deixar la gestió i em vaig haver de reinventar com a consultor i professor. Quan vaig fer-ne 65, em vaig adonar que tot allò que havia creat cinc anys enrere anava molt bé i que no podia parar. Ara que n’he fet 70, m’he dit: ara pararé perquè vull controlar l’agenda. Continuo fent cursos, però controlo el meu temps.