“Actualment tenim tractaments molt tolerables contra el VIH que controlen ràpidament la infecció, fent que la càrrega viral a la sang sigui indetectable”

“És molt important no associar una infecció a un tipus de població, ja sigui per edat, sexe, o orientació sexual. Això pot donar una falsa sensació de seguretat”

“És responsabilitat de tots seguir avançant perquè les persones amb VIH no pateixin l’estigma que sempre els ha acompanyat. Encara hi ha un halo de culpabilitat al voltant del VIH”

Adrià Mendoza (Palafrugell, 1988) és metge infectòleg de la Unitat d’Infeccions de Transmissió Sexual de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i del BCN Checkpoint, centre comunitari de diagnòstic i prevenció del VIH a Barcelona. Mendoza també és investigador de la Fundació Lluïta contra les Infeccions i coneix molt de prop com és el dia a dia de les persones amb VIH i també com han evolucionat els tractaments i l’impacte que això ha tingut en la qualitat de vida dels pacients. Aquest professional és un ferm defensor de l’educació sexual –atenció, no només entre els joves!- i insisteix en la necessitat d’eliminar l’estigma que encara acompanya el VIH i altres malalties de transmissió sexual.

Com és, actualment, viure amb el VIH en un entorn com el nostre?

L’escenari ha canviat moltíssim des de l’inici de la pandèmia, fa 40-50 anys. Els avenços en els tractaments i la investigació han fet que, actualment, les persones que viuen amb el VIH disposin de fàrmacs amb molt bona tolerància. Hem deixat enrere aquells fàrmacs amb moltíssims efectes secundaris i amb posologies amb múltiples pastilles. Estem parlant que, avui dia, les persones que viuen amb el VIH poden disposar d’una combinació d’un o dos fàrmacs molt ben tolerables. Són tractaments retrovirals molt potents, que controlen la infecció fent que, de manera molt ràpida, la càrrega viral que tenen a la sang sigui indetectable. Això ,fa que si fem un diagnòstic precoç, el sistema immune -on ataca aquest virus- quedi menys afectat i es pugui restaurar d’una manera més ràpida i sense tantes complicacions com abans.

No obstant això, i malgrat que és possible mantenir controlada la infecció, el VIH condiciona encara la vida dels pacients?

Evidentment. És una infecció que encara és crònica perquè no en tenim un tractament curatiu. Si una persona té controlada la infecció, normalment, s’ha de fer dos controls anuals. A banda de tot el que hi ha al voltant de la infecció i de com afecta això a la qualitat de vida, hi ha la serofòbia que encara manté la societat, les pors, les inseguretats… Però, pel que fa a la infecció, hi ha hagut molts avenços. De fet, la supressió de la càrrega viral fa que les persones que viuen amb VIH no puguin transmetre la infecció. Aquest és un concepte que s’ha de continuar explicant. Les persones controlades no infecten. Això comporta un benestar en els pacients, per exemple, en l’àmbit sexual, amb les seves parelles i pel que fa al desig de tenir descendència i de plantejar-se un embaràs. Hi ha molt a fer en diferents aspectes de qualitat de vida, però continuem avançant en aquest camí.

Com han canviat els tractaments actuals pel que fa als efectes secundaris, la comoditat i l’adherència?

L’escenari ha canviat moltíssim. De fet, els primers fàrmacs que van aparèixer tenien moltíssims efectes secundaris i alguns, fins i tot, eren molt estigmatitzadors, ja que provocaven afectacions molt visibles al greix abdominal o facial. Actualment, tenim fàrmacs que es toleren molt bé, que inclouen combinacions d’un o dos medicaments en una única pastilla. De fet, uns dels avenços del 2022 -i la línia va cap aquí- són els tractaments injectables. Aquests tractaments, que es diuen long-acting, només requereixen administrar la medicació de forma intramuscular cada dos mesos. Això evita aquesta sensació d’haver de prendre la pastilla diària i dona qualitat de vida. Hi ha estudis actuals que estan considerant posologies de fàrmacs subcutanis cada sis mesos que podrien aconseguir el control de la infecció. Ara bé, estem parlant del nostre entorn. Als països en vies de desenvolupament hi ha un altre escenari molt diferent.

Per tant, hem d’entendre que quan parlem d’aquesta simplificació tan significativa del tractament, estem parlant del futur immediat?

El futur va cap aquí. Els nostres fàrmacs funcionen i ara estem buscant els mateixos, però amb millors posologies. Des del 2022, s’ha començat a implementar aquesta combinació d’injectables cada dos mesos amb dos retrovirals. Funciona i està en ús.

Comentaves abans que es pot mantenir la càrrega viral pràcticament indetectable. També hi ha tractaments profilàctics preexposició. Què suposa tot això pel que fa a la reducció real del risc de transmissió?

Difondre el concepte de què “indetectable” és “intransmissible” és súper important. Hem de seguir potenciant els diagnòstics amb una bona educació sexual, explicant a quin tipus de centres podem acudir per fer-nos els testos. Com més aviat detectem la infecció, aquesta estarà més controlada i hi haurà menys complicacions en el sistema immune. Hem de saber de quines opcions disposem a nivell preventiu. Si hem tingut una conducta de risc, hi ha medicació postexposició a la qual podem acudir, fins a 72 hores després, perquè la infecció no s’instauri. I també tenim medicació preexposició, adreçada a persones que tenen més conductes d’exposició segons la seva sexualitat i amb la qual es pot prevenir la infecció.

Som, en general, prou conscients de la importància dels tests i del diagnòstic precoç?

En els últims anys estem millorant i hem de continuar avançant en educació sexual. Aquí hi ha molt de camí a fer. Sabem que els adolescents cada vegada tenen sexe més aviat, però també hem d’oferir educació sexual a gent gran que no n’ha tingut mai. Hem de continuar potenciant una educació sexual completa, tant a nivell de salut sexual com de benestar sexual. Per què dic això? A molts de nosaltres ens han donat una educació sexual només centrada en la por d’un embaràs no desitjat o de les infeccions de transmissió sexual, de les coses dolentes. A la sexualitat li hem de donar un plus. La sexualitat és bona i necessària, inclús beneficiosa a nivell de societat. Hem de donar una educació sexual diversa i plural. Pel que fa  la salut, hem de conèixer les principals infeccions que tenim al nostre medi i quins són els seus símptomes, però també com hem d’integrar la salut sexual dins de la nostra sexualitat, fent els cribratges necessaris i sabent què hem de fer per prevenir les infeccions.

Què sabem de les noves infeccions de VIH en persones joves?

És molt important no associar una infecció a un tipus de població, ja sigui per edat, sexe, o orientació sexual. Això pot donar una falsa sensació de seguretat: si tu no pertanys a aquests grups, doncs no et pots infectar. I això no és així. El que hem de fer és seguir potenciant l’educació sexual per a tots i totes, independentment de l’edat. Segons l’últim informe epidemiològic, que va sortir el juny del 2024 i que recopilava dades de 2023, els nous diagnòstics en persones de menys de 25 anys segueixen estables. El rang d’edat on normalment trobem més nous diagnòstics és el de 25 a 50 anys i, dintre d’aquest, entre els 25 i 35 anys, aproximadament. Les noves infeccions en persones de menys de 25 anys representen al voltant d’un 10% o un 11% respecte al total. Pensem que, per exemple, entre els més grans de 50 anys aquesta xifra és del 20%. Per tant, no hem d’assumir la idea que els nous diagnòstics de VIH estan descontrolats entre la gent jove. Tot i així, l’educació sexual és la base de tot. Hem d’integrar la sexualitat correcta dins de la nostra vida com abans millor. Per conèixer les infeccions i detectar-les al més aviat possible. Els últims informes ens diuen que seguim tenint el 50% dels diagnòstics amb recomptes de CD4, que són les cèl·lules immunitàries afectades, per sota de la normalitat. Inclús el 30% presenten immunosupressió greu. Això vol dir que arribem tard. Hem de seguir potenciant el diagnòstic per evitar totes aquestes complicacions.

Ens hem focalitzat molts anys amb el VIH i després hem vist com altres infeccions de transmissió sexual (ITS) realment tenen una incidència elevada i en augment. Què està passant amb altres ITS?

Cada any es publiquen els informes epidemiològics sobre les ITS i viem que hi ha un creixement exponencial. Cal que ho valorem i ser cautelosos a l’hora de fer-ne interpretacions. Moltes vegades apareixen missatges que parlen d’ITS “descontrolades” o de què “la gent ha perdut la por”. Potser hi ha més casos perquè els diagnostiquem més. Hem de seguir potenciant els cribratges per diagnosticar aquestes malalties. A la PrEP [Profilaxi Pre-Exposició al VIH], un programa de prevenció que es va implementar aquí el 2019, fem cribratges a un grup de població cada 3 mesos. Hi ha moltes ITS que són asimptomàtiques i, gràcies a això, les detectem. També hem de pensar que l’escenari ha canviat i això no és negatiu. Tenim més llibertat sexual i més parelles sexuals. La monogàmia ha deixat de ser l’únic sistema de relació sexual afectiva. Això ha canviat. Ara hi ha parelles que són poliamoroses o parelles sense exclusivitat sexual. Les ITS formen part de la sexualitat, com pots agafar un refredat si et relaciones amb gent. El més important de tot és tenir-ho integrat, sense vergonya, sense culpabilitat i sent conscient que, segons la teva sexualitat, t’has de fer més estudis i més cribratges per detectar si hi ha alguna infecció i conèixer quines són.

Les persones que viuen amb el VIH no només han de fer els seus tractaments, sinó que encara han de viure amb la por i l’estigma. Fins a quin punt això es percep amb el contacte amb els pacients?

Quan va començar la pandèmia es van centrar molts esforços a controlar la infecció. És normal, durant molt de temps la infecció no estava controlada i hi havia molta mortalitat. Però crec que l’escenari ha canviat. Tenim una medicació molt més potent i que es tolera millor. I ara hem d’abordar tots aquells temes que no hem pogut tractar durant molt de temps, referents a la sexualitat de les persones que viuen amb el VIH. Durant molt de temps han patit la serofòbia, la por de contagiar a les seves parelles sexuals… Han conviscut amb la por de les seves parelles de contraure la malaltia. Crec que ara hem de donar-los un espai. Hem d’aconseguir que les persones amb VIH puguin conviure dins de la normalitat. És una responsabilitat de tots seguir avançant perquè no pateixin l’estigma que sempre els ha acompanyat, perquè encara hi ha un halo de culpabilitat al voltant del VIH. La sexualitat sempre ha sigut un tema molt tabú. Entre tots i totes hem de seguir avançant per eliminar l’estigma al voltant de les malalties de transmissió sexual.