“Hauríem d’intentar mantenir el mòbil amb les dues mans o amb la mà tan plana com sigui possible, per tal de no sobrecarregar tant les articulacions de la mà”

“Alguns factors de risc per patir artrosi de mans són l’edat, la genètica, el fet de ser dona, l’obesitat, fer feines de sobrecàrrega o practicar esports d’impacte sobre les mans”

“Hem d’acceptar que, quan no podem fer una cosa amb les mans, hi ha moltes eines que ens poden ajudar a seguir fent vida normal”

Laia Sabaté Cequier (1976) és metgessa de la Unitat de mà del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. La doctora Sabaté ens parla de la importància de les mans, de com hem d’actuar davant del seu envelliment. Fa èmfasi en l’artrosi de mans, que és la principal consulta que reben a la seva unitat, i és per això que ja fa dos anys que van iniciar un projecte pilot d’educació sanitària per explicar als pacients com han de canviar alguns hàbits quotidians.

La mà humana està formada per moltes articulacions. Quins moviments i quines funcionalitats la caracteritzen?

La principal diferència de la mà humana amb la de la resta d’animals és l’oposició del polze. Aquest polze treballa d’una forma diferent que, per exemple, en gats, gossos i altres mamífers. És cert que els primats, els goril·les, els ximpanzés, també tenen aquesta oposició, que ens permet manipular i, sobretot, fer la pinça, que és un moviment molt important per a la nostra mà i per a la manipulació. És un tema evolutiu, bàsicament. La pinça ens ha permès fer coses que altres animals no fan: agafar objectes i manipular-los i també tenir una sensibilitat més fina. Hi tenim les terminacions nervioses, però això també ho tenen la resta d’animals. Bàsicament, el que caracteritza la mà humana és la biomecànica, el moviment de pinça que fa el polze fent l’oposició amb la resta de dits.

Evidentment, com totes les parts del cos, la mà també envelleix. Segurament no hi pensem massa, però sent una part tan important del nostre cos i que ens permet fer tantes coses, li hauríem de parar més atenció?

És molt i molt important. Ens trobem contínuament amb consultes de persones, a partir dels 40 o 45 anys, amb problemes de dolor a la mà. Moltes vegades, són dolors relacionats amb canvis causats pel desgast de les articulacions. I és molt important tenir en compte que, de la mateixa manera que ens surten canes o arrugues o que fem artrosi de genoll, les mans també es desgasten. Tothom accepta l’artrosi de genoll com un procés evolutiu, en canvi, en el cas de l’artrosi de les mans, és com si hi hagués un rebuig al canvi. Els pacients moltes vegades ens diuen que han perdut força, que ja no poden aguantar les coses com abans. De la mateixa manera que perdem força de bíceps o perdem força de cames, la mà també perd força i mobilitat i també ens canvia el rang articular de la mà.

Com ens afecta aquest desgast de la mà?

Recordo el cas d’un senyor que era fuster i tenia artrosi a la base del polze. Doncs resulta que el pam ja no li mesurava el mateix perquè no podia obrir tant el polze. Ell em deia que no podia mesurar els mobles de la manera que els havia mesurat fins llavors i jo li proposava que agafés una cinta mètrica. Ens hem d’adaptar als canvis. Quan ens costa llegir, ens posem unes ulleres i tothom ho accepta. En canvi, amb les mans cal recórrer a noves aportacions amb eines o amb canvis de moviments i la gent és una mica més reticent a aquestes adaptacions.

Pensem en aquella persona que, per exemple, ja no pot obrir els pots…

En aquests casos jo sempre els dic que hi ha diversos trucs. Un, fer servir algú altre de casa. L’altre, treure el buit al pot, donant-li el copet a sota, per exemple. A més, podem comprar obridors de pots, d’ampolles o de llaunes. Hi ha un munt d’eines que es poden utilitzar, que van molt bé i que ens faciliten la vida. Això també passa amb la famosa cafetera italiana, que costa molt obrir. Potser val la pena plantejar-nos tenir un altre tipus de cafetera, una cafetera elèctrica, que suposi prémer un botonet i ja està i, d’aquesta manera, no sobrecarreguem tant les mans. Recordo una pacient que tenia una artrosi a la base del polze i que estava convençuda que es volia operar per poder obrir la cafetera. Jo li vaig dir que, abans de canviar-li la mà, havíem de provar de canviar la cafetera… Hem d’acceptar que, quan no podem fer una cosa, hi ha eines que ens poden ajudar a seguir fent vida normal.

De tota manera, podem prevenir una mica aquest envelliment de la mà, podem tenir-ne cura d’alguna manera o fer alguns exercicis específics?

Primer de tot, hem de tenir clar que un procés degeneratiu és un procés que avança. No hi ha cap medicació ni cap intervenció quirúrgica que faci que aquest procés no avanci. Ara bé, per què es desgasten les nostres articulacions? Les nostres articulacions estan formades per dos ossos que es mouen i entremig hi tenim el cartílag. Aquest cartílag es va desgastant per diversos motius: per l’edat i perquè tots portem una càrrega genètica, estem fabricats d’uns materials de construcció que poden ser més durs o més fràgils. Hi ha grups familiars en què es desgasten més de pressa i en d’altres més a poc a poc. Hi ha famílies on tothom està operat de pròtesi de genoll o de maluc i, en canvi, hi ha grups familiars que, amb 90 anys, estan impecables. Així doncs, si veiem que la nostra mare té els dits una mica torçats, sabrem que probablement nosaltres també els tindrem.

Les dones tenen més artrosi?

Un altre factor de risc és ser dona. Les dones, tant amb l’artrosi de genoll com amb l’artrosi de mans, hi tenim més probabilitat. L’obesitat també és un punt important. Si tenim obesitat, tenim més números per tenir artrosi de les mans. També tenen més risc les persones que fan treballs de manipulació i de sobrecàrrega, aquells que fan feines de força amb les mans, a cadenes de muntatge, terrissaires, etc. Si s’ha patit algun traumatisme d’alta energia en anys anteriors, com per exemple una luxació o una fractura de dit, això pot provocar que, al cap d’un temps, surtin seqüeles com una artrosi de les mans. Finalment, els esports d’impacte a sobre de les mans i d’aguantar la pilota, com ara el vòlei i l’handbol, també augmenten el risc de tenir artrosi.

Però podem minimitzar aquest risc?

Podem tenir cura i fer el moviment de la pinça de la mà el millor possible. La manera com funciona millor l’articulació del polze és fent el moviment de l’OK ben rodó. És a dir, que la forma entre l’índex i el polze ha de quedar tan rodona com sigui possible. Aquesta és la forma en què l’articulació es queda més ben posicionada. Si nosaltres li ensenyem al nostre cap que aquest moviment l’hem de fer d’aquesta manera i l’anem fent marcant-lo amb tots els dits en el dia a dia, quan escrivim, quan fem servir una pinça d’estendre o quan manipulem una tela o un paper, si fem la pinça ben rodoneta, aquesta articulació no se sortirà tant del seu lloc i la protegirem una miqueta més. Aquesta és una estratègia. Una altra estratègia és evitar fer grans sobrecàrregues amb la mà.

Com?

És important tenir cura de l’ergonomia, de les feines repetitives d’ús de les mans, intentar fer correccions d’aquesta postura per no sobrecarregar tant i, si podem, utilitzar eines que no sobrecarreguin. Per exemple, els lampistes o els fusters poden utilitzar tornavisos elèctrics. Un dia vaig veure unes tisores de podar en una ferreteria que tenien un motor pneumàtic i la mateixa tisora feia la força, d’aquesta manera no se sobrecarrega tant l’articulació. Per altra banda, podem fer algun exercici. N’hi ha un que és útil per reforçar el primer interossi de la mà, que ens dona una mica més d’estabilitat: consisteix a recolzar la mà a sobre de la taula, posant la vora del cinquè dit recolzada a la taula i fent que la mà ens quedi en vertical, tancar els dits, excepte l’índex, i aquest índex el portem cap amunt i cap avall, cap al sostre i cap a la taula. D’aquesta manera, reforcem aquest múscul, que ens donarà més d’estabilitat. Les persones que ja tenen molèsties a la base del polze, que en són moltes, poden fer ús de fèrules, que ajuden quan hem de fer manipulacions, feines de la llar o d’altres. De la mateixa manera que una persona que té problemes d’esquena es posa una faixa lumbar quan ha d’anar a caminar molta estona o quan ha de carregar pesos, també ens podem posar la fèrula. Hem d’escoltar una miqueta la mà i, si sabem que ens donarà problemes si la sobrecarreguem molt, no li hem de donar tanta feina.

Has posat l’exemple de diferents feines, tasques laborals concretes que  fan ús de les mans amb força, però fer scroll amb el mòbil i aguantar-lo amb una mà tampoc sembla massa bo?

De fet, comencen a haver-hi articles anglesos definint el cellular finger. Fem un sobreús de les articulacions de la mà, perquè aguantem el mòbil amb la mateixa mà que passem les pàgines. Llavors, aquí sí que utilitzem l’articulació, però també sobrecarreguem molt el tendó flexor. Així doncs, veiem casos de gent que fa dits en ressort o tenosinovitis, que és una inflamació del tendó flexor per culpa d’aquest sobreús en unes posicions molt poc anatòmiques. I, si a sobre ja tenim una miqueta de problema de canal carpià o d’atrapament del nervi medià, aquestes postures no ajuden gens. Sempre s’ha d’intentar mantenir el mòbil amb les dues mans o amb la mà tan plana com sigui possible. El gest d’anar passant la pantalla cap amunt, si es pot fer amb l’índex de l’altra mà, molt millor. Hem de ser intel·ligents i mirar una mica quines coses podem millorar per no sobrecarregar tant.

Què és el que veieu més sovint amb una unitat dedicada específicament a la mà, com la teva?

Veiem, sobretot, túnel carpià, que és l’atrapament del nervi medià de la mà, i també veiem molts dits en ressort, que és la inflamació del tendó per un engrossiment de les politges dels dits de la mà i que és causada per l’edat i per un sobreús dels dits amb flexió, tot i que, possiblement, l’ús del mòbil també hi tingui alguna cosa a veure. Però, sobretot, veiem moltíssimes artrosis en gent gran i en gent no tan gran. Ara estem fent una mica d’educació sanitària, intentant reconduir i explicar tot aquest tema. Per això hem posat en marxa uns tallers especialitzats com a projecte pilot en col·laboració amb alguns centres de primària, on treballem amb pacients amb artrosi de les mans per explicar-los què és l’artrosi, què és el que els passa i com han de canviar la manera com fan les coses a casa. També els ensenyem exercicis i els donem eines i idees per canviar hàbits i així no sobrecarregar tant les mans. La veritat és que els pacients estan molt contents. Ho vam iniciar com a projecte pilot fa un parell d’anys i ara la idea és que vagi creixent i que arribem a més centres d’atenció primària.