Quatre metges de diferents edats i procedències i en diverses etapes de la seva carrera professional expliquen en primera persona com va ser la seva arribada a Catalunya, quina era la seva motivació a l’hora d’aprendre català i la importància que per a ells té la llengua en la relació metge-pacient.

Alicia Albadalejo

(La Roda, Albacete, 1996)

Resident de primer any d’Oftalmologia, Hospital Clínic. Any d’arribada: 2014.

En quin moment decideixes que has d’aprendre català?

El meu primer contacte amb el català va ser en uns campus científics que vaig fer, organitzats per la Fundació Espanyola de Ciència i Tecnologia. A primer de Batxillerat, vaig estar dues setmanes a Barcelona, a l’estiu. En aquell moment, em va crear interès conèixer una llengua que està realment molt a prop de la resta dels habitants de la Península però que no és tan fàcil que s’ensenyi. Allà ja em va picar el cuc i, quan vaig decidir que vindria a Barcelona a estudiar Ciències Biomèdiques, vaig començar a escoltar música en català i veure programes de televisió, fins i tot abans de venir. En aquell moment jo no tenia pensat treballar amb pacients. Per tant, el que em va fer aprendre català no va ser pensar en la relació metge-pacient, sinó saber que vindria a un lloc amb una cultura de la qual jo volia d’alguna manera formar part. Crec que un dels aspectes més importants de la cultura catalana és la seva llengua.

La meva motivació al principi no era millorar la relació metge-pacient, perquè vaig venir a Barcelona per estudiar una altra carrera, Ciències Biomèdiques, que, tot i estar relacionada amb la sanitat, està enfocada al laboratori. La meva motivació era cultural, per relacionar-me amb la gent d’aquí en la seva llengua, però va augmentar quan vaig començar a estudiar medicina i a participar en l’assistència als pacients. Al final, ser atès en la seva pròpia llengua és un dret i quan un pacient està en situació de vulnerabilitat, vol sentir-se al més còmode possible. Si una de les petites coses que podem fer és parlar en la llengua en la qual ell o ella se sent més còmode, crec que al menys ho hauríem d’intentar.

Com ha estat o està sent l’experiència?

L’experiència la recordo com a intensa, perquè vaig passar de no haver sentit pràcticament mai el català, o molt poc, a sentir-lo cada dia. Recordo a la universitat haver tingut moltes classes en català i sortir els primers dies amb una sensació de mal de cap, per haver parat una atenció pel sobre del normal. Però un cop van passar els primers mesos va ser molt satisfactori, perquè ho entenia pràcticament tot. També vaig començar a llegir més en català i això va fer augmentar una mica més el meu vocabulari. L’últim salt va ser començar a parlar i a escriure català en el meu dia a dia. L’experiència, doncs, és molt intensa al principi però ràpidament es torna molt satisfactòria. A més, la gent d’aquí agraeix molt que t’interessis per la seva cultura i per la seva llengua.

Coneixes el Programa de Parelles Lingüístiques del CoMB? En formes part? Quina valoració en fas?

No el conec i no he participat mai en un programa semblant. Potser si hagués conegut algun programa similar al principi, quan vaig venir a Catalunya, m’hagués interessat, però vaig tenir la sort que la gent que vaig conèixer els primers mesos, quan jo els deia que tenia ganes d’aprendre català, s’esforçaven, m’ensenyaven i no canviaven de llengua a la primera. Vaig haver d’insistir una mica en el fet que, encara que jo no parlava català, el volia aprendre i volia que el parlessin amb mi.

Breu reflexió sobre la importància de la llengua en la relació metge-pacient.

La gent que treballa en l’atenció a persones, sobre tot els sanitaris, que treballem amb persones que estan en una situació de vulnerabilitat, hauríem d’intentar que cada persona se sentí al més còmoda possible. De la mateixa manera que els parlem d’una manera determinada, amb un to de veu determinat i amb una comunicació no verbal determinada, no se’ns pot oblidar la llengua com un dels factors en els quals podem influir per tal que el pacient estigui millor. Per l’experiència que he viscut fent pràctiques i ara també, que començo a treballar com a resident, quan a una persona se l’atén en la seva llengua materna, sense dubte se sent més confortable. Si ens esforcem amb altres coses, també ens hauríem d’interessar per parlar-li en la seva llengua.

Gustavo Isaac Jurado

(Puebla, Mèxic, 1978)

Metge de família, CAP Vilafranca Nord. Any d’arribada: 2006.

En quin momnet decideixes que ha d’aprendrer català?

Vaig començar a parlar català als 2 o 3 mesos d’haver arribat. Vaig decidir parlar català per iniciativa pròpia, motivat principalment perquè la gent amb la qual em relacionava era respectuosa amb el meu origen i les meves costums. Volia integrar-me en una societat que m’acollia amb amabilitat i respecte. A més a més, vaig adonar-me que, amb els pacients grans, parlar en català era un element clau per guanyar la seva confiança, ja que demostrava que em preocupava sincerament per ells.

Com ha estat o està sent l’experiència?

L’experiència ha estat molt enriquidora. Aprendre català m’ha permès connectar més profundament amb els pacients i amb la comunitat en general. Em sento molt acollit i valorat per l’esforç de comunicar-me en la llengua local. A més, aquesta integració lingüística ha facilitat la meva feina, especialment amb els pacients més grans, amb qui he pogut establir una relació de confiança i empatia més forta. Continuo aprenent i millorant cada dia, i estic molt agraït per l’acollida i el suport que he rebut.

Coneixes el Programa de Parelles Lingüístiques del CoMB? En formes part? Quina valoració en fas?

El conec però no en formo part. Considero que és una iniciativa excel·lent que facilita l’aprenentatge del català d’una manera pràctica i interactiva. Aquest programa promou l’intercanvi cultural i lingüístic, afavorint una millor integració dels professionals de fora. Tot i no participar-hi directament, valoro molt positivament els seus objectius i resultats. Crec que és una bona idea que persones amb experiències similars ensenyin a través de la seva pròpia experiència, ja que això permet que els metges es sentin identificats i motivats en el seu propi recorregut d’aprenentatge. Animaria a tothom que vulgui millorar el seu català a participar-hi.

Breu reflexió sobre la importància de la llengua en la relació metge-pacient.

La comunicació és un element fonamental en la relació metge-pacient. Parlar la llengua del pacient no només ajuda a comprendre millor els seus símptomes i preocupacions, sinó que també crea un vincle de confiança i empatia. Quan un metge es comunica en la llengua del pacient, demostra respecte per la seva cultura i la seva identitat, cosa que pot millorar significativament l’experiència del pacient i els resultats del tractament. En aquest sentit, l’aprenentatge del català ha estat clau per a mi, ja que m’ha permès connectar millor amb els meus pacients i oferir-los una atenció més personalitzada i humana.

Alonso Salazar

(Caracas, Veneçuela, 1981)

Adjunt d’Urgències, Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Any d’arribada: 2020.

En quin moment decideixes que has d’aprendre català?

Em vaig graduar com a metge l’any 2004, a la Universitat Central de Veneçuela, Escola José María Vargas. Vaig estudiar i vaig fer dues especialitats: Medicina Interna (2006-2009) i Nefrologia (2010-2012). Vaig treballar com a docent universitari i també com a metge adjunt de Medicina Interna a l’Hospital Vargas de Caracas. Vaig començar amb classes de català l’any 2017 a Veneçuela, al Club Català de Caracas, quan pensava a venir a viure a Catalunya. Després, per motius propis de la migració, vaig haver de deixar les classes i les vaig reprendre novament via online l’octubre de 2020 amb la mateixa professora que tenia a Caracas. Però per la diferència horària, novament ho vaig deixar. A través de l’Hospital Sant Joan de Reus i un conveni amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, vaig poder culminar el B1. Després, es va suspendre el conveni, les classes eren presencials i no vaig poder assistir-hi, per horari. Les motivacions van ser el coneixement de la llengua per a una ràpida inserció i també poder ajudar la meva filla petita en el seu desenvolupament escolar.

Com ha estat o està sent l’experiència?

L’experiència ha estat bona, se m’ha fet relativament fàcil poder llegir i escoltar català, però tanmateix se’m fa difícil parlar-lo i escriure’l. Per això he començat un nou curs amb el Consorci per a la Normalització Lingüística.

Coneixes el Programa de Parelles Lingüístiques del CoMB? En formes part? Quina valoració en fas?

Conec i formo part del Programa de Parelles Lingüístiques del CoMB. És una estratègia interessant en la finalitat d’ajudar els no catalanoparlants a entendre i a perdre la por i la vergonya que es pot sentir en intentar parlar català, com em passa a mi.

Breu reflexió sobre la importància de la llengua en la relació metge-pacient.

En la meva experiència des de 2020, ser conscient de la importància de la llengua en la relació entre metge i pacient permet que els pacients es puguin expressar amb més gran tranquil·litat a l’hora d’explicar les seves dolències. Jo sempre els dic que em parlin en català, perquè els entenc i els ajudaré al màxim en la resolució del problema que els ha portat a l’hospital. 

Vladimir Poposki

(Skopje, Macedònia, 1968)

Oftalmòleg, Hospital del Mar. Any d’arribada: 2002. 

En quin moment decideixes que has d’aprendre català?

Quan vaig arribar, parlava castellà, tot i que amb certes dificultats. El català va ser una sorpresa, un descobriment i, finalment, un regal. La meva llengua materna és el macedoni, una llengua eslava, forta i bonica però molt diferent del castellà i el català. Per això, aprendre un nou idioma ha estat un repte per a mi i una experiència molt enriquidora. Les meves motivacions eren diverses. Primera, la comunicació global: aprendre un nou idioma és connectar amb persones de diferents i cultures i també ampliar la comprensió del món. Segona, el creixement professional, ja que els empleats multilingües són sempre benvinguts.

A l’àmbit de la salut, abordar la barrera de l’idioma és fonamental per garantir una atenció efectiva i segura. En treballar s’ha d’entendre la documentació, així com proporcionar formularis, instruccions i material educatiu al pacient. És important comprendre les diferències i respectar les creences i les pràctiques culturals i, quan parles amb el pacient, cal fer servir un llenguatge senzill i verificar-ne la comprensió. Aprendre un nou idioma és molt important per a un metge per tal de brindar una atenció mèdica efectiva i també compassiva.

Com ha estat o està sent l’experiència?

Quan un pacient es comunica en la seva llengua materna amb el professional de la salut, pot experimentar diversos efectes positius. Primer, una més gran comoditat i seguretat, el que facilita, i molt, l’expressió dels seus pensaments, pors, creences, inseguretats, etc. Segon, hi ha una més gran connexió emocional: el llenguatge compartit i les claus culturals ajuden a establir una millor connexió entre el pacient i el professionals. Compartir aquestes arrels culturals pot enfortir la relació terapèutica. Els pacients solen expressar més símptomes també quan parlen en la seva llengua materna i crec que les experiències expressades són més elaborades i riques. Així doncs, parlar l’idioma matern afavoreix l’expressió emocional i la connexió metge-pacient. A mi això m’omple molt. 

Coneixes el Programa de Parelles Lingüístiques del CoMB? En formes part? Quina valoració en fas?

El conec perquè tinc amics metges de fora que en formen part. Ho veig com una excel·lent oportunitat per familiaritzar-se amb el vocabulari mèdic, el que és fonamental, i també amb el sistema sanitari català. Als professionals que s’hi acullen els pot ajudar en la millora de les habilitats lingüístiques, especialment en el context mèdic, així com en la comprensió d’aspectes culturals i socials específics de Catalunya. Això és valuós per a l’atenció mèdica. També els pot ajudar a guanyar confiança en l’ús del català i a comprendre millor la documentació. Trobo el programa una eina excel·lent per integrar-se a Catalunya i també a la comunitat mèdica. Tenir interès per aprendre i la voluntat de dedicar-hi temps i compromís és molt important.

Breu reflexió sobre la importància de la llengua en la relació metge-pacient.

La comunicació és fonamental per establir una connexió sòlida i per generar confiança, respecte i fins i tot esperança en el pacient. Ser metge és un privilegi però també tenim una gran responsabilitat. Per això hem de mantenir uns aspectes claus en la nostra comunicació amb els pacients, com la llengua. Els metges han de dominar tant la comunicació verbal com no verbal. Les paraules que fan servir, i fins i tot el to, poden afectar la percepció del pacient. La gestualitat i la mirada també transmeten missatges importants. Els metges han de desenvolupar habilitats comunicatives efectives, el que implica escoltar activament el pacient, fer-li preguntes clares i comprendre’n les preocupacions. L’empatia i la comprensió són essencials a la nostra feina. La formació mèdica ha d’incloure el desenvolupament d’aquestes competències comunicatives i també sempre la consideració de valors. La comunicació metge-pacient és essencial per a un diagnòstic precís i un tractament efectiu. 

Personalment, parlant amb el cor i més enllà de les preguntes, penso que la llengua catalana és un element fonamental de la formació i la personalitat nacional de Catalunya i és un instrument bàsic de comunicació, integració i cohesió social de tots els ciutadans, independentment del seu origen geogràfic. És una valuosa contribució a la cultura universal. Aprendre català no només facilita la comunicació a Catalunya sinó que també obre portes professionals i permet una integració més gran en la cultura local. Dominar la llengua facilita la cerca de feina i la comunicació al lloc de treball: tinc molts companys de feina que són catalanoparlants. Aprendre l’idioma no és només una manera de comunicar-se, sinó també una via per descobrir la cultura catalana. El català et permet explorar tot allò que envolta Catalunya i comprendre’n la identitat i la riquesa. Aprendre català garanteix també no ser percebut com a turista o estranger: és una manera de demostrar respecte i fomentar la integració.