“L’ecografia s’ha convertit en una eina molt important. De la mateixa manera que ara el metge va amb el fonendoscopi penjant, potser aviat anirà amb un transductor d’ultrasons”

“El descobriment dels ultrasons en la natura ha permès aplicar-los en medicina de manera innòcua, sense irradiar”

Xavier Serres (1964, Barcelona) és radiòleg intervencionista a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Amb motiu de l’exposició Ultrasons: de la natura a la medicina, que ell mateix ha promogut i que es pot visitar a la seu del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) fins al 28 de febrer, conversem amb aquest metge sobre la gran aportació que els ultrasons han fet a la medicina, sobretot a través de l’ecografia. Descobrim, a més, l’enorme potencial que aquestes ones tenen més enllà del diagnòstic, també com a eina terapèutica, en procediments com ara la destrucció de tumors.

Què son els ultrasons?

Voldria dir que, quan els radiòlegs obtenim imatges sense fer mal i sense que el pacient en noti res, no fem màgia. Estem utilitzant diferents fonts d’energia, com poden ser les ones electromagnètiques, els rajos X, la tomografia computeritzada, la medicina nuclear, la ressonància magnètica… I  encara hi ha una altra font d’energia, que són els ultrasons i que no són cap altra cosa que ones sonores. Els humans tot ho referenciem en nosaltres mateixos, però els ultrasons són sons d’alta freqüència que nosaltres no podem sentir; però d’altres animals sí.

Com van passar els ultrasons de la natura a la medicina?

L’observació de la natura ens ha permès descobrir que, més enllà dels nostres sentits, hi ha un so d’alta freqüència. Es va descobrir observant, per exemple, els ratpenats. Tapant els ulls dels ratpenats, aquests continuaven volant, però si els tapaven les orelles, veien que no podien fer-ho. Els científics van arribar a la conclusió que volaven, hi sentien o hi veien a través de les orelles. El fet és que el descobriment dels ultrasons en la natura ha permès poder aplicar-los en medicina i fer-ho d’una manera innòcua, sense irradiar. Per això, els ultrasons s’apliquen també en dones embarassades. És una eina molt potent per obtenir imatges del cos humà en temps real i amb un cost bastant acceptable. A més, resulta que podem apropar-nos amb els aparells fins a la mateixa capçalera del malalt… Jo n’estic enamorat.

I com es converteixen aquestes ones sonores en imatges de l’interior del cos?

Pierre Curie, marit de Marie Curie, va descobrir l’efecte piezoelèctric, en el qual es basa l’ecografia, però no li van donar cap Premi Nobel per aquest descobriment. De fet, als descobridors de totes les altres tècniques de diagnòstic per la imatge els han atorgat premis Nobel, però amb l’ecografia no ha estat així. Quan apliquem els transductors ecogràfics sobre la pell, emeten un ultrasò i també en reben l’eco. Detecten exactament la profunditat en què s’ha produït aquest eco i així podem saber perfectament la composició d’aquell tall de secció i podem tenir una imatge en temps real amb molta resolució.

La tecnologia d’ultrasons més coneguda és l’ecografia. Quins avenços ha permès fer?

L’ecografia ha permès avançar moltíssim. De fet, en aquest moment, hi ha una expansió de l’ús de l’ecografia en medicina. Si quan Pierre Curie va fer el seu descobriment, que va passar desapercebut, haguessin sabut la transcendència que l’ús dels ultrasons ha acabat tenint en medicina, segur que li haurien donat el Premi Nobel i hauria obtingut el reconeixement que han tingut altres tècniques. Els ginecòlegs i obstetres van començar a fer servir els ultrasons en medicina, per fer estudis fetals. Després, els cardiòlegs i, després, els radiòlegs. I ara hi ha moltes altres especialitats que els fan servir: anestèsia, medicina de l’esport, fisioteràpia, medicina de família… Els metges de família els estan incorporant a la seva pràctica habitual. De fet, els centres d’atenció primària s’estan dotant d’equips d’ecografia. De la mateixa manera que un metge de família ara va amb el fonendoscopi penjant a les espatlles, potser aviat anirà amb un transductor també penjat per poder observar què està passant allà on està palpant alguna cosa que no li agrada. O per avaluar un malalt que veu crític i que l’haurà de derivar en funció del que trobi. L’ecografia s’està convertint en una eina molt important i, a més, com que s’estan reduint les dimensions dels aparells, et pots acostar al capçal del malalt. És un canvi molt important.

Més enllà de l’obtenció d’imatges, els ultrasons també són una eina terapèutica, no només diagnòstica…

Només amb la guia ecogràfica, per exemple, podem guiar agulles per fer puncions, biòpsies, drenatges, tractaments amb radiofreqüència… Però si n’augmentem l’amplitud de l’ona, fem que l’índex mecànic sigui molt gran i els ajuntem en un punt, aquests ultrasons tenen molta força. En tenen prou com per generar calor, que és la base del tractament HIFU, i per generar destrucció mecànica del teixit i de les cèl·lules. Això és el que vam començar a fer a l’Hospital Vall d’Hebron l’any 2018, quan vam tractar, per primera vegada al món en humans, un tumor hepàtic amb histotrípsia, que és el nom que rep el fet de focalitzar els ultrasons, sense punxar ni fer cap incisió enlloc. Aplicant els ultrasons sobre la pell, focalitzant-los en profunditat on hi ha el tumor, aquest queda literalment esmicolat, amb l’avantatge que aquesta trituració és capaç de generar una espècie de vacuna interna i d’estimular una resposta immunològica en contra del propi tumor…

Com i per què es desencadena aquest procés?

Es produeix el que es coneix com a efecte abscopal, que vol dir més enllà del scope, de la diana o objectiu inicial. S’activen limfòcits davant dels antígens tumorals que han quedat dispersos després d’esmicolar el tumor. Aquests limfòcits van per tot el torrent circulatori. Si identifiquen antígens d’un altre tumor, els limfòcits també el destrueixen, encara que no l’haguem tractat directament amb els ultrasons (per això parlem d’efecte abscopal). I això és el que està revolucionant o pot arribar a revolucionar els tractaments oncològics i és el que volem estudiar, afegint-hi la immunoteràpia. Gràcies a una beca de l’organització Cris contra el Càncer, aquest any [2024] podrem tenir a l’Hospital Vall Hebron un aparell d’histotrípsia per a ratolins, fabricat exclusivament per a nosaltres a la Universitat Virginia Tech i podrem estudiar aquesta hipòtesi tan potent: associar la histotrípsia i l’efecte d’esmicolar els tumors, a la generació d’una resposta immunològica, que serà encara més accentuada amb l’ús de la immunoteràpia.

Ara mateix, la histotrípsia s’està aplicant a mode d’assaig, en persones, en animals? En quin punt estem?

Vam començar l’any 2018, amb un estudi multicèntric anomenat Teresa, entre l’Hospital Mutua de Terrassa i l’Hospital Vall d’Hebron. Després d’aquest estudi, que va ser molt exitós, en vam iniciar un altre d’europeu, el Hope for Liver, del qual hi ha hagut una rèplica als Estats Units. Aquests dos estudis estan tancats i acabats. A conseqüència de l’estudi nord-americà, la Food and Drug Administration (FDA) ha autoritzat que l’empresa HistoSonics comenci a vendre aquests aparells. Des de l’octubre, em sembla que n’ha venut 19, amb aquesta idea tan prometedora i interessant de veure que un efecte mecànic sobre un tumor pot desencadenar una resposta immunològica. Als Estats Units, a hores d’ara, ja s’estan fent els primers tractaments en humans fora d’un estudi. A Europa hem d’esperar que l’autorització arribi aquí sota la marca CE.

Parlem de destrucció de tumors sense cap mena de radiació, de manera mecànica, per tant

Sí, a través dels ultrasons: si els ajuntem en un punt, o bé generarem calor, o bé destrucció. Tot i que gairebé és la mateixa tècnica, conceptualment, són coses diferents. És la mateixa font d’energia i la mateixa tècnica, però, en el segon cas, els polsos amb què s’emeten els feixos d’ultrasons fan que les cèl·lules esclatin. Es genera com un petit núvol de bombolletes que esmicolen les cèl·lules. Això també té quelcom de màgic, podríem dir, però en realitat, tot és física. És molt atractiu i apassionant. El primer tractament que s’ha fet en humans a tot el món l’hem fet nosaltres, a l’Hospital Vall d’Hebron, amb un tumor de fetge. A Anglaterra, s’ha fet el primer tractament d’un tumor renal i ara hi ha molt d’interès a poder actuar sobre el pàncrees. Tot plegat és molt prometedor: existeix i voldríem que anés molt ràpid, però no pot ser. Tot s’ha de fer a poc a poc i amb bona lletra.