“M’agrada la ginecologia i vull fer l’especialitat a Barcelona. Hi ha molt bons hospitals, la ciutat m’agrada i hi tinc els amics i la família, que, per mi, és molt important”

“Estudio de dilluns a dissabte. Diumenge és el dia lliure i intento no tocar res. És dur, però m’agrada aquesta rutina”

“Em preocupa com compaginaré la feina i la formació, sobretot si tinc fills. S’haurien de donar més facilitats per conciliar i per poder tirar endavant amb tot”

Zineb Bakkali Aligua (Barcelona, 1998) es va graduar en Medicina al Campus de Bellvitge de la Universitat de Barcelona (UB) i els darrers mesos s’ha estat preparant per a la convocatòria de l’examen MIR. Parlem amb ella sobre com s’organitza, com gestiona el temps i els nervis, què espera de la residència i de la professió i com s’imagina el seu futur. D’il·lusió i ganes no li’n falten.

Estàs preparant l’examen MIR. Ja tens clar quina especialitat escolliràs o prefereixes centrar-te en l’estudi?

Tinc una idea bastant clara d’allò que m’agrada. M’agrada moltíssim la ginecologia i l’obstetrícia, especialment la ginecologia oncològica. A Bellvitge he pogut veure cirurgies robòtiques en aquest àmbit, entre d’altres coses. Però també m’agraden la pediatria, la psiquiatria i les urgències.

Quan triïs plaça, et voldràs quedar a prop de casa?

Prefereixo quedar-me a Barcelona, perquè m’agradaria fer l’especialitat en un hospital terciari i a Barcelona n’hi ha de molt bons. També m’agrada la ciutat, el fet que hi hagi mar. Tinc aquí tots els amics i la família i això també és molt important per mi.

Com t’has organitzat aquests mesos per preparar l’examen MIR?

La veritat és que les acadèmies ajuden molt. El temari està organitzat en diferents voltes. Ara estem a la tercera. Cada dissabte a la tarda tenim un simulacre del MIR de quatre hores i mitja. És tot igual que a l’examen real, com si estiguessis fent la prova. Als matins, durant una hora, corregim aquests simulacres. A l’acadèmia ens van dient quin tema hem de repassar i ho compagina amb preguntes online que pots anar fent per repassar, amb algun vídeo d’algun cas clínic, per exemple. És bastant interactiu i has d’anar fent el que et diuen. Realment, això implica passar gairebé tot el dia estudiant, de les 8.30 a les 22 hores. De 21 a 22 hores tenim una avaluació de tot el que hem anat fent durant el dia. Hi ha dues hores al migdia per dinar i descansar una mica.

Hi vas cada dia, a l’acadèmia?

No, podem estudiar a casa o a la biblioteca. Hi ha algun dia que tenim classe presencial, però a vegades també és online.

Seria impensable preparar-se el MIR per compte propi?

Gairebé tothom passa per acadèmies. Simplifiquen molt la feina, perquè hi ha molt temari. T’orienten molt.

Esta sent més dur o menys dur del que esperaves? Tens alguna afició que t’ajudi a desconnectar?

Recordo que l’any passat preguntava als companys que estaven preparant el MIR i tothom en parlava en negatiu. Em deien que era molt dur i molt difícil. Només algunes persones, com a excepció, deien que havia estat una de les millors èpoques, perquè era molt rutinària. M’alegro d’haver parlat amb aquestes persones, perquè ara trobo que també m’agrada que tot sigui tan rutinari. Tot i que és bastant dur. Passar tantes hores estudiant fa venir molt mal a les cervicals i estudiar de dilluns a dissabte és cansat. El diumenge és el dia que tinc lliure i intento no tocar res. Sempre esmorzo amb la meva mare i després quedo amb alguna amiga i anem a algun lloc. En el dia a dia, intento fer estiraments o alguna altra activitat. Ara és una mica complicat, però intento treure una estona per fer pilates, que m’agrada molt.

Sempre havies volgut estudiar el grau de Medicina?

Vaig passar per una transició. Quan anava a l’escola volia ser arqueòloga. M’encantava Egipte, les mòmies, els documentals… A mesura que vaig anar creixent, la medicina i curar m’agradaven molt també. A quart d’ESO, quan ja havíem de triar quin batxillerat volíem, em vaig trobar que m’interessaven dues coses molt oposades: filologia anglesa i medicina. Vaig pensar que, si feia medicina, sempre podria parlar en anglès, la qual cosa és bastant certa, perquè tots els papers estan en anglès i acabes parlant-hi amb tothom. La veritat és que no m’he equivocat en la meva decisió, perquè puc fer les dues coses. Vaig triar bé.

És una carrera exigent. Tens la sensació d’haver-te perdut coses durant els teus anys d’estudiant?

Si em comparo amb companys de l’institut que han fet altres carreres, el que veig és que ells ja porten anys treballant i tenen la seva independència. Fins i tot alguna companya ja té fills. En aquest sentit, jo ni tan sols he començat, però tot arriba al seu temps. No tinc la sensació de perdre’m moltes coses, perquè quan és temporada d’exàmens has d’estudiar i molt, però, en altres moments, pots anar fent coses.

Quina valoració fas de la carrera?

La carrera de medicina és llarga, però molt bonica. Hi ha moments per a tot: t’ho passes molt bé, però també tens moments de passar-ho malament. Els teus companys canvien, tu canvies. Crec que s’hauria d’humanitzar una mica més la carrera. Estudiem malalties, però les malalties les pateixen les persones. S’hauria de donar més focus a aquest aspecte, perquè crec que es perd una mica. A partir de tercer, quan comencem amb les assignatures clíniques, caldria intentar fer més formació per aprendre a comunicar-nos amb els pacients i a ser més empàtics. Tots hem d’aprendre’n, independentment de la nostra personalitat, i t’ho han d’ensenyar una miqueta. També caldria aprendre detalls sobre la diversitat cultural que hi ha avui dia, perquè n’hi ha molta i tots n’hem de tenir nocions per quan ens ho trobem a les pràctica, com a residents o ja com a especialistes.

Quines expectatives tens sobre la residència? Què hi esperes trobar? M’han dit que la residència són anys durs, perquè la nostra responsabilitat canvia i encara no tenim gaire experiència i estem aprenent. Sé que hi haurà moments difícils i que, a més, també canviem a nivell personal. Però jo espero gaudir i aprendre el màxim possible.

I de la teva futura etapa com a professional, hi ha quelcom que ara mateix et preocupi? Si penso en l’especialitat de ginecologia, potser l’única cosa de la qual m’han avisat una mica i em preocupa és el tema de les demandes d’obstetrícia. A vegades, quan les coses no van bé, et pots trobar amb això. Però també em preocupa com compaginar el fet de començar a exercir l’especialitat amb la necessitat d’estudiar per tenir més formació específica o fer un doctorat, sobretot si ets dona i et planteges tenir fills. Ho veig una mica complicat. S’haurien de donar més facilitats per poder conciliar, perquè puguem compaginar la feina, formar-nos més i tirar endavant amb tot. També m’agradaria tenir la possibilitat de fer cooperació internacional i docència, però això és més a llarg termini.