Laia Sabaté, traumatòloga: “De la mateixa manera que ens surten canes i arrugues o que patim artrosi de genoll, les mans també es desgasten”

Deixa un comentari

“Hauríem d’intentar mantenir el mòbil amb les dues mans o amb la mà tan plana com sigui possible, per tal de no sobrecarregar tant les articulacions de la mà”

“Alguns factors de risc per patir artrosi de mans són l’edat, la genètica, el fet de ser dona, l’obesitat, fer feines de sobrecàrrega o practicar esports d’impacte sobre les mans”

“Hem d’acceptar que, quan no podem fer una cosa amb les mans, hi ha moltes eines que ens poden ajudar a seguir fent vida normal”

Laia Sabaté Cequier (1976) és metgessa de la Unitat de mà del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. La doctora Sabaté ens parla de la importància de les mans, de com hem d’actuar davant del seu envelliment. Fa èmfasi en l’artrosi de mans, que és la principal consulta que reben a la seva unitat, i és per això que ja fa dos anys que van iniciar un projecte pilot d’educació sanitària per explicar als pacients com han de canviar alguns hàbits quotidians.

Continua la lectura de “Laia Sabaté, traumatòloga: “De la mateixa manera que ens surten canes i arrugues o que patim artrosi de genoll, les mans també es desgasten”” →

Ferran Gran, cardiòleg pediàtric i músic: “Aprendre a tocar la guitarra als 40 anys no és fàcil, però és del tot possible”

Deixa un comentari

“Toco en un grup per trobar-me amb els amics. Ens coneixem de la carrera des de fa més de 30 anys i mantenim una gran amistat”

“Als assajos parlem molt poc de medicina. Parlem de com ens va la vida, fem molta broma i, sobretot, riem molt”

“Les aficions influeixen en la creativitat i aporten molt a la feina. Cal buscar temps per fer allò que ens agrada”

Ferran Gran Ipiña (Barcelona, 1975) és cardiòleg pediàtric i treballa com a coordinador mèdic de Trasplantament Cardíac Pediàtric al Servei de Cardiologia Pediàtrica de l’Hospital Vall d’Hebron. El doctor Gran toca la guitarra a la banda musical Els Faranduliers, formada conjuntament amb altres metges. Fan versions de pop-rock i, fonamentalment i per sobre de tot, gaudeixen d’estones disteses entre amics.

Continua la lectura de “Ferran Gran, cardiòleg pediàtric i músic: “Aprendre a tocar la guitarra als 40 anys no és fàcil, però és del tot possible”” →

Zoraida del Campo, oftalmòloga: “Quan detectem el glaucoma, ja no recuperarem el que hem perdut. És irreversible. Per això, la detecció precoç és bàsica”

Deixa un comentari

“Ara hi ha molta més conscienciació davant d’aquesta i altres malalties que fa 25 anys. La majoria de la població s’acaba fent alguna revisió oftalmològica en algun moment”

“El propòsit és aturar la progressió de la malaltia posant-hi tractament, inicialment, mèdic. Si no és suficient, existeixen diferents tècniques quirúrgiques per ajudar a controlar la pressió ocular”

La pèrdua de visió pot tenir causes molt diverses, però una de les més freqüents, sobretot si parlem de persones d’una certa edat, és el glaucoma. Es tracta d’una afecció del nervi òptic que avança de manera lenta i silenciosa. Per aquest motiu, al glaucoma se l’ha denominat “lladre silenciós de la visió”. Conversem sobre aquesta patologia ocular amb l’oftalmòloga Zoraida del Campo (Barcelona, 1973), directora del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital de Sant Pau.

Continua la lectura de “Zoraida del Campo, oftalmòloga: “Quan detectem el glaucoma, ja no recuperarem el que hem perdut. És irreversible. Per això, la detecció precoç és bàsica”” →

Consuelo García, cirurgiana, traumatòloga i dissenyadora de roba: “Amb cinc anys, vaig començar a cosir amb les àvies. Era molt hàbil amb les mans i, de gran, vaig decidir ser cirurgiana”

2 comentaris

“Les àvies deien allò de “Más vale feo remiendo que bonico agujero” i aquesta és la base de la cirurgia: tot el que està trencat s’ha de reconstruir”

“Vaig estudiar a Granada i vaig estar sola tot el temps que vaig fer l’especialitat. Tot homes i jo. Tenia molt clar que havia de fer-ho i que la resta era secundari”

“Tinc peces de roba que he fet amb l’ajuda de pacients. Aquests moments d’intercanvi també són curatius”

“M’agrada dibuixar vestits, crear, mirar les robes… És una desconnexió total amb l’estrès que pot provocar el patiment permanent que rebem com a metges”

Consuelo García Blanque (Almeria, 1950) és metgessa especialista en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu, així com en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. Actualment està jubilada del sistema sanitari públic. Va treballar al CAP Manso durant els darrers 25 anys i avui encara manté l’activitat privada. També té una àmplia experiència en el tractament de patologies derivades de l’estrès i és cofundadora de l’associació sense ànim de lucre Divulgació i Informació Multidisciplinar de l’Endometriosi (DIME). Així mateix, la doctora García és una gran aficionada a la costura des de que era ben petita i també té un especial interès per la cuina.

Continua la lectura de “Consuelo García, cirurgiana, traumatòloga i dissenyadora de roba: “Amb cinc anys, vaig començar a cosir amb les àvies. Era molt hàbil amb les mans i, de gran, vaig decidir ser cirurgiana”” →

Arkaitz Imaz, adjunt del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital de Bellvitge: “Si no recordeu si us van vacunar del xarampió, davant del dubte, la recomanació és vacunar”

Deixa un comentari

“Les persones nascudes entre el 1966 i el 1980 sovint no estan vacunades del xarampió perquè no n’existia la vacuna. Ara que n’estem veient un augment de casos, aquesta població no vacunada és més vulnerable i cal que es vacuni”

“L’OMS va incloure l’Estat espanyol dins dels Estats en vies d’eliminació del xarampió, però arran de la pandèmia, la cobertura vacunal va baixar per sota dels nivells òptims, tot i que ara s’estan recuperant. Com més gent hi hagi vacunada, més ens estarem protegint els uns als altres”

“El xarampió és una malaltia lleu en la majoria de casos, que afecta majoritàriament nens. Però hi ha casos en què pot ser greu, especialment en adults”

La primavera de 2024, el Departament de Salut va fer una crida a la població nascuda entre 1966 i 1980 per vacunar-se del xarampió. Davant de l’increment de brots a Catalunya i, de fet, a la resta d’Europa i a tot el món, es considera que dins d’aquest grup de població, que ara tindrien entre 44 i 59 anys, la protecció contra el xarampió no és òptima, ja que en la seva infància la vacuna encara no estava inclosa al calendari vacunal i la circulació del virus era llavors relativament baixa. Conseqüentment, hi ha moltes persones que no estan immunitzades perquè no van rebre la vacuna ni van passar la malaltia. El metge adjunt del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital de Bellvitge, Arkaitz Imaz (Pamplona, 1978), ens explica en aquesta entrevista els motius del ressorgiment del xarampió, una malaltia que pràcticament havia estat eliminada del nostre entorn. De fet, ell mateix es va contagiar de xarampió en l’edat adulta.

Continua la lectura de “Arkaitz Imaz, adjunt del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital de Bellvitge: “Si no recordeu si us van vacunar del xarampió, davant del dubte, la recomanació és vacunar”” →

La terminologia dels aparells sanitaris

1 comentari

El TERMCAT i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya han publicat la Terminologia dels aparells sanitaris, que recull els conceptes bàsics més rellevants de l’àmbit. Us n’expliquem els detalls, amb la seguretat que el coneixement terminològic d’aquests termes us pot ser molt útil en l’exercici de la vostra professió.

El TERMCAT i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de la Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic de Medicina de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, han publicat en línia la Terminologia dels aparells sanitaris. L’obra s’emmarca en l’estratègia conjunta de fomentar l’ús del català a l’àmbit sanitari i recull gairebé 350 termes amb denominacions, definicions i notes explicatives en català, i també equivalents en castellà, francès i anglès.

Continua la lectura de “La terminologia dels aparells sanitaris” →

Ramon Grimalt, dermatòleg i músic de jazz: “El metge més bo és el més humanista, el que té més capacitat d’empatia i el que ha estat més en contacte amb la societat i amb les persones”

Deixa un comentari

“La llibertat del jazz em dona molta satisfacció. És una creació efímera que apareix i desapareix cada vegada que fas un concert”

“Tocar en una cobla tots els caps de setmana quan era jove em va ajudar a perdre la por escènica i a ser molt més bon comunicador”

“Amb les notes de tall per entrar a Medicina, ens estem perdent persones humanistes i empàtiques: els qui tenen un grup de música, els qui anaven a l’esplai, els que fan teatre, els voluntaris d’una ONG, els viatgers o els que fan una cervesa al vespre amb els amics”

© Xavier Torres

Ramon Grimalt Santacana (Terrassa, 1965) és especialista en dermatologia i treballa com a professor de Dermatologia a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), a més d’exercir a la seva pròpia consulta a Sabadell i Terrassa. El doctor Grimalt es defineix a si mateix com a “metge ultrapolifacètic”, ja que, més enllà de la seva activitat professional, els seus interessos abasten des de la informàtica a l’ornitologia, passant per l’atletisme, els idiomes o, fins i tot, el pilotatge d’avions. En aquesta ocasió, però, parlem amb ell sobre la seva faceta com a contrabaixista en una banda de jazz.

Continua la lectura de “Ramon Grimalt, dermatòleg i músic de jazz: “El metge més bo és el més humanista, el que té més capacitat d’empatia i el que ha estat més en contacte amb la societat i amb les persones”” →

Mónica Rodríguez, internista i experta en simulació: “La simulació aconsegueix una immersió emocional i amplia la capacitat d’aprenentatge i de fixació de coneixement”

1 comentari

“Als EUA, on la major part de l’assistència depèn d’asseguradores privades, de seguida van veure que la simulació era rendible: per cada euro invertit, se n’estalviaven deu en indemnitzacions“

“La simulació permet convertir una situació de crisi i de molta tensió en una rutina on tothom sap quan i com ha d’intervenir”

“Si volem entrenar la coordinació d’un equip en una situació de crisi, no ens cal alta tecnologia, ni un robot, ni un simulador de pacient. L’únic que és sempre imprescindible són els instructors formats”

Mónica Rodríguez Carballeira (Barcelona, 1966) és especialista en Medicina Interna i treballa com a directora del Centre de Simulació Clínica Avançada de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, tasca que compagina amb la direcció de Docència del seu hospital. Parlem amb la doctora Rodríguez Carballeira sobre com la simulació ha esdevingut un recurs fonamental per la formació de metges i altres professionals sanitaris i de com els entrena reproduint entorns realistes en condicions de seguretat.    

Continua la lectura de “Mónica Rodríguez, internista i experta en simulació: “La simulació aconsegueix una immersió emocional i amplia la capacitat d’aprenentatge i de fixació de coneixement”” →

Marta Aymerich, metgessa, directora de l’ eHealth Center i coautora del llibre ‘Dones de ciència, tecnologia i pensament’: “Si ets dona en un món on hi ha molts homes i, en ciència, sol passar, t’adones que ets diferent. Algú t’ho fa notar”

Deixa un comentari

“La meva recerca se centra a detectar diferències d’atenció a la salut en funció del sexe. Necessitem més evidència científica per posar-hi remei”

“No tenim per què perpetrar els biaixos a la IA. Fem-la servir perquè ens ajudi a treballar per una atenció a la salut igualitària!”

“Els biaixos són molt interns i costen molt de veure. Pensem que no en tenim, però, fins i tot jo, que m’ho miro amb lupa, també en tinc”

Marta Aymerich Martínez (Sarrià de Ter, 1968) és doctora en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i màster en Salut Pública per la Universitat de Harvard. Dirigeix l’eHealth Center, el centre de recerca en salut digital de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Juntament amb l’actual rectora de la UOC, Àngels Fitó, ha escrit i coordinat el llibre Dones de ciència, tecnologia i pensament (Viena Edicions), que s’ha publicat recentment i on repassen les biografies de vint-i-una científiques, tecnòlogues i pensadores referents.

Continua la lectura de “Marta Aymerich, metgessa, directora de l’ eHealth Center i coautora del llibre ‘Dones de ciència, tecnologia i pensament’: “Si ets dona en un món on hi ha molts homes i, en ciència, sol passar, t’adones que ets diferent. Algú t’ho fa notar”” →

Paula Garcia, endocrinòloga: “Medicaments com Ozempic han demostrat bons resultats en salut, però sempre cal prescripció mèdica i, sobretot, seguiment”

Deixa un comentari

“La diabetis i l’obesitat requereixen un abordatge complet que inclou dieta equilibrada, exercici físic, bona salut mental, etc. No té cap sentit posar un tractament farmacològic en una malaltia crònica si la base no s’està tractant

“En persones amb diabetis o amb obesitat, moltes vegades la gana està alterada i costa fer recomanacions de dietes hipocalòriques equilibrades. És com dir-li a algú que té son que la solució és que dormi menys”

“Des de les administracions, l’obesitat no es considera una malaltia, sinó una condició. Per això no hi ha cap tractament finançat. Des de la comunitat mèdica, intentem revertir aquesta consideració”

Pocs medicaments s’han fet darrerament tan coneguts com Ozempic. A l’Estat espanyol, Ozempic només està indicat (i finançat) per al tractament de la diabetis, tot i que el fàrmac s’ha fet popular a les xarxes pels seus efectes relacionats amb la pèrdua de pes. Més recentment, han estat aprovats altres fàrmacs, com Wegovy i Mounjaro, que tenen el mateix principi d’acció o similar i que, aquests sí, poden ser prescrits per al tractament del sobrepès i l’obesitat. Entrevistem l’endocrinòloga i coordinadora de la Unitat d’Obesitat del complex hospitalari Moisès Broggi de Sant Joan Despí, Paula Garcia Sancho (Palma, 1988), perquè ens ajudi a entendre com funcionen aquests tractaments.

Continua la lectura de “Paula Garcia, endocrinòloga: “Medicaments com Ozempic han demostrat bons resultats en salut, però sempre cal prescripció mèdica i, sobretot, seguiment”” →