Aina Camps, R3 de Medicina Preventiva i Salut Pública i directora de teatre: “El teatre, com a eina de creació i d’improvisació, és una porta a l’autodescobriment i ens convida a obrir la ment”

“Durant l’època en què estudiava per a l’examen MIR, em va ajudar molt posar en escena algunes coses que em generaven conflictes”

“Salut pública és la gran desconeguda. Em dona una perspectiva global, social i humanista”

“És molt important tenir una perspectiva molt global per entendre per què passen les coses, per què els pacients són com són i per què, de vegades, no responen com ens agradaria. Tothom té la seva història”

Aina Camps (Corbera de Llobregat, 1996) és resident de segon any de Medicina Preventiva i Salut Pública a l’Hospital Clínic de Barcelona. El teatre sempre l’ha acompanyat, des de petita. Primer, com a actriu i, més endavant, com a eina per treballar amb adolescents i també com a autora i directora. L’any 2022, mentre preparava l’examen MIR va escriure i dirigir Komorebi, una obra introspectiva que la va ajudar a fer més lleugeres les hores d’estudi. Un cop fet l’examen i triada la plaça, va arribar l’hora de l’estrena. Què penseu que li va causar més nervis? Conversem amb aquesta metgessa sobre teatre, sobre el fet d’escriure i també sobre la pressió a la qual estan sotmesos els estudiants de Medicina. Potser “res no és tan important”, com diu Camps.

Continua la lectura de “Aina Camps, R3 de Medicina Preventiva i Salut Pública i directora de teatre: “El teatre, com a eina de creació i d’improvisació, és una porta a l’autodescobriment i ens convida a obrir la ment””

Itziar Navarro, nefròloga: “Tenim una nova unitat de diàlisi amb molta llum. D’una banda, hi veiem les vinyes i, de l’altra, Vilafranca. Això dona molta vida”

“Ens pensàvem que els pacients voldrien estar cadascú en una habitació individual, però ens van sorprendre quan ens van dir que ells eren sociables i que volien parlar. No volien estar sols!

“L’espai havia de ser bo i saludable per als malalts, que hi han d’anar a dialitzar-se durant anys, però també ho havia de ser per als professionals que hi treballem cada dia”

“Hem de ser creatius i innovadors: deixar de pensar només en jo com a metge, plantejar-nos què ens agradaria com a pacients i deixar volar una mica la imaginació”

Itziar Navarro (Barcelona, 1979) és la cap del Servei de Nefrologia del Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf (CSAPG). El mes de setembre de 2024, l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès va posar en marxa la nova Unitat de Diàlisi: una superfície de 850 m2 amb quatre sales de tractament amb capacitat per a 30 persones, una sala d’entrenaments per a la diàlisi peritoneal i consultes externes. El disseny d’aquest espai s’ha fet tenint en compte l’opinió dels pacients que s’hi estan durant llargues jornades fent diàlisi, dels professionals que hi treballen i d’arquitectes especialitzats en espais sanitaris. A propòsit del disseny de la nova unitat, Navarro ha après molt de la importància dels espais en el benestar dels pacients.

Continua la lectura de “Itziar Navarro, nefròloga: “Tenim una nova unitat de diàlisi amb molta llum. D’una banda, hi veiem les vinyes i, de l’altra, Vilafranca. Això dona molta vida””

Jordi Casabona, metge epidemiòleg especialista en VIH i poeta: “Hi ha moltes maneres d’usar la paraula: la primera és saber escoltar per facilitar que el malalt es pugui expressar”

“M’interessen molt les aproximacions subjectives a la salut i a la malaltia i la poesia em permet aconseguir-ho”

“En aquests moments, l’intermediari entre el metge i el pacient sovint és la màquina i la tecnologia i, per tant, el component més personal i humanista queda penjat”

“Aconseguir publicar poesia és tan complicat com publicar un article científic”

Jordi Casabona i Barbarà (Barcelona, 1957) és metge epidemiòleg format en Salut Pública i especialista en VIH. És el director científic del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre la Sida i les ITS de Catalunya (CEEISCAT). El doctor Casabona combina l’activitat científica amb l’activisme cultural, la poesia i, més recentment, amb la creació escultòrica.

Continua la lectura de “Jordi Casabona, metge epidemiòleg especialista en VIH i poeta: “Hi ha moltes maneres d’usar la paraula: la primera és saber escoltar per facilitar que el malalt es pugui expressar””

Marta Castelló, metgessa de família i comunitària: “L’atenció comunitària ha d’estar a la cartera de serveis i als acords de gestió. S’ha de generar temps per treballar-hi, mètode i eines”

“Els models sanitaris centrats estrictament en allò individual o en la demanda tenen efectivitat i eficiència baixes perquè no tenen en compte les desigualtats en salut i les dificultats d’accés als serveis sanitaris”

“Hi ha molts problemes pels quals els pacients venen a la consulta i que tenen solucions que no són estrictament mèdiques”

“Després de 40 anys, el CAP La Mina és un referent al barri. Treballem amb les portes obertes… La relació amb el barri i amb les entitats és molt estreta”

L’octubre de 2024, el CAP La Mina de Sant Adrià de Besòs va celebrar el 40è aniversari amb un acte obert al barri. Hi van participar molts dels professionals que han passat pel centre al llarg d’aquests anys, alguns dels quals ja jubilats. Actualment, en aquest equip d’atenció primària hi treballen mig centenar de professionals que donen servei a més de 15.000 persones. El CAP La Mina ha destacat tots aquests anys per la seva tasca en salut comunitària. En parlem amb la metgessa de família i comunitària i coordinadora docent del CAP La Mina, Marta Castelló (Barcelona, 1979).

Continua la lectura de “Marta Castelló, metgessa de família i comunitària: “L’atenció comunitària ha d’estar a la cartera de serveis i als acords de gestió. S’ha de generar temps per treballar-hi, mètode i eines””

Adrià Mendoza, metge especialista en malalties infeccioses: “Les persones amb VIH controlat no poden transmetre la infecció. Aquest és un concepte que s’ha de continuar explicant”

“Actualment tenim tractaments molt tolerables contra el VIH que controlen ràpidament la infecció, fent que la càrrega viral a la sang sigui indetectable”

“És molt important no associar una infecció a un tipus de població, ja sigui per edat, sexe, o orientació sexual. Això pot donar una falsa sensació de seguretat”

“És responsabilitat de tots seguir avançant perquè les persones amb VIH no pateixin l’estigma que sempre els ha acompanyat. Encara hi ha un halo de culpabilitat al voltant del VIH”

Adrià Mendoza (Palafrugell, 1988) és metge infectòleg de la Unitat d’Infeccions de Transmissió Sexual de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i del BCN Checkpoint, centre comunitari de diagnòstic i prevenció del VIH a Barcelona. Mendoza també és investigador de la Fundació Lluïta contra les Infeccions i coneix molt de prop com és el dia a dia de les persones amb VIH i també com han evolucionat els tractaments i l’impacte que això ha tingut en la qualitat de vida dels pacients. Aquest professional és un ferm defensor de l’educació sexual –atenció, no només entre els joves!- i insisteix en la necessitat d’eliminar l’estigma que encara acompanya el VIH i altres malalties de transmissió sexual.

Continua la lectura de “Adrià Mendoza, metge especialista en malalties infeccioses: “Les persones amb VIH controlat no poden transmetre la infecció. Aquest és un concepte que s’ha de continuar explicant””

Jaume Padrós, metge de família i pessebrista: “Al pessebre, hi he posat un infern on els amics hi envien les coses dolentes que volen fer desaparèixer”

“Em vaig aficionar de debò al pessebre quan em vaig estrenar com a pare, molt inspirat amb l’afició que m’havia inculcat el pare. Els amics venen a casa a veure’l i és una excusa per trobar-nos, felicitar-nos el Nadal i fer-nos una abraçada”

“El ferromodelisme és creatiu i divertit i fa treballar el cervell. Recuperar aquesta afició em va salvar, psicològicament, durant la pandèmia. A més, n’he après molt d’electricitat i d’electrònica”

Jaume Padrós (Barcelona, 1959) és metge de família i una persona compromesa amb la professió. Des de 2014, presideix el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB). Els seus amics el coneixen bé per les seves aficions. Padrós és un gran pessebrista i visitar-lo a casa seva durant el Nadal -i fins a la Candelera, com marca la tradició- vol dir entrar en un món on pastors i altres personatges marxen cap al Naixement, dins d’un sofisticat pessebre de gairebé 3 metres de llarg, amb salts d’aigua inclosos, on es fa de dia i de nit, amb àngels que volen i, fins i tot, amb un infern basat en els pastorets de Folch i Torres que inclou una olla al foc que podem fer esclatar. Padrós, no només es dedica cada any a muntar el pessebre. Durant la pandèmia, va recuperar l’afició al tren elèctric i al ferromodelisme. Ha recreat un paisatge de muntanya i ha imaginat una línia que uneix la Seu d’Urgell i Manresa i un cremallera de Talló al Moixeró . Amics periodistes li han prestat la veu per anunciar les parades.

Continua la lectura de “Jaume Padrós, metge de família i pessebrista: “Al pessebre, hi he posat un infern on els amics hi envien les coses dolentes que volen fer desaparèixer””

Jaume Rosset, traumatòleg, casteller i aficionat a ballar swing: “Quan vaig a un concert o a un ballet, intento gaudir i no veure-hi les males postures o les patologies, però, se’m fa molt difícil”

“Tots els instruments musicals acaben generant patologies per inflamació o sobrecàrrega articular… La pràctica requereix càrregues repetitives i asimètriques i moltes hores en postures poc ergonòmiques i en un context d’estrès”

“Dels castells m’agrada la idea de compartir un projecte col·lectiu amb gent diferent per fer una cosa gairebé absurda. Perquè, això dels castells, en el fons, no té cap sentit!”

“El swing m’inspira moltíssim. Fa més de 20 anys que ballo Lindy Hop amb la meva dona i em fa sentir tremendament realitzat i feliç”

Jaume Rosset (Terrassa, 1964) és un metge polifacètic que s’ha obert el seu particular camí. És especialista en cirurgia ortopèdica i traumatologia i també en medicina de l’esport. Els seus pacients tenen un tret característic: són artistes que acudeixen a Institut de Fisiologia i medicina de l’art de Terrassa, on n’és el director. Rosset és un gran aficionat al món casteller i, com a metge, ha contribuït decisivament a millorar la seguretat i el benestar dels castellers. De fet, va ser el responsable de la incorporació del casc que porta la mainada i ha publicat nombrosos estudis científics sobre prevenció de lesions i millores del rendiment dels castellers. Té una visió artística de tot allò que fa i és un apassionat del ball. El trobareu sovint a la Jazz Cava de Terrassa ballant Lindy Hop.

Continua la lectura de “Jaume Rosset, traumatòleg, casteller i aficionat a ballar swing: “Quan vaig a un concert o a un ballet, intento gaudir i no veure-hi les males postures o les patologies, però, se’m fa molt difícil””

Quatre professionals de diferents edats i procedències expliquen en primera persona la seva incorporació al CoMB per la via no MIR

Quatre professionals de diferents edats i procedències expliquen en primer persona la seva incorporació al Col·legi de Metges de Barcelona per la via no MIR i les seves motivacions i experiències a l’hora de treballar al sistema sanitari català.

Continua la lectura de “Quatre professionals de diferents edats i procedències expliquen en primera persona la seva incorporació al CoMB per la via no MIR”

Gemma Binefa, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública: “La prova de cribratge de càncer colorectal és súper fàcil i els resultats avalen el programa: salvem moltes vides”

“Des de l’ICO, convidem a participar al programa de cribratge mig milió de persones cada dos anys i hi participen només el 45%: moltes més dones que homes. Hem de fer un pas més enllà”

“La colonoscòpia és una prova invasiva, que, com d’altres, té els seus riscos, però el benefici que se n’obté és enorme”

“Aquest càncer és un dels que més es pot prevenir fent prevenció primària, que, en aquest cas, vol dir, sobretot, amb una bona dieta”

El febrer de 2025 es compliran 25 anys de la posada en marxa del programa de cribratge de càncer de còlon a Catalunya, que va ser pioner a l’Estat espanyol i va començar a implantar-se a l’Hospitalet de Llobregat. Fem balanç d’aquest programa, que té l’objectiu de detectar el càncer colorectal de manera precoç i que s’adreça als homes i dones de 50 a 69 anys, amb l’especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública i Cap de la Unitat de Cribratge de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), Gemma Binefa. Des de l’ICO es gestiona el programa a les poblacions del Baix Llobregat, Garraf, Penedès, Barcelonès Nord i Maresme.

Continua la lectura de “Gemma Binefa, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública: “La prova de cribratge de càncer colorectal és súper fàcil i els resultats avalen el programa: salvem moltes vides””

Helena Monzón, internista, autora d’un conte sobre l’assetjament escolar i aficionada al violoncel: “Quan escric és com si xerrés amb algú: allibero els pensaments i la ment”

Puc tenir un dia horrorós, però, quan surto del conservatori, ho faig súper contenta, com si el dia hagués estat fantàstic”

“Hi ha escoles que m’han demanat poder treballar l’assetjament a través del meu conte”

“Els metges sovint tenim qualitats per a la música perquè requereix una disciplina constant i els que hem estudiat medicina n’hem hagut de tenir molta”

Helena Monzón és cap del servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Mútua-Terrassa. La doctora Monzón va guanyar el darrer concurs de contes de Sant Jordi de Mútua Terrassa, que enguany havia de girar entorn de l’assetjament escolar. El relat tracta d’una nena que pateix bullying i que comparteix amb l’autora el nom de pila i una afició: tocar el violoncel.

Continua la lectura de “Helena Monzón, internista, autora d’un conte sobre l’assetjament escolar i aficionada al violoncel: “Quan escric és com si xerrés amb algú: allibero els pensaments i la ment””