Òscar Sans, neurofisiòleg clínic: “Som una societat privada de son, des dels més petits fins als adults”

“Tots tenim tendència a dormir menys del que ens toca i, en infants i adolescents, no ens ho hauríem de permetre”

“Molts joves tenen problemes per iniciar el son i, especialment, per mantenir-lo. Si no ataquem el problema des de les edats més primerenques, l’anirem reproduint i ens el trobarem multiplicat més endavant”

“Mentre dormim, el nostre sistema immunitari s’entrena i tenen lloc molts processos de proteïnes i hormones. No només es tracta de descansar, sinó també de reparar tot allò que s’ha desgastat perquè, l’endemà, puguem funcionar amb normalitat”

“La llum que emeten els mòbils i altres dispositius li diu al nostre cervell que és de dia. Amb aquest estímul, el nostre rellotge ens diu que no toca dormir encara”

Espanya és el primer país en consum de medicaments per dormir i, aproximadament, 3 de cada 10 infants i adolescents patiran problemes per dormir en l’edat adulta. Sobre la importància que té la qualitat i quantitat de son per a la nostra salut i, especialment, per a la dels més joves, hem parlat amb el neurofisiòleg clínic Òscar Sans (Lleida, 1974), cap de la unitat de trastorns del son de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat. El doctor Sans ha estat un dels protagonistes de la Consulta 21, l’espai d’entrevistes del pòdcast del CoMB Hipòcrates en Pijama.

T5 EP.8: De ‘pole dance’ i detecció precoç de càncer de mama Hipòcrates en pijama

El son és un procés biològic essencial que influeix en la nostra salut física, mental i emocional… i tu insisteixes que això comença fins i tot abans de néixer…

Sí. Les condicions en les quals es desenvolupa l’embaràs i el fetus són molt importants. Sabem que com millor dorm la mare, millor dorm el fetus i, en el futur, aquest nen o nena tindrà un son de més qualitat. Les dones embarassades han d’exigir al seu ginecòleg, no només evitar el malestar durant l’embaràs, sinó també poder dormir bé. Sabem que, en el primer i tercer trimestre, el son és de mala qualitat. És normal dormir malament, però hem de poder fer-ho el millor possible, no només pel moment present, sinó pel que vindrà.

Normalment, quan pensem en problemes per dormir, pensem en persones adultes. Però insisteixes que els infants i adolescents també en tenen.

Aproximadament el 30% de la població infantil i juvenil, en algun moment d’aquest període de la vida, tindran problemes per dormir. És important tenir-ho en compte, saber-ho i preguntar per tal de poder fer un diagnòstic ràpid i precoç i oferir un tractament adequat per evitar que aquests problemes es facin crònics i passin a l’edat adulta. Molts joves tenen problemes per iniciar el son i, especialment, per mantenir-lo. És una clínica i una consulta habitual, no només a les unitats especialitzades, sinó també a l’atenció primària. Molts pediatres de la primària veuen aquest problema, que és molt i molt freqüent en el seu dia a dia i s’hi ha de començar a posar solució des d’aquell precís moment. No hem d’esperar que la cosa arribi a les unitats especialitzades.

Aquest any, 2025, l’informe FAROS que elabora l’Hospital Sant Joan de Déu s’ha dedicat, precisament, al son infantil i dels adolescents. No hi ha dubte que és un tema que us preocupa. Fins a quin punt?

Ens preocupa molt perquè, d’entrada, sembla que qui no pot dormir només és la persona adulta. Aquest és el primer problema. El segon és que hi ha un cert desconeixement o, si se’m permet, crec que és un tema que deixem de banda. Això del son sembla que no és important. Hi ha una dita que em sembla terrible: “ja dormiràs quan estiguis mort”. Veiem com a supermans o superwomans aquestes persones que diuen que dormen 4 i 5 hores al dia. Els tenim idealitzats i això és un problema a general. La prevalença d’aquests problemes és molt important. Sabem que Espanya és el país amb un consum més alt de fàrmacs per dormir, per l’ansietat. Això ens preocupa perquè, si no ataquem el problema des de l’inici, és a dir, des de l’adolescència o, fins i tot, de les edats més primerenques, l’anirem reproduint i ens el trobarem multiplicat més endavant.

Aquests nens potser seran futurs consumidors d’aquests fàrmacs per dormir?

Sí, i quan són joves ja t’expliquen que mai han dormit bé. És un patró que es va repetint i, al final, arriben així a l’edat en què ja poden començar aquest consum de fàrmacs per millorar el son.

Per què és important dormir, més enllà d’alleugerir el cansament físic? Què fa el cos mentre dorm i, en concret, el cos d’un infant i un adolescent?

Tenim la sensació que dormir és un procés passiu i que només serveix per descansar el cos, però el son també serveix per al descans del cervell. Durant el son profund, hi ha un període de neteja de proteïnes anòmales que es van acumulant durant el dia. Si no aconseguim treure aquesta brossa i llençar-la a les escombraries amb un bon descans, a curt i mitjà termini, s’acumularà al cervell i farà que la cosa no funcioni del tot bé. Per tant, des del punt de vista del cervell, és molt important dormir. I més en el cas d’un jove que està en procés de desenvolupament del cervell! En nens petits i adolescents, el cervell encara continua madurant i formant-se i és molt i molt important aquest descans en quantitat i qualitat. Cal insistir-hi molt.

En general, dormim prou?

Som una societat privada de son, des dels més petits fins als adults. Tots tenim tendència a dormir menys del que ens toca. Pel que fa a pediatria i adolescència, és quelcom que no ens hauríem de permetre. Ens hauríem d’assegurar que les hores de son hi són i, evidentment, que la qualitat sigui bona. A més, quan dormim el nostre sistema immunitari s’entrena, tenen lloc molts processos de les proteïnes, també processos de creació i síntesi d’algunes hormones… No només es tracta de descansar, sinó també de reparar tot allò que s’ha desgastat i aquest és un procés altament important perquè, l’endemà, puguem funcionar amb normalitat. Per a l’aprenentatge dels nens és absolutament essencial. És com si, durant el dia, anéssim deixant papers sobre una taula dins del cervell amb totes les coses que anem aprenent. I, quan dormim, l’encarregat de la biblioteca agafa aquests papers i els va ordenant i posant en els calaixos de la memòria perquè tot allò que hem après ho puguem treure i recuperar en el moment que toqui.

Quin paper estan jugant les pantalles respecte als problemes del son?

El que estem veient és que les pantalles, especialment al tard i a la nit, no ens ajuden a dormir bé. La tecnologia ha arribat per quedar-s’hi i no té gaire sentit anar-hi en contra o demonitzar-la, però sí que n’hem de fer un bon ús. Què passa quan utilitzem el mòbil o les tauletes electròniques al tard o de nit? Doncs que la llum que emeten aquests dispositius, que és una llum en l’espectre blanc-blau, li diu al nostre cervell, que és el nostre rellotge central, que és de dia. Per tant, amb aquest estímul, el nostre rellotge ens diu que no toca dormir encara. Moltes vegades anem a mirar aquell últim whatsapp o correu electrònic just abans d’anar a dormir i, quan te n’adones, resulta que portes mitja hora amb el mòbil i no saps ben bé encara si has mirat aquell correu o missatge. Cada minut de consum de mòbil que fem abans d’anar a dormir és un minut menys de son. I amb l’scroll infinit el que havien de ser només 5 minuts acaben sent una o, fins i tot, dues hores. Els adolescents t’ho expliquen així. I estem parlant d’una i dues hores menys de son del que els tocaria.

Què podem fer per ajudar tots aquests nens i adolescents que no dormen bé?

D’entrada, el més important és garantir les hores de son. La qualitat és molt important, però si garantíssim només la quantitat d’hores, probablement, milloraríem un alt percentatge d’aquests problemes. De la mateixa manera que sabem que és important tenir unes bones rutines d’alimentació, hauríem de ser capaços de veure que dormir és important. Què hi podem fer? D’entrada, deixar de banda la llum brillant al tard i a la nit, unes dues hores abans d’anar a dormir per no despertar el nostre rellotge intern. Quan parlem de rutines del son no hem de pensar només a anar a dormir i aixecar-nos a la mateixa hora. No és això. Estem parlant d’un procés de 24 hores. Hem de fer una bona rutina d’àpats i no fer un sopar tard. Si sopem tard, li diem al nostre rellotge que encara no és hora de dormir perquè el sistema digestiu encara està actiu. De fet, hauríem d’haver sopat dues hores abans d’anar a dormir. Tampoc hauríem de consumir pantalles al tard i a la nit. No fer esport dues hores abans d’anar a dormir també és importantíssim, perquè ens estem activant. L’esport, al matí i a l’aire lliure, amb l’estímul del sol del matí, molt millor que a la nit.

Però, la vida no està muntada així, sobretot per als adolescents…

Tenim una tempesta perfecta. Els adolescents, biològicament, passen a ser nocturns i no podem fer res per evitar-ho. S’activen de nit, però, en canvi, són els primers que entren a l’institut. Estem parlant que hi ha joves que s’han d’aixecar a les 6 o les 7 del matí per arribar a classe, però s’han adormit els últims. Tenen tendència a ser mussols i, a la nit, estan mirant el mòbil perquè tots s’activen al tard i sembla que s’hagin de comunicar llavors per explicar-se les coses. I els adolescents que fan esport federat, com que són els grans, són els darrers a fer l’entrenament i, quan arriben a casa, encara han de sopar i esperem que no hagin de fer deures… Per tant, aquesta és una tempesta perfecta. Hi ha coses que ens hauríem de plantejar i canviar-les.

L’informe FAROS inclou un decàleg per a una bona higiene de son. Recomaneu fer servir el llit només per dormir, un hàbit que pocs adolescents segueixen. Ens en pots explicar la raó?

El nostre cervell té tendència a fer associacions. Si jo faig l’associació que el llit serveix per a moltíssimes coses, a més de dormir, i quan me’n vaig a dormir, no m’adormo, començaré a fer altres coses: mirar el mòbil, aprofitar per estudiar… El llit només l’hem d’utilitzar per dormir o, en el cas dels adults o dels adolescents, pel sexe. No hem de fer l’associació de llit com un moble més que ens serveix per fer absolutament de tot. Aquest és el consell.

One thought on “Òscar Sans, neurofisiòleg clínic: “Som una societat privada de son, des dels més petits fins als adults”

  1. Margarita Rabasa Hostench
    Margarita Rabasa Hostench's avatar

    Article molt important i ben tractat.

    Al meu net fins als 3 anys no li van diagnosticar un problema de “cames inquietes” per desconeixement pediatric. Crec que es important difundir aquest coneixement entre els pediatres i en general en la professió médica per que el son es bàsic per viure.

    Gràcies

Deixa un comentari