Marta Aymerich, metgessa, directora de l’ eHealth Center i coautora del llibre ‘Dones de ciència, tecnologia i pensament’: “Si ets dona en un món on hi ha molts homes i, en ciència, sol passar, t’adones que ets diferent. Algú t’ho fa notar”

“La meva recerca se centra a detectar diferències d’atenció a la salut en funció del sexe. Necessitem més evidència científica per posar-hi remei”

“No tenim per què perpetrar els biaixos a la IA. Fem-la servir perquè ens ajudi a treballar per una atenció a la salut igualitària!”

“Els biaixos són molt interns i costen molt de veure. Pensem que no en tenim, però, fins i tot jo, que m’ho miro amb lupa, també en tinc”

Marta Aymerich Martínez (Sarrià de Ter, 1968) és doctora en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i màster en Salut Pública per la Universitat de Harvard. Dirigeix l’eHealth Center, el centre de recerca en salut digital de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Juntament amb l’actual rectora de la UOC, Àngels Fitó, ha escrit i coordinat el llibre Dones de ciència, tecnologia i pensament (Viena Edicions), que s’ha publicat recentment i on repassen les biografies de vint-i-una científiques, tecnòlogues i pensadores referents.

Continua la lectura de “Marta Aymerich, metgessa, directora de l’ eHealth Center i coautora del llibre ‘Dones de ciència, tecnologia i pensament’: “Si ets dona en un món on hi ha molts homes i, en ciència, sol passar, t’adones que ets diferent. Algú t’ho fa notar””

Paula Garcia, endocrinòloga: “Medicaments com Ozempic han demostrat bons resultats en salut, però sempre cal prescripció mèdica i, sobretot, seguiment”

“La diabetis i l’obesitat requereixen un abordatge complet que inclou dieta equilibrada, exercici físic, bona salut mental, etc. No té cap sentit posar un tractament farmacològic en una malaltia crònica si la base no s’està tractant

“En persones amb diabetis o amb obesitat, moltes vegades la gana està alterada i costa fer recomanacions de dietes hipocalòriques equilibrades. És com dir-li a algú que té son que la solució és que dormi menys”

“Des de les administracions, l’obesitat no es considera una malaltia, sinó una condició. Per això no hi ha cap tractament finançat. Des de la comunitat mèdica, intentem revertir aquesta consideració”

Pocs medicaments s’han fet darrerament tan coneguts com Ozempic. A l’Estat espanyol, Ozempic només està indicat (i finançat) per al tractament de la diabetis, tot i que el fàrmac s’ha fet popular a les xarxes pels seus efectes relacionats amb la pèrdua de pes. Més recentment, han estat aprovats altres fàrmacs, com Wegovy i Mounjaro, que tenen el mateix principi d’acció o similar i que, aquests sí, poden ser prescrits per al tractament del sobrepès i l’obesitat. Entrevistem l’endocrinòloga i coordinadora de la Unitat d’Obesitat del complex hospitalari Moisès Broggi de Sant Joan Despí, Paula Garcia Sancho (Palma, 1988), perquè ens ajudi a entendre com funcionen aquests tractaments.

Continua la lectura de “Paula Garcia, endocrinòloga: “Medicaments com Ozempic han demostrat bons resultats en salut, però sempre cal prescripció mèdica i, sobretot, seguiment””

Xavier Boada, cardiòleg i autor de novel·la i teatre: “Escriure sobre èpoques diferents de la història t’ajuda a entendre millor les persones: potser tampoc eren tan diferents a nosaltres”

Xavier Boada Playà (Barcelona, 1949) és cardiòleg. En els seus inicis professionals, va treballar a la Unitat Coronària de Manresa i, posteriorment, a l’Hospital de Berga. Actualment, encara fa algunes visites en consulta privada. Des de sempre, combina la tasca com a metge amb l’afició per l’escriptura. Fa uns anys va publicar la novel·la Paradisos o miratges (Solsona Comunicacions, 2001) i el 2022 va ser guardonat amb el Premi El Galliner de textos teatrals per l’obra El rol d’en Pol. Posteriorment, es va dur a terme una lectura dramatitzada d’aquesta obra al Teatre Kursaal de Manresa.

Continua la lectura de “Xavier Boada, cardiòleg i autor de novel·la i teatre: “Escriure sobre èpoques diferents de la història t’ajuda a entendre millor les persones: potser tampoc eren tan diferents a nosaltres””