Omar El Boutrouki, @eldoctorhuma, metge internista: “L’humor pot ser medicina si s’aplica en el moment i en les dosis adequats”

“Durant la pandèmia, dibuixar ha estat una vàlvula d’escapament, un moment per dedicar-me a fer coses diferents i per expressar-me”

“Fins i tot en situacions complicades, sempre hi ha un espai per a l’humor entre els companys. És terapèutic”

Omar El Boutrouki és metge internista a la Fundació Althaia de Manresa. El seu alter ego a la xarxa és El Doctor Humà (Twitter i Instagram), una caricatura en blanc i negre que viu les aventures i desventures de la seva professió amb humor i esperit crític. Durant els mesos més durs de la pandèmia, aquest metge va explicar el dia a dia i els seus sentiments a través dels seus dibuixos a mode de tira còmica (tot i que de vegades sense massa espai ni motius per al riure). Revisar les seves publicacions és tornar a aquells moments de certa ingenuïtat inicial, de desconeixement i d’adaptació forçosa a una realitat nova cada cop més difícil i complexa. Conversem sobre l’humor i sobre els seus orígens marroquins, els quals són al darrere del seu nom artístic.

Continua la lectura de “Omar El Boutrouki, @eldoctorhuma, metge internista: “L’humor pot ser medicina si s’aplica en el moment i en les dosis adequats””

Ramon Novell, psiquiatre especialitzat en atenció a pacients amb discapacitat intel·lectual: “Als metges ens manquen habilitats per comunicar-nos amb persones que tenen dificultats per entendre’ns”

El psiquiatre Ramon Novell és el cap del Servei de Discapacitat Intel·lectual i Salut Mental de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) a Girona. Una de les seves principals preocupacions és la racionalització de la prescripció de psicofàrmacs en persones amb discapacitat intel·lectual i/o cognitiva. I una de les seves estratègies és la millora de la comunicació amb aquests pacients i amb els seus cuidadors. Perquè sigui efectiva, totes les persones involucrades en el procés assistencial han de ser capaces d’adaptar-s’hi, i no sempre és fàcil, reconeix Novell. Falten mecanismes i la pandèmia ho ha complicat encara més. Per exemple, darrere d’alguns problemes de conducta, sovint hi ha l’efecte secundari d’un medicament i cal que el mateix pacient i qui el cuida en siguin conscients. Ja fa anys que s’hi dedica i ara, des de fa uns mesos, amb la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (Dincat) té dos projectes en marxa: els prospectes de medicaments adaptats i de lectura fàcil (ja en porten una vintena, amb la col·laboració del Col·legi de Metges de Barcelona i del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona) i un Passaport per anar al metge que conté tot allò que cal saber del pacient a l’hora d’adreçar-s’hi. Totes aquestes eines estan disponibles amb la intenció de ser útils per als professionals, per als pacients i per als seus cuidadors.

Continua la lectura de “Ramon Novell, psiquiatre especialitzat en atenció a pacients amb discapacitat intel·lectual: “Als metges ens manquen habilitats per comunicar-nos amb persones que tenen dificultats per entendre’ns””

MEDICINA+ART+CIÈNCIA

MEDICINA+ART+CIENCIA

Les il·lustracions mèdiques són l’eix central de l’exposició que actualment es pot veure al COMB. MEDICINA+ART+CIÈNCIA representacions artístiques anatomopatològiques combina les aquarel·les realitzades entre els anys 20 i 30 pels estudiants de la càtedra d’anatomia patològica de la Universitat de Barcelona, i les creades en l’actualitat pels estudiants de cinquè i sisè de primària que van participar en els tallers de ciències naturals de la Mandarina de Newton, institució de divulgació científica.

il·lustracioEl material original que s’exposa va ser fonamental per la conformació de la disciplina d’anatomia patològica entre els anys 20 i 30, segons va explicar el conservador del Museu de la Medicina de Catalunya, Alfons Zarzoso, en la presentació de l’exposició. De fet, les il·lustracions formaven part dels articles que publicaven a les revistes científiques.

Alhora, se’ls hi va donar una connotació museística per tal d’ensenyar la disciplina. En el museu que va construir el mateix departament, les aquarel·les, fotografies, microfotografies, preparacions microscòpiques, models anatòmics… formaven part del procés de coneixement mèdic i creació científica. Des de la mateixa observació fins la publicació de resultats en revistes o publicacions mèdiques.

L’exposició està oberta al públic a l’Espai d’Exposicions “Pedro i Pons” del COMB.

Esteu convidats a visitar-la!