Adrián Oller Bonache, geriatre al PADES de Les Corts de Barcelona: “Els pacients ens obren casa seva i entrem en les seves vides. Som estranys i ens hem de guanyar la seva confiança”

“Els PADES s’han anat especialitzant. Abans era poc probable que poguéssim fer una punció per treure líquid abdominal i ara és una tècnica que fem de manera habitual”

“Els pal·liatius neixen a partir de la cura dels pacients oncològics, però hi ha altres malalties que també comporten un deteriorament i empitjorament dels pacients i que necessiten aquest suport

“Quan els professionals del PADES arribem a un domicili no només mirem el pacient i revisem la medicació. També fem una revisió dels antecedents, de les cures, del domicili, de qui acompanya el pacient, dels recursos…”

“Els PADES es veien com uns equips que atenien els processos de final de vida, però s’ha de mirar d’una manera molt més àmplia. Tractem pacients durant temps i s’hi creen lligams molt potents”.

Adrián Oller Bonache és metge geriatra del Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES) del barri de Les Corts de Barcelona, un recurs de la xarxa sanitària pública que gestiona el Grup Mutuam. Els PADES són equips multidisciplinaris formats per professionals de l’àmbit de la medicina, infermeria, treball social i psicologia experts en cures pal·liatives i en l’atenció a les persones amb malaltia crònica avançada, que ofereixen una atenció integral al domicili dels pacients. Oller Bonache ens explica com és la feina del seu equip i com gestionen les emocions que sorgeixen al tractar el pacient fràgil i la seva família a l’entorn domiciliari.

Continua la lectura de “Adrián Oller Bonache, geriatre al PADES de Les Corts de Barcelona: “Els pacients ens obren casa seva i entrem en les seves vides. Som estranys i ens hem de guanyar la seva confiança””

Montse Esquerda, pediatra i experta en bioètica: “La professió mèdica ha de ser capaç de mirar cara a cara a la mort”

“Quan va arribar la pandèmia, vaig pensar: “ara sí que parlarem de la mort i de com volem morir”. Però tinc la sensació que tot ha quedat en una estadística”

“Els professionals de les cures pal·liatives fan una feina fantàstica, però plantegen un risc: com que hi ha especialistes de la mort, la resta podem pensar que això ja no ens toca a nosaltres”

Parlar de la mort no és fàcil. Plantejar el nostre adéu o el de les persones que estimem és dolorós i sovint evitem enraonar-hi. Però és una realitat de la qual no podem defugir i, precisament, posant-li paraules fem que sigui menys difícil. Aquesta és la idea de la pediatra i experta en bioètica, Montse Esquerda, qui té present la mort en el seu dia a dia acompanyant nens, adolescents i pares que han patit una pèrdua a través de la Unitat de Dol a Sant Joan de Déu Terres de Lleida. Esquerda ha publicat Hablar de la muerte para vivir y morir mejor (Alienta Editorial, 2022), un llibre imprescindible on analitza com ens afecta el tabú que socialment hem construït al voltant de la mort (també amb els nens) justament quan la cronicitat i la fragilitat són etapes cada cop més llargues i ens demanen prendre decisions: com volem morir, on volem fer-ho, fins on arribar en un tractament i quan és millor parar. Esquerda posa el focus, sobretot, en el rol dels metges i les metgesses i els emplaça, com a professionals, a ser els primers a perdre la por i a parlar sobre la mort amb els seus pacients i a garantir una bona atenció en aquest aspecte. La pediatra també és presidenta de la Comissió de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), professora de la Universitat Ramon Llull (URL) i directora de l’Institut Borja de Bioètica-URL.

Continua la lectura de Montse Esquerda, pediatra i experta en bioètica: “La professió mèdica ha de ser capaç de mirar cara a cara a la mort”