Quatre professionals de diferents edats i procedències expliquen en primer persona la seva incorporació al Col·legi de Metges de Barcelona per la via no MIR i les seves motivacions i experiències a l’hora de treballar al sistema sanitari català.
Continua la lectura de “Quatre professionals de diferents edats i procedències expliquen en primera persona la seva incorporació al CoMB per la via no MIR”
El TERMCAT i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya van publicar el desembre passat la Terminologia de la salut sexual i reproductiva i la infografia interactiva Salut sexual i reproductiva. Termes clau, amb els termes bàsics més rellevants de l’àmbit. El treball ha tingut la col·laboració de la Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic de Medicina (SocDEMCAT), de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears i d’especialistes d’aquest camp. Ambdós productes terminològics tenen com a objectiu la difusió de la terminologia relacionada amb la salut sexual i reproductiva, que va ser el tema triat en l’edició de 2023 del programa La Marató de 3Cat.
Continua la lectura de “El termes de la salut sexual i reproductiva ““Quan vaig decidir venir a Barcelona sabia que el català formaria part de la meva vida. Els primers dos mesos a la facultat de Medicina no vaig dir a ningú que era de fora per poder millorar-lo”
“M’agradaria ser una oftalmòloga que tracta bé els seus pacients. Pot sonar molt bàsic, però no vull oblidar per què faig la feina que faig”
“Tres setmanes de pràctiques en un hospital em van canviar la vida, quan vaig viure la satisfacció que aporta la relació metge-pacient”
La vida de vegades guarda sorpreses. Quan Alicia Albaladejo (La Roda, Albacete, 1996) va agafar les maletes per estudiar Ciències Biomèdiques a Barcelona, no s’esperava que al final acabaria a la facultat de Medicina de la UAB per convertir-se en metgessa. Unes setmanes de pràctiques a l’hospital ho van canviar tot. Aquest any, ha fet l’examen MIR i comença l’especialitat d’Oftalmologia a l’Hospital Clínic. Un fet curiós d’Albaladejo és que, durant un temps, va ocultar el seu origen manxec als companys de Medicina. Així va aconseguir que tothom li parlés en català, una llengua que domina i que ja forma part de la seva vida i professió.
Continua la lectura de “Alicia Albaladejo, R1 d’oftalmologia: “Per mi és una motivació atendre una persona vulnerable en la seva llengua i fer que se senti millor””
Aquest any 2023 s’ha actualitzat el Diccionari de seguretat alimentària, consultable en línia en el web del TERMCAT. L’obra es va donar a conèixer inicialment a final de 2021, i aleshores contenia uns 500 termes relatius a la seguretat alimentària, la qualitat dels aliments i els sistemes de control i d’anàlisi del risc. Us en vam parlar en el Consultori terminològic del COMB 163. Amb l’actualització, el diccionari es considera ja complet i assoleix la xifra total de més de 700 termes.
Continua la lectura de “Actualitzat el Diccionari de seguretat alimentària”“Constantment ensopegava amb còmics que parlaven sobre medicina o experiències de malalties. En un moment donat, vaig descobrir que allò tenia un nom: medicina gràfica”
“Tots els que fem difusió del còmic i del manga ho fem perquè ens agrada i perquè creiem que és important fer divulgació cultural.”
La infografia és la part de medicina gràfica que més podem incorporar en el nostre dia a dia. La informació visual pot ser una manera de connectar molt millor amb els nostres pacients
Mònica Rex és resident de segon any de Medicina de Família i Comunitària al CAP Molí Nou de Sant Boi de Llobregat (ICS, AP Metropolitana Sud). També és llicenciada en Filosofia i Lletres. Compagina la medicina amb la seva gran afició des que és adolescent: el manga i el còmic en general. Aquesta metgessa assessora, a més, autors que volen tractar conceptes mèdics als seus còmics, col·labora com a redactora al weblog col·laboratiu especialitzat en aquest gènere Zona Negativa i també té el seu propi podcast, ‘Tramas Resueltas’. Hi conversem sobre com fa divulgació d’aquest gènere a la xarxa i sobre un concepte relativament recent que està agafant embranzida, la medicina gràfica, un gènere que tracta la medicina des de tots els seus àmbits, sobretot des de l’experiència personal dels pacients.
Continua la lectura de “Mònica Rex, resident de Medicina de Família i experta en còmics i manga: “Els còmics de medicina gràfica t’obliguen a posar-te en el paper del pacient. Són un exercici d’empatia brutal””“Parlo de sis escriptors que van patir la tuberculosi i de com això els va canviar. Els sis autors són molt diferents, però tenen en comú les ganes de viure i l’objectiu vital d’acabar l’obra que tenien entre mans”
“Els metges donem un diagnòstic i qui el rep passa a ser un malalt per al sistema. Però les persones no només són malalts. Tendim a posar-ho tot en caixetes, però la vida no és així”
“El pacient és un tot. És una persona que està malalta i el sistema no ens permet aprofundir-hi. No hi ha temps. Això fa les relacions més fredes i ens empobreix”
Ada Klein Fortuny és el pseudònim d’una metgessa experta en malalties infeccioses que també escriu i que prefereix mantenir l’anonimat. Té un gran sentit de l’humor, com es pot entreveure al seu compte de Twitter, i, sota aquest pseudònim, ha publicat el seu primer llibre, l’assaig La plaga blanca (L’Altra Editorial en català i Consonni en castellà), on recull com van conviure sis escriptors de finals del segle XIX i principis del XX amb la tuberculosi i com aquesta circumstància va afectar les seves vides i obres. Els protagonistes són Anton Txékhov, Frank Kafka, Katherine Mansfield, Joan Salvat-Papasseit, Paul Éluard i George Orwell. Tots connectats pel fil invisible de la malaltia. Per documentar-s’hi, Klein ha estat investigant els arxius personals dels autors, bàsicament diaris i correspondència. La manera com aquests autors universals van afrontar el llavors fatídic diagnòstic de tuberculosi ens ha portat a reflexionar amb Ada Klein sobre com els metges i metgesses miren i es relacionen amb els pacients avui en dia.
Continua la lectura de ““Ada Klein”, metgessa experta en malalties infeccioses i autora de l’assaig ‘La plaga blanca’: “Quan les opcions terapèutiques per a la tuberculosi eren pràcticament nul·les, la medicina ho compensava amb humanitat””“M’agrada molt la medicina i crec que soc millor metgessa que cantant”
“Quan estàs actuant, el moment és teu i treus totes les emocions. Cantar em retorna l’equilibri emocional que necessito per tenir una bona salut mental i exercir la meva professió.”
“En l’últim concert el guitarra de la banda va patir un infart a l’escenari. Tots els meus companys anestesiòlegs van pujar a l’escenari i el vam tornar a la vida”.
A la vida hi ha moments en què hem de prendre decisions importants que impliquen renúncies. En el cas de l’anestesiòloga i vicepresidenta de la Junta del CoMB, Elvira Bisbe, va haver d’escollir entre dues carreres professionals: la medicina o la música. Es va imposar la medicina i no se’n penedeix, però no ha pogut -ni pot- deixar la seva passió pel rock i el blues. Bisbe és la vocalista de dues bandes, Jonibegut i d-Contraband, on hi fa de frontwoman. Sempre ha format part de bandes i, fins i tot, va enregistrar un disc en solitari amb projecció internacional. El cant és una afició que li ve de família i que li permet gaudir i mantenir l’equilibri emocional que necessita per fer de metgessa. A l’escenari ha viscut situacions de tots els colors, però, per sort, sempre hi ha algun metge entre el públic.
Continua la lectura de “Elvira Bisbe, anestesiòloga i cantant de blues-soul: “Un dia cantava a les festes de la Mercè i després havia d’anestesiar un pacient. Vaig haver d’escollir””“La muntanya m’ha permès tractar amb persones que tenen altres costums, i maneres d’entendre la vida i també altres maneres d’emmalaltir i altres perspectives davant la mort”
“Ser metge a la muntanya té l’avantatge que pots autodiagnosticar-te, però no permet autoenganyar-te si veus que pots morir”
La carrera de Josep Antoni Pujante és extensa i diversa, es miri per on es miri. Com a professional, ha estat metge de família, d’urgències i neurocirurgià. Ha ocupat diversos càrrecs de gestió i direcció: secretari de l’Institut Català de la Salut (ICS), director de l’hospital Vall d’Hebron, president i conseller delegat del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) en l’època en què es van posar en marxa els helicòpters medicalitzats, i ara és director de relacions internacionals i cooperació sanitària internacional a la Conselleria de Salut. Ha escrit més d’una vintena de llibres sobre expedicions i esport. És diplomàtic. Ha rebut l’ordre olímpica del Comitè Olímpic Internacional i és pare d’una família més que nombrosa. Però Pujante és, sobretot, un esportista i un aventurer d’alta muntanya. Entre les seves fites més reconegudes està haver estat el primer alpinista català i espanyol en fer els Seven Summits, els set cims més alts de cada continent. La muntanya li ha donat moltes satisfaccions, però també molts ensurts i aprenentatges. I és que, més d’una vegada, ha sigut la sort el que li ha permès tornar a casa sa i estalvi. Ara, els reptes de Pujante són tornar a l’Everest i al K2, la segona muntanya més alta del món, a l’Himàlaia.
Continua la lectura de “Josep Antoni Pujante, metge alpinista: “La muntanya dona alegries només pel fet de ser-hi. Les expedicions enriqueixen tant, que el de menys és fer el cim””“Tenir l’oportunitat de parlar amb estudiants gairebé cada dia m’aporta moltes coses i m’ajuda a estar actualitzada”
“És molt important que la població sàpiga actuar davant d’una emergència de salut. S’hauria de fer una formació sistematitzada i sostinguda en el temps”
Inés Zugasti (a l’esquerra de la foto) és metgessa resident de segon any d’Hematologia i Hemoteràpia a l’Hospital Clínic de Barcelona. Prové de Fraga (la Franja) i va començar a formar-se en medicina a Pamplona. Una de les seves inquietuds és la prevenció i l’educació sobre temes bàsics de salut i, sobretot, d’urgències i emergències mèdiques. Per això, l’any 2016 quan encara estudiava a Navarra, va crear amb alguns companys la iniciativa EqÜes, (Equipo de Urgencias y Emergencias Sanitarias), que, amb el temps, s’ha convertit en una associació estatal present a Pamplona des de 2016 i a Barcelona, on es va constituir l’any 2020. EqÜes està formada per metges residents i estudiants i professionals de la salut voluntaris que ofereixen xerrades informatives a escoles i instituts sobre primers auxilis i prevenció de la drogodependència. En total, sumen ja 400 voluntaris.
Continua la lectura de “Inés Zugasti, metgessa resident d’Hematologia i Hemoteràpia i cofundadora de la xarxa de formació en emergències i primers auxilis EqÜes: “Cada vegada ens contacten més escoles i instituts. Tenim formacions gairebé cada setmana””“Quan va arribar la pandèmia, vaig pensar: “ara sí que parlarem de la mort i de com volem morir”. Però tinc la sensació que tot ha quedat en una estadística”
“Els professionals de les cures pal·liatives fan una feina fantàstica, però plantegen un risc: com que hi ha especialistes de la mort, la resta podem pensar que això ja no ens toca a nosaltres”
Parlar de la mort no és fàcil. Plantejar el nostre adéu o el de les persones que estimem és dolorós i sovint evitem enraonar-hi. Però és una realitat de la qual no podem defugir i, precisament, posant-li paraules fem que sigui menys difícil. Aquesta és la idea de la pediatra i experta en bioètica, Montse Esquerda, qui té present la mort en el seu dia a dia acompanyant nens, adolescents i pares que han patit una pèrdua a través de la Unitat de Dol a Sant Joan de Déu Terres de Lleida. Esquerda ha publicat Hablar de la muerte para vivir y morir mejor (Alienta Editorial, 2022), un llibre imprescindible on analitza com ens afecta el tabú que socialment hem construït al voltant de la mort (també amb els nens) justament quan la cronicitat i la fragilitat són etapes cada cop més llargues i ens demanen prendre decisions: com volem morir, on volem fer-ho, fins on arribar en un tractament i quan és millor parar. Esquerda posa el focus, sobretot, en el rol dels metges i les metgesses i els emplaça, com a professionals, a ser els primers a perdre la por i a parlar sobre la mort amb els seus pacients i a garantir una bona atenció en aquest aspecte. La pediatra també és presidenta de la Comissió de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), professora de la Universitat Ramon Llull (URL) i directora de l’Institut Borja de Bioètica-URL.
Continua la lectura de “Montse Esquerda, pediatra i experta en bioètica: “La professió mèdica ha de ser capaç de mirar cara a cara a la mort”“
El blog del teu col·legi professional 